08. Maig 2024

Arxius de Junts | Pàgina 2 de 4 | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Maig, 2023
bddeeecd-b156-4521-8c3e-5c122152bced-1-1280x960.jpg

L’oci nocturn i la restauració han estat els protagonistes d’aquest tercer debat electoral a Tarragona. Dues qüestions que sempre són tema de debat a la ciutat. En aquest cas, els partits que han assistit a la discussió han estat el PP, PSC, ERC, Junts, Sí Tarragona, En Comú Podem (ECP) i Valents. L’indret escollit per l’Associació d’Oci Nocturn i l’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria ha estat el Totem Cafè de la Rambla Vella.

Rubén Viñuales (PSC): “Tarragona és una ciutat molt avorrida”

Tots els candidats han coincidit en el fet que l’oci nocturn tarragoní no travessa pel seu millor moment, i que cal posar-hi remei. L’alcaldable de Valents, Robert Hernández, ha demanat tractar el sector com la solució a alguns problemes com els ‘botellons’. El líder de la candidatura socialista, Rubén Viñuales, ha estat més contundent: “Tarragona és una ciutat molt avorrida”. Per aquest motiu, la seva formació aposta per la dinamització fora de l’horari nocturn a través de convenis entre l’Ajuntament i els locals d’oci nocturn. D’aquesta manera, els establiments podrien acollir activitats fora del seu horari habitual.

D’altra banda, el representant de Junts, Marc Giménez, ha recordat que l’oci nocturn i la restauració són dos dels sectors més afectats per la pandèmia, i ha demanat ajudar-los com cal. El participant de la candidatura de Jordi Sendra ha reclamat que aquest suport es doni d’acord amb les peticions de les associacions pertinents.

Per part del PP, la seva número 2, Elisa Vedrina, ha posat en relleu la feina duta a terme pel seu partit en anteriors mandats. “Hem de promoure diferents propostes per crear un circuit d’oci amb un pla urbanístic que permeti desenvolupar estratègies”, ha defensat. En el cas d’ERC, Xavier Puig ha suggerit tres iniciatives per a dinamitzar l’oci nocturn i la restauració: portar activitats culturals als locals d’oci nocturn, incoporporar una representació del sector al consell de turisme de Tarragona i instal·lar l’escola d’hostaleria a la Tabacalera. Puig també ha valorat analitzar els canvis que ha de dur a terme l’oci nocturn d’acord amb els nous interessos del jovent.

Mar Giné (Sí Tarragona): “Hem de generar ambient al carrer”

L’alcaldable dels comuns, Jordi Collado, ha destacat que cal tenir en compte quin tipus d’oci es vol perquè una part de la ciutadania pugui descansar i una altra gaudir. Collado també ha tornat a reivindicar la creació d’un pla d’usos perquè l’oci nocturn no es concentri només a la Part Alta. Una proposta que s’allunya completament de la de Sí Tarragona. La seva candidata, Mar Giné, aposta per trobar el millor espai a la ciutat per a l’oci nocturn, sempre de la mà del sector.

Concentrar aquesta mena d’establiments, sota el seu parer, contribuiria a la tranquil·litat dels pares i mares. Pel que fa a les terrasses, Giné reclama un model de ciutat que ompli els carrers de vida: “Hem de generar ambient al carrer”. La seva proposta és facilitar tràmits i aspectes econòmics als negocis. En el cas de Valents, Hernández ho té clar: “Hem d’entendre que hem de conviure amb les terrasses (…), no només són necessàries, sinó que a més són les que donen vida a una ciutat”.

Robert Hernández (Valents): “Hem d’entendre que hem de conviure amb les terrasses (…), no només són necessàries, sinó que a més són les que donen vida a una ciutat”

Pel que fa al PSC, Viñuales ha proposat modificar l’ordenança per a homogeneïtzar els horaris. El candidat alerta que si hi ha diferències horàries entre zones, les persones s’acumulen a les terrasses que tanquen més tard. “Aquesta reducció dràstica que ha fet el govern de Ricomà sense previ avís no té cap sentit”, ha apuntat just abans de remarcar que també s’haurà de tenir en compte el veïnat.

