26. Abril 2024

Arxius de mar vazquez | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Març, 2016

“M’agradaria que aquest dia no existís”. Així es referia la secretària d’Igualtat i Moviments Socials de la UGT, Mar Vázquez a la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora al recordar que si no existís volia dir que no hi ha desigualtats .

UGT1La sindicalista s’estima més titllar la diada de reivindicativa que de celebració. És que, en la seva opinió, les dones continuen sent considerades com a números i víctimes de desigualtats. Per dissipar dubtes i basant-se en xifres, Vázquez ha avançat que a Catalunya el sou de les dones, en el darrer any, ha estat un 24% més baix que dels homes.

A títol d’exemple, ha explicat, decebuda que, una dona ha de treballar 33 dies laborables més a l’any per poder cobrar el mateix que un home en les mateixes condicions laborals. A banda de considerar que es tracta d’una injustícia ha defensat que s’ha de regular legalment aquesta situació, tot i que ha insistit que no és partidària de la paritat a cop de legislació.

És una qüestió que requereix conscienciació social i empresarial. Per tant, ha insistit, que cal fer pressió sobre el poder polític per forçar un canvi de mentalitat i de paradigma.

95% dels homes ni s’ho planteja
Durant una trobada amb els periodistes per donar a conèixer els actes que es duran a terme el 8 de març, Mar Vázquez ha lamentat que, a Catalunya, el 95% dels homes no s’ha platejat mai sol·licitar un permís de paternitat. I només un 60% dels pares s’han beneficiat dels 13 dies a què tenen dret per cuidar dels seus fills. “Hi ha casos en què l’empresa denega aquests permisos”, ha denunciat la sindicalista, recordant que només el 0,3% dels homes demana excedència per cura de menors.

JOAN_LLORTEl secretari general de la UGT, Joan Llort, ha aprofitat per explicar que, en moltes empreses, s’aplica i es viu la política de la por. Això perquè hi ha treballadors que no fan servir els seus drets perquè tenen por a represàlies laborals. Llort ha reconegut que hi ha molt de recorregut per arribar a la normalitat entre home i dona, en l’àmbit laboral i salarial. Ha recordat que la precarietat i la inseguretat laboral provoca que els assalariats no denuncien alguns dels atropellaments de què són víctimes a les empreses. S’ha referit també als falsos autònoms i la desigualtat provocada per una llei que ha de ser derogada perquè “està afectant greument les condicions laborals i econòmiques” dels treballadors.

La UGT també reclama una llei de transparència salarial que obligui les empreses a fer accessible els salaris directes i indirectes així com els criteris salarials i de promoció amb l’objectiu de lluitar contra la desigualtat salarial a les empreses.
Mar Vàzquez creu que s’ha de portar fins a la sacietat l’eslògan “mateix treballa, mateix sou”, per evitar que la dona sigui discriminada només perquè és dona.

Acivitats commemoratives
El pròxim dia 8 de març, es farà la presentació de la Guia Sindical – editada pel Consell de Relacions de Catalunya, Comissió d’Igualtat i Temps de treball –, on s’aborda la igualtat, el protocol per la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’empresa”. A les 12h15 es llegirà el manifest conjunt de CCOO-UGT davant de l’Estàtua dels Despullats i a les 13 es farà la lectura del manifest institucional a l’Ajuntament de Tarragona.

 


REDACCIÓ25 Novembre, 2015

OPINIO

Mar Vázquez, d'UGT
Mar Vázquez, d’UGT

Dones assassinades a l’Estat: any 2007, 71; any 2008, 84; any 2009, 68; any 2010, 85; any 2011, 67; any 2012, 57; any 2014, 59; any 2015, 48 dones fins avui, segons dades del Ministeri, 55 si sumem casos com el de la Sandra, catalana assassinada a Holanda quan va anar a recuperar les seves dues filles, o la Laura, amiga de la Marina, assassinada a Cuenca, o la germana de la Teresa o la Magdalena, la mare de la Sílvia, dones assassinades a mans d’homes amb els quals havien decidit no continuar una relació, dones que haurien d’estar vives, com les 48 víctimes oficials d’aquesta xacra social que és la violència exercida contra les dones.

A les 48 víctimes directes, sumem els 8 nens assassinats aquest estiu, un estiu especialment cruel amb assassinats brutals de dones i els seus fills i filles. A més de les 48 víctimes mortals, han quedat 42 menors orfes, sense mare i amb un pare assassí (en la majoria dels casos) que, en algun cas, acaba suïcidantse després de cometre la barbàrie. Aquests nens i nenes quedaran marcats per la resta de les seves vides. Les dades sempre són brutals, però el pitjor de tot és que només 9 de les 48 dones mortes havien presentat denúncia.

