La jutgessa Carmen Lamela ha ratificat aquest dimecres la competència de l’Audiència Nacional per investigar com a sedició els fets ocorreguts a Catalunya entorn de l’1-O, al considerar que els fets no són aïllats “com volen fer semblar les parts que proposen la qüestió de competència, sinó que s’emmarquen dins d’una estratègia complexa” en què col·laboren Cuixart i Sánchez “en execució del full de ruta dissenyat per obtenir la independència de Catalunya”.
La magistrada fa aquesta apreciació en rebutjar la declinatòria de competència a favor dels jutjats de Barcelona interposada pels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, investigats en la causa oberta per sedició a l’Audiència Nacional.
Lamela recorda que en admetre a tràmit la denúncia de la Fiscalia pels disturbis del 20 de setembre en uns registres per impedir l’1-O ja va dir que, si bé tots els delictes de sedició no són competència de l’Audiència Nacional, en aquest cas sí que ho eren perquè suposen un trencament de la forma de govern, delicte del qual sí que és competent del tribunal ubicat a Madrid.
La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat per aquest divendres com a investigats, per un delicte de “sedició”, al cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; al president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez; al d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; i a una intendent de la policia catalana.
El major Trapero, a Cambrils
La jutgessa Carmen Lamela els ha cridat a declarar a petició de la Fiscalia, que va sol·licitar la seva imputació una vegada que va examinar l’atestat de la Guàrdia Civil en relació als disturbis ocorreguts arran de la detenció dels dos més estrets col·laboradors d’Oriol Junqueras.
Després del setge, la Fiscalia va denunciar els fets com a constitutius d’un delicte de sedició i la jutge la va admetre a tràmit l’entendre que la finalitat última dels disturbis és el d’una ruptura de la forma de Govern.
La citació és per a divendres que en relació al setge de la Conselleria d’Economia de la Generalitat el passat 20 de setembre mentre les forces de seguretat duien a terme un registre al seu interior.
“Estimem-nos”, ens deia sempre la Muriel, “estimem-nos que això és tan bonic”. I aquest ha sigut sempre un lema net de la nostra entitat durant aquests anys. Mai tan poques paraules han tingut tanta força.
Això és el que, en bona mesura, hem fet des d’Òmnium i, si m’ho permeteu, des d’amplis espais de l’independentisme i el conjunt del sobiranisme. Hi ha alguna cosa en nosaltres d’aquest entorn familiar, de gent que s’estima i que vol el millor per als altres, sense gaires més floritures.
És una família que està en pau amb ella mateixa. Hem après a conviure i a compartir tendresa i sensibilitat, en la gran diversitat. És així com ens respectem els uns als altres. Amb molts matisos, sí, amb tots els matisos per estimar-nos.
La Muriel ha estat sempre una dona forta, valenta, de pensament lliure, vehement fins i tot quan calia, una dona que ens ha ensenyat a fer servir les paraules per explicar-nos més bé. Aquesta dona ens ha ensenyat a ser tan suaus amb les paraules, a exposar amb tanta delicadesa les idees, que per tots nosaltres ha estat una veritable mestra.
No ha estat mai una dona de pensament únic. Crítica i ferma defensora de les seves posicions, no defugia mai la discussió i intentava sempre trobar el punt de trobada. De la Muriel hem après a esforçar-nos, perquè “res no ens serà regalat”. La seva exigència és encara avui un motor. Només amb aquesta empenta ens ho podem exigir tot; ho podem guanyar tot.
“Òmnium és màgic”, li hem sentit dir tantes vegades. “La gent se’ns acosta i ens interpel·la, ens comparteix els seus neguits i els hem d’escoltar”. Era la seva obsessió: escoltar.
I per això mai tenia pressa. La recordem conversant tranquil·lament amb la gent de la casa: compartint impressions, informant-se sobre temes ben diversos, sempre disposada a aprendre. Una presidenta amb els seus rituals: una gran lectora de diaris; la vèiem sovint tornar cap al despatx amb tota la premsa del dia sota el braç. Una persona infatigable, capaç d’anar en un sol dia de les Terres de l’Ebre a l’Empordà per estar a prop de la gent d’Òmnium al territori. I quan ho feia, intentava dedicar-hi tant de temps com podia. Sopars i conversa distesa i, si calia, “colònies” fins l’endemà.
Intel·ligent, astuta, múrria i amb molt sentit de l’humor. Combinava un cos fràgil amb una fortalesa d’esperit enorme. Penso en alguns dels seus discursos més importants: el 10J, els 50 anys d’Òmnium, la Declaració de Santa Coloma o el Concert per la Llibertat. I tot el que vindria després amb les campanyes que hem fet els últims anys. Per ella sovint era un “petit calvari” sortir a escena, però sempre se sabia sobreposar; sabia que parlava en nom de la gran família d’Òmnium, que ens tenia sempre al darrera i notava el nostre escalf. La seva serenitat en molts moments complicats ha estat una referència per a tots.
Per això hem volgut seguir el seu exemple. Per això hem après a persistir. A trobar la síntesi dels missatges, a vèncer la por amb l’esperança, a no confondre mai la sinceritat amb la imposició de les nostres idees. I hem après també a estimar una mica més la cultura i a cuidar els mots i a ser lliures i a voler per a tothom la mateixa llibertat, “a ser cada dia una mica millors”.
Anem a per totes Muriel, ho saps, però també saps que et trobarem molt a faltar.
REDACCIÓ11 Octubre, 2017
La magistrada fa aquesta apreciació en rebutjar la declinatòria de competència a favor dels jutjats de Barcelona interposada pels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, investigats en la causa oberta per sedició a l’Audiència Nacional.