Jordi Collado (ECP): “No pot ser que privatitzem l’espai públic”

Collado, per la seva banda, ha afirmat que “no pot haver-hi un criteri arbitrari en aquesta àrea depenent de si governa un o altre”. El dels comuns semblava més contrari a donar llibertat als negocis en l’afer de les terrasses: “No pot ser que privatitzem l’espai públic”. Tot i això, ha tornat a dirigir el seu discurs cap a un pla d’usos que contempli tot allò relacionat amb les terrasses.

VÍDEOS





PUBLICITAT










REDACCIÓ4 Maig, 2023
Alcaldables-1280x960.jpg

Continua la ronda de debats polítics a Tarragona amb una de les temàtiques més calentes: els impostos. I és que l’Associació d’Empresàries i Directives (AEDT) de la ciutat ha reunit a 9 candidats (ERC, PP, PSC, Cs, ECP, Junts, Sí Tarragona, Valents i Vox) per parlar de la gestió econòmica i comercial que ha d’implantar-se al municipi en els pròxims 4 anys. Tot i la gran alineació d’alcaldables que han assistit a l’acte, han faltat quatre protagonistes.

D’una banda, l’alcalde i candidat a la reelecció, Pau Ricomà, per motius de salut; de l’altra, l’alcaldable socialista, Rubén Viñuales, que havia de complir amb les seves obligacions al Parlament; també la líder de Ciutadans, Lorena de la Fuente; i finalment, algun membre de la CUP. I és que el debat coincidia amb la presentació de la candidatura cupaire.

Montse Adan (PSC): “El tema de les llicències és un drama”

La discussió política, que s’ha dut a terme a la Casa Joan Miret, ha començat amb la lentitud de l’atorgament de llicències com a protagonista. “El tema de les llicències és un drama (…), les empreses veuen l’Ajuntament en contra seu i no al costat”, ha comentat la número 2 de la llista del PSC, Montse Adan, qui ha proposat un conveni amb els col·legis de cada sector perquè s’accelerin els tràmits burocràtics. Segons Adan, aquesta fórmula permetria tramitar les llicències en tan sols dos mesos. Pe que fa al número 2 de Ciutadans, Víctor Noguera, ha suggerit exportar el model burocràtic de Salou. “Tarragona és capital i moltes vegades actuem com un poble”, ha expressat.

Víctor Noguera (Cs): “Tarragona és capital i moltes vegades actuem com un poble”

De fet, tots els partits polítics han coincidit que hi ha un problema amb les tramitacions a la ciutat, fins i tot el candidat d’Esquerra, Xavi Puig. El republicà, però, no confia en el fet que la solució sigui col·laborar amb els col·legis professionals. A més, ha apuntat que ja s’ha treballat durant aquests quatre anys per millorar aquesta problemàtica tan tarragonina. “Tenim molt clares les coses que s’han de tocar”, ha detallat.

L’alcaldable del PP, Maria Mercè Martorell, no ha deixat escapar l’oportunitat per a retreure a Puig que ho podrien haver solucionat en el mandat actual. “Dir que ho farem després de 4 anys de govern…”, ha contestat en to irònic. “Cada dia que passa sense que obtingui la llicència són pèrdues per a l’empresari i per a la ciutat”, ha finalitzat tot reclamant solucions. Per a Martorell, una possible sortida seria la creació d’un equip interdisciplinari que ajudés als emprenedors.

Ma. Mercè Martorell (PP): “Cada dia que passa sense que obtingui la llicència són pèrdues per a l’empresari i per a la ciutat”

L’alcaldable de Valents, Robert Hernández, s’ha estrenat en un debat electoral amb força, i també ha optat per atacar al ponent d’Esquerra. “Has tingut 4 anys per fer-ho”, ha declarat. Hernández ha reclamat l’elaboració d’un full de ruta en matèria de comerç, i ha indicat que la pandèmia no és excusa per a la inoperància del govern actual.

