REDACCIÓEl conseller ha afirmat que és “evident” que la Policia Nacional no va fer arribar als Mossos d’Esquadra informacions com ara que Abdelbaki És Satty havia estat investigat per aquest cos ni que se li hagués punxat el telèfon. Forn diu que si s’hagués facilitat més informació sobre l’imant, la policia catalana haguera actuat “d’una altra manera”.
El conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha revelat avui que el mosso a qui un col·lega de Vilvoorde (Bèlgica) havia demanat el gener de 2016 informació sobre Abdelbaki és Satty, el suposat cervell de la cèl·lula que va atemptar a Catalunya, li va respondre al març que ja estava a Ripoll.
Forn ha insistit que el missatge que l’agent de Vilvoorde va remetre al correu personal d’un mosso, a qui havia conegut en unes jornades internacionals, no suposava cap alerta, ja que es limitava a demanar informació sobre l’imam, que buscava feina a la mesquita d’aquesta localitat belga.
“Volia demanar-te si hi ha la possibilitat d’indagar sobre una persona que vol treballar aquí, a Vilvoorde, com imant Al fitxer adjunt trobareu la seva identitat. Sé que s’està plantejant anar a Barcelona al febrer i que està casat allà. Com més informació puguis compartir sobre aquest individu, millor!”, indicava el policia belga en el seu missatge.
El conseller ha ressaltat que el correu no diu en “cap moment” que la policia belga tingués “alguna pista” sobre Es Satty i que en la resposta, que es va tramitar al març en el marc d’una comunicació “informal” per correu electrònic, s’assenyalava que l’imam ja era a Catalunya, però no a Barcelona, sinó a Ripoll.
“Es respon al que pregunta amb la informació que tenim, i és que no hi ha cap tipus de sospita per part de la Policia sobre aquesta persona. Sí que li responem que no està a Barcelona, sinó a Ripoll. El correu electrònic de demanda no diu en cap moment que la policia belga té alguna pista”, ha remarcat Forn.
Forn també ha denunciat que la Policia Nacional no va donar “tota la informació necessària” els Mossos d’Esquadra abans dels atemptats de Catalunya, el que atribueix a una “voluntat política” en considerar a aquest cos com una “policia de segona”.
REDACCIÓ
