Avui és possible que es vessi alguna llàgrima a la subdelegació del govern espanyol a Tarragona. És un dia de comiat. De doble comiat. Sí, perquè el subdelegat Jordi Sierra marxa i li acompanya la que ha estat la seva mà dreta, Judit Heras.
Judit Heras abandona la vida política
El màxim representant del govern central a Tarragona, tai com es va publicar al BOE, abandona avui les seves funcions al capdavant de la subdelegació per motius personals. A partir de demà, Sierra es reincorpora a l’Ajuntament de Tarragona.
La sorpresa ha arribat de les mans de la seva assessora i exregidora, la popular Judit Heras. Marxa perquè considera que les seves funcions acaben quan el subdelegat cessa les seves, atenent que es tracta d’un càrrec de confiança.
La decisió la va prendre el passat dimarts i ja va informar el líder del PP, Alejandro Fernández, persona que va confiar en ella i la va proposar com a assessora de Jordi Sierra.
Aquest digital ha intentat parlar amb Judit Heras, però l’encara mà dreta del subdelegat s’ha estimat més no fer cap declaració, perquè “no és notícia”. Judit marxa de la subdelegació posant punt final a una etapa i ha agrait a tots aquells que van confiar en la seva capacitat per ocupar el càrrec.
Allunyada de la política activa, es dedicarà a nous “projectes personals”. De moment, l’ùnic càrrec de confiança que es queda a la subdelegació, mentre no hi ha canvis en el govern d’Espanya, és el periodista Dídac Montoliu.
Aquest mandat ha estat especialment cruel amb bona part dels regidors i regidores que l’han protagonitzat. Tots els partits amb representació han fet ‘neteja’.
D’alguns dels consellers que segur no repetiran ja hem parlat en informes anteriors, però valdrà la pena fer anotacions al marge. D’altres en parlarem directament.
Comencem pel PSC. Dels regidors socialistes que marxen en destacarem 3. Un que segur no hi serà (Carles Castillo) i altres dos que, pràcticament, han acceptat no estar (Xavier Tarrés i Patrícia Anton). Els altres absents han passat sense pena ni gloria pel consistori, sense fer res amb segell personal, sempre a remolc del grup i de l’ombra de (bona imatge) l’alcalde.
De Castillo ja he parlat anteriorment del seu perfil i de les seves peculiaritats. Per tant, el que ara importa és analitzar la seva marxa per la porta del darrera. Ballesteros ha estat especialment maquiavèl·lic amb el ‘cas Castillo’. Un polític fet a la pedrera del partit, que ha donat sempre la cara, que ha assumit tots i cadascun dels seus errors i alguns que no eren seus. Algú que sempre ha estat capaç d’armar un discurs polític propi i d’esquerres i que no s’ha amagat mai sota l’ala de l’alcalde mereix alguna cosa més que una ‘palmadeta’ a l’esquena i una frase amable de germà gran de Ballesteros, que cada dia, més que un germà gran, podria semblar la ‘hermana superiora’.
Castillo comet molts errors polítics d’estratègia i de infantilisme ideològic, però ha estat amb diferència el regidor amb més personalitat pròpia del grup i si no continua és, fonamentalment, per decisió de Ballesteros i dels seus actuals ‘estrategues’. L’objectiu: evitar guerres internes i aplanar el camí a un (ben preparat però poc carismàtic) Javier Villamayor. Amb el passar del temps Castillo anirà cargolant la seva situació i farà trinxera a Ramon i Cajal. Hem d’estar atents.
Alejandro Fernández
Xavier Tarrés ha resultat, per a alguns, una enorme decepció. Mentre ell donava a entendre que l’alcalde li havia demanat que repetís, Ballesteros ja li tenia reservat un seient a la banqueta. Per a un regidor tant significatiu com Tarrés, artífex del nou POUM, aquest final resulta deshonrós. Hagués estat molt més digne que anunciés fa temps que marxava. Oi? S’han aprofitat de Tarrés? De la seva bona fe i de les seves debilitats? I la resposta de Tarrés ha estat posar cara de circumstàncies.
