Arxius de Junta Electoral | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Febrer, 2021
tv2.jpg

La Junta Electoral ha prohibit a TV3 i la resta de mitjans públics d’utilitzar expressions com ‘presos polítics’ o ‘exili’ durant la campanya per als comicis de l’14 de febrer a al Parlament de Catalunya, segons una nota que ha fet pública Ciutadans.

La formació taronja havia presentat un recurs a l’àrbitre electoral per a aquesta qüestió, per considerar que les expressions reflecteixen “falsedats al servei de la propaganda separatista”.

El partit lamenta que “només en campanya, i per obligació” la televisió pública “de tots els catalans” deixa de “repetir mantres separatistes”. Segons Ciutadans, la resolució de la Junta recull que TV3 ha d’evitar “pràctiques informatives que s’apartin de la legalitat vigent en perjudici de la neutralitat informativa”.

El text afegeix, també segons la formació, que expressions com ‘presos polítics’ o ‘exili’ són “clarament identificables amb el missatge electoral de determinats partits polítics”.

Ciutadans subratlla que aquest és el missatge “dels partits separatistes i, lamentablement, també de Podem”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Gener, 2021
ajuntament-reus.jpg

El grup municipal de Ciutadans (Cs) a Reus ha denunciat a la Junta Electoral els símbols col·locats a l’Ajuntament de Reus. Aquests són una pancarta i un llaç groc. La portaveu de Cs al consistori, Débora García, considera el fet com un “incompliment de la resolució que obliga el Govern i els Ajuntaments a garantir la neutralitat de tots els espais públics, especialment en període electoral”.

“Des de Ciutadans reclamem unes eleccions del 14-F lliures i uns edificis públics que representin a tots els catalans, no només a una part”, expressava la portaveu taronja. La realitat és que ja s’han obligat a retirar símbols i pancartes d’altres consistoris com el de Tarragona, El Morell i el Catllar. El primer cas després d’una denúncia de VOX, i els altres dos per reclamacions de Cs.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Gener, 2021
morell.jpg

Ciutadans ha instat la Junta Electoral ordenar que els ajuntaments del Morell i del Catllar retiressin la pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics dels edificis públics. Al Morell, la pancarta està penjada a la façana de l’edifici consistorial i al Catllar es troba al castell.

Cs argumenta “l’incompliment de la resolució que obliga el Govern i els Ajuntaments a garantir la neutralitat de tots els espais públics, especialment en període electoral”. I recorda, a més, que “la igualtat de sufragi és essencial en la representació democràtica”. Per això, requereix la retirada dels edificis públics de qualsevol simbologia partidista que contingui imatges o expressions vinculades o similars a les que utilitzi qualsevol dels partits que concorren a les eleccions.

Des de la formació taronja s’ha constatat que “tot i les diferents resolucions de la Junta electoral central i de les provincials, als balcons de diferents ajuntaments i també d’edificis municipals continuen penjades pancartes i simbologia amb un contingut clarament partidista, que s’associa amb algunes de les formacions que es presenten a les eleccions”, ha explicat el portaveu de Cs a l’ajuntament del Morell, Francisco Palma. I per aquest motiu ha presentat un recull de proves que ho acrediten.

Per això, es demana a les juntes electorals de zona que “obliguin els ajuntaments a retirar la pancarta i qualsevol altre símbol partidista de les façanes d’edificis municipals” i que “tant els consistoris com la resta d’administracions garanteixin el compliment del principi de neutralitat”.

Des de Ciutadans es reclamen “unes eleccions del 14-F lliures i uns edificis públics que representin a tots els catalans, no només a una part”.

El portaveu de Ciutadans a l’ajuntament  del Catllar, Jordi Porta,  ha criticat que els partits separatistes utilitzin les institucions “com a tauló de propaganda política al servei de la seva causa”.

“Volem unes eleccions lliures i no veure com els partits separatistes novament volen adulterar la democràcia utilitzant les institucions per enviar missatges partidistes”, ha conclòs el representant de la formació liberal.