L’alcaldable de Junts, Jordi Sendra, ha revolucionat el públic assistent afirmant que abaixarà tots els impostos i de manera especial el d’activitat

En un segon bloc, el gran protagonista han estat els impostos. L’alcaldable de Junts, Jordi Sendra, ha revolucionat el públic assistent afirmant que abaixarà tots els impostos i de manera especial el d’activitat. Sendra també ha defensat la creació d’un mapa d’usos que ordeni els comerços i eviti la reiteració excessiva d’un sol tipus de negoci.

Gran part dels candidats han defensat rebaixar la pressió fiscal de la ciutat i donar ajuts al comerç. Els dos que no han volgut mullar-se gaire en tot el referent a impostos han estat el participant d’ERC i l’alcaldable d’En Comú Podem, Jordi Collado, que ha declarat que els Ajuntaments tenen “molt poca cosa a dir” en aquest aspecte. El líder dels comuns, però, proposa la concessió d’avals públics per a crèdits adreçats a emprenedors amb tipus d’interès baixos.

Pel que fa a l’alcaldable de Vox, Javier Gómez, aposta per abaixar taxes i la despesa superficial de l’Ajuntament, especialment a nivell polític. El candidat també ha suggerit bonificar impostos a les empreses que contractin indefinidament, o que comptin amb certs col·lectius vulnerables a les seves plantilles.

El darrer tema central del debat ha estat el turisme, on Martorell ha dominat el terreny revivint una de les discussions clàssiques a la ciutat: Tarragona ha de tenir la categoria de municipi turístic? Per a la candidata del PP sense cap dubte. La seva proposta ha estat reforçada per Ciutadans, mentre que la resta de partits s’han concentrat en donar suport al turisme de creuers o en augmentar l’oferta hotelera.

Jordi Collado (ECP): “Jo tinc ganes de viure en una ciutat i no en una destinació turística”

L’únic que també ha defugit d’aquestes dues propostes ha estat l’alcaldable d’En Comú Podem, que ha reivindicat una Tarragona tranquil·la, sense turisme massificat: “Jo tinc ganes de viure en una ciutat i no en una destinació turística (…), no vull explotar la meva ciutat”. La líder de  Tarragona, Mar Giné, ha reclamat solucionar els problemes endèmics del municipi abans de parlar d’un model de turisme. Giné també ha defensat que la clau per a rebaixar els impostos és que Tarragona creixi en població, i no que decreixi com fins ara.

I d’aquesta forma s’ha arribat al minut final, on tots els candidats s’han autodeclarat ser els millors aliats dels i les empresàries que han presenciat el debat. Una discussió que ha comptat amb una bona entrada i amb representants de diversos sectors comercials com la restauració o l’oci nocturn.

 

PUBLICITAT




REDACCIÓ4 Maig, 2023
Debat-de-Joves-Polítics-1280x720.jpg

Les preocupacions del jovent han protagonitzat el primer debat electoral a Tarragona. Un acte organitzat per la Jove Cambra Internacional (JCI) de Tarragona en què un dels requisits era que els ponents havien de tenir menys de 40 anys. Així, alguns dels candidats més joves de cada formació política van poder dir la seva en un Teatret del Serrallo amb una seixantena d’assistents. “Un debat per i per als joves”, comentava el president de la JCI Tarragona i moderador del debat, Alex Riba.

Els partits convidats a l’escenari van ser aquells que ja comptaven amb representació municipal: PSC, ERC, Cs, Junts, Sí Tarragona, ECP, CUP i PP. Un a un, cada candidat va anar exposant les seves propostes en matèria d’habitatge i preu del lloguer, ajuts als joves per a trobar feina estable, sostenibilitat. Amb totes les cartes damunt de la taula, la majoria de ponents van estar d’acord en el fet que cal apostar més per l’adquisició d’habitatges socials que facilitin l’emancipació dels joves tarragonins. El candidat socialista, Mario Soler, va lloar la feina duta a terme pel govern espanyol alhora que criticava la manca de nous pisos a la ciutat.