I finalment Patrícia Anton. Va ser una sorpresa en la darrera llista municipal del 2011 i ha pagat dos errors greus: la seva inexperiència en gestió publica i la seva inclinació a la bronca política. El seu enfrontament amb bona part dels paradistes del Mercat Municipal ha estat un arma de doble fil. I la nova «vedette» de Ballesteros ja és Elvira Ferrando. Masses elements en contra i poca línia de defensa per part d’Anton. D’Elvira Ferrando ja tindrem ocasió de parlar.
Anton ha estat, per dir-ho d’alguna manera, més que una aposta personal de Ballesteros, una mena de caprici de l’alcalde. I s’ha cansat i l’ha posat al penjador de la roba de fora de temporada. Però, compte, Anton té els seus fidels seguidors.
Del grup de CiU ja hem parlat abastament de dos dels que no hi seran segur: Victòria Forns i Fede Adam. Ara toca parlar de dos més: Xavier Quintana i Maribel Rubio. De la resta direm que han la part anònima de la societat política convergent municipal.
Xavier Quintana va ocupareal seient de regidor després d’optimitzar al màxim el seu càrrec de dirigent veïnal i d’endevinar que venien mals temps professionals. Ha estat un il·lusionista. És bon tio. A Forns li va fer creure que era home de la seva confiança i als contraris de Forns que ell era l’enllaç entre uns i els altres. Per la seva desgracia va arribar Abelló i el seu caixa o faixa o salsitxa i aquí va finalitzar l’aventura de Quintana, malgrat que confessés a Coromines que ell ja estava desmarcat totalment de Forns i el seu pinyol. Les males llengües recorden que en una ciutat tant romana com la nostra ja hauria de saber que Roma no paga traïdors.
Maribel Rubio
I ara tenim a Maribel Rubio. Va passar, en un tres i no res, d’ariet contra Ballesteros a rendida admiradora i defensora de l’alcalde. Per què? Potser perquè tenia un problema personal i l’alcalde li va resoldre? I si resulta que CDC també va atendre aquesta circumstància personal? Potser tindrem temps per parlar d’aquest ‘cas’ en propers informes. Alguns polítics haurien de tenir en compte que tot se sap i que fins i tot les parets tenen oïdes…
La millor notícia és que podem donar gràcies a Abelló per haver lliurat a la ciutat i al consistori d’aquesta mena de polítics, malgrat que a Ballesteros ja li anés bé gestionant les misèries personals dels esmentats.
Finalment, donem una ullada al PP d’Alejandro Fernández. Fixem-nos en un cas concret que delata la forma de fer del polític popular. Ha fet fora a Judith Heras sense soroll i tapant aquesta sortida amb una entrada espectacular.
En el taulell d’escacs de la política municipal, Heras ha estat el peó que primer cau en els moviments inicials d’apertura. I no cal que Alejandro faci cap gestió de cobertura perquè Heras ‘ressuscitarà’.
De totes les llistes municipals de Tarragona, la dels populars és, fins ara, la que menys soroll fa. Les propostes electorals d’Alejandro tampoc és que facin engrescar massa fins ara.
Era d’esperar una ofensiva total d’Alejandro en els barris i en canvi el veiem perdut entre campanyes de disseny i propostes puntuals i sense connexió amb un pla general per Tarragona.
De tots els que marxen, a qui salvaria si pogués? Qui crec que mereix pròrroga i penaltis? Carles Castillo amb tota seguretat. Després podríem dir que Fede Adam i Xavier Tarrés haurien estat víctimes de les seves pors i la seva manca d’amor propi i personalitat. La resta, a fi de comptes, mediocritat política, Paco Zapater, inclòs, per a què quedi clar.
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha estat l’encarregada d’inaugurar l’exposició d’arquitectura que acull l’edifici de la Subdelegació del Govern a Tarragona, anteriorment Govern Civil.
