09. Maig 2024

Arxius de joan miquel nadal | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Gener, 2018

 

ENTREVISTA

Dídac Nadal és el flamant regidor del PDECAT a l’Ajuntament de Tarragona. És un advocat i un amant de la natació i dels indrets més descoenguts de Tarragona. Li agrada la discreció i l’honestedat però l’apassiona la política encara que no s’hi havia dedicat mai de manera activa. És el fill de l’exalcalde Joan Miquel Nadal. Aquest dijous s’estrenarà com a regidor al plenari tarragoní. En aquesta entrevista, és força crític amb la governació del socialista Ballesteros i acusa la resta de l’oposició de patir somnolència. Diu que el PSC no ha conclòs cap dels projectes que ha anunciat en els darrers 10 anys. Dídac Nadal es compromet, en aquesta nova etapa vital, a ser ell mateix i assegura que si cal, criticarà alguns aspectes de la gestió del seu pare. 

Dídac Nadal el el substitut d’ Albert Abelló

Li han presentat com el Hulk de la política tarragonina. Per què l’alcalde Ballesteros ha de tenir por de vostè com a regidor?
No sé si és por. Només tinc clar que ha d’arribar un punt d’inflexió a Tarragona. A Tarragona no passa res des de fa 10 anys.

I què ha fet Convergència per invertir la situació?
Potser podrien haver tingut un pes molt més efectiu. Des de que ens hem convertit en un partit petit, jove i fresc podem dir la veritat i ser molt honestos amb tot allò que està passant i els resultats podem  ser meravellosos.

O sigui, tot ha empitjorat des que l’alcalde Joan Miquel Nadal, que és el seu pare, va marxar…
No parlo d’etapes. Em refereixo a projectes. No s’ha acabat ni un dels que van anunciar ara fa 10 anys. Ni un.

Però sembla que als tarragonins aixó no els fa perdre la son…
Aquesta és la gran preocupació. Hi ha una certa somnolència col·lectiva.

O potser la ciutadania anava massa esverada durant els mandats de l’alcalde Nadal…
No home no. Ha passat res amb la Tabacalera o amb el Banc d’Espanya, on es muntarà un pícnic? No s’està fent res, cregui’m.

Sigui honest: Joan Miquel Nadal ha estat millor alcalde que Ballesteros?
Puc ser honest, però no imparcial. Pregunti als tarragonins i sabrà la resposta. És notori que l’alcalde Nadal va fer un canvi radical a aquesta ciutat, al qual l’alcalde Ballesteros no ha estat capaç ni d’apropar-s’hi.

El poder del PDECAT
Em fa l’efecte que vostè es presenta com el despertador dels tarragonins…
Primer intento saber que espero jo de mi mateix. Puc oferir i proposar treball i ser molt disconforme amb tot allò que no contribueixi a millorar la vida dels tarragonins. Sóc conscient, no obstant,  que al PDECAT a Tarragona som només dos regidors.

Exacte, podeu resultar insignificants…
Però la nostra veu serà tan alta que ens farem notar.

I de tant cridar no li fa por quedar afònic?
No. Això no passarà.

No podrà continuar en política
No tem decebre la ciutadania i el seu electorat amb missatges il·lusionants que després no podrà complir?

El missatge no és de salvador de la pàtria i sí d’honestedat. Crec que tots tenim clar que hi ha una sèrie de situacions que són veritablement inadmissibles. No em comprometo a canviar-ho tot. Només vull tenir veu (prou forta) per dir al Sr. Ballesteros, si s’escau, que el que ens està dient no és cert.

En 2019 que pensa fer, políticament parlant?
No ho sé.

Dídac durant l’entrevista

Què hauria de passar perquè sigui alcaldable?
Hauria de tenir la sensació que aquest camí que ara emprenc tingui sentit i doni resultats. Si no tinc això, no puc continuar en política.

En les seves aparicions públiques ha intentat esquivar el fet de ser fill de Joan Miquel Nadal. Ho fa per vergonya…
No. És un orgull. Però intento ser jo mateix, tot i ser el fill de Joan Miquel Nadal, exalcalde de Tarragona i de la Júlia.

És conscient que durant els plenaris, molts regidors faran referència a la seva afiliació…
Si això passa, crec que es tracta d’una opció senzilla i lleugera. Es presumeix que els debats hauran de ser elaborats i constructius. Si els que em volen fer mal, fan servir el que van viure amb l’alcalde Nadal potser ha arribat l’hora que abandonin la política perquè, això vol dir que fa massa anys que hi són a l’ajuntament.

Què li fa falta a Tarragona?
Entenc que vivim un moment de pocs recursos econòmics recursos, però la imaginació i la il·lusió no valen diners. Per exemple, obrir les portes al mar no costa diners. El mar és el jardí més assequible, bonit obert i barat que tenim.

I què pensa fer amb la pobresa?

És un tema que ens ocupa i preocupa. Hem participat en moltes actuacions amb diferents menjadors socials i banc d’aliments. La pobresa ha de ser la prioritat de les prioritats.

És la prioritat de l’actual govern municipal?
La gent, en general, està una mica emprenyada.

Quina gent i amb el què?
No puc entrar en detalls, però és obvi que s’hauria de proveir les necessitats de la gent amb més urgència i sobretot atendre a les institucions que s’hi dediquen.

Rodar caps
Josep Fèlix Ballesteros és un alcalde il·lusionat?
No, en absolut.

I l’oposició?
Crec que no. La somnolència és generalitzada. Algú creu que la gestió dels Jocs del Mediterrani, en el sector privat, no hagués suposat rodar caps?

Convergència ha estat d’acord… o no?
En aquest capítol tinc una opinió particular i diferenciada de la d’Albert Abelló. La meva preocupació ara mateix és que passarà amb les instal·lacions i si algú pot garantir que serviran per a la promoció real de l’esport.

Busquen  diners
No són els seus jocs?
La meva concepció de l’esport no és un espai on es concentren quatre mil persones per practicar un esport. Sóc defensor dels esports minoritaris que ho estan passant molt malament.

Insisteixo… són els seus jocs?

Sí són els de Tarragona, són meus, però només desitjo que no es faci el ridícul. Vull que es parli del sistema d’organització, de la seva funcionalitat, de la gestió… Això em fa patir…

Tarragona s’endeutarà excessivament amb aquests jocs?
Crec que sí. Tinc entès que s’està buscant 1 milió i mig d’euros de forma desesperada per la última fase del palau.

Hi assistirà a la inauguració i clausura dels jocs?
La ciutat ja està representada amb l’alcalde i a més a ell li agrada tot això.

On es deixarà veure?
Jo estaré on em necessitin i on cregui que sóc útil. Vull treballar i si possible discretament. Sóc més de picar pedra. Crec que no sóc útil en les inauguracions.

Ballesteros i Zapatero
Creu que el Sr. Ballesteros hauria de trepitjar més els carrers, però sense cotxe oficial?
Clar. Les entitats i associacions no se senten escoltades.

Però  diu que l’alcalde Ballesteros és bona persona…
El Sr. Ballesteros em fa recordar a Zapatero. Algú pot dir que Zapatero és mala persona? No. Amb el talant i el somriure es pot viure amb un temps, però no eternament. A Tarragona, perquè hi ha passat masses coses, si no el Sr. Ballesteros ja hagués marxat de l’ajuntament.

Per quins motius?
Bàsicament perquè no ha passat res. On estan els petits projectes? On estan els projectes que han millorat la qualitat de vida dels tarragonins? No hi són. No s’ha fet res en 10 anys.

Home, projectes n’hi han?
Sí, sí. Projectes, propostes i concursos és el que sobra. Falta concreció i feina feta. Han passat 10 anys fent propostes i concursos. Potser és hora de posar-se a treballar. Quin projecte ha acabat Ballesteros en els darrers 10 anys?

Teoria perversa
Alguna cosa ha fet, no?
La Tabacalera està abandonada. El mur verd de la Tabacalera (que hauria de ser un jardí intel·ligent) és un insult a la intel·ligència de qualsevol ciutadà; la pantalla gegant que s’està fent malbé per la humitat és una falta de respecte; s’hauria d’explicar com està l’interior del Banc d’Espanya i sobre el Pàrquing Jaume I començo a creure en la teoria perversa que no els interessa fer absolutament res.

“Ballesteros deixa molt que desitjar”

És un ‘llegat’ de l’era Nadal, el seu pare?
És obvi que hi ha hagut un problema i que s’estan dirimint responsabilitats, però algú pot entendre que es faci una consulta popular, concursos d’idees i, transcorreguts 10 anys, no hi hagi cap solució? És creïble?

Criticarà, si fa falta, la gestió del seu pare?

Sí. Criticaré el que hagi de criticar. I si cal criticaré la gestió del meu pare. Malgrat tot, no creu que s’hauria de començar a atribuir responsabilitats a un alcalde que va entrar fa 10 anys i no va fer res. És creïble que en 10 anys no es pugui donar solució a una infraestructura municipal?

Contundent sí, ofensiu no
Com definiria l’alcalde Ballesteros?
Durant els primers anys va estar fent política amb el somriure, però com a alcalde deixa molt que desitjar.

Home, aparentment ell és més simpàtic que vostè…
No ho nego, però sóc una persona alegre i feliç. És cert que no ric amb els acudits.

Es veu fent campanya als barris…
La gent m’encanta i m’agrada molt escoltar les seves històries i experiències que per cert moltes d’elles són extraordinàries. Sóc una persona molt discreta i amb un sentit de la vergonya molt alt. Em fa molta vergonya pensar que si un dia decideixo presentar-me a l’alcaldia veuré la meva foto penjada per tot arreu. És quelcom que m’inquieta.

Quan adverteix que farà una oposició contundent, podem interpretar que també hi haurà fatxenderia?
No, home no. Sóc una persona respectuosa i no hem d’extravasar-nos el camp polític. Hem de saber diferenciar el contundent de l’ofensiu.

Alguns dubtes…
Imagini’s que no és el Dídac Nadal. No li resultaria estrany si li expliquessin que una persona que anava de número 15 en la llista ocuparà el càrrec de regidor passant 11 números al davant?

No. I en aquest cas, cal dir que com CiU ja no existeix i l’objectiu fixat per Albert Abelló tampoc, tocava que el PDECAT recuperés la seva veu a l’Ajuntament. Això és el que vam explicar als independents i a les persones que feien part de la llista conformada per l’Albert i agraïm la comprensió de tothom.

Però vostè era el predilecte…
Això no és veritat.

Per quin motiu no seria candidat a ser alcalde de Tgna?
Que la meva entrada en política pertorbés a la meva família, no ser capaç de tirar endavant el compromís que jo he assumit i que els ciutadans no se sentin còmodes.

Li agradaria ser alcalde de Tarragona?
Ja li vaig dir que sí.

Nadal durant l’entrevista

Opinió de la Júlia
Vostè va demanar consell al seu pare abans d’acceptar l’acta de regidor?

El meu pare va arribar a guanyar distància fins al punt de no voler contestar a les preguntes que jo li formulava. A partir del moment que jo vaig anar a casa seva a comentar-li el tema i a expressar-li les meves intencions, es va limitar a preguntar-me que pensava…

Què hagués dit la teva mare?

La meva mare, després d’haver viscut l’experiència política al costat del meu pare, m’ho va dir un dia que en l’àmbit personal i polític no pagava la pena. Crec que la política ha canviat molt i la manera d’estar i fer política també. Les xarxes socials han fet canviar moltes coses en la política.

Si haguessin existit unes primàries per ocupar el càrrec que Albert Abelló va deixar vacant… S’hi hagués presentat?
No.

 


REDACCIÓ3 Maig, 2016

EXCLUSIVAL’empresa Sistemes Alem SL. es va presentar al concurs sense acreditar la seva solvència econòmica, un precepte exigible en la clàusula 16,3. c.

PARKING Jauma I TarragonaSobre el Pàrquing Jaume I s’ha escrit molta tinta i se n’ha parlat molt. Tot i així hi ha molts interrogants que no acaben de trobar les respostes i molts dubtes que, malgrat que ja hagin passat uns anys, encara no troben explicacions.

Només se sap, a ‘groso modo’, que allò que hauria de ser un aparcament intel·ligent es va convertir en un pou (sense fons) capaç d’hipotecar. Res està clar en aquest projecte megalòman del mandat de l’exalcalde Joan Miquel Nadal.