REDACCIÓ7 Gener, 2021
ajuntament-tarragona.jpg

La façana de l’Ajuntament amb la pancarta

El govern municipal de Tarragona, encapçalat per Pau Ricomà, ha retirat la pancarta amb la frase “llibertat presos polítics” de la façana de l’Ajuntament. El motiu ha estat un requeriment de la Junta Electoral després que VOX denunciés el fet per “vulnerar la neutralitat” de la institució. VOX ha argumentat que Catalunya ja es troba en període electoral. Cal recordar que les properes eleccions autonòmiques seran el 14 de febrer.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Gener, 2021
pau-Ricoma-1280x722.jpg

L’Ajuntament de Tarragona (Imatge d’arxiu)

VOX Tarragona ha denunciat davant la Junta Electoral a l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i qualsevol responsable de l’equip de govern per la col·locació d’una pancarta a la façana de l’Ajuntament que llueix “Llibertat presos polítics”. Pel partit denunciant es tracta de “propaganda ideològica”. La presidenta provincial de VOX a Tarragona, Isabel Lázaro, ha explicat el motiu exacte de la denúncia: “Vulnera la neutralitat de l’Ajuntament, que ha de representar a tots els tarragonins i no només a una part”.

La presidenta també ha anunciat que VOX denunciarà qualsevol acte que vulneri aquesta “neutralitat política”. “Serem un dic de contenció de la limitació de drets i llibertats de tots els espanyols”, expressava Lázaro. A banda, VOX també ha cridat a la resta de partits per sumar-s’hi al manifest elaborat pel seu candidat al Parlament, Ignacio Garriga, el qual vol “garantir unes eleccions democràtiques, lliures i pacífiques”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Novembre, 2020
votacions9n.jpg

En les eleccions del 14 de febrer s’utilitzaran pavellons o altres espais amplis similars que permetin com a mínim 2,5 m2 per persona. Així ho estableix el document aprovat pel Procicat sobre l’adequació de col·legis electorals i procediment de vot.

El document també diu que s’utilitzaran espais alternatius a les escoles i que, en cas que no hi hagi alternativa, els centres educatius només seran col·legis electorals si hi ha una “desinfecció acurada”. A dins de les seus electorals es preveu un mínim de dues cues per votar. Una d’específica per a col·lectius vulnerables i una altra per a la resta de votants. Es faran tests antígens a tots els membres de la mesa.

Es faran tests d’antígens als membres de la mesa i al personal acreditat (responsables de l’administració i de seguretat, interventors…) abans de constituir-se la mesa

Tot i que inicialment el document elaborat pel Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, que té la competència en processos electorals, preveia una franja horària perquè votessin els infectats de covid-19, el document aprovat pel Procicat ho elimina.

S’estableixen les condicions i distàncies que s’hauran de complir dins de les seus electorals. Hi haurà espais d’espera a l’aire lliure per reduir al mínim el nombre de persones a l’interior d’edificis, en les cues s’haurà de respectar la distància d’1,5 metres i l’ús de la mascareta serà obligatòria. A més, només podrà accedir al centre de votació el votant, sense acompanyant excepte els casos que es requereixi assistència.

I és que, segons el document, es farà test d’antígens als membres de la mesa i al personal acreditat (responsables de l’administració i de seguretat, interventors…) abans de constituir-se la mesa. També se’ls prendrà la temperatura, que haurà de ser inferior a 37.5 i hauran d’entregar una declaració d’auto-responsabilitat on declararan que no tenen altres simptomatologies compatibles amb la Covid-19.

L’objectiu del Govern és prioritzar que els votants portin el sobre amb la papereta des de casa i, per aquest motiu, durant la campanya institucional es promourà aquesta pràctica. Pel que fa a les meses de votació, el document estableix que se situïn a una distància mínima de 2 metres entre elles, es posaran elements que impedeixin la circulació entre taules i es farà neteja i desinfecció constant de les meses.

Tenint en compte les circumstàncies excepcionals per la pandèmia, el Govern demanarà a la Junta Electoral Central reforçar el procediment d’elecció de membres de mesa per tal de “garantir el nombre de suplents necessaris per substituir aquells que el dia de les eleccions hagin donat positiu en els tests d’antígens o tinguin una simptomatologia compatible amb la Covid-19”.