Tarragona és, per la Ministra, “una de les ciutats amb més història de món”. I per aquest motiu s’ha mostrat encantada de poder participar en la inauguració de l’exposició de les obres d’Alejandro de la Sota, arquitecte dels anys 50 i artífex de l’edifici governamental.
L’arquitecte Alejandro de la Sota Pastor, en el seu discurs, ha elogiat a Alejan dro de la Sota, del qual ha dit que “era un lluitador i en la seva època va trencar els estendards i va reinventar l’arquitectura moderna. Aquest edifici és una obra mestra.
Tot i les reticències que hi van haver en aquell moment, s’ha demostrat que aquest cub és una de les millors obres de l’arquitecte”.
També ha volgut recordar que “era un home culte a qui li agradava filar molt prim per poder arribar a tots els ciutadans amb les seves obres i que en temps difícils va aconseguir moltes coses”.
Aquesta exposició s’emmarca dins dels actes de commemoració del 50è aniversari de la construcció del govern civil a Tarragona.
La ministra popular ha estat acompanyada en tot moment per la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, el subdelegat del Govern a Tarragona, Jordi Sierra i els fills de l’arquitecte Alejandro de la Sota, entre d’altres.
La regidora del PP a l’Ajuntament de Tarragona, Judit Heras, ha decidit ‘suspendre provisionalment’ el seu compte de Facebook.
La també cap de gabinet de la subdelegació del govern a Tarragona ha pres aquesta decisió uns dies després de la forta polèmica generada, el passat cap de setmana, arran dels seus comentaris (desafortunats) al seu perfil.
No és la primera vegada que Judit Heras suspèn momentàniament la seva activitat a les xarxes socials. Heras és coneguda per ser també una dona amb molt de caràcter i de dir les coses tal com pensa.
La darrera polèmica té que veure amb el fet que l’ANC hagi decidit ‘engalanar’ el Balcó del Mediterrani amb plàstics grocs. Un ‘decoració’ que la regidora ha titllat de ‘mariconada’.
Un calentó verbal que no tindria més transcendència si no fos pel moment polític que travessa Catalunya.
No, no i no. No tot s’hi val. Abans que tot, i independentment de les nostres ideologies, som persones. Encara que sigui només per això, no podem perdre mai el respecte, encara que la pressió i l’efervescència del debat social i polític ens provoqui angoixa o ansietat.
Hem de saber qui som, on estem i a qui representem. Cadascú ha d’ocupar el seu lloc i no ha de perdre mai les formes. És cert que la polèmica consulta sobiranista encén ànims i fa esclatar emocions i sentiments que, amb el passar del temps, ens obliga a demanar disculpes.
Censuro i condemno amb totes les meves energies que un càrrec polític – em resulta indiferent el partit – insulti i ofengui, amb una virulència inusitada – els que defensen una de les opcions polítiques. Comparar la independència amb l’Ebola ésun sense sentit i una irresponsabilitat que mereix una conseqüència política, més allà d’unes disculpes per Facebook. Perdre els papers obre la veda actituds radicals d’una i altra banda i a la malaurada confrontació social.
La qüestió és política i és en el camp polític on s’ha de cercar les solucions. Els polítics tenen una responsabilitat enorme i transcendental. No poden convertir-se en una fàbrica de descerebrats, alimentant, amb rèdits partidaris, l’escarni i la confrontació sistemàtica i imprevisible. Arribar a dir – i sobretot a escriure – que els independentistes infecten tot el que toquen. Les reivindicacions populars són totes vàlides, excepte aquelles que apel·len a la violència, a l’odi o la confrontació. La prudència hauria de ser la clau i la saviesa el punt fort del tarannà polític.
Els ciutadans, d’un costat i de l’altre, no són (no som) ‘catetos’ i els (ens) afligeix la idea de tenir asseguts a l’Ajuntament de Tarragona (ir)responsables polítics, en aquest cas del PP, que confonen, ofensivament, la tragèdia de l’Ebola amb la independència. Puc estar més o menys d’acord que pugui molestar els plàstics grocs embolcallant alguns moments i fins i tot que ho titllin de ‘mariconades’. Si és per la prosperitat del meu país ja m’agraden que es protagonitzin algunes d’aquestes ‘mariconades’.