La majoria de ponents van estar d’acord en el fet que cal apostar més per l’adquisició d’habitatges socials que facilitin l’emancipació dels joves.

En el cas del PP, José Martínez va destacar la necessitat de lluitar contra les ocupacions il·legals oferint major seguretat als propietaris dels pisos. Una posició antagònica de la de Joan Manel Burillo, el participant de la CUP, que – fugaçment – va defensar les okupacions com a darrer recurs enfront de les desigualtats que ocasiona el sistema capitalista. Alguns candidats, com Ramon Vilaltella (Sí Tarragona – Ara Pacte Local), van criticar la inoperància dels darrers governs municipals encapçalats pel PSC i Esquerra Republicana.

Pel que fa als programes d’inserció laboral per a joves, Vilaltella va reivindicar que s’ha d’apostar tant per les formacions com pels plans d’ocupació. La participant d’ERC, Maria Santos, va destacar la feina duta a terme per l’executiu de Pau Ricomà a Tarragona Impulsa, l’àrea de l’Ajuntament dedicada a l’emprenedoria. Les comparacions amb Reus i especialment amb Redessa no van tardar a sorgir. De fet, molts candidats van compartir la idea de crear un hub similar a Tarragona. És el cas de la ponent de Junts, Katherine Gil, que va reclamar apostar més fort pels ajuts a l’emprenedoria.

Cada participant va explicar la Tarragona que el seu partit vol per als joves d’aquí a uns 20 anys.

El plat fort del debat va arribar amb el tercer bloc, el del futur sostenible. En aquest punt, cada participant va explicar la Tarragona que el seu partit vol per als joves d’aquí a uns 20 anys. Temes com el turisme de creuers o la contaminació de les petroquímiques van ser força recurrents. Molts candidats van defensar la reinvenció de la indústria química de Tarragona amb un model autosuficient i amable amb el medi ambient. D’altres van decidir criticar la Tarragona actual, proposant millores en matèria de mobilitat. És el cas del candidat de Ciutadans, Víctor Noguera, que va mostrar el seu rebuig total per la gestió del govern de Pau Ricomà.

Pel que fa al turisme de creuers, Burillo va defensar que Tarragona podia liderar un moviment contra aquest tipus de turisme altament contaminant, un argument que Vilaltella va desviar afirmant que els creuers no són el problema de tot a la ciutat. El projecte Hard Rock també va sortir al debat per part del ponent de la CUP, que va estar totalment en contra. Al costat, un José Martínez incrèdul davant la negació del cupaire a invertir diners al territori.

Les comparacions amb Reus i especialment amb Redessa no van tardar a sorgir.

Ja en el minut final, Nerea García, d’En Comú podem, va definir la seva llista com una jove i renovada, una en la que el jovent tarragoní pot emmirallar-se. De manera semblant es va dirigir el minut d’or del candidat Socialista, que va defensar que la millor opció per als joves és la de Rubén Viñuales. La participant d’Esquerra, per la seva banda, va demanar unir forces amb la resta de partits per a implicar la joventut tarragonina en l’esfera política. I d’aquesta forma, es va arribar al final del primer debat electoral a la ciutat. Un debat per i per als joves.

PUBLICITAT



 


REDACCIÓ3 Febrer, 2023
pere-aragones.jpg

L’exconseller Jaume Giró

L’exconseller d’Economia Jaume Giró ha afirmat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anat alterant els seus principis per pactar els pressupostos amb el PSC. “Ha demostrat una elasticitat ideològica sorprenent i l’única raó és preservar la presidència de la Generalitat. ERC ha signat uns pressupostos que van en contra del seu ADN”, ha afegit en una entrevista a ‘RTVE’. De fet, Giró considera que el líder del PSC, Salvador Illa, ha estat el “primer sorprès”. L’exconseller creu que el Govern ha acceptat propostes del PSC relacionades amb macroprojectes que no hagués acceptat “mai” si ho hagués proposat Junts.

Giró afirma que és una “bona notícia” que hi hagi pressupostos però just després ha volgut deixar clar que els que s’han pactat entre ERC, PSC i comuns no són uns bons comptes. Una de les principals crítiques de l’exconseller és que per “raons ideològiques” no contemplen mesures perquè la inflació “no empobreixi la classe mitjana”. En aquest sentit, ha recordat que Junts havia proposat una deflactació de l’IRPF perquè, segons ha dit, no hi hagi una “sobreimposició” de la inflació per als ciutadans.

Una mesura que nega que suposi abaixar impostos, tal com ha dit el president Aragonès. “No és abaixar impostos. Fan demagògia. És impedir que la inflació ens empobreixi més a tots”, ha defensat. I és que, segons Giró, amb els pressupostos pactats hi ha un “enriquiment” del Govern “a costa dels ciutadans”, ja que es preveu que la Generalitat recapti uns 700 milions d’euros més per l’alça de la inflació.

Giró també ha afirmat que ERC “s’està apropant molt als comuns” tant pel que fa a l’ideari econòmic com el polític i el nacional. I, ha posat d’exemple, que el govern en minoria d’ERC va pactar primer els pressupostos amb els comuns sabent que això faria “molt difícil” un pacte posterior amb Junts.

PUBLICITAT










REDACCIÓ22 Novembre, 2022
albert-martin-junts-e1669123898846.png

Albert Martin i Ferrer serà el candidat de Junts a l’alcaldia de Roda de Berà. L’acte oficial tindrà lloc el proper 3 de desembre a les 17 hores a la Casa Municipal de les Monges.

Martin i Ferrer és la persona que reuneix els requisits necessaris perquè el partit li doni suport en la cursa electoral del proper 28 de maig del 2023.

La presentació de l’alcaldable comptarà amb la presència de Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya, així com altres membres de la cúpula de la formació independentista.

PUBLICITAT





REDACCIÓ28 Octubre, 2022
xarxes-socials.jpg

Esquerra Republicana (ERC), el PP de Catalunya i el PSC són els tres partits catalans amb més seguidors falsos a les xarxes socials. Així ho ha avançat Rac1, després que sortís a la llum el perfil fake de la suposada periodista Joana Masdeu, que utilitzava el seu compte per defensar l’exvicepresident de JxCat i diputat, Francesc de Dalmases, immers en una polèmica per esbroncar una periodista de TV3.

A través de l’eina Twitter Audit, s’ha comprovat que un 12% dels seguidors de la formació del tarragoní Alejandro Fernández i un 10% dels republicans i socialistes són fake. L’eina fa una anàlisi de tots els seguidors del compte que es vulgui investigar: la data de creació, les interaccions, l’activitat, etcètera.

Tot i això, cal destacar que el fet que els perfils no siguin reals no significa que facin servir per atacar altres persones, sinó que darrere no hi ha individus amb nom i cognom. Després d’aquests tres se situen Junts i la CUP, amb un 7% de seguidors falsos, seguits dels comuns, amb un 6%. Ciutadans i Vox són els que en tenen menys, amb un 4% i un 2%, respectivament.

ERC guanya en seguidors falsos
Pel que fa al nombre de seguidors falsos, guanya ERC amb més de 36.000 comptes falsos, seguit de la CUP amb 22.000, el PSC amb 12.000 i Junts amb 9.000. Així doncs, els comptes falsos i dubtosos estan a l’ordre del dia.

PUBLICITAT






REDACCIÓ29 Setembre, 2022
puignero_aragones-1.jpg

Tots els consellers de Junts per Catalunya han posat el seu càrrec “a disposició” del que decideixi el partit, la direcció del qual es reuneix aquest matí, després que ahir a la nit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, destituís al vicepresident del Govern, Jordi Puigneró.