La milionària i polèmica ‘nadalada‘ ha acabat, com no podria ser d’una altra manera, als jutjats. S’intenta ara investigar qui van ser els responsables d’haver permès el desgavell econòmic, qui es va beneficiar i per què es va arribar a aquest extrem.

L’escàndol s’arrossega pels jutjats com si visqués un coma profund. Fa molt que no respira. A molts, potser, els interessa que es mori abans que es pugui esclarir res. Ningú és capaç de justificar perquè l’Ajuntament de Tarragona va enterrar milions d’euros en un pàrquing que està, a hora d’ara, sent objecte d’un concurs d’idees per deixar de ser un cau.

Actuació contrària al contracteparquing_
Fonts judicials intenten esbrinar el motiu que dugué el consistori a gastar gairebé 40 milions d’euros quan, en la clàusula 1.7 del contracte (al qual hi ha tingut accés aquest digital), es va estipular, que “(…) l’Ajuntament no participarà en cap forma en el finançament de les obres, ni assegurarà al concessionari una recaptació o rendiment mínim, ni atorgarà a l’adjudicatari subvenció de cap classe (…)”. Malgrat l’estipulat en l’esmentada clàusula, la realitat ha acabat sent exactament la contrària. A demès, en el punt 1.6 del contracte es deixa clar que “(…) la concessió no produeix obligació de pagament a càrrec de l’administració municipal (…)”. També se subratlla que “(…)l’Ajuntament de Tarragona no té ni està obligat a tenir crèdit pressupostari disponible de cap classe per a aquesta finalitat (…)”.

UTE no va ser constituïda
Basant-se en aquest clausulat del concurs i la publicació del DOGC, s’indaga perquè l’ajuntament, aleshores presidit pel convergent Joan Miquel Nadal, parquing_jaumeva adjudicar l’obra a una UTE que no va arribar a ser constituïda i que de la mateixa en formi part una empresa municipal (Aparcaments Municipals de Tarragona) quan es manifesta clarament que la construcció i explotació del Pàrquing Jaume I seria en règim privat.

S’investiga tanmateix per què les dues empreses es presenten al concurs sense haver constituït la UTE i que ni la una ni l’altra estiguin inscrites en el Registre Mercantil.

També es qüestiona com és que l’empresa Aparcaments Municipals de Tarragona SA es presenta al concurs sense disposar de l’escriptura de poders ni haver pagat la taxa de 3.600 pessetes.

La justícia pretén trobar les respostes que van conduir a què el que hauria de ser el pàrquing intel·ligent de la ciutat acabés engrossint la llista de les vergonyes de Tarragona.

 

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2016
abello_.jpg

retrovisor

 

En 1957 se estrenó El increíble hombre menguante del director Jack Arnold; una ingeniosa película de ciencia ficción de serie B que acabó siendo una peli de culto. retrovisorEl argumento del film propone un hombre que se ve afectado por una extraña nube radioactiva que le produce una paulatina reducción de su tamaño físico. Lo que antes eran animalitos inofensivos se convierten en monstruos: primero su minino doméstico y luego una arañita que habita el sótano de su casa, por poner dos ejemplos. Finalmente, el protagonista entra a formar parte del submundo microscópico.

En Tarragona una extraña afección afectó a Convergencia al final de la etapa Nadal y ha ido empequeñeciendo el partido hasta llevarlo a la dimensión microscópica actual. Y no tanto porque solamente tenga dos regidores  (Albert Abelló y Cristina Guzmán) – de los que ya hablaremos más adelante –, sino porque los convergentes han pasado, en pocos años, de ejercer un poder omnipresente en la ciudad a que su relevancia política sea prácticamente irrisoria.

