Trapero, Forn, Puig i Soler, tots estan imputats pel procés
El vallenc Cèsar Puig podria passar 11 anys a la presó si resulta condemnat del delicte de rebel·lió que sol·licita la Fiscalia, en el seu escrit d’acusació en relació al ‘procés’. El Ministeri Públic demana per l’exsecretari general d’Interior els mateixos anys que pel major dels Mossos Josep Lluís Trapero i l’exdirector general de la policia catalana, Pere Soler.
Fins ara, tots tres estaven processats a l’Audiència Nacional per delictes de sedició i organització criminal però ara el ministeri públic ha unificat criteri amb la resta d’encausats al Tribunal Suprem, on manté la rebel·lió.
L’única excepció és la de la intendent Teresa Laplana, a qui el Ministeri Fiscal manté l’acusació per sedició i demana 4 anys de presó.
Trapero ha aparegut sense medalles en l’uniforme en un acte, on les absències dels representantes de les policies de l’estat, de la judicadura i Ministeri Públic, s’han fet notar
Enguany el lliurament de medalles de l’acte d’obertura del curs acadèmic de l’Institut de la Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) ha estat força diferent dels anys anteriors. Un cop més el gran protagonista, encara que involuntàriament, ha estat el major dels Mossos, Josep Lluis Trapero. Per dos motius: la gran ovació que els presents li han brindat i perquè a la jaqueta del seu uniforme no exhibia cap de les medalles que lluïa fins fa poc. Ara per ara es desconeixen oficialment les causes.
Cal destacar que, durant l’acte d’aquest matí, l’absència dels representants judicials i del Ministeri Fiscal, de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Exèrcit ha estat força notòria.
De fet, aquest dijous, la Fiscalia de Barcelona va anunciar que no enviarà cap més subordinat a fer classes a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
Els que sí han volgut assistir a l’acte han estat l’intendent major de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez i representants de Protecció Civil, dels Agents Rurals i dels Bombers.
Trapero ha estat ovacionat pels assistents
Cal recordar que tant Trapero com la intendent Teresa Laplana estan sent investigats per l’Audiència Nacional per un delicte de presumpta sedició.
Tots dos estan en llibertat condicional i no poden absentar-se del país sense autorització judicial.
De fet, Trapero i Laplana ja han lliurat els seus passaports i tenen l’obligació de comparèixer periòdicament al jutjat més proper del seu domicili.
En aquesta ocasió, la magistrada de l’Audiència Nacional podria dictar mesures cautelars contra els investigats. S’ha recomandat al cap dels Mossos que es presenti a l’Audiència Nacional sense uniforme
Trapero arribant a l’Audiència Nacional
Josep Lluis Trapero, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez hauran de tornar, aquest dilluns, a Madrid, més concretament a l’Audiència Nacional, on hauran de respondre a les preguntes de la jutgessa Carmen Lamela sobre el delicte de sedició i sobre el contingut del nou informe elaborat per la Guàrdia Civil.
La titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional torna a citar el major dels Mossos d’Esquadra, i els president d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, després d’incorporar-se un nou atestat de la Guàrdia Civil a la causa que investiga els incidents ocorreguts a Barcelona el 20 i 21 de setembre i que apunta que els investigats pel delicte de sedició formaven part de l’organigrama del Govern català per promoure la independència.
A més crida a declarar en qualitat de testimonis a la secretària judicial del Jutjat nombre 13 de Barcelona i a dos agents de la Guàrdia Civil en relació amb els incidents ocorreguts aquests dies durant els registres i detencions a alts càrrecs del govern català pel referèndum suspès pel Tribunal Constitucional celebrat el passat 1 d’octubre.
Fonts policials asseguren que des de l’Audiència Nacional han aconsellat el major Trapero a viatjar a Madrid sense l’uniforme policial.
La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat per aquest divendres com a investigats, per un delicte de “sedició”, al cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; al president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez; al d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; i a una intendent de la policia catalana.
El major Trapero, a Cambrils
La jutgessa Carmen Lamela els ha cridat a declarar a petició de la Fiscalia, que va sol·licitar la seva imputació una vegada que va examinar l’atestat de la Guàrdia Civil en relació als disturbis ocorreguts arran de la detenció dels dos més estrets col·laboradors d’Oriol Junqueras.
Després del setge, la Fiscalia va denunciar els fets com a constitutius d’un delicte de sedició i la jutge la va admetre a tràmit l’entendre que la finalitat última dels disturbis és el d’una ruptura de la forma de Govern.
La citació és per a divendres que en relació al setge de la Conselleria d’Economia de la Generalitat el passat 20 de setembre mentre les forces de seguretat duien a terme un registre al seu interior.
El sindicat de Mossos d’Esquadra USPAC s’ha querellat contra el director general de la policia catalana, Pere Soler, per haver instaurat “de facto una situació d’emergència” sense tenir en compte els drets laborals dels agents, que fan torns de 12 hores quan no tenen “cap ordre ni res a fer”.
Pere Soler i el conseller Forn
La denúncia de la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), presentada als jutjats d’instrucció de Barcelona, es dirigeix expressament contra Soler i també contra “aquelles persones que puguin resultar responsables dels fets”, entre els quals el sindicat adverteix que podria estar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.
En l’escrit, es destaca que els Mossos tenen el dret de no canviar la planificació dels efectius si no és amb una resolució que declari la necessitat de fer-ho i únicament poden ser mobilitzats tots ells quan es declari la situació d’emergència.
Entre altres coses, el sindicat denuncia que de cara al referèndum convocat demà i suspès pel Constitucional s’ha canviat la planificació dels horaris a alguns agents i “es donen situacions en determinades regions policials on hi ha 20 patrulles donant voltes en horaris de 12 hores sense cap instrucció, ni cap ordre ni res a fer “.
“D’aquesta manera s’intenta justificar l’injustificable perquè el Major no sigui delegat a un segon pla per falta d’actuació policial, tot això abusant de la situació de necessària obediència que han de tenir tots els efectius del cos”, afirma la demanda judicial.
Els Mossos d’Esquadra aniran als col·legis electorals per a desallotjar i tancar els locals i intervenir urnes, paperetes i cens, segons una ordre del major, Josep Lluís Trapero, en la qual advoca per la “mediació” i estudia demanar reforços a altres cossos si els concentrats impedeixen el seu pas.
Així consta en una ordre interna que Trapero ha dictat per donar compliment a la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els ordena tancar els col·legis electorals, en què també estableix que el ús de la força policial en cas de “desobediència passiva” quedarà restringit al “acompanyament” de les persones fins a l’exterior dels locals, sense fer servir les porres.
El més gran dels Mossos insisteix que l’actuació dels agents s’ha de basar en els principis de “congruència, oportunitat i proporcionalitat” i que haurà d’imperar la “contenció i mediació” per contribuir a facilitar “el manteniment de la pau social i la convivència “.
“En tots els casos, abans d’adoptar cap resolució que comporti l’ús de la força, s’haurà de tenir en compte quines poden ser les conseqüències d’una possible intervenció policial, evitant generar un mal major que el que es tracta d’evitar, especialment quan entre les persones concentrades hagi presència de menors, ancians o altres col·lectius vulnerables “, al·lega Trapero.
Les directrius del major estan vigents des de les 14.00 hores d’avui i fins a les 21.00 hores del proper 1 d’octubre, i preveuen que, amb caràcter genèric, es presenti una dotació uniformada als centres previstos de votació que estiguin ubicats en un edifici o local públic o que, sense ser-ho, acullin qualsevol tipus de servei públic.
Si en els locals s’està duent a terme alguna activitat relacionada amb la preparació del referèndum de l’1-O, suspès pel Tribunal Constitucional, els Mossos han d’identificar als responsables i requisar el material relacionat amb la votació, com urnes, paperetes o llistes de cens que es localitzessin, ja fos a l’interior de l’edifici oa punt de ser introduït.
Els Mossos també han de comunicar a les persones que es trobin a l’interior del local que l’han de desallotjar abans de les 6.00 hores de l’1 d’octubre, amb l’única excepció de les que estiguin prestant algun tipus de servei públic.
En cas de poder desallotjar en aquest moment el col·legi i, un cop intervingut el material electoral, els Mossos procediran a tancar l’edifici, amb l’única excepció que aquest no tingui previst acollir cap activitat de servei públic durant el cap de setmana, davant el que s’advertiria a les persones que ho ocupessin que no es pot fer servir per al referèndum.
dig
Segons les directrius de Trapero, que avui ha reunit la cúpula de la policia catalana per establir aquestes ordres, si hagués persones concentrades a l’exterior o l’interior dels col·legis que impedissin l’accés de la dotació policial o no permetessin que els agents poguessin identificar-los, ho haurien de comunicar a la sala de comandament, detallant el nombre de persones, la seva actitud i, especialment, si hi ha menors, gent gran o col·lectius vulnerables.
En funció del nombre de persones concentrades, l’estat de la situació i la presència o no de persones responsables en les escoles amb els quals es pugui o no dialogar, els Mossos s’activarien més recursos de seguretat ciutadana i de mediació i, si els efectius de ordre públic propis no fossin suficients, es valoraria l’activació de recursos d’altres cossos, com a Policia Nacional i Guàrdia Civil, com preveu l’ordre del TSJC.
Per l’1 d’octubre, Trapero detalla en el seu ordre que els agents uniformats es posicionaran en l’accés al local per impedir la seva obertura i que, si quan els agents arriben al lloc ja hagués persones a l’interior, se’ls identificar, es requisaran paperetes , llistes de cens, urnes i també els ordinadors usats per gestionar la votació i se’ls desallotjarà del local.
Un cop buidat el centre, segons la instrucció, els Mossos procediran a tancar el col·legi electoral, amb l’excepció dels que acullin un servei públic, que es podran seguir prestant amb l’advertiment que no està permès preparar o executar el referèndum suspès.
Si el dia de la votació les persones concentrades a l’exterior o l’interior del col·legi electoral impedeixen l’accés de la dotació policial o no els deixen requisar el material, els agents ho han de comunicar a la sala de control, igual que si, per exemple , la “presència massiva” de concentrats desbordés la dotació i aconseguís obrir el centre.
La sala de comandament s’encarregaria d’activar més recursos de seguretat ciutadana, de mediació o d’ordre públic i també de demanar reforços a altres cossos policials.
L’ofensiva judicial contra el referèndum continua. Després dels darrers escorcolls a la impremta de Constantí i la redacció del setmanari de Valls, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha citat el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.
Trapero en una visita a Cambrils
El Ministeri Públic vol interrogar el cap de la policia catalana en el marc de la investigació oberta sobre els preparatius del referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Trapero haurà de personar-se a l’edifici del TSJC aquest dimarts al matí.
Aquesta citació sorgeix dies després que el fiscal general de l’estat, José Manuel Maza, hagi advertit que la fiscalia actuaria, “sense complexos” contra tots aquells que participin activament en la consulta sobiranista.
Cal recordar que el major Josep Lluis Trapero és un dels alts càrrecs que van ser advertits de les conseqüències penals de no acatar les ordres del TC o de permetre la celebració del referèndum.
El conseller ha afirmat que és “evident” que la Policia Nacional no va fer arribar als Mossos d’Esquadra informacions com ara que AbdelbakiÉsSatty havia estat investigat per aquest cos ni que se li hagués punxat el telèfon. Forn diu que si s’hagués facilitat més informació sobre l’imant, la policia catalana haguera actuat “d’una altra manera”.
El conseller d’Interior
El conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha revelat avui que el mosso a qui un col·lega de Vilvoorde (Bèlgica) havia demanat el gener de 2016 informació sobre Abdelbaki és Satty, el suposat cervell de la cèl·lula que va atemptar a Catalunya, li va respondre al març que ja estava a Ripoll.
Forn ha insistit que el missatge que l’agent de Vilvoorde va remetre al correu personal d’un mosso, a qui havia conegut en unes jornades internacionals, no suposava cap alerta, ja que es limitava a demanar informació sobre l’imam, que buscava feina a la mesquita d’aquesta localitat belga.
“Volia demanar-te si hi ha la possibilitat d’indagar sobre una persona que vol treballar aquí, a Vilvoorde, com imant Al fitxer adjunt trobareu la seva identitat. Sé que s’està plantejant anar a Barcelona al febrer i que està casat allà. Com més informació puguis compartir sobre aquest individu, millor!”, indicava el policia belga en el seu missatge.
El missatge de la policia belga als Mossos
El conseller ha ressaltat que el correu no diu en “cap moment” que la policia belga tingués “alguna pista” sobre Es Satty i que en la resposta, que es va tramitar al març en el marc d’una comunicació “informal” per correu electrònic, s’assenyalava que l’imam ja era a Catalunya, però no a Barcelona, sinó a Ripoll.
“Es respon al que pregunta amb la informació que tenim, i és que no hi ha cap tipus de sospita per part de la Policia sobre aquesta persona. Sí que li responem que no està a Barcelona, sinó a Ripoll. El correu electrònic de demanda no diu en cap moment que la policia belga té alguna pista”, ha remarcat Forn.
Forn també ha denunciat que la Policia Nacional no va donar “tota la informació necessària” els Mossos d’Esquadra abans dels atemptats de Catalunya, el que atribueix a una “voluntat política” en considerar a aquest cos com una “policia de segona”.
El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha ordenat a tots els agents del cos que li remetin qualsevol atestat sobre eventuals casos de sedició a Catalunya, perquè sigui ell qui personalment assumeixi “en tots els supòsits i sense excepció “les decisions a adoptar.
En un comunicat intern, Trapero ha fet arribar als Mossos una sèrie de directrius per “donar seguretat jurídica” al cos després de rebre un escrit del fiscal cap de l’Audiència Nacional que els ordena que elaborin informes o atestats i la facin arribar als tribunals si en el procés independentista català es produís un delicte de sedició, de rebel·lió, contra la Corona i contra les institucions de l’Estat.
“A causa de la complexitat i especificitat que poden comportar les tipologies penals plantejades per la Fiscalia de l’Audiència Nacional, en tots els supòsits i sense excepció, qualsevol acció que correspongui realitzar al cos dels Mossos d’Esquadra en relació a aquestes casuístiques, tindrà de ser elevada per la cadena jeràrquica de comandament, que assumirà les decisions sobre les actuacions que s’hagin d’adoptar en cada cas”, assenyala l’escrit.
“Aquesta cadena jeràrquica s’ha d’elevar necessàriament i en tots els casos fins al comissari en cap”, precisa Trapero en el seu escrit. En el comunicat intern, que ha estat traslladat aquesta tarda a tots els serveis dels Mossos d’Esquadra, Trapero remarca que qualsevol informe o atestat vinculat a aquesta qüestió i que hagi de tenir com a destinatari final l’Audiència Nacional, altres jutjats o la Fiscalia, “haurà de ser enviat, de manera preceptiva i en tots els casos, a la Prefectura de la Policia, que serà l’òrgan únic de transmissió de tota la documentació a les autoritats judicials i / o fiscals”.
“Vull remarcar de manera molt clara la consideració que les eventuals responsabilitats que es puguin derivar de les decisions que es puguin adoptar, i de les accions que es puguin dur a terme en els supòsits indicats, seran assumides exclusivament pels comandaments del cos, i en última instància pel comissari en cap”, remarca Trapero.
Mas entre els Mossos d’Esquadra
D’aquesta manera, el comissari en cap descàrrega de qualsevol responsabilitat als agents dels Mossos d’Esquadra, atenent al principi de jerarquia i al fet que són els comandaments i ell mateix els que adoptaran “les decisions últimes” i, per tant, els que “assumiran la responsabilitat màxima en el compliment de les obligacions que es puguin derivar d’aquests casos”.
En el seu escrit, Trapero detalla les directrius rebudes pel fiscal en cap de l’Audiència Nacional, en un escrit del passat 5 de novembre en el qual ordenava als Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que davant l’existència o coneixement de qualsevol delicte relacionat amb la sedició, rebel·lió, contra la Corona i contra les Institucions de l’Estat elaborin “de manera urgent” un informe o atestat amb les dades necessàries relacionats “amb la seva execució, autoria, participació i circumstàncies concurrents”.
La directriu de la Fiscalia remesa als Mossos també especifica que l’atestat es remeti amb caràcter urgent al jutjat central d’instrucció de guàrdia de l’Audiència Nacional i al fiscal de guàrdia. A més, estableix que els agents han de practicar de manera “immediata” les diligències necessàries per acreditar els fets delictius i determinar les responsabilitats penals exigibles, així com les que els encarregui l’Audiència Nacional o el fiscal.
REDACCIÓ2 Novembre, 2018
REDACCIÓ
Enguany el lliurament de medalles de l’acte d’obertura del curs acadèmic de l’Institut de la Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) ha estat força diferent dels anys anteriors. Un cop més el gran protagonista, encara que involuntàriament, ha estat el major dels Mossos, Josep Lluis Trapero. Per dos motius: la gran ovació que els presents li han brindat i perquè a la jaqueta del seu uniforme no exhibia cap de les medalles que lluïa fins fa poc. Ara per ara es desconeixen oficialment les causes.
Així consta en una ordre interna que Trapero ha dictat per donar compliment a la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els ordena tancar els col·legis electorals, en què també estableix que el ús de la força policial en cas de “desobediència passiva” quedarà restringit al “acompanyament” de les persones fins a l’exterior dels locals, sense fer servir les porres.
Si el dia de la votació les persones concentrades a l’exterior o l’interior del col·legi electoral impedeixen l’accés de la dotació policial o no els deixen requisar el material, els agents ho han de comunicar a la sala de control, igual que si, per exemple , la “presència massiva” de concentrats desbordés la dotació i aconseguís obrir el centre.