El secretari general de JxCat, Jordi Turull, que ahir a la nit es va reunir amb Aragonès en el Palau de la Generalitat i que ha advertit que, amb el cessament de Puigneró, en JxCat se senten “bastant expulsats del Govern”. El partit recolzat per Puigdemont està molt desorientat.

La direcció de JxCat debatrà aquest matí els escenaris possibles d’ara endavant, que passen per sortir en bloc del Govern i passar a l’oposició o proposar un nou nom per substituir Puigneró en el lloc que ha deixat vacant, amb la possibilitat de convocar una consulta a la militància per decidir-ho.

Després de la destitució de Puigneró, segueix havent-hi sis consellers escollits per JxCat: Jaume Giró (Economia i Hisenda), Victòria Alsina (Acció Exterior i Govern Obert), Gemma Geis (Recerca i Universitats), Josep Maria Argimon (Salut), Violant Cervera (Drets Socials) i Lourdes Ciuró (Justícia).

PUBLICITAT











REDACCIÓ11 Agost, 2022
martinaFourrier.jpg

L’exregidora i excap de llista de ‘Fem Salou. Som República’, Martina Fourrier, aspira a ser la cap de llista de Junts a l’alcaldia de Salou. La política veterana creu que és la persona indicada per liderar el projecte de la formació independentista a la capital de la Costa Daurada. Fourrier, que forma part de la llista de Rosa Ma. Sánchez, candidata a presidir Junts al Tarragonès, ja va entregar la documentació necessària per postular-se com a alcaldable.

En declaracions a larepublicacheca.com, l’exregidora ha confessat el seu malestar en relació amb  l’espectacle que va oferir els partits de l’oposició durant el pregó de les Nits Daurades. En la seva opinió, la ciutadania té tot el dret a expressar-se i a manifestar-se on i quan consideri convenient.

No obstant això, els partits de l’oposició, per l’obligat sentit de la seva responsabilitat, “no poden abandonar un acte institucional“. “Els xiulets i les pancartes no em molesten. Puc arribar a entendre les queixes dels veïns de l’Eix Cívic, el que no accepto és que els regidors de l’oposició – coordinats – s’aixequin i marxin”, ha dit Fourrier. Entén que “si és per fer això, millor que no vinguin. Si venen, és per estar asseguts”, ja que en aquells moments representen també la institució i una parte del poble.

No accepto és que els regidors de l’oposició  s’aixequin i marxin

“Si volen absentar-se perquè estan en contra, no hi haurien d’assistir i explicar, per avançat, – si cal en un comunicat a la premsa – els motius”, però han de tenir “savoir faire”. “Què han aconseguit amb això?”, pregunta Martina Fourrier als regidors opositors.

PUBLICITAT










REDACCIÓ5 Juliol, 2022
nil-garcia_.jpg

Nil García és el jove que va decidir tornar públic un episodi d’assetjament sexual. Tenia gairebé 17 anys i el va patir quan militava la JNC per part d’un càrrec orgànic de Convergència. A través del seu compte de Twitter, va dir que un tal ‘senyor Q’ havia convertit la seva vida en un infern. Han passat vuit anys dels fets. El jove ho havia intentat oblidar. Va reviure el passat quan el polític convergent – ara afilat a Junts per Catalunya – es va posar en contacte amb ell a través de les xarxes socials. Nil García assegura que mai no va haver-hi contacte físic. El polític només havia enviat vídeos amb contingut sexual. En una entrevista a la republicacheca.cat, el jove diu que hi ha molts joves afectats. Espera que Junts actuï en conseqüència, sobretot per evitar que les seves joventuts es converteixin en víctimes.

|
Ja sé que pot ser fins i tot ofensiu, però, com et trobes?
Doncs, em trobo en una muntanya russa d’emocions, no ho sabria descriure. Entre trist, nerviós i confiat.

Per què vas decidir fer públic aquest episodi negre de la teva joventut?
Necessitava desfogar-me després de recordar-ho. Tenia necessitat de passar pàgina i els últims dies veient alguns casos d’assetjament només calia fer el pas.

Et sents millor ara que ho has explicat?
No, de moment no em sento millor. M’hauria agradat que hi hagués més reacció política. (La classe política) No ha dit res ni m’han dit res. Ningú s’ha posat en contacte amb mi en les darerres hores.

Per què li dius ‘senyor Q‘, quan té nom i congnoms que segons alguns cibernautes es tracta de Quim Amorós?
No li poso noms perquè la gent ja ha sabut posar-li nom. Òbviament, té cara i ulls, però no em pertoca a mi fer-ho, sinó al partit o alguna instància superior. Ell, m’ho imagino, també en llegir-ho era conscient que es parlava d’ell. I molts companys i afectats també han sabut identificar-lo.

Li tenies por?
No, por no li tinc. Ni molt menys i mai li he tingut. Tenia respecte a la situació en general i por a fer alguna cosa malament, però a mesura que passa el temps, sé que no he fet res dolent. Hi ha molta gent afectada, massa… Les coses no poden quedar així.

M’agradaria que aquest cas finalitzés amb l’expulsió de l’assetjador i que JxCat demanés disculpes als afectats, que hem estat molts

Per què no ho vas denunciar públicament abans?
No sé que dir. No ho sé perquè no ho vaig abans.  Ni ho recordava (o no volia recordar-ho), perquè no hi pensava. No em veia amb força o simplement no sé. És difícil dir-ho. Està fet i és millor tard que mai, penso jo.

Vas mantenir relacions íntimes amb el ‘senyor Q’?
No, mai no va haver contacte físic.

Coneixes altres joves que van ser víctimes del polític?
Sí, conec força gent que va ser víctima. Massa dmalauradament. I molts érem amics i jo no sabia que estàvem els dos en la mateixa situació.

Mantens contacte amb cap dels afectats?
Sí.  I ara més amb tot aquest cas, per poder donar-nos ànims, denunciar conjuntament…

Què és el que més et repugna d’aquest cas?
Que tothom ho sabés i no s’hagués fet res. La JNC reconeix els rumors i per què no van fer mai res? O Convergència… si hi havia queixes és que alguna cosa estava passant, oi?

A mesura que passa el temps, sé que no he fet res dolent

Us sentiu recolzats pel partit?
No, gens. No s’han posat en contacte amb mi de forma directa.

Després de fer-ne pública la vostra història, algú de Junts s’ha posat en contacte amb vosaltres?
No, més enllà d’un parell de missatges. Suposo que com ja no sóc del partit, no s’hi involucren gaire.

Com t’agradaria que acabés aquest cas?
M’agradaria que finalitzés amb l’expulsió de l’assetjador i que Junts per Catalunya demanés disculpes als afectats, que hem estat molts.

T’has quedat amb mala imatge de la política?
La mala imatge de la política no ve per això, però és un afegit. Confio que alguns sàpiguen reaccionar.

PUBLICITAT








REDACCIÓ4 Juliol, 2022
jordi_sendra.png

Junts per Catalunya ha engegat el procés per presentar les precandidatures a les primàries de cara a les eleccions municipals que se celebraran l’any 2023. La direcció executiva nacional ha aprovat avui la convocatòria de les primàries per triar l’alcaldable a Tarragona.

A partir d’ara i fins a les 16 hores del proper dia 7 de juliol, tots els aspirants a liderar la llista a l’alcaldia de Tarragona hauran de fer-ho saber. També s’hi poden postular persones no afiliades al partit. Després, els candidats a les primàries hauran de recollir els avals necessaris per consolidar la candidatura.

Jordi Sendra, tal com ha anunciat larepublicacheca.cat, serà una de les persones que pretén convertir-se en l’alcaldable de Junts a Tarragona. De fet, a través de les xarxes socials, ja ha anunciat que es presenta a les primàries per ser el cap de llista de Junts per Tarragona.

“Assumeix amb passió el repte de treballar pels tarragonins des d’allà on va començar la meva vida política, a l’Ajuntament (de Tarragona)”, escriu Sendra al Twitter.

PUBLICITAT