29. Abril 2024

Arxius de javier villamayor | Pàgina 3 de 9 | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Desembre, 2017

20 càmeres controlen a temps real tot allò que passa a una de les zones més transitades de la capital tarragonina. ˝El 2018 servirà com a prova pilot per avaluar si és convenient instaurar càmeres de vigilància a altres àrees de la ciutat˝. La majoria de les entitats veïnals veuen amb bons ulls el sistema de videovigilància, el qual contribuirà a reduir la delinqüència i a posar fre a l’incivisme

Una vintena de càmeres estratègicament ubicades ja vigilen els carrers de la Part Baix de Tarragona, per on cada dia passen aproximadament unes 15.000 persones i uns 20.600 vehicles. “

Aquesta setmana hem visitat la sala de control de la Guàrdia Urbana acompanyats del regidor de Seguretat Ciutadana, Javier Villamayor, que ens ha explicat el funcionament d’aquest dispositiu novedós que s’adapta en aquesta zona de la capital tarragonina com a “prova pilot” que s’allargarà durant tot l’any 2018.

La posada en marxa d’aquest sistema de videovigilància té una doble funció: per un costat, actua com a sistema preventiu que permet conèixer a temps real tot allò que està succeïnt a la Part Baixa de la ciutat i, per l’altra, constitueix una eina provatòria davant d’una infracció de les Ordenances Municipals o de fets delictius que es puguin produir en els carrers on les