De la misma forma en que el protagonista de la película Scott Garey (Grant Williams) iba pasando por diferentes fases en su empequeñecimiento, lo mismo mismamente, ha ido sucediendo con Convergencia. Primero fue el propio Joan Miquel Nadal, con la pérdida de su jefe de guardia Ángel Fernández, el que vio reducida su talla política. Luego apareció Joan Aregio y su inefable ni saber ser ni saber estar, atrapado entre sus dudas y la sombra nadalista. Después llegó Victòria Forns, genialmente interpretada por Victòria Forns. Ella sola se bastó para un monólogo matrix que nadie entendió, ni siquiera los suyos. Y finalmente Albert Abelló, que nos obsequió generosamente con una campaña que ni Ozores la hubiese imaginado mejor.Albert_Abell

Los caprichosos resultados electorales, que siempre permiten más interpretaciones que las estatuas de la isla de Pascua, en el caso de Tarragona no dejan lugar a dudas: los convergentes han pasado de 13 concejales en sus tiempos gloriosos a tener “la parejita” en estos lacónicos tiempos. Y como en la película referida, lo que antes hubiese sido un pequeño percance se convierte ahora en un monstruo y un cataclismo, como en el caso de Prats el pactero.

Una parte de la nube radioactiva la provocó a nivel nacional la propia CDC, abandonando su papel original para interpretar otro en la interminable y empalagosa serie Vacaciones en el Mar (curiosamente también dirigida por Jack Arnold), bajo la adaptación catalana Vacaciones en el Mar del Prusés.

Pero el reparto tarraconense ha ejercido el papel protagonista y con sobreactuación. Mucho atrezzo, muchos extras, pero muy poca dirección y un guion infumable. Y así llegamos al today: dos personajes en la escena local, Albert Abelló y Jordi Sendra. Son como los Gregory Peck y Charlon Heston de Horizontes de grandeza, pero en versión tragicómica a lo Alberto Sordi. Se ignoran, se ningunean, casi ni se soportan, siempre rivalizando en no pintar ni una mona, multiplicándose por cero a diario. Nunca pudimos imaginar una Convergencia tan pésimamente representada en el consistorio y ante la comunidad política territorial…, pero CDC sigue de Vacaciones en el Mar del Prusés.sendra_abello

A Abelló ya hace semanas que los “suyos” más cercanos le buscan recambio. Están con lo del guion, pues deben sacar al personaje de la serie y no saben muy bien cómo, pero lo quieren sacar. Es candoroso observar como Abelló, en toda su estatura física, contiene tan poca fibra política de raza. No se entera, mientras otro Nadal acecha.

Y luego está Jordi Sendra: un auténtico líder, con mando en plaza, con criterio propio y un gran reconocimiento en la dirección nacional. ¿Cómo qué no? Ah, esperen. Que no encontraron a nadie para interpretar ese papel. ¿Entonces? Cambiaron el guion. Ahora la cosa va de Aquí no hay quien viva, con un presidente de comunidad de vecinos tan “jefe” él.

Formaciones políticas del consistorio en clara decadencia parecen fuerzas desatadas de la naturaleza ante la insignificancia política de los convergentes actuales. En la película original el protagonista nada puede hacer para evitar su viaje al nanomundo. Veremos si los convergentes saben darle un giro al guion y cambiar el final. A la ciudad no le vendría nada mal.

 


REDACCIÓ30 Març, 2015
didac-nadal.jpg

didac nadal
Dídac Nadal

Dídac Nadal era un dels homes importants en la la candidatura d’Albert Abelló. El fill de l’exalcalde convergent, Joan Miquel Nadal, podria anar a la llista de l’expresident de la Cambra de Comerç, però en una posició estratègica per no sortir, de cap de les maneres, elegit.

I per què? Essencialment, perquè, segons ens expliquen, l’advocat podria haver  promès a la seva mare, abans que es moris, que no es dedicaria a la política. Almenys, de moment.

No obstant, i per col·laborar amb el projecte encapçalat per Albert Abelló, Dídac Nadal podria tenir un paper de testimoniatge a la llista electoral. Una actitud lloable i respectable.

 


REDACCIÓ2 Febrer, 2015

Resulta sorprenent que el recent candidat de Convergència a l’alcaldia de Tarragona, Albert Abelló, hagi generat de seguida una reacció desacostumada en el cap de llista del PSC a Tarragona.OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Josep Fèlix Ballesteros ha fet de la prudència i el bon rotllo la seva bandera, el seu segell personal. Però, en canvi, la seva reacció davant el nou candidat ha estat gairebé grollera, entrant a la primera de canvi en l’atac personal, personalíssim, utilitzant despectivament el sobrepès d’Abelló: li ha dit, d’entrada, que és un “gros”, que està gros, gordo, fati. Un Ballesteros que es presenta com un gentleman del fair-play va escampant per les cantonades fosques de la política tarragonina que existeixen dossiers amb una X sobre Abelló i els seus bussiness, encara que deixant clar que ell no en té res a veure. I que el culpable de l’aturament del Mercat és l’Abelló (!). Atac de pànic? En part, però no és tot. Acompanyeu-me pels passadissos secrets de Palau i de la Cambra, que també n’hi ha allí de dobles parets i espais ocults.