L’únic que no tolero és que uns representants polítics, per defensar les seves opinions, utilitzin arguments abominables i humiliants. Crec que no estaria de més recordar que tan en l’Ebola com en la força independentista a Catalunya, el PP en té molts responsabilitat. Tots plegats ens ho hem de fer mirar. I l’aconsellable és que ens infectem tots de sentit comú i responsabilitat. No oblidem, però, que tots som persones i ens equivoquem, d’un costat i de l’altre.
A les12 del migdia, els cinc alcaldes d’Altafulla, Roda de Barà, Torredembarra, Creixell i El Vendrell entraven a la subdelegació del Govern amb una carpeta amb les seves angoixes i solucions sobre l’AP-7.
El representant del govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra, s’ha fet acompanyar pel cap de la unitat de les carreteres de Tarragona, Alberto Hernández i de la seva cap de gabinet, Judit Heras. La premsa no havia estat informada prèviament d’aquesta trobada que es pretenia que fos el més discreta possible.
Durant una hora, aproximadament, els mandataris municipals han exposat les seves inquietuds i han aportat algunes solucions relacionats amb les infraestructures viàries al pas pel nord de la província.
A la sortida, els batlles han qualificat la reunió de “força positiva” i fructífera. Això perquè representant de l’estat s’ha compromès a fer les diligències necessàries per els alcaldes es reuneixin, a Madrid, amb el secretari d’estat d’infraestructures i responsables de la concessió de les autopistes.data:text/mce-internal,
Els representants de la subdelegació durant la reunió
Reconduir el trànsit Martí Carnicer, d’El Vendrell, ha defensat la necessitat de cercar una solució tècnica per “reconduir” el trànsit cap a l’AP-7 i evitar que es trinxi encara més el territori.
En la seva opinió, l’alliberament del peatge entre El Vendrell i Torredembarra, contribuiria a minvar la “nostra preocupació”, la qual es fa més prement a l’estiu. Espera que la trobada amb els responsables del Ministeri de Foment sigui esclaridora i productiva per poder resoldre la problemàtica abans de l’estiu vinent.
Evitar congestionaments
Per la seva banda, l’alcalde d’Altafulla ha enaltit la comprensió del subdelegat i està convençut que des de ministeri se sabrà estar a l’alçada a l’hora de trobar solucions “amb sentit comú”. L’objectiu principal és evitar que, el centre urbà “d’una zona turística tant important com aquesta”, i sobretot en l’època estival, no estigui congestionada amb camions i turismes.
L’alcalde de Torredembarra, el socialista Enric Grangel, ha defensat la gratuïtat del peatge des de Vila-seca fins a El Vendrell. D’aquesta manera, ha recordat, s’evitaria col·lapsar les nostres carreteres amb els vehicles lleugers i pesats que venen de l’AP-7, aprofitant el tram que és gratuït.
Judit Heras és regidora del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona i cap de gabinet del subdelegat del govern. És una dóna que guanya molt en la proximitat. És astuta, elegant i simpàtica. La coneguda com la dama de ferro del PP té les coses clares i una d’elles és que durant les vacances el rellotge ha d’estar al calaix i s’ha de potenciar la gamba de Tarragona.
REPÚBLICA CHECA – L’estiu és per…
JUDIT HERAS – Passar calor
RC – Platja o piscina o muntanya?
JH –Barco
RC – Quin tipus d’au t’agrada? La gavina del PP?
JH – Si parlem de dibuixos, Calimero!!!
RC – El còctel predilecte?
JH – Margarita
RC – Una ‘pijada’ absurda…
JH – L’estelada com si fos el cocodril de “Lacoste”
RC – Cuides dels cabells durant l’estiu?
JH –Si, el sol me’ls perjudica molt
RC – Terrassa o guingueta?
JH – El “chiringuito” de tota la vida
RC – El teu color d’estiu és…
JH – Blanc
RC – Bronzejat natural o de canya?