Segons dades de la fundació Adecco, el 65% de les dones maltractades no tenen feina. Quan se’ls va preguntar quina eina creuen que és la millor per combatre la violència masclista, el 81% va contestar que tenir feina ajudaria molt. No és cap secret ni us sorprendrà que digui que Espanya és el segon estat de la UE amb més atur femení i on la bretxa salarial se situa entorn al 24%. Des de la UGT no ens cansarem de fer visibles i denunciar aquestes dades. Amb dades extretes d’un estudi elaborat pel nostre sindicat, l’atur femení s’ha duplicat entre els anys 2008 i 2015, i s’ha situat en una xifra que gairebé triplica la mitjana europea. A aquesta realitat, hi hem de sumar que els contractes més precaris són els que tenen les dones (temporals i parcials), per això és més viva que mai la nostra reivindicació ‘Treballar igual, cobrar igual, conciliar igual”.

Violència masclista la trobem a totes les cultures, edats, classes socials i països. Les arrels de la violència masclista tenen caràcter estructural i són producte de les relacions desiguals de poder entre dones i homes. Hem de lluitar des de l’educació, amb polítiques d’ocupació per donar les mateixes oportunitats a l’accés a la feina i amb un enduriment en la llei penal pels assassins, en aquests eixos és on tenim el repte.

Des de la UGT condemnem qualsevol acte de violència i demanem a les autoritats i organismes responsables actuacions contundents contra qualsevol tipus de violència, explotació sexual, exclusió i feminització de la pobresa.

Mar VÁZQUEZ
Secretària de Moviments Socials i d’Igualtat de la UGT de les Comarques de Tarragona i delegada Territorial al Baix Penedès


REDACCIÓ25 Novembre, 2014

Cada 25 de novembre és un dia trist. Cada 25-N hem de sortir al carrer per reivindicar que no ha d’existir el maltractament, per celebrar el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, la violència de gènere, per comptabilitzar les dones mortes en aquest any, com va finalitzar l’any anterior…no hauria d’existir aquest dia. 

Per parlar d’aquest tema les xifres i estadístiques no es poden obviar: 53 dones assassinades en el que portem d’any en tot l’estat espanyol, 13 d’aquestes a Catalunya. Els percentatges són terribles ja que ens diuen que 1 de cada 3 dones assassinades no havia denunciat mai, que 3 de cada 10 dones moren després de fer-ho i que només el 7,4% d’elles tenia mesures de protecció contra el seu agressor. 

Aquí no acaba la cosa, en el segle XXI, segle avançat, segle innovador, portem 930 dones assassinades per violència de gènere a Espanya…prop d’un miler de dones, amb la trista notícia de que la xifrà augmentarà abans de que finalitzi aquest 2014. La majoria de vegades la por fa que les dones agredides no actuïn, però no podem permetre més agressions sense denuncia. Lleis orgàniques com la 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere o la 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes ens recolzen, tot i que s’han de millorar molt.

Amigues, amics…davant el maltractador tolerància ZERO i davant les denúncies falses, també. Hem d’actuar i estar a les nostres mans. L’educació en els nostres fills i filles és imprescindible, educar des de la igualtat de gènere: som iguals. L’educació evitarà en el futur crear nous maltractadors i maltractades, evitarà desigualtats. Una última dada alarmant, en algunes CCAA d’Espanya augmenta el maltractador en edat adolescent. No és fàcil, però tampoc impossible. Si detectes, actua. Si tens cap dubte truca al 016, servei telefònic d’informació i assessorament jurídic en matèria de violència de gènere.

lazoMar VÁZQUEZ
Secretària de Polítiques Socials i d’Igualtat de la UGT a Tarragona i Delegada Territorial al Baix Penedès


