REDACCIÓ
Aquest cap de setmana hem inaugurat la temporada de calçots.
En un moment del dinar una cambrera del restaurant ha vingut a la taula per queixar-se del comportament d’uns dels nens i, sense pensar-ho, l’Albert ha cridat als seus fills amb la intenció de renyar-los pels seus actes.
Comencem…
Aquesta última setmana ha començat el judici, farsa, al Suprem. Hem vist als nostres polítics asseguts davant un tribunal després de passar aproximadament un any en presó preventiva.
Veient el judici per l’única televisió que es pot seguir, televisió catalana, m’adono de la gran capacitat, formació i fermesa de totes elles i ells. Gaudeixo de les respostes, i m’indignen les preguntes que els hi fan per tal de justificar un relat que figura als escrits de l’instrucció.
Per mi,els encausats ens van mentir i ens van prometre i dir coses que no eren veritat, ens van fer creure que la República Catalana estava a punt, que ho tenien tot controlat, tot pensat.
Aquest cap de setmana, entre calçots i carn a la brasa, m’he adonat que l’Albert ja tenia pensat el càstig pels seus fills, per allò que suposadament haurien fet.
Entenc que l’Albert pugui castigar als seus nens per trencar les llums del jardí del restaurant, entendria també que els castigués per orinar-se a la graella dels calçots.
Els nostres polítics seran jutjats a les urnes per mentir-nos, però no poden ser jutjats per uns delictes inexistents, per unes accions que no són certes.
Seria com si castiguéssim als fills de l’Albert per pixar-se a les graelles del restaurant quan ells tan sols van dir que es portarien bé i van trepitjar l’herba amb sabates … (enlloc deia que això no es podia fer).
En aquest cas el relat està escrit per la cambrera.
Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007
REDACCIÓ
