REDACCIÓ5 Desembre, 2022
Avui, el digital estrena la secció ‘Converses de cafè‘. Es tracta d’un espai on tothom, independentment del càrrec que ocupa, comparteixi algunes de les seves opinions sobre l’actualitat. L’entrevista intenta fugir del políticament correcte. Volem que ‘Converses de cafè’ sigui el palpar del sentiment ciutadà. El nostre convidat és un jove salouenc apassionat pel pàdel. Joan Montalà ens explica les dificultats que troba a l’hora d’emancipar-se i quina és la realitat sobre la situació juvenil. Les respostes no tenen cap intenció de dictar sentència, però, amb un cafè a la mà, el Dj verbalitza allò que molt senten, però que, per una raó o altra, no ho poden manifestar. ‘Converses de cafè’ pretén ser el micròfon per a les veus silenciades…
Joan, com veus el futur des del punt de vista dels joves?
El futur està a les mans de pocs… Trobo que des de dalt, a poc a poc, ens van ficant les coses més complicades. Sense anar més lluny, l’increment dels preus no ve acompanyada de la pujada dels sous. Això fa que viure tranquil sigui una utopia. Aquest fet afectarà molt al futur, perquè qui no té alguna cosa farà el possible per tenir-la a través de mitjans poc ortodoxos, com pot ser robar. És trist, però si treballes tot el dia i no et queda res per a viure i encara has de passar gana, mouràs cel i terra per sobreviure i això, a poc a poc, t’empenyerà a camins que m’estimo més no pensar-hi.
Això vol dir que les polítiques juvenils del govern català i estatal són suficients per motivar als joves?
No, no són suficients en general. Els joves estan poc motivats i, per inri, no saben aprofitar les oportunitats. També és cert que no hi ha massa oportunitats i els joves necessiten més empenta per a avançar.
La covid ha tingut un paper negatiu, oi?
A la majoria no els ha afectat massa, ja que han continuat fent el que han volgut i no s’han preocupat ni de la gent gran ni de la gent propera que estaven en risc, ni complir les normes de seguretat. També és cert que molts joves que s’ho han pres molt seriosament i que per exemple ara, inclòs amb un constipat normal, es fiquen la mascareta o que saben apreciar molt més les coses per totes les situacions que hi han hagut de passat.
Creus que hi ha condicions perquè els joves siguin emprenedors?
Crec que sí. El problema és que han de fer front a moltes traves administratives i burocràtiques i això desmotiva. Per aquesta raó, molt talent marxa a altres països a provar sort, ja que aquí ho veu molt més complicat. Al nostre país impera la sensació que tot són dificultats i això desencoratja.
Quins són els principals problemes del jovent?
Trobo que el jovent s’ha relaxat moltíssim en tots els aspectes, són més “comodons”. És a dir, ho volen tot fet i mastegat i amb poc esforç. Les noves tecnologies, que són un invent fascinant, no estan sent aprofitades pel jovent. Hi ha gent que ho té tot a l’abast i creu que pot guanyar molts diners sense sortir des de casa i sense esforç. Això no existeix.
És fàcil emancipar-se?
No és fàcil emancipar-se i marxar de casa dels pares. Per experiència pròpia, he de dir que és molt complicat perquè ha d’haver-hi una sèrie de requisits i de condicions que et comprometen. I ja no parlo dels preus ni del tipus d’interès… És trist pensar així, però és la realitat…
En termes professionals, hi ha prou sortides per al jovent, cada cop més preparat?
És cert que qui vol treballar no li faltarà feina mai, però penso que no és fàcil guanyar-te la vida fent el que t’agrada o d’allò que vas estudiar. Jo, per exemple, vaig estudiar i visc moltíssim del que treballo, però, quant a salari o a hores, en cap lloc he pogut arribar al sou mínim i és una pena.
Segons el que hagis estudiat, hi ha moltes sortides professionals. Però, és cert que molts joves intenten provar sort a l’estranger perquè creu que a Espanya no se’ls tracta bé. A nivell personal penso que si marxés a l’estranger, tindria un bon contracte i millors condicions laborals.
PUBLICITAT
El pàdel és un esport a l’alça i un dels més practicats pels tarragonins en el seu temps lliure, tal com ha demostrat l’èxit que està tenint l’
Què significa per tu el pàdel?
Fa sis anys, en una pista amb parets de ciment, amb unes vambes de futbol i una samarreta del Barça perquè no sabia ni on em ficava ni quines marques ni material s’utilitzava. Una vegada vaig començar i vaig veure com funcionava, va ser com una ‘droga’. No podia parar de jugar i de formar-me com a jugador i més endavant com a entrenador.
Veure com ha crescut, esportivament parlant, un nen o adult amb els meus mètodes o les meves tàctiques i tècniques. Fer que un jugador o jugadora ‘a la meva manera’ i veure que hi ha una bona progressió. També és molt gratificant que et digui que si juga així, és gràcies al teu treball com a entrenador.
Hi ha molt potencial. Hi ha nens que comencen de molt petits i les escoles de tota la zona estan totes completes. El que passa que és complicat triomfar. Has de tenir un nivell econòmic elevat i marxar a altres ciutats com Barcelona o Madrid per buscar més oportunitats.