No deixa de ser sorprenent les molèsties que s’han pres el Govern per fer votar tothom presencialment, i per ara no hi ha ni rastre de la possibilitat de votar telemàticament, fet que reduiria molt les aglomeracions per anar a votar.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Gener, 2020
foto_3594343.jpg

El Parlament es pronunciarà aquest dilluns

El Parlament ha de decidir aquest dilluns sobre la situació del president de la Generalitat, Quim Torra. S’acaba el termini de la Junta Electoral Provincial perquè la cambra comuniqui el substitut de Torra com a diputat i a les 15 hores d’avui comença un ple del Parlament en què el president de la Generalitat té intenció de votar com a diputat.

I és que defensa que el Parlament ja el va ratificar com a diputat i president el 4 de gener. La Mesa es reuneix a les 12.30 hores per tractar la qüestió sota l’amenaça de Cs i PP de presentar querelles contra Torra i la Mesa si el president participa de les votacions del ple.

En les darreres hores, ERC ha posat l’accent en la necessitat que s’aprovin els pressupostos de la Generalitat. Està previst que en les pròximes setmanes se celebri el debat a la totalitat dels comptes per al 2020. I el fet que Torra participi de les votacions del ple del Parlament podria posar en perill la validesa d’aquestes.

JxCAT defensa a Torra, C’s i PSC demanen un nou informe als lletrats
En canvi, segons JxCat, la decisió del Suprem de la setmana passada no canvia res i consideren que el president del Parlament, Roger Torrent, no té la potestat de retirar l’escó al president de la Generalitat ni a cap diputat. I insisteixen que cap òrgan extern pot donar una ordre al Parlament d’obligat compliment perquè si no s’estaria pervertint la democràcia.

C’s i PSC demanen un nou informe dels lletrats després de la decisió de la setmana passada del Suprem. Però divendres, fonts jurídiques de la cambra consideraven que no és necessari un nou pronunciament i que es manté vigent l’informe que ja va fer sobre la qüestió. Així mateix, mantenen que ara la decisió és política.


REDACCIÓ6 Gener, 2020

El Parlament Europeu ha convocat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras a prendre possessió com a eurodiputats el 13 de gener, coincidint amb el primer ple després de les vacances de Nadal.

L’eurocambra els cita a recollir les seves actes com eurodiputats amb data del 2 de juliol, quan van ser nomenats la resta de parlamentaris europeus d’aquesta legislatura.

La decisió de Parlament Europeu qüestiona així el dictamen de la Junta Electoral Central, que negava a Junqueras la possibilitat d’acudir a la càmera per considerar-lo “inelegible” atès que havia estat condemnat pel Tribunal Suprem per la convocatòria del referèndum il·legal de l’1 d’octubre del 2017.

L’eurocambra menysté la decisió presa per la Junta Electoral Central i cita a prendre possessió l’empresonat Oriol Junqueras com a eurodiputat

La Comissió Europea havia preferit aquest dilluns no comentar la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de negar la credencial d’eurodiputat al president d’Esquerra Republicana (ERC) després de la sentència de la Justícia comunitària i ha assenyalat que el procés està “en marxa “i depèn ara tant del Suprem com de Parlament Europeu.

El portaveu de Justícia de l’executiu comunitari, Christian Wigand, reiterava així la posició que Brussel·les ja va expressar el mateix dia 19 de desembre, quan el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) es va pronunciar sobre l’abast de la immunitat del líder independentista condemnat pel ‘Procés’.

“Correspon ara al Tribunal Suprem i al Parlament Europeu analitzar les conseqüències de la sentència. Entenem que això està en marxa ara, de manera que no comentem els detalls d’aquest procés. Sobre la posició adoptada per la JEC, el procés està en marxa i correspon al Tribunal Suprem avançar”, ha assenyalat.

 


REDACCIÓ3 Gener, 2020
foto_3591464.jpg

Torra ha defensat el seu escó i la presidència

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest divendres que ha sol·licitat al president del Parlament, Roger Torrent, la convocatòria d’un ple “urgent i extraordinari” per aquest dissabte per pronunciar-se i rebutjar la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) que “vulnera la llei”.

