REDACCIÓ8 Març, 2023
8 de març de 2023, poca cosa ha canviat de l’any passat, o el passat, o el passat… a excepte de la normativa en matèria de plans d’igualtat i el seu registre obligatori, de les auditories retributives, de les valoracions de llocs de treball amb perspectiva de gènere, de l’obligació de fer diagnosis als protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe… i de que ens continuen assassinant, la xacra del terrorisme masclista, tampoc ha canviat.
La Constitució Espanyola diu al seu Article 14 que els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social i amb un paràgraf semblant comencen els preàmbuls de la majoria de normatives internacionals, europees, nacionals i comunitàries.
Les xifres, una lleu millora a favor de les dones després de la reforma laboral de 2021. Poca millora en dades de corresponsabilitat, només el 26,09% dels homes en parelles heterosexuals s’impliquen en el dia a dia de la llar i el 73,91% dels contractes a temps parcials són de dones i la bretxa salarial a Catalunya és del 18,72%, 5906,93 € anuals bruts que cobrem les dones de menys per fer la mateixa feina.
I la divisió al carrer és latent, persones que es creuen més “feministes” que altres, algunes que exclouen els homes del treball per la igualtat, algunes a favor de la llei trans, altres en contra i altres mig, mig, algunes a favor de la llei Sí és Sí, altres de la seva reforma, es convoquen diferents manifestacions en la mateixa ciutat… NO ANEM BÉ. La unió fa la força, i no ho dic jo, ho diu la història, ho diu l’experiència. El feminisme, li agradi a qui li agradi, no és el contrari del masclisme, a això li diem hembrisme. A mi m’agrada aquesta definició:
El feminisme és un moviment polític, social, acadèmic, econòmic i cultural, que busca crear consciència i condicions per a transformar les relacions socials, aconseguir la igualtat entre les persones, i eliminar qualsevol forma de discriminació o violència contra les dones o altre col·lectiu que la pateixi.
A la UGT seguim impulsant la negociació col·lectiva per aconseguir que a totes les empreses, almenys a les obligades, s’implantin els plans d’igualtat tal com marca la llei
I sí, les dones estem en desavantatge davant d’algunes situacions però no volem ser com els homes volem ser dones i que totes les persones tinguem les mateixes possibilitats davant les mateixes situacions. Segons una enquesta de la plataforma Freeda, el 77% de les dones enquestades creu que la societat fa que les dones hagin de triar entre la carrera professional i la família. A més, el 64% d’aquestes dones pensa que tenir fills a una edat primerenca és una limitació per a la seva carrera i els ingressos, arribant a veure-ho en un 63% com un obstacle per al seu desenvolupament professional. A l’hora de donar la notícia en els respectius treballs, sis de cada deu enquestades en els tres països té por de comunicar un embaràs als seus superiors, i almenys, el 42% d’elles han hagut d’enfrontar-se a preguntes sobre una possible maternitat en entrevistes de treball. En masculí, no existeixen aquestes preocupacions, és més, les enquestes ens diuen que un home que vol ser pare o té fills està ben vist, és un home més seriós i responsable… curiós, no? La mateixa situació, interpretacions diferents.
Volem que desaparegui la bretxa salarial per poder cobrar igual per la mateixa feina o feina d’igual valor i jubilar-nos amb aquests salaris; impulsem la pujada del SMI a 1320 euros
Des de la UGT seguim defensant la igualtat, la igualtat real i efectiva per a evitar discriminacions entre les persones; a la UGT seguim impulsant la negociació col·lectiva per aconseguir que a totes les empreses, almenys a les obligades, s’implantin els plans d’igualtat correctament, tal i com marca la llei, la igualtat formal; volem que desaparegui la bretxa salarial per poder cobrar igual per la mateixa feina o feina d’igual valor i jubilar-nos amb aquests salaris; impulsem la pujada del SMI a 1320 euros, que és el que marca la Carta Social Europea perquè no volem ajudes de Governs per “sobreviure” volem treballar amb salaris dignes que ens deixin viure en dignitat i volem acabar amb la xacra social del terrorisme masclista perquè ja som 1190 dones assassinades des del 2003 i 8 dones assassinades aquest 2023.