Tot va començar en els dies feliços de Ballesteros. Corria, poc a poc, l’any 2006. El que havia estat president de la Cambra de Tarragona, Xavier Artal, deixava el càrrec sense ni tan sols insinuar successor. La competició quedava oberta.

Recordem aquells temps. L’alcalde era Joan Miquel Nadal, ja de sortida, i es debatia sagnantment per CiU si Joan Aregio era el millor candidat possible. L’esgotament del projecte polític de Nadal per Tarragona era evident després d’haver deixat el millor en anteriors mandats. El Nàstic el teníem a Primera. I Ballesteros era la figura ascendent. Era el canvi que necessitava Tarragona.

L’entorn de Ballesteros ràpidament organitza l’estratègia per l’assalt a la presidència de la Cambra. I aquí apareix la figura de Sebastià Cabré, president de la CEPTA, amic personal de Ballesteros i Badia-boy, el mateix que Pau Pérez, mà dreta de Ballesteros i un altre Badia-boy (grup creat a l’entorn de Lluís Badía quan era president del Port de Tarragona).

S’hi suma Maria José Elices, defensora de les Termòpiles socialistes a l’ajuntament quan el poder de Nadal era pràcticament absolut. L’objectiu era clar: Abelló era el candidat d’un Joan Miquel Nadal que estava fins el cap damunt d’un Artal aristocràtic i impertorbable. Cabré i Elices, amb el vist i plau de Ballesteros, llencen una campanya de descrèdit personal i poc elegant contra Albert Abelló i intenten armar una candidatura alternativa.

El final de l’operació Cambra va acabar per Ballesteros pitjor que Trafalgar. Abelló va ser president de la Cambra al juny de 2006 i va tornar el cop dinamitant la CEPTA des de dins fins que Sebastià Cabré va plegar de president de la institució al desembre de 2007, tot i sent ja alcalde Ballesteros.

Si recuperem el que es deia en l’espai lliure d’opinió d’aquells temps, El Saló dels Penjats, Abelló era un perill…..per Joan Aregio. Alguns ja deien que el candidat podia ser un Abelló al  Burt Lancaster, en lloc del trist Aregio. Ja en aquells moments tot l’equip de Ballesteros volia sí o sí a Aregio abans que Abelló. Exactament el mateix que ara a l’hora d’escollir entre Forns i Abelló.ABELLO I BALLESTROS

L’arrel de la mala relació ve d’aquelles eleccions a la Cambra en les que Ballesteros va fer una pèssima (?) aposta i no va saber intuir com anirien les coses.  Abelló no era el candidat de Joan Miquel Nadal. Fins i tot el propi Xavier Artal li va acabar donant suport per tal d’evitar als Badia-boys.

Les relacions personals hi juguen un paper important en una ciutat en la que tothom es coneix, es reconeix i, si cal, es desconeix i pot arribar a inventar que es coneix.

Des d’un punt de vista psicològic, Abelló li ha guanyat tres cops a Ballesteros. La primera vegada amb les eleccions a la Cambra. La segona vegada forçant a Ballesteros a fer un paperot amb la defensa del tarragonisme protagonitzat pel Mou-te i, per últim, liquidant sense contemplacions a la gran aliada de Ballesteros, Victòria Forns. O sigui, de moment, 3 a 0 per Abelló. I Ballesteros (sobretot els seus lacais més propers), a la primera, ha fet de CR7, demostrant males formes, nerviosisme….

El ‘derbi’ encara no s’ha acabat. S’allargarà, sens dubte, fins més enllà del 27-S. Però el resultat tindrà una diferència. Si guanya Ballesteros, representarà el començament del camí per Abelló, com va ser per Ballesteros la derrota davant Nadal en el 2003. Si guanya Abelló, serà la mort política ipso facto de Ballesteros.