El cap del Govern ha indicat que presentarà tots els recursos possibles davant d’una decisió “autoritària” i “irregular”. Torra ha subratllat que mentre el Parlament no digui el contrari “seguirà sent diputat i president de la Generalitat” i que exercirà les funcions del càrrec. El president del Govern ha comparegut acompanyat de tots els consellers després d’haver celebrat un Consell Executiu extraordinari.

El president de la Generalitat ha iniciat la compareixença denunciant la posada en marxa d’un “nou cop d’estat contra les institucions catalanes”. Ha dit que la JEC s’ha atribuït “unes funcions que no li pertoquen interpretant l’execució d’una sentència judicial que no és ferma”. “Volen treure i posar presidents deixant de banda la democràcia. Em dec al Parlament de Catalunya. Ara és l’hora de reforçar les institucions”, ha argumentat.

“Mentre el Parlament de Catalunya no digui el contrari, continuaré essent diputat i president de Catalunya i exercint les funcions del meu càrrec. Sóc diputat del Parlament i president de Catalunya”, ha reivindicat. Torra ha lamentat que la JEC hagi “inhabilitat” el president d’ERC, Oriol Junqueras, com a eurodiputat i ha dit que és un “altre atac gravíssim que demostra que vivim en una democràcia tan sols aparent”.


REDACCIÓ24 Desembre, 2019
torra-1280x853.jpg

La Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona ha desestimat, amb un vot particular, les peticions d’inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, presentades per PP, Cs i Vox. D’acord amb la resolució, la JEP ho ha decidit reunida aquest dimarts per abordar les sol·licituds d’inhabilitació a Torra després de ser condemnat “en sentència no ferma” per desobediència en no retirar la pancarta i el llaç groc de la Generalitat en període electoral. La decisió es pot recórrer davant la JEP abans d’acabar el 27 de desembre.

La JEP constata que la condemna a Torra no és ferma, mentre la Llei orgànica del Règim Electoral General (Loreg) considera inelegibles als condemnats per sentència no ferma per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l’Administració Pública o contra les institucions de l’Estat; no per desobediència.

També constata que els escriptor de PP, Cs i Vox a la Junta Electoral demanaven el cessament de Torra com a diputat, la qual cosa comportaria el seu cessament com a president, perquè tot president ha de tenir escó del Parlament, segons l’Estatut.

L’única causa de cessament d’un president de la Generalitat és “una pena d’inhabilitació per sentència judicial ferma”

La Junta recorda que se li va condemnar com a president, no com a diputat; i cita també l’Estatut per a afirmar que l’única causa de cessament d’un president de la Generalitat és “una pena d’inhabilitació per sentència judicial ferma”.

Paral·lelament, afirma que la Junta Electoral Central (JEC) mai ha cessat a un diputat que a més presideixi una autonomia, sinó que els precedents de cessament són per sentències no fermes d’alcaldes condemnats per delictes contra l’administració pública vinculats a la corrupció, amb presó a més d’inhabilitació.

La JEC conclou que, a diferència d’aquests casos, Torra ha estat condemnat per desobediència a 10 mesos de multa i a un any i mig d’inhabilitació, “la qual cosa constitueix penalment la condemna per un delicte de caràcter menys greu”.

Vot particular
El vocal no judicial de la JEC Pablo Nuevo López ha emès un vot particular en què dissenteix de la decisió majoritària de la Junta de no aplicar l’article 6.2.b de la Loreg i, per tant, de no aplicar-se una causa d’il·legibilitat sobrevinguda.

Al·leguen que sí que hi ha precedents d’un supòsit com el que s’analitza en aquest cas, ja que els precedents dels quals parla la resolució al·ludeixen a corrupció, i Nou pregunta si corrupció “no el podria ser la desobediència a l’òrgan encarregat de vetllar per la neutralitat de les institucions en període electoral”.

Afegeix que la JEP està vinculada a la doctrina de la JEC i que el cas de Torra és de “inelegibilitat sobrevinguda que esdevé una causa d’incompatibilitat” segons l’article 6.2.b de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (Loreg).

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter