REDACCIÓ21 Octubre, 2018El grup de Constantí Els Pets ha tret a la llum aquesta setmana “Som”, un nou disc amb temes propis, el títol fa referència a la supervivència del grup, que segueix en actiu després de més de trenta anys, i també té una lectura política de “reafirmació de país”.
Lluis Gavaldà, independentista convençut, creu que el títol “Som” “resumeix la lliçó que els catalans hem tret de l’1-O: que el poble té més poder del que creiem, sobretot quan hi ha intercomunicació entre nosaltres i ens despengem d’aquest individualisme i atomització que ens inculquen els poders”.
“Som” arriba cinc anys després de l’últim àlbum amb temes propis de la banda, “L’ ‘àrea petita”; i entre disc i disc han celebrat el trenta aniversari de la formació amb una gira.
“No volíem posar-nos a fer un disc amb cançons noves fins que no tinguéssim ganes, i ara ha arribat el moment”, ha assenyalat el cantant del grup de Constantí (Tarragona), que torna a la pista amb tretze cançons molt variades.
Segons ha explicat Lluís Gavaldà, “pel disc transiten personatges adults” i els seus autors no intenten fer veure que tenen vint anys, sinó que assumeixen l’edat que tenen.
Aquest és el cas de “Som”, la cançó que dóna títol al disc, i en la qual una parella madura imagina com seran els seus últims anys junts, quan ja siguin ancians.
També hi ha espai per a la política en la cançó “L’exèrcit que vindrà”, que van difondre amb motiu de l’aniversari de l’1-O i que augura un futur en què “l’únic exèrcit que acceptarem serà l’exèrcit de les persones” que ” ompliran d’alegria els carrers “i” no rebentarà portes a mitjanit”.
Amb aquest tema, Lluís Gavaldà espera infondre ànim als independentistes catalans, que l’últim any han patit “moltes frustracions”.
“La veritat és que anàvem una mica amb el lliri a la mà, pensant que això seria ràpid, quan en realitat cap país ha aconseguit la independència ràpidament – ha reflexionado -. Aquests processos són llargs i cal picar molta pedra, però jo segueixo sent optimista”.
Gavaldà recorda que fa trenta anys els independentistes eren “30 frikis que ens trobàvem en totes les manifestacions. Ara som molts més, però això no vol dir hagi de ser fàcil. Cal implicar-se i no deixar-lo en mans dels polítics, que són experts en intrigar i crear falsos debats”.
La política no és l’únic tema del disc, que comença amb “Wittgenstein”, sobre un antic amor, i segueix amb una altra cançó d’amor, abans d’entrar en temes més durs, com la pederàstia o la malaltia.
Tot això amb un to melancòlic “propi de l’edat i dels anys viscuts”, però “sense negativisme o aire lànguid, sinó amb un punt de tendresa”.
Gavaldà creu que aquesta malenconia no respon a una tristesa personal sinó a l’inrevés “:” en l’anterior disc jo no estava bé, però volia fer cançons per semblar que sí que ho era, i ara que estic bé no he tingut problema a posar-me malenconiós perquè no és impostat”.
Estilísticament, el compositor va dir que “Som” és “molt eclèctic”, probablement perquè des que es va mudar a Anglaterra, fa dos anys, escolta més música i va a més concerts.
De tota manera, en tots els gèneres inclosos en el disc, tant si és rock festiu com si és balada, la banda busca “la cançó escarida, amb una instrumentació mínima, sense cordes ni vents ni grans arranjaments, sense instrumentistes aliens, només la formació pura i dura tocant gairebé en directe, tots alhora”.
Una recerca estètica que han aconseguit amb l’ajuda de Joan Pons (El Petit de Cal Eril), que ha produït aquest àlbum, que presentaran en directe en una gira que començarà el proper 16 de desembre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Nega que el 