Facin les seves apostes.

James FONT 007

 


REDACCIÓ7 Juliol, 2014

Interior del pàrquing que hauria de ser intel·ligent
Interior del pàrquing que hauria de ser intel·ligent

En els propers dies, l’escàndol del pàrquing intel·ligent Jaume I podria estar en l’epicentre mediàtic. La justícia podria tenir prou informació per desencadenar episodis que podrien culminar amb la imputació de diferents càrrecs polítics i tècnics.
Fins al moment, s’ha estat analitzant el contingut de la documentació recopilada. L’envergadura de l’afer pot sorprendre a més d’una persona, ja que podrà esquitxar diferents partits polítics.
En les darreres setmanes, algunes plataformes ciutadanes i forces polítiques podrien haver sol·licitat informació sobre l’estat del procés, ja que sospitaven que podria estar paralitzat.
La polèmica del pàrquing Jaume I és de sobres coneguda: un equipament que inicialment havia de costar 3,9 M€ va passar a costar-ne més de 26, i no funciona.
A data d’avui hi ha una licitació en curs per reconvertir el pàrquing “intel·ligent” en un de convencional, fet que suposaria reduir el nombre de places d’aparcament previstes a la meitat i tindria un cost aproximat de 4 M€ més.
El procediment plantejat preveu que aquest cost l’hauria d’assumir una empresa privada, en una concessió a 50 anys. Considerant l’actual context econòmic de crisi, aquesta és una possibilitat poc probable. Sembla ser que la justícia posarà mans a l’obra per ‘investigar’ les presumptes irregularitats del ja anomenat ‘forat de la vergonya’.
 
 


REDACCIÓ7 Juliol, 2014

Interior del pàrquing que hauria de ser intel·ligent
Interior del pàrquing que hauria de ser intel·ligent

En els propers dies, l’escàndol del pàrquing intel·ligent Jaume I podria estar en l’epicentre mediàtic. La justícia podria tenir prou informació per desencadenar episodis que podrien culminar amb la imputació de diferents càrrecs polítics i tècnics.

Fins al moment, s’ha estat analitzant el contingut de la documentació recopilada. L’envergadura de l’afer pot sorprendre a més d’una persona, ja que podrà esquitxar diferents partits polítics.

En les darreres setmanes, algunes plataformes ciutadanes i forces polítiques podrien haver sol·licitat informació sobre l’estat del procés, ja que sospitaven que podria estar paralitzat.

La polèmica del pàrquing Jaume I és de sobres coneguda: un equipament que inicialment havia de costar 3,9 M€ va passar a costar-ne més de 26, i no funciona.

A data d’avui hi ha una licitació en curs per reconvertir el pàrquing “intel·ligent” en un de convencional, fet que suposaria reduir el nombre de places d’aparcament previstes a la meitat i tindria un cost aproximat de 4 M€ més.

El procediment plantejat preveu que aquest cost l’hauria d’assumir una empresa privada, en una concessió a 50 anys. Considerant l’actual context econòmic de crisi, aquesta és una possibilitat poc probable. Sembla ser que la justícia posarà mans a l’obra per ‘investigar’ les presumptes irregularitats del ja anomenat ‘forat de la vergonya’.

 

 


REDACCIÓ27 Maig, 2014

L'exalcalde Joan Miquel Nadal
L’exalcalde Joan Miquel Nadal

L’escàndol del pàrquing Jaume I, que hauria de ser intel·ligent i que va costat una milionada a les arques municipals, ja ha arribat als jutjats. El jutge va començar a citar diferents persones que van estar relacionades directa o indirectament amb la construcció d’aquest aparcament moribund.
La desfilada pels passadissos dels jutjats va començar ahir i s’allargarà durant alguns dies. La República Checa ha volgut saber què opina l’exalcalde de Tarragona, el convergent Joan Miquel Nadal, sobre aquest assumpte.
L’exbatlle s’ha mostrat indiferent a l’actuació judicial i no ha volgut fer cap mena de comentaris sobre el fet que el jutge ja estigui interrogant tècnics i testimonis d’una de les construccions més milionàries i escandaloses de la ciutat.
 
 
“Perdoni, però aquest tema no m’interessa”, ha contestat Joan Miquel Nadal.