05. Maig 2024

Arxius de Maria Mercè Martorell | Pàgina 3 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Febrer, 2023
martorell8-1280x961.jpg

Va aparèixer en el puzle electoral provocant un veritable tsunami polític. Maria Mercè Martorell és una d’aquelles dones que no deixa a ningú indiferent. Amiga dels seus amics, l’alcaldable del PP a l’Ajuntament de Tarragona ve disposada a ‘donar guerra’. Diu que ella i el seu equip es presenten per donar la campanada el proper 28 de maig. Vol canviar alguns aspectes de la política tarragonina, però sobretot que Tarragona guanyi el respecte i la imatge que han anat perdent amb els anys i la inèpcia d’alguns governs municipals. Està convençuda que els tarragonins volen recuperar l’orgull de pertànyer a una de les ciutats més boniques de Catalunya i que, a més a més, és l’única patrimoni de la humanitat. Martotell diu que no se centrarà en el contra, però sí en aportar el positivisme que fa dies que no existeix.

Per què torna a la política activa?

Ma. Mercè Martorell atenent el nostre digital

Perquè em preocupa Tarragona. No podia conformar-me amb el fet que les coses no poguessin canviar a la ciutat. No estem condemnats a què tot segueixi igual i Tarragona continuï patint un deteriorament en seguretat, neteja i prestigi. Em mou Tarragona, la meva prioritat és Tarragona i donaré el millor de mi per Tarragona.

 

Però per què torna? Li ha quedat l’espineta?
Torno a la política, perquè vull treballar per a la ciutat i per a tots els tarragonins (que tinguin la ideologia que tinguin), vull un canvi real en la ciutat perquè Tarragona torni a ser una capital admirada a Catalunya i a Espanya i coneguda en el món. Més que l’espineta, és que sóc una dona inconformista.. No em puc conformar  veient el que estan fent amb la meva ciutat, i si vull canviar-ho, havia de fer aquest pas, i no podia fer-lo en un altre projecte que no fos amb el PP.

Serem la sorpresa electoral del mes de maig i sortim a guanyar per governar

Vostè arriba de les mans de Tarragona o dels barons del partit a nivell nacional?
Arribo de la mà del Partit Popular i de tot el seu equip, tant a escala nacional, com regional i provincial. Agraeixo el suport que tinc del partit, però també tot el suport de gent que no és del PP i que, fins i tot, no han votat  mai el PP.

Se sent orgullosa de tornar a l’ajuntament?
Orgullosa i il·lusionada. Representar als tarragonins i a les tarragonines a l’Ajuntament és tot un honor i, com tots els que em coneixeu ho sabeu, treballaré incansablement per posar Tarragona en el lloc que es mereix. Ho vaig fer quan vaig ser tinent d’alcalde, aconseguint que fos reconeguda Patrimoni Mundial i ho farem ara recuperant una ciutat segura, neta i amb un patrimoni al lloc que li correspon.

Afiliada de nou al PP
Vostè se’n va anar del PP no massa bé. Va arribar a estripar el carnet. Es farà militant del PP ara que és candidata?
El PP és el meu partit i sí, ja he tramitat la meva afiliació, i desitjo que al maig el més gran nombre possible de tarragonins i tarragonines se sumin a aquest projecte, i amb el seu ajut poder treballar per la ciutat i ser la primera dona alcaldessa de Tarragona.

Quina és la salut del PP a Tarragona?
El PP està més unit i il·lusionat que mai. Agraeixo a la direcció provincial el seu suport i ajut. Tots estem remant per treure el millor resultat possible, i també per aconseguir que el següent canvi sigui a Espanya de la mà de Feijóo. Tarragona mereix un canvi, però Espanya també.

La deixadesa del govern de Ricomà ha fet que tinguem una ciutat més insegura i bruta, i això provoca preocupació en els veïns i també perjudica el turisme i les inversions

Quina és la seva missió?
Que Tarragona torni a ser una ciutat, en la qual el comerç local no abaixi la persiana per sempre, en la que no hi hagi robatoris, en la que no hi hagi por a que t'”okupin” la casa, en la que el Patrimoni cultural sigui conegut a tot el món. I que sigui la millor ciutat per viure.

I com es fa això?
El Partit Popular ha confiat en mi i ho faré, explicant el meu projecte barri a barri i escoltant totes les aportacions de veïns, comerç i entitats per construir la millor ciutat.

Confia en donar la campanada a la plaça de la Font el pròxim 28 de maig?
Em presento per fer-ho. No torno a la política després de tant de temps fora de l’Ajuntament, per no guanyar. Surto a guanyar i a ser la primera alcaldessa de Tarragona, i surto a guanyar perquè crec que hi ha una altra manera de fer les coses, una manera de fer política a peu de carrer, llibreta en mà i apuntar tot el que cal millorar. Serem la sorpresa electoral del mes de maig i sortim a guanyar per governar.

Ciutat trista, insegura i bruta
Com veu la ciutat?
S’han perdut moltes oportunitats i no s’ha aprofitat tot el potencial que té Tarragona. La deixadesa de l’equip de govern ha fet que tinguem una ciutat més insegura i bruta, i això provoca preocupació en els veïns i també perjudica el turisme i les inversions. Veig una ciutat cada cop  més trista. Cal recuperar la llum que tenia Tarragona.

No seré una regidora sectària i treballaré amb tots i per a tots, si es tracta de millorar Tarragona. (…) Sóc una dona de consens, d’aconseguir acords i pensar en tots.

I el patrimoni de la UNESCO?
Vàrem aconseguir el més difícil, que era la Declaració de Patrimoni Mundial i la incorporació al Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España. Era molt fàcil continuar la feina feta, però es va deixar d’apostar pel Patrimoni com valor essencial de la ciutat, i això s’ha evidenciat, en l’endarreriment de les intervencions en els monuments, així com en la falta de cura en el seu manteniment. L’equip de Govern no creu en Tarragona i en la seva riquesa històrica i patrimonial, i això s’ha notat aquests anys.

Li falta lideratge polític?
Li falta rigor i seny. Li falta un govern que no generi problemes i cerqui solucions. Quan tens un Ajuntament que vetlla pels seus veïns, vol dir que hi ha lideratge polític i això avui no succeeix a Tarragona.

M’està dient que Tarragona està adormida? Necessita un canvi?
Tarragona no està adormida, els tarragonins i les tarragonines no estan adormits, qui s’ha adormit ha estat el seu alcalde, que ha estat incapaç de lluitar per millorar la ciutat. És clar que necessita un canvi, i el necessita urgentment. No em presento amb solucions màgiques, ni promeses inabastables. Em presento amb l’aval del treball ben fet i amb propostes realistes. Ho vàrem fer fa uns anys i ho tornarem a fer: tornarem a posar Tarragona en el mapa del reconeixement internacional, perquè sigui un lloc preferit per visitar i amb un comerç local, motor econòmic de la ciutat.

L’alcalde està adormit perquè ha estat incapaç de lluitar per a millorar la ciutat

Li fa llàstima la Tarragona actual?
Em dol veure-la així, per tant, treballarem perquè Tarragona torni a ser la Tarragona que els tarragonins i les tarragonines volem, una Tarragona de la qual sentir-nos orgullosos.

Quines seran les seves prioritats com a regidora?
Treballar sense descans fins que tots puguem veure, que Tarragona ha tornat a ser la ciutat que volem la majoria dels tarragonins i les tarragonines. I això implica millorar la neteja, la seguretat a tota la ciutat, tant al centre com als barris per evitar problemes com el robatori de cables que costa 1.300 euros diaris a tots els veïns, perseguir les màfies de l’okupació, ajudar el comerç local a què continuï obert i s’obrin nous comerços, abaixar impostos per ajudar a minimitzar els efectes de la inflació que copeja tantes famílies, i posar el Patrimoni de Tarragona com a protagonista per atreure turisme de qualitat i ser una ciutat econòmicament atractiva. Això i molt més farem a l’Ajuntament, però per fer-ho necessito la confiança dels tarragonins i les tarragonines, sense ells no serà possible el canvi que volem i necessitem.

Com serà com a regidora? En què es diferenciarà dels altres?
El que vaig prometre fer, ho vaig complir i amb bons resultats. Ofereixo l’aval del treball ben fet per i per a Tarragona. Això em diferencia. No seré una regidora sectària i treballaré amb tots i per a tots, si es tracta de millorar Tarragona. Vull una Tarragona de les persones, amb un Ajuntament al servei dels seus veïns, una Tarragona que té cura dels seus infants, del seu jovent, també de la seva gent gran i de les persones amb situacions de fragilitat. Una Tarragona neta i verda i lluminosa, amb uns carrers que conviden a viure-la i a visitar-la. Una Tarragona segura, amb els delinqüents i els “okupes” fora de la ciutat. Una Tarragona líder amb una economia pròspera, per atraure noves inversions. Una Tarragona que generi llocs de treball i acompanyi als emprenedors i els autònoms.
Per a debats estèrils, polítiques d’enfrontament i divisió mai no em trobaran. Sóc una dona de consens, d’aconseguir acords i pensar en tots.

Alguns dubtes
José Luis Martin anirà a la seva llista?
Quan els ciutadans de Tarragona votin el 28 de maig i hagin d’escollir una papereta, tindran en la del PP la millor llista electoral de tota la ciutat. Però ja la donarem a conèixer quan toqui. Tindrem en compte totes les sensibilitats, perquè volem el millor equip per a la millor ciutat.

Elisa Vedrina, la seva directora de campanya, també?
Com et deia, la llista es donarà a conèixer quan toqui i serà la millor. Elisa coneix molt bé la ciutat, ha treballat també aquests anys com a regidora a l’Ajuntament i m’acompanya dirigint la campanya al costat de molts altres companys del partit, i moltes persones de fora del partit, que creuen en el nostre projecte de ciutat.

Si no estigués convençuda que podem aconseguir el canvi real que volem, no hauria fet aquest pas

Quines són les línies vermelles del PP en termes de pactes?
Sortim a guanyar i la nostra prioritat és guanyar, si no estigués convençuda que podem aconseguir el canvi que volem, no hauria fet aquest pas. Volem obtenir el màxim suport possible perquè Tarragona tingui un canvi real, i després ja veurem com es forma govern, o si són altres els que ens han de donar el seu suport a nosaltres. Aquestes eleccions seran molt obertes, i tot està per veure, per tant, estem convençuts que traurem un gran resultat.

PUBLICITAT










REDACCIÓ26 Gener, 2023
alejandro-fernandez-1280x854.jpg

La pregunta que es formula tothom és com ha arribat Maria Mercè Martorell a ser l’alcaldabe del PP a Tarragona. Ningú desmereix els seus dots personals, la seva preparació o estima per la ciutat. Res d’això. Fins i tot perquè va ser la responsable que Tarragona ostenti el títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. El tema és molt més polític.

L’aparició de l’advocada tarragonina en l’escena política ha provocat un enrenou mediàtic i una crisi interna al partit a Tarragona. Potser, també a Catalunya. Martorell arriba empoderada. Ve de la mà d’Albert Núñez Feijóo, contrariant així totes les pretensions del tarragoní Alejandro Fernández, president del PP a Catalunya.

La rumorologia apunta que els barons del PP estan cansats del protagonisme personal d’Alejandro Fernández i de poca visibilitat que té el partit conservador a Catalunya i també a Tarragona. Ha anat perdent manxa a favor de Ciutadans i després de Vox. Diuen que Alejandro Fernández és un bon orador, però el seu egocentrisme no permet unir i cosir el partit que viu hores baixes. A més a Tarragona, el grup municipal està molt trencat. La relació entre José Luís Martin i Elisa Vedrina (cap de campanya de Martorell) és pràcticament inexistent. El fet que Martorell hagi triat la regidora Vedrina per ‘conduir’ la seva campanya electoral tampoc ha agradat al partit local. Entenen que és una afronta a José Luis Martin.

L’esbroncada va ser de tal ordre que Maria Mercè Martorll va estripar el carnet de militant

Maria Mercè Martorell és una dona amb molta personalitat i caràcter. Sol dir les coses pel seu nom. I no permetrà que li torni a passar el que va succeir en 2007, quan va trencar amb el partit i es va presentar amb una candidatura pròpia Tarragona Grup Independent, obtenint 1.371 vots. Aleshores ella es va cabrejar moltíssim amb Alejandro Fernández. L’esbroncada va ser de tal ordre que ella va estripar el carnet de militant. Ara, el partit torna a confiar en el seu “potencial” per ressuscitar el PP del coma que està instaurat fa massa temps. Cal entusiasmar la militància i generar il·lusió.

La cúpula major del PP, amb Feijóo al capdavant, creuen que Martorell és la peça clau per revitalitzar el partit a Tarragona. Ella arriba de les mans d’Alberto Fernández Díaz (enemic d’Alejandro Fernández) i de Dolors Montserrat (una possible aspirant a presidir el PP a nivell autonòmic).

El nomenament – a dit- de la lletrada com a cap de llista no agrada als responsables del partit a Tarragona. Hi ha molta expectació per veure la configuració de la llista del PP que concorrerà a les eleccions municipals. Tothom donava per fet que José Luis Martin i Josep Acero integrarien la candidatura. Ara, potser, assistirem a una sèrie de defenestracions.

Ara cal esperar per saber el futur polìtic del fins ara portaveu municipal José Luís Martin

La idea és que la “sang no arribi al riu” i que no hi hagi polèmiques que pugui dividir encara més l’electorat. Són conscients que una guerra interna – mediatitzada – només pot afavorir a Vox. És un objectiu que la direcció nacional vol evitar passi el que passi. Ara caldrà esperar per saber els danys col·laterals d’aquesta jugada que està beneïda per la cúpula de Gènova.

PUBLICITAT









REDACCIÓ23 Gener, 2023
maria-mercè-martorell-1-e1674465927499.jpg

L’advocada tarragonina Maria Mercè Martorell encapçalarà la llista del PP a l’Ajuntament de Tarragona. No és la primera vegada que Martorell està en política. De fet, va ser la responsable que Tarragona sigui Ciutat Patrimoni de la Humanitat.

Maria Mercè Martorell

La candidatura de Maria Mercè Martorell va ser una ‘bomba’ mediàtica, social i política. Però, la lletrada especialitzada en Dret de família – implicada en molts aspectes de la vida social, religiosa i solidària – encara aquest repte com una oportunitat per a treballar per a la seva ciutat. Maria Mercè torna al PP perquè considera que, malgrat haver estat molt temps allunyada de la política, el partit és casa seva. Vol que el PP esdevingui la casa de tots els constitucionalistes de Tarragona.

“Em presento a l’alcaldia per guanyar, perquè si guanya el PP, guanya Tarragona. Tenim el millor projecte, comptem amb el millor equip i estem en el millor partit. Avant Tarragona!”, ha dit Martorell.

La candidata ha assegurat que “el PP surt a guanyar” i recorda la impressionant projecció internacional i prosperitat econòmica de Tarragona quan el PP estava al govern municipal: “Ja vam governar i vam posar Tarragona al mapa, com tornarem a fer a partir de maig”.