JH – Natural
RC – L’estiu et provoca alteracions hormonals?
JH –En absolut
RC – Xancles, sandàlia o sabata de taló?
JH – Sandàlia de taló
RC – Topless o biquini?
JH – Aquest estiu, neopreno !!
RC – Qui triaries per posar-te crema solar?
JH –Molt còmodes els esprais, no necessites a ningú
RC – Pressupost per a les teves vacances?
JH – Si parles de viatge, ja ho vaig fer i no ho recordo; a l’estiu estic per la zona.. no hi ha extres
RC – En què t’hi fixes en la gent durant l’estiu?
JH – No em fixo en ningú
RC – Amb qui et tiraries a la piscina?
JH – Amb l’instructor de submarinisme
RC – Carn, peix…o…?
JH – Gamba de Tarragona
RC – El rellotge a l’estiu et desperta a les…
JH – En vacances està al calaíx
RC – Una cançó, un llibre i una pel·lícula d’estiu…
JH – Ara mateix “La gran desmemoria” de Pilar Urbano; “Ultraviolence” de Lana Del Rey i tinc pendent anar a veure “Sex tape”
La Platja Llarga catalogada com aiguamolls i acotada per l’Ajuntament de Tarragona com a zona d’interès natural s’ha convertit en un abocador de brutícia. La denúncia arriba de la boca de la regidora del Partit Popular, Judit Heras.
Per justificar la seva denúncia, la política conservadora ha presentat diverses fotografies, les quals comproven l’estat de brutícia i abandonament en que es troba.
El PP denuncia l’estat de la platja llarga
Heras aconsella el govern socialista, liderat per Josep Fèlix Ballesteros a procedir a una neteja immediata d’una zona que es va considerar d’interès natural.
“Si és per tenir un abocador, que és com es troba ara, no cal treure places de l’actual zona d’aparcament”, diu la regidora en referència a la pretensió de l’executiu municipal.
“No té sentit voler traslladar l’actual aparcament per protegir tota la zona i després tenir-la descuidada, plena de brossa i totalment abandonada; una zona d’interès natural ha de ser quelcom més que posar un simple cartell i quatre tanques”, sentencia.
En la seva opinió, “si es vol apostar per la conservació natural d’un espai concret s’ha de fer seriosament, i no de cara la galeria ni per treure titulars a la premsa”.
La regidora de Medi Ambient contesta
La tinent d’alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo ha respòs a la regidora Judit Heras del PP sobre la denúncia de la brutícia de la Platja Llarga. “La regidora sembla que no s’assabenta del que passa a la seva ciutat.
La zona que assenyala com a conservada i protegida, ara mateix, es troba en la situació oposada, és una zona d’aparcament i, per aquest motiu, es troba en mal estat i és necessari cada dia fer-ne una neteja intensiva”. Ha afegit: “per això, cal conservar-la i preservar-la, i ho farem, però passada la temporada de platges per evitar problemes de mobilitat a la zona, ja que per fer les actuacions previstes cal tallar el camí d’accés”.
‘Gestió’ de platges
La responsable de Medi Ambient ha explicat: “El que sí hem fet, i seria bo que la regidora Heras s’informés, és habilitar una nova zona d’esbarjo, en concret una zona de pícnic a la pineda al costat del Club de Vela de Tarragona.
Crespo en una visita a la platja de l’Arrabassada
L’espai disposa de tres taules de fusta amb els seus corresponents bancs, amb una capacitat per 8 persones cada taula, papereres de fusta i un cartell informatiu. Pel que fa a l’aparcament, amb la col·laboració del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, s’ha creat una zona d’aparcament al costat de l’àrea de pícnic amb capacitat per més de 40 vehicles.”
Crespo ha conclòs: “la voluntat de l’Ajuntament és dur a terme una gestió de platges, que tenint en compte les aportacions de les entitats conservacionistes, combini la protecció del valors naturals amb l’ús de la platja per part de la ciutadania”.
REDACCIÓ31 Març, 2016
