19. Maig 2024

Arxius de Judici 1-O | Pàgina 5 de 8 | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Febrer, 2019

Ferran Bel responent als periodistes davant el Suprem

El diputat del PDeCAT al Congrés, Ferran Bel, diu que amb les declaracions de l’expresident Mariano Rajoy i l’exministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, les acusacions de malversació contra els líders independentistes haurien de “caure”. “Espero que diguin la veritat i que mantinguin el que han dit fins ara: que no es va destinar ni un euro al referèndum”, assegura. “L’acusació hauria de caure automàticament i si això no passa, llavors se’ls hauria d’imputar perquè eren els responsables finals de les finances”, afegeix.

Per la seva banda, la diputada de JxCat Aurora Madaula ha dit que sospiten que la sentència ja està escrita, que els interrogatoris “constaten” que es tracta d’un judici polític” i que enviar un tuit o fer un retuit no pot ser un delicte. “No entenen el que és el dret a l’autodeterminació però el que és més greu és que no entenen què és la democràcia”, ha insistit.

Bel i Madaula han comparegut davant dels mitjans de comunicació el dia que comencen a declarar els testimonis davant del Tribunal Suprem. Bel ha assegurat que el judici i la situació de presó que viuen els líders independentistes no només “avergonyeix” els catalans sinó també a tots els demòcrates. “Hi ha la sensació que no s’estan jutjant determinats delictes isnó la democràcia, la llibertat d’expressió, de manifestació o de si fa un tuit”, ha dit.

Els dos diputats han acudit al Tribunal Suprem

El diputat ha fet una crida als “demòcrates espanyols” i els ha demanat que escoltin les declaracions i que “jutgin”ells mateixos. Per a Bel, els interrogatoris de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat no se sustenten i diu que “no es pot estar a la presó per haver fet un tuit”.

En referència a les declaracions previstes de Mariano Rajoy i Cristobal Montoro, Bel ha dit que espera que diguin la veritat i que mantinguin el que ja van dir: “que no es va destinar ni un euro al referèndum”. Davant d’això, ha afegit “l’acusació de malversació hauria de caure i si no cau s’hauria d’imputar Rajoy i Montoro perquè ells eren els responsables finals de les finances”.

Per la seva banda, Madaula ha dit que les declaracions i els interrogatoris han constatat que es tracta d’un judici polític, que “s’està jutjant que es pugui debatre al Parlament i que es puguin encetar debats”. “No pot ser mai un crim o un delicte enviar un tuit o fer un retuit”, ha dit.

“Avui veurem com el tripartit del 155 que va fer un cop d’estat a Catalunya declara i espero que ratifiquin el que van dir en públic”, ha dit. Madaula ha insistit que es tracta d’un conflicte polític que mai s’hauria d’haver judicialitzat i que tot plegat demostra que “no entenen el dret a l’autodeterminació però el que és més greu és que no entenen què és la democràcia”.

Madaula també ha dit que sospiten que la sentència ja està escrita i que no poden fer més que denunciar una situació que consideren injusta i que demostra que la democràcia espanyola s’està ensorrant.

 

VÍDEO


REDACCIÓ26 Febrer, 2019

L’advocadessa de Jordi Cuixart, Marina Roig

L’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, assegura que l’interrogatori al líder d’Òmnium ha servit per demostrar que es tracta d’un “judici polític”. Roig diu que amb les seves intervencions ha convertit en “protagonista” aquesta concepció d’un judici que “vulnera els drets fonamentals”.

“Fins al punt que el algun moment el tribunal ha hagut de dir al fiscal que canviés les preguntes perquè estaven convertint això en el que no volien que fos”.

La lletrada de Cuixart ha dit que estan “satisfets” amb la seva declaració perquè “no només ha explicat els fets, l’1-O i el 20 de setembre” sinó que també ha “reflectit molt bé el sentiment de la ciutadania”. “Com ell molt bé ha dit, no és un polític pres sinó un pres polític”, ha afegit Roig.


REDACCIÓ26 Febrer, 2019

Jordi Cuixart durant l’interrogatori

El líder d’Òmnium Cultural, l’empresari Jordi Cuixart, entén que l’1-O és “l’exercici més gran de desobediència civil que hi ha hagut a Europa”, del que tots a Espanya haurien d’estar “orgullosos”, enfront de la “resolució injusta “del Tribunal Constitucional (TC) que va impedir el referèndum.

En resposta a l’interrogatori del fiscal del Suprem Jaime Moreno, Cuixart ha explicat que davant “el dilema” que suposava la suspensió del referèndum per part del Constitucional, Òmnium Cultural va apostar per fer prevaldre els drets fonamentals i per “actuar amb els paràmetres de la desobediència civil”.

El referèndum, per a Cuixart, va ser “un exercici de protesta” en què el sobiranisme va voler “mostrar la seva disconformitat” amb la decisió del Constitucional d’impedir-ho i hauria de ser motiu d’orgull davant de la “onada de xenofòbia que hi ha a Europa”.

El president de l’entitat sobiranista, que afronta 17 anys de presó per un delicte de rebel·lió, ha donat suport a l’exercici de la desobediència civil, sempre regit pel principi de la no violència, i ha evocat com els seus referents als activistes pels drets racials als Estats Units Rosa Parks i Martin Luther King, així com Gandhi o la filòsofa Hannah Arendt.

Per l’acusat, “el principi de la no violència és nuclear a la desobediència civil” davant resolucions considerades injustes, sense que això suposi un “desacatament a l’ordenament jurídic”.

En aquest sentit, ha recordat a la sala que el mateix Tribunal Suprem ha reconegut en sentència que la desobediència civil és “símptoma del bon estat de salut d’una democràcia. I el que fem l’1-O és un exercici de la desobediència civil davant una suspensió il·legítima i injusta”, ha insistit.

Cuixart ha denunciat a més la “violència desproporcionada” que van emprar contra l’1-O policies que, al seu parer, “estaven complint ordres” i ha lamentat que algunes persones a Espanya “ovacionar” als agents destinats a Catalunya per impedir el referèndum, al crit de “a por ellos”.

“Jo sóc fill d’una murciana, jo també sóc mig espanyol”, ha remarcat Cuixart, que ha advertit: “ens volen confrontar amb altres pobles d’Espanya, però aixó no ho aconseguiran”.

 


REDACCIÓ26 Febrer, 2019

Jordi Cuixart durant el seu interrogatori

L’interrogatori del president d’Òmnium Cultural està sent molt intens. L’enfrontament dialèctic entre Jordi Cuixart i el fiscal Jaime Moreno. Sempre que pot, Cuixart utilitza arguments polítics i basats en els drets fonamentals. L’episodi més destacat durant l’interrogatori s’ha produït quan el representant del Ministeri Públic ha confrontat el líder d’Òmnium Cultural amb diferents tuits o declaracions davant el jutge instructor Pablo Llarena.

Jordi Cuixart ha confessat que tot el que va dir al jutge Llarena estava condicionat per la seva “voluntat de sortir de presó al preu que fos”, encara que la seva prioritat ja no és sortir de la presó sinó solucionar el conflicte català.

Cuixart ha respost així al fiscal Jaime Moreno quan aquest es disposava a assenyalar una contradicció respecte a la seva declaració davant del jutge instructor Pablo Llarena i les explicacions que ha donat aquest dimarts davant del Tribunal Suprem, en relació a uns tuits d’Òmnium que cridaven a mobilitzar el 20-S. “Les meves declaracions davant el jutge instructor estaven vinculades a una voluntat de sortir de la presó al preu que fos, sóc un pres polític”, ha aclarit Cuixart.

No obstant això, el president d’Òmnium Cultural ha sentenciat que, “després de 550 dies a la presó”, ara la seva prioritat ha deixat de ser sortir de presó i ho és resoldre el “conflicte polític a Catalunya” alhora que “denunciar l’atac i la vulneració dels drets fonamentals a Catalunya i Espanya”. “Llavors estava condicionat per un impacte emocional molt gran per l’ingrés a la presó”, s’ha justificat Jordi Cuixart, que ha mantingut que està “convençut” de la seva innocència.

Jaime Moreno, el fiscal

La intervenció de Cuixart ha estat tallada pel president de la sala, Manuel Marchena, que l’ha advertit que era suficient amb l'”explicació general” que havia donat per desmarcar sobre la seva declaració en instrucció i que aquesta qüestió la valoraria posteriorment la sala.

El president d’Òmnium, que afronta 17 anys de presó per un delicte de rebel·lió, ha proclamat llavors que, com ja va fer en instrucció davant Llarena, segueix “negant rotundament” que la societat civil exercís cap mena de violència en el procés independentista.

R.Checa
Tribunal Suprem – Madrid

VÍDEO


REDACCIÓ26 Febrer, 2019

Jordi Cuixart, president l’Òmnium Cultural

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, s’ha presentat al judici contra el ‘Procés’ com un “pres polític”. Això perquè, a parer seu, va ser empresonat per ser “un activista social” i ha afirmat ser independentista amb “un sentiment republicà”, fets pels quals ha dit estar segur que no està sent jutjat.

“Jo sóc un pres polític, no sóc un polític pres”, ha assenyalat Cuixart, que s’enfronta a 17 anys de presó per rebel·lió en el judici que celebra el Tribunal Suprem. El fiscal Jaime Moreno ha contestat: “No ho dubti, no s’està jutjant això”.

Ha manifestat que ell, com el seu “company” Jordi Sànchez, expresident de l’ANC, van entrar a la presó el 16 d’octubre de 2017 “pel fet de ser activistes socials i no polítics”. Per això, ha justificat no saber “en profunditat de les lleis” i de l’àmbit parlamentari de Catalunya atès que mai ha participat en la vida política.

Cuixart, l’únic acusat que no ha protestat davant del tribunal per no comptar amb traducció simultània del català, ha començat la seva declaració explicant l’origen i objectius de l’associació que presideix i que compta amb un “99,9 per cent de socis independentistes”.

“Jo mateix sóc independentista, tinc un sentiment republicà i estic segur que aquí no s’està jutjant el meu sentiment republicà”, ha precisat el líder d’Òmnium, que només contestarà a la Fiscalia i a les defenses, però no a l’Advocacia de l’estat o Vox.

Cuixart també ha posat en qüestió la idoneïtat del tribunal presidit per Manuel Marchena a nivell lingüístic. En més d’una ocasió, el líder d’Òmnium s’ha enfrontat dialècticament amb el representant del Ministeri Públic. “Anem a centrar tot això”, ha dit, dirigint-se al fiscal.

Ricard CHECA
(Tribunal Suprem – Madrid)

 


REDACCIÓ25 Febrer, 2019
carme_forcadell_judici.jpg

El judici està sent acompanyat per més de 600 periodistes acreditats, dels quals 7o són de diferents països del món. El director del nostre digital, Ricard Checa, és un dels periodistes acreditats pel Suprem per poder assistir, en directe, des de l’interior de l’alt tribunal al judici del segle.

 

El judici contar el procés es reprén aquets dimarts

 

Aquest dimarts continua l’enrenou als voltants del Tribunal Suprem a Madrid. Entren en la tercera setmana del judici contra el procés independentista. Arriba el torn de l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i de líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. El tribunal, a partir de les 10 del matí, interrogarà els dos acusats. Un cop finalitzades les declaracions del Cuixart i Forcadell, les acusacions i les defenses procediran a l’interrogatori dels testimonis. En aquest cas estan citats més de 500.

El dimecres, a les 10 del matí, la vista oral començarà amb la declaració del diputat republicà Joan Tardà. El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta del govern espanyol, la popular Soraya Sáenz de Santamaria i l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro desfilaran per la sala de vistes durant el matí.

A la tarda, el judici es reprendrà a les 16 hores amb l’interrogatori de l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy. Marta Pascal (PDeCAT), l’expresident del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert i els exdiputats de la CUP, Eulàlia Reguan i Antonio Baños posaran fi a la jornada maratoniana programa pel dimecres. Al dijous, el tribunal, presidit pel jutge Manuel Marchena, té previst interrogar, a partir de les 10 del matí, Iñigo Urkullo, Gabriel Rufian, Albando Dante-Fachin, el reusenc Ernest Benach i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

A la tarda, l’exministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i l’exlíder de Podem Catalunya, Francesc Domènech, seran alguns dels altres testimonis que estan citats a declarar sobre el procés independentista. Cal recordar que tots els testimonis, per imperatiu legal, no poden mentir durant la seva declaració. En cas que el tribunal entengui que els testimonis – que declaren sota jurament – falten a la veritat podran haver d’assumir conseqüències penals.