Per aconseguir aquesta desitjada igualtat necessitem la implicació del Govern Central, de la Generalitat i dels municipis, dels agent socials, que estem treballant constantment, de les organitzacions empresarials i de la societat. Entre tots i totes hem d’implicar-nos per aconseguir una societat igualitària i justa.
Mar VÁZQUEZ
Secretària d’Igualtat i Polítiques Socials de la UGT Tarragona i delegada Territorial del Baix Penedès
A Catalunya el 51% de la població som dones i, segons enquestes, tenim més estudis i amb millors qualificacions que els homes. Conclusió: estem més preparades, però patim bretxa salarial, patim la taxa d’atur més elevada, feines a temps parcials, ocupem les feines feminitzades i a la vegada més precaritzades, terra enganxós, violència sexual o per raó de sexe al lloc de treball i, a més, ens assassinen.
Comencem per les diferències salarials, la bretxa. Segons última enquesta de la INE, Institut Nacional d’Estadística, dades del 2019, la bretxa a Catalunya està en 20,64% al sector privat, és a dir, 28.965 euros per als homes i 22.988 euros per a les dones.
Una treballadora de l’Ajuntament del Vendrell, que és simultàniament delegada de personal de la UGT, Mar Vázquez, va presentar el passat 28 de juliol, una denúncia contra l’alcalde del Vendrell, el socialista Kenneth Martínez per un possible delicte de prevaricació. La sindicalista i funcionària ha recorregut a la justícia i al Síndic de Greuges de Catalunya després de considerar que el govern vendrellenc està vulnerant drets fonamentals i practicant persecució laboral.
Després d’una ‘passejada judicial’, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acabar donant la raó a Mar Vázquez, reconeixent-la com a guanyadora de la plaça convocada.
Un altre aspecte que crida força l’atenció és el fet que Vázquez – formada en Dret – va demanar treballar al departament de Recursos Humans i li van denegar, però van ‘contractar a dit’ la persona (sense cap titulació) que “anava en sisè lloc a la llista del PSC pel Vendrell” en les passades eleccions. Qüestionada sobre si l’alcalde afavoreix els socialistes, Mar Vázquez no ha volgut ser taxativa, al·legant que “només sé que em van dir que no i un mes després van posar una persona que anava a la llista” del PSC local.
Fa uns 40/ 60 anys érem considerades persones de segona, inferiors, que només existíem per procrear i tenir cura de la família. No teníem dret a vot, la majoria no podíem treballar, i la que ho feia, ho havia de deixar de fer si es casava. Fins al 1978 no vam ser “lliures” del tot per treballar, però amb excepcions, hi havia professions a les que no podíem accedir. No podíem viure soles, sense permís. No podíem avortar, decidir que fer amb el nostre cos… i un llarg etcètera de prohibicions. I penseu que tot això ha estat un regal? No.
Estoy harta de escuchar que si llevamos una minifalda, somos unas putas, si nos acostamos con muchos hombres, somos unas putas, si vamos muy escotadas, somos una putas… ¿y quién decide ningún número en mi vida? Te aseguro que tu no, machito de turno. Yo decido en mi vida y en mi cuerpo. Y claro, vosotros siempre los reyes de la fiesta, cuantas más pasemos por vuestra cama, mejor reputación.
REDACCIÓ
Fa sis mesos, a les eleccions del 20 de desembre, érem nosaltres els que no teníem encara govern… Però finalment el vam formar i ho vam fer gràcies a la gent convergent, gràcies a una persona que no pensa en cadires, gràcies a una persona que va pensar en clau de país, ho vam fer gràcies a Artur Mas, l’únic capaç de fer un pas al costat per les persones del seu país. Perquè nosaltres no som ni de la nova ni de la vella política, nosaltres som els de la bona política.