Martorell, al seu minut d’or per presentar la candidatura de Tarragona a Ciutat Patrimoni, ha recordat que en aquest període “vam aconseguir que la ciutat fos declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. Alguns es van pensar que era impossible, i no va ser fàcil, però vam demostrar que amb feina i lluita res era impossible. I ho aconseguim.” La candidata s’ha compromès a “recuperar aquesta Tarragona admirada a tot Catalunya, estimada a tot Espanya i coneguda a tot el món”.

La candidata s’ha compromès a “recuperar aquesta Tarragona admirada a tot Catalunya, estimada a tot Espanya i coneguda a tot el món”

Com a tinent alcalde, va ser responsable de la gestió de la candidatura davant del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, que va culminar amb la Declaració de la ciutat de Tarragona com a Patrimoni Mundial el 30 de novembre de 2000.

A més, va ser responsable de la candidatura de Tarragona per a la seva incorporació al “Grup de Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat”, que es va materialitzar el 2006, i de l’Agermanament de Tarragona amb la ciutat de Pompeia, també 2006.

PUBLICITAT









REDACCIÓ20 Gener, 2023
merce__Martorell.jpg

La polifacética Maria Mercè Martorell torna a l’escenari polític. I arriba de la mà d’Alejandro Fernández i amb beneplàcit d’Albert Núñez Feijóo.

L’advocada tarragonina i membre de diferents entitats religioses, socials i solidàries serà la cap de llista del PP a l’Ajuntament de Tarragona.

És una sorpresa majúscula per a la política local. Tot indica que l’actual líder municipal, José Luis Martín, ocuparà en número 2 de la candidatura conservadora.

Maria Mercè Martorell, exregidora del partit que durant el govern municipal CiU-PP a principis dels 2000 va arribar a ser tinent d’alcalde de Patrimoni, una de les àrees estrella i clau durant la designació de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Ara es reincorpora a la política i a files populars, després que es donés de baixa del partit el 2007 per diferències precisament amb el llavors líder municipal, Alejandro Fernández, i això acabés provocant la seva expulsió de l’equip de govern al costat d’altres regidors; passats 16 anys i sanades aquestes diferències, torna de la mà de Fernández per capitanejar la candidatura.

La configuració de les llistes eleccions comença a provocar interès per les properes eleccions…

PUBLICITAT









REDACCIÓ30 Novembre, 2020
merce_martorell2-1280x961.jpg

L’advocada Maria Mercè Martorell és un dels noms que no es poden dissociar de la Declaració de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat. La seva implicació, diplomàcia i esforç de la seva regidoria van ser fonamentals per aconseguir que Tarragona aconseguís aquest reconeixement patrimonial ara fa 20 anys. En una entrevista al digital larepublicacheca.cat, la tarragonina explica com van ser les ‘negociacions’ i què pensa de l’estat del nostre patrimoni. Recomana a l’actual executiu municipal, liderat pel republicà Pau Ricomà, que es cuidi una mica més dels visitants que cerquen les rutes patrimonials i culturals, perquè amb ells tota la ciutat guanya econòmicament.


Com veu el patrimoni a Tarragona?
Per mi el patrimoni de Tarragona, és magnífic, i cada any que passa ho és una mica més, perquè les noves tecnologies i les recreacions virtuals que s’han fet, cada vegada ens permeten entendre més fàcilment aquest patrimoni dins el context de la ciutat actual. Quan vàrem celebrar el Cinquè Aniversari de la Declaració, l’any 2005, vam inaugurar la gran maqueta de la Tàrraco Romana, que va construir el maquetista Elies Torres, i que podem veure a l’Antiga Audiència a la Plaça del Pallol. Aquella maqueta i els anys següents les maquetes de la resta de monuments integrants de la Declaració, van permetre veure el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, en el context de la ciutat al segle II d.JC. Avui les recreacions virtuals, ens permeten fer un pas més, i veure aquests espais tal com eren, i com es transformen, fins a integrar-se en la ciutat actual.

Que representa aquest llegat dels nostres avantpassats?
Aquest llegat dels nostres avantpassats, és un Conjunt Arqueològic excepcional, autèntic i únic com a conjunt, ja que aquests són els criteris que va reconèixer i valorar la Declaració del Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO. I ho és perquè ens ensenya la importància i la grandesa que va tenir Tarraco en el context de la Hispania Romana, com a capital de la província més gran de l’Imperi, la Hispània Citerior; però no sols per això, sinó pel fet que aquestes restes arqueològiques perviuen en els carrers, places i negocis de la ciutat, 2000 anys després d’haver estat edificades, ja que la ciutat ha conviscut amb aquest patrimoni fins als nostres dies; i aquest va ser un fet molt valorat pel Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i que molt poques ciutats romanes tenen.

El cuidem prou?
El cuidem i l’hem cuidat el que hem pogut en cada moment; però les grans crisis que es van iniciar el 2008, va ser molt llarga, i ara ens trobem amb una nova situació de crisis social i sanitària, i amb aquest escenari, és molt difícil fer inversions en el patrimoni de la ciutat. El que és important és seguir fent el manteniment i la conservació de cada un d’aquests espais, i quan les condicions millorin, tornar a fer projectes i grans inversions…

Vostè va tenir un paper important perquè Tarragona fos ciutat patrimoni mundial. Alguna anècdota digna de registre?
Sens dubte el moment de la Declaració. Recordo estar amb el cor a la gola, i una imatge del nostre Aqüeducte es projectava a la pantalla, de la sala del Centre de Convencions de Cairns on se celebrava l’Assemblea del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Tot això mentre el romanista Henry Clear, que en aquell moment era el president d’ICOMOS, i que havia realitzat el mes de gener de 2000 la visita a Tarragona, anava explicant la importància de la Candidatura. Els minuts es feien eterns, i finalment després de rebre el suport de molts països, el president del Centre del Patrimoni Mundial, va dir que el Conjunt Arqueològic de Tàrraco passava a formar part de la Llista de Béns Declarats Patrimoni Mundial. Sens dubte va ser el millor moment de la meva vida política. Va ser un gran honor i un gran goig, poder encapçalar la Delegació que representava a Tarragona, i rebre en nom de la meva ciutat, una distinció única com és la Declaració.

Quins van ser els hàndicaps perquè Tarragona assumís aquest estatut?
El primer, que quan es va tramitar la Candidatura de Tàrraco, Espanya era el país del món amb més declaracions de Patrimoni Mundial, per tant era complicada la tramitació de noves declaracions.
Per altra part, la Llista de Declaracions del Centre del Patrimoni Mundial, és molt exclusiva, i només hi són inclosos els béns més rellevants, ja siguin béns culturals, naturals, mixtes, industrials o immaterials. Per això, per arribar a la Declaració, es van haver de passar per tres fases eliminatòries, que era el primer examen i aprovació per part d’ICOMOS a inicis de l’any a París, la segona l’aprovació pel Bureau del Centre del Patrimoni Mundial, el mes de juny també a París, i la tercera que era la declaració i inclusió a la Llista de Béns Patrimoni Mundial, per part de l’Assemblea de Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que l’any 2000 es va celebrar a la ciutat australiana de Cairns, molt a prop de la Gran Barrera de Coral també declarada Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.
La candidatura feia sis anys que s’havia iniciat, per tant va ser un camí llarg i difícil, però finalment la Declaració de Tarraco va passar les tres fases en només 11 mesos. La primera fase va ser a inicis de l’any 2000 i la Declaració el 30 de novembre de 2000.

De què ha servit aquesta catalogació?
Sens dubte ha servit de molt. Si fem un esforç d’imaginació, per intentar visualitzar com seria Tarragona, sense la Declaració, segurament no ens agradaria massa: ens trobaríem amb una ciutat molt diferent de la que coneixem.
Quan una ciutat pren la decisió d’iniciar la tramitació d’una Candidatura a Patrimoni Mundial, assumeix un compromís d’autolimitació, per protegir cada un d’aquests espais que integren la Declaració, i no només els espais propis, sinó el seu entorn. Això suposa una clara i valenta opció, que en el nostre cas va assumir el govern municipal i la ciutadania. Pensem que tot el subsòl del terme municipal, està protegit, i qualsevol intervenció en el mateix, s’ha de fer sota el control dels serveis d’Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i del mateix Ajuntament, per evitar la desaparició de restes.
Abans de la Declaració, cada vegada que apareixien troballes arqueològiques en el subsòl o en l’interior d’un local o d’una casa, aquestes restes es veien com un problema i moltes vegades acabaven desapareixent o s’amagaven. Avui 20 anys després, això és impensable. La Declaració va realçar el nostre Patrimoni, pels que ens venen a visitar, però també i – això és el més important – va afavorir el nostre patrimoni, pels mateixos tarragonins i tarragonines, i el que abans es veia com un demèrit, a partir de la Declaració, es va començar a veure com un valor afegit i diferencial.

La Declaració va permetre poder accedir a l’1% Cultural del Ministerio de Fomento, que va portar a la subvenció més important rebuda a Tarragona i que va anar a la restauració de l’Aqüeducte. Ens va permetre rebre fons FEDER per l’Amfiteatre i altres espais; rebre premis per la tasca de recuperació del Circ Romà que va iniciar l’alcalde Recasens. Va permetre accedir amb prioritat a subvencions, precisament per ser Patrimoni Mundial.
D’altra banda, la Declaració va permetre a Tarragona, poder sol·licitar integrar l’exclusiu Grupo de Ciudades Españolas Patrimonio de la Humanidad. Vàrem trigar sis anys, però el juny del 2006 es va aconseguir la incorporació al Grup, amb tot el que això ha significat a nivell de promoció turística, així com de desgravacions fiscals per les empreses que invertien en el Patrimoni de la ciutat.
També va fer possible l’Agermanament amb la ciutat de Pompeia, quelcom impensable per Tarragona, fins aquell moment, i que no seria possible, sense la Declaració.

Creu que Tarragona podria treure més profit pel fet de ser Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Tarragona en pertànyer al Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad Españolas, es beneficia d’unes promocions a escala nacional, europeu i també internacional, que cap de les ciutats de Grup es podria permetre de manera individual. Recordem quan a la Revista de l’AVE, sortia un magnífic reportatge de cada una de les ciutats, i aquest és només un exemple.
De totes maneres, sens dubte, sempre es pot fer més, i així ha de ser. Ens hem de marcar dia a dia noves fites, per treure més profit d’aquesta Declaració. Ara estem en un moment molt complicat que no permet els viatges, ni la mobilitat, però quan tornem a la normalitat, esperem de cara a la campanya d’estiu, es renovin esforços, per recuperar el temps perdut. Per a moltes persones, Tarraco i el seu patrimoni, encara no són prou conegudes.

Tarragona s’ho creu en el potencial que representa el patrimoni?
Els tarragonins i les tarragonines, sí que s’ho creuen. Pensa Ricard que el dia 30 de novembre de l’any 2000, quan es va conèixer la Declaració, i es va fer una tronada des de la Plaça de la Font, mentre tocaven totes les campanes de les esglésies de la ciutat, i sonaven les sirenes dels vaixells al Serrallo, les persones que es trobaven pel carrer es felicitaven els uns als altres.
Va suposar un reconeixement per part d’un organisme com el Centre del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i això va generar un goig i un orgull de ciutadania, pel seu passat i el seu patrimoni. Però és molt important mantenir aquest sentiment d’amor a la nostra ciutat i al nostre patrimoni. Aquesta és una tasca que s’ha de fer dia a dia des de l’Ajuntament i les entitats de Tarragona i amb la implicació de tots els tarragonins i tarragonines.

Què faria per potenciar-lo encara mes?
Potenciar més Tàrraco Viva. És un model de reconstrucció històrica que va dissenyar en Magí Seritjol, i que junts vàrem treballar molt per a consolidar-lo. Els primers anys no va ser gens fàcil, però ara ja és un clàssic de la ciutat, i s’ha de seguir impulsant el seu creixement.
Per altra part, vàrem posar en marxa amb totes les escoles de la ciutat un projecte que es deia “L’Escola adopta un monument” que liderava la Maite Martorell des de l’àrea de Patrimoni, i que consistia en el fet que cada escola escollia un monument de la ciutat al que adoptar, fos per proximitat o per una altra raó, i dels més petits als més grans treballaven des de diferents vessants aquell monument. Això implicava a totes les escoles i escolars de la ciutat i per extensió a les seves famílies. Per a aquest projecte, que vàrem presentar al Premi Europa Nostra, Tarragona va rebre aquest premi. Va ser una llàstima que es deixés de fer, perquè potenciava la sensibilització de la ciutadania i en especial la dels nens i joves pel Patrimoni de la ciutat, i això és molt important perquè ells són el futur de Tarragona.
Crec que també seria interessant, quan torni la normalitat, recuperar els Cicles de Concerts als espais patrimonials: Muralles, Circ, Pretori, Casa Canals…..

Tarragona té alguna cosa a envejar a les altres Ciutats Patrimoni?
El temps que porten declarades altres ciutats, que van ser pioneres a Espanya. Ara celebrarem 20 anys de la Declaració de Tàrraco, però quan Tarragona ni tan sols es plantejava presentar la candidatura, ciutats com Àvila o Càceres, feia molts anys que havien estat declarades. Àvila va ser declarada l’any 1985 i Càceres en 1986, per tant aquestes ciutats, celebraran aquest any i el proper respectivament els 35 anys de la seva declaració.
Tarragona és una ciutat que té indústria, comerç i un turisme tradicional de sol i platges, per aquest motiu va trigar molt més a veure la importància del seu patrimoni arqueològic romà i plantejar-se emprendre el camí de la Declaració.

Hi ha un sector turístic que cerca només el vessant patrimonial de les ciutats? L’aprofitem prou?
HI ha turistes que cada any s’interessen per visitar les noves declaracions a Patrimoni Mundial, per aquesta raó la declaració és una garantia de que trobaran allò que cerquen. Nosaltres ja ho vàrem poder comprovar l’any següent a la Declaració, moment en què es va veure un gran increment del turisme.
Aquest turisme cultural busca ciutats referents de la cultura i del patrimoni i hem de seguir treballant per fidelitzar aquests sectors. És un turisme que valora el que veu i és un públic exigent de cara al manteniment, la senyalització dels espais i les noves tecnologies.

Crec que l’hem d’aprofitar molt més. Tarragona té un actiu que cap de les altres Ciutats Patrimoni de la Humanitat Espanyoles de la Península tenen: el mar. És un actiu a aprofitar de cara al turisme i als creuers.

Aquest govern s’ocupa prou d’aquest sector?
Crec que s’hauria de treballar molt més. Aquest és el tipus de turisme que més interessa a la ciutat, perquè camina pels carrers, compra al comerç local, va als restaurants, pernocta als hotels, en definitiva, la seva visita ens beneficia econòmicament.
És un turisme que valora el que veu, i que no l’afecta, si l’oferta turística d’un altre país és més econòmica, com pot passar amb el turisme de sol i platja. El turisme cultural si vol visitar Tarragona, és perquè sap el que trobarà. A més no oblidem que la província de Tarragona té tres Declaracions de Béns Patrimoni Mundial, que per ordre d’antiguitat en la seva declaració són el Monestir de Santa Maria de Poblet (1991); l’Arc Rupestre del Mediterrani (1998) i el Conjunt Arqueològic de Tàrraco. També tenim les declaracions immaterials com els Castells i la Dieta Mediterrània (2010). Per tant, tenim molt per oferir i hem de publicitar-ho cada vegada més.

PUBLICITAT