 


REDACCIÓ25 Febrer, 2019

Aquest cap de setmana hem inaugurat la temporada de calçots.
En un moment del dinar una cambrera del restaurant ha vingut a la taula per queixar-se del comportament d’uns dels nens i, sense pensar-ho, l’Albert ha cridat als seus fills amb la intenció de renyar-los pels seus actes.

          Comencem…

Aquesta última setmana ha començat el judici, farsa, al Suprem. Hem vist als nostres polítics asseguts davant un tribunal després de passar aproximadament un any en presó preventiva.
Veient el judici per l’única televisió que es pot seguir, televisió catalana, m’adono de la gran capacitat, formació i fermesa de totes elles i ells. Gaudeixo de les respostes, i m’indignen les preguntes que els hi fan per tal de justificar un relat que figura als escrits de l’instrucció.

Per mi,els encausats ens van mentir i ens van prometre i dir coses que no eren veritat, ens van fer creure que la República Catalana estava a punt, que ho tenien tot controlat, tot pensat.
Aquest cap de setmana, entre calçots i carn a la brasa, m’he adonat que l’Albert ja tenia pensat el càstig pels seus fills, per allò que suposadament haurien fet.

Entenc que l’Albert pugui castigar als seus nens per trencar les llums del jardí del restaurant, entendria també que els castigués per orinar-se a la graella dels calçots.

Els nostres polítics seran jutjats a les urnes per mentir-nos, però no poden ser jutjats per uns delictes inexistents, per unes accions que no són certes.

Seria com si castiguéssim als fills de l’Albert per pixar-se a les graelles del restaurant quan ells tan sols van dir que es portarien bé i van trepitjar l’herba amb sabates … (enlloc deia que això no es podia fer).
En aquest cas el relat està escrit per la cambrera.

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Esperen al final. No se precipiten Aguarden… ahora vienen los testigos. Esto de los juicios es como una montaña rusa. El juicio del Procés no es una excepción.  Las defensas tienden a obtener un fuerte impulso emocional tras la declaración de sus clientes, máxime cuando pretendidamente se da respuesta y se contrapone su aparente solidez a argumentos acusatorios más endebles, a priori al menos.

De hecho, este plus emocional es posible conseguirlo al final del procedimiento. El artículo 701 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal permite a los acusados deponer en ultimo termino, tras el resto de testigos, si con ello se obtiene un mejor y más profundo conocimiento de la verdad, lo cual debería ser una redundancia en un procedimiento penal que precisamente debería buscar siempre, como máxima, la verdad.

Yo, sin duda hubiera optado por pedir la declaración en último término de los acusados. No se ha hecho y el tiro, parece que ha salido bien, relativamente bien. Miren, los acusados con sus respuestas han reconocido meridianamente que han cometido un delito de desobediencia al TC. Han negado todos la comisión de un delito de malversación. Y nadie admitió la sedición ni la rebelión. La condena por desobediencia es insoslayable con lo que ya consta. Pero eso es un mal menor. Las acusaciones presencian impotentes como los acusados se les escapan por el rabillo del ojo. El 75% de las preguntas se han centrado en acreditar la desobediencia que son los postres de la acusación, incapaz de aportar un solo elemento creíble de la imputación por rebelión o sedición y con ridículos monumentales como la referencia del Fiscal Cadenas a los vehículos “devastados”.

Los fiscales son muy buenos técnicamente, pero están oxidados como la bisagra de la puerta de casa de mi bisabuela. Hacen y evacúan informes en materia de casación pero es sencillo presumir que en los últimos 5 años han participado en muy pocos juicios, al menos alguno de ellos, no así los de más reciente incorporación al Supremo, claro está. Si hubieran puesto un fiscal antidroga de cualquier Audiencia Provincial otro gallo cantaría. Ir al grano no es lo suyo salvando, quizás a Zaragoza, con mucho el más incisivo.