REDACCIÓ27 Juny, 2014

L’Estat espanyol està format per 3 poders, el legislatiu, on les Corts Generals fan les lleis, el poder executiu, on el Govern governa i ha de posar les lleis en pràctica i, per últim, el poder judicial, que es qui ha de jutjar si les lleis es compleixen o no, mitjançant el criteri i la imparcialitat de jutges i magistrats.
I és aquest últim poder el que més m’inquieta últimament…i no vull dir que els altres dos em donin molta confiança. Resulta que ens diuen que els jutges i magistrats han d’exercir el seu treball de forma independent, imparcial i han de ser justos. Dintre del poder judicial hi trobem 3 òrgans “independents”, el Tribunal Constitucional (TC), que exerceix la funció suprema d’intèrpret independent de la nostra Constitució i la seva Llei Orgànica. Independent: El TC té 12 membres, 10 dels qual són escollits pel poder polític i 2 pel CGPJ.
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), òrgan de govern del poder judicial (art. 122  CE) i la seva principal funció és vetllar per la garantia d’independència de jutges i magistrats davant els poders de l’estat. Independent: Té 21 membres, 10 són escollits pel Congrés, 10 pel Senat, i el president és el mateix que el del Tribunal Suprem,i fan 21.
El Tribunal Suprem, tribunal de última instància en totes les branques del dret i responsable de jutjar el president del govern, diputats, senadors…Independent: el Rei, té l’atribució de deixar sense efectes sentències imposades o ratificades per aquest tribunal, pel dret de gràcia que li atorga la constitució.
Sense dubte, si vols progressar a la teva carrera professional, has de fer bé la feina per a que  qui et mana estigui satisfet. Sense dubte, els nostres jutges i magistrats treballen amb molta pressió i observats pels seus “superiors”. Sense dubte, el poder judicial hauria de ser totalment independent del poder polític.
I després d’aquesta reflexió entenc perquè funciona tant malament les lleis en aquest país.
El Sr. Gallardón vol modificar la llei de l’avortament, portant a presó metges per fer la seva feina, canvia una llei per acontentar a Àsia i ara no podem jutjar assassins estrangers i deixem en llibertat narcotraficants internacionals, ara, una mare que es divorcia i que ve a treballar a Catalunya amb la seva filla, resulta que ha comés una falta molt greu perquè l’ha portat a un lloc ”amb característiques d’ especials integració” (una jutge que aspira a ser membre del TC), exculpen a uns banquers que han robat milions d’euros, tornant-los, però entra a presó una mare que roba a un supermercat per alimentar la seva família, indulten a un guàrdia civil que ha gravat una agressió sexual en comptes d’actuar…i ara tenim al fill del Sr. Gallardón conduint ebri i donant-se a la fuga…no anem bé.
L’art. 14 CE diu que ens regim pel principi d’igualtat davant de la llei, segur? Els ciutadans i ciutadanes estem obligats a complir les lleis, que per això existeixen, però perquè no tots i totes estem sota el mateix paraigües en quant al seu compliment?
 
Mar VÁZQUEZ
Secretària de Polítiques Socials i d’Igualtat d’UGT a Tarragona i Delegada Territorial al Baix Penedès

 
 


REDACCIÓ18 Març, 2014

Sóc una dona de 37 anys i mare d’una filla de 4 i em dirigeixo a vostè amb l’esperança de que m’expliqui el per què d’aquesta reforma.
Sr. Gallardón, vostè sap que aprovant aquesta reforma de la llei sobre el dret lliure d’avortament posarà en perill la nostra vida, la vida de les dones?
Sr. Gallardón, tants informes psicològics que vostè demana per justificar un avortament a la proposta de reforma de la llei…s’ha molestat en demanar un informe per saber les conseqüències d’obligar a una dona a tenir un/a fill/a que no vol?
Sr. Gallardón, per què vol retrocedir en més de 35 anys d’història i posar-nos a la cua dels països en aquesta matèria com un dels més retrògrads? Vostè, que tant cas fa d’Europa, per què no escolta ara que tothom està en contra d’aquesta reforma?
Sr. Gallardón, vostè ens donarà feina quan ens acomiadin fàcilment (no diré gràcies a qui i què!!!) per quedar-nos embarassades? O donat els alts índex d’atur, ens facilitarà l’accés al món laboral mentre ens obliga a estar embarassades?
Sr. Gallardón li vull recordar que som dones, som persones, que el nostre cos no és de la seva propietat, que al nostre cos només manem nosaltres.
Vaig estar a Madrid amb la Marea Violeta, vaig estar a Tarragona en la concentració contra la reforma de la llei i el dia 8 de març hi seré a la manifestació organitzada per Onada Violeta, Plataforma de dones de Tarragona, de la qual forma part la UGT, per defensar el nostre dret a decidir. Ens veiem? Nosaltres parim, nosaltres decidim.
Mar VÁZQUEZ
Secretària de Polítiques Socials i d’Igualtat de la UGT de Tarragona i Delegada del Baix Penedès
 
 


REDACCIÓ18 Març, 2014

L’executiva de la UGT de Tarragona ha registrat una petició, en el Congrés dels Diputats, sol·licitant audiència amb el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, per tal de poder-li exposar la postura de l’executiva en relació al avantprojecte de Llei Orgànica de Protecció dels Drets del Concebut i de la dona embarassada (Llei de l’avortament).

Mar Vázques amb el document a la mà
Mar Vázques amb el document a la mà

La secretària de Politiques Socials i Igualtat de la UGT de Tarragona, Mar Vázquez, afirma que cal reflexionar al ministre i fer-li veure que “els seus plantejaments no s’ajusten a la realitat, vulneren els drets de les dones i la llibertat de decidir sobre els temes que ens afecten; posen en perill la vida d’aquelles dones sense recursos, que no volent seguir endavant amb l’embaràs es veuran obligades a avortar en la clandestinitat, entre d’altres qüestions”.
Mar Vázquez, ha conclòs assegurant que cal seguir lluitant per la igualtat, per a que la dona sigui tractada com a una persona que, al igual que els homes, pot raonar per si sola i prendre les seves pròpies decisions, sense necessitat d’ésser tutelades, ni per un home, ni per un metge ni per cap govern.