La abogacía del Estado es, aunque no lo parece, más precisa pero la puesta en escena, dubitativa y que traslada una cierta incomodidad personal percibible por entenderse en el foco de las cámaras y del ojo supervisor del Presidente de la Sala, traslada inseguridad y duda, lo que daña su discurso.

Los abogados defensores están desplegando su repertorio. Melero convierte el juicio en una clase de practicidad. Pina a medio camino de Melero y Van den Eiden, el abogado de Junquera y Romeva. Podrían haber contestado a los fiscales y a la abogacía del Estado. Lo hubieran hecho si hubieran podido imaginar que las acusaciones navegaban sin rumbo. Pero no lo sabían y si Romeva hubiera reconsiderado su posición, dejaba en evidencia a Junqueras. Promete Salellas, un digno heredero del gran Salellas padre.

Prepárense a ver espectáculo; Salellas interrogando a De los Cobos y a Rajoy. A Rajoy, su comparecencia en la Audiencia Nacional por la  Gurtel le parecerá un masaje.

Deberían ir con cuidado los abogados con los micros. Se oye lo que les soplan a la oreja sus ayudantes, por cierto; No se fíen del Presidente Marchena. La amabilidad y corrección de un juez es innata salvo trastornos mundanos. Ninguna relación tiene que ver con el pronunciamiento a dictar.  Sabe más de derecho que todos los que están en la Sala juntos. Puede ser filopepero, pero es un tipo recto y digno. No manchará su carrera con un pronunciamiento no ajustado a derecho. Hay que dar motivos técnicos, no políticos, la exención moral no existe en derecho si no entra en el artículo 20 o 21 del Código penal como eximente o atenuante.

Prepárense que vienen curvas.

DAVID ROCAMORA
Advocat

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Rajoy compareixerà al Suprem el dimarts

L’expresident del Govern, Mariano Rajoy, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i l’expresident Artur Mas seran els primers testimonis a declarar davant del Tribunal Suprem pel judici contra el Procés dimarts que ve.

Davant el tribunal Suprem compareixeran més de 500 testimonis entre els quals també es troba l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i els exministres d’Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro i Juan Ignacio Zoido, que declararan un dia més tard, el dimecres 27.

Amb aquestes citacions, el tribunal dóna a entendre que serà estricte amb el calendari que s’ha plantejat per aconseguir concloure la vista abans fins i tot de la celebració de les eleccions generals anunciades per al proper 28 d’abril.

A més de Rajoy i els exministres, la setmana que també desfilaran pel Saló de Plens de l’Suprem Gabriel Rufián, Iñigo Urkullu i Ada Colau, entre d’altres.

El primer dels testimonis, previst per a les 10.00 hores del 26 de febrer, serà el diputat d’ERC Joan Tardà, i el seguiran el president del Parlament català, Roger Torrent, i l’expresident de la Generalitat Artur Mas. A la tarda, a les 16.00 hores, serà el torn de Rajoy, l’excoordinadora general del PDeCAT Marta Pascal i l’exportaveu d’En Comú Podem al Parlament, Xavier Domènech.

Cristóbal Montoro

El 27 de febrer començarà la testifical de Sáenz de Santamaría, seguida de les de Montoro i Zoido. Després estan previstes les de l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert; els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguan i Antonio Baños; el secretari general de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta; el secretari d’Afers Socials i Família, Francesc Iglesias; i el director del Catsalut, Adrià Comella.

L’endemà, 28 de febrer, el tribunal cita el primer al lehendakari, Iñigo Urkullu; el diputat d’ERC Gabriel Rufián; el exparlamentari català Albano Dante-Fachín; l’expresident del Parlament Ernest Benach; i, en darrer lloc, l’alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau.

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Jordi Sánchez

A Jordi Sànchez no li ha calgut recórrer al Virolai de Junqueras per intentar desmuntar la violència que li atribueix la Fiscalia pel seu rol el 20-S. Ha combatut, sí, però dialècticament amb el fiscal per negar la major, la rebel·lió. El seu només va ser una indignació.

El seu interrogatori ha estat, de llarg, el més tens i dur fins a la data. I, sense perdre les formes, s’ha batut en el fang jurídic en què s’ha transformat la seva compareixença amb l’acusador, conscient aquest últim que s’estava jugant el nucli de l’acusació de rebel·lió, que suporten els Jordis pel que va passar aquell dia.

El fiscal Javier Zaragoza no ha escatimat en repreguntar per qualsevol detall del que va passar en aquesta 16 hores de “setge” o “concentració”, segons l’interlocutor. Poc li han importat les advertències del president del tribunal per la seva insistència. La finalitat era provar, sí o sí, la rebel·lió, una responsabilitat que ha assumit després trobar-se a faltar en altres interrogatoris del Ministeri Públic.

Jordi Sànchez, serè, encara que sense tirar dels documents que tenia sobre la taula – tot i que ha consultat els apunts escrits en la seva llibreta groga –, ha recalcat en diverses ocasions que la setmana que ve complirà 500 dies en presó preventiva, una efemèride que ha recordat barrejant la seva impotència però també el seu pragmatisme, ja que una altra cosa no, però temps ha tingut de sobres per estudiar-se la lliçó i repassar al detall el que veu com “un judici polític”.

Com era d’esperar, ha fet gala dels mantres del procés. La no-violència, el pacifisme, el dret a la manifestació, la passivitat i la democràcia ciutadana. Aspectes tots ells nuclears en la seva estratègia de defensa per cenyir els esdeveniments del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia a una simple protesta.

Ara bé, amb uns quants milers de persones més dels que Sànchez va predir. Aquests 2.000 persones que va comunicar a les autoritats sembla sens dubte una xifra irònica, si es compara amb les 50.000 persones que es van apostar per “defensar les institucions”. Res més, però tampoc res menys, ha dit l’acusat.

Lamentablement, com així ha reconegut, va ser la primera vegada en què es van produir danys en un acte convocat per l’ANC. Per això és a la banqueta. Per les destrosses als set cotxes patrulla de la Guàrdia Civil, per la impossibilitat d’assegurar un passadís perquè sortís la comitiva judicial, encaixonada a l’edifici, i sobretot, per aquelles armes llargues que van encendre totes les alarmes.

Qüestions totes elles que ha encarat amb una defensa que implícitament posa en un compromís a l’actuació de la cúpula dels Mossos d’Esquadra amb el major Trapero al capdavant però sense oblidar al conseller d’Interior, Joaquim Forn.

Perquè sorprèn que un civil, un representant d’una entitat privada sigui -sense oblidar a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural- l’encarregat d’establir un perímetre per garantir l’entrada i sortida de la comitiva, perquè el conseller competent i també el cap de la policia autonòmica catalana en la matèria així li ho demani. O que mantingui un nombre il·limitat de converses amb el major Josep Lluís Trapero que fa a la seguretat de la concentració a qui va comunicar després de rebre l’enèsima trucada d’una autoritat -en aquest cas, un tinent de la Guàrdia Civil – que li advertia de la presència d’armes llargues en aquells cotxes “amb adhesius”.

El fiscal del Suprem, Javier Zaragoza

Donada l’espontaneïtat de la concentració, Sànchez admet que no va tenir temps per seure amb les autoritats per parlar sobre l’operatiu, com era la tònica habitual en els actes de l’ANC.

Però com els responsables es coneixien personalment, això va facilitar la tasca. Aquest conxorxa institucional pot jugar en contra seva, ja que com li ha recordat el fiscal, dóna la impressió que va actuar com el més gran de facto sobre el terreny.

El dubte està en demostrar si això va ser així per delegació de tercers, per assumpció davant la passivitat d’altres o per protagonisme personal, com el líder bicèfal del pilar cívic-social que la Fiscalia atribueix a l’estratègia independentista.

I és que ja sigui per telèfon o presencialment, Sànchez va despatxar amb Forn, Trapero, amb la intendent dels Mossos Teresa Laplana, amb el tinent de la Guàrdia Civil i fins amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, la primera a advertir- els registres, com si existís un protocol institucional, amb un apartat per als Jordis que resa: activar a la societat civil.

Jordi Sànchez és conscient que la seva acusació és de llarg la que menys empatia genera a la societat civil catalana i també entre la premsa estrangera. Ho sap i no defuig el combat, perquè ell es vesteix de rebel, però amb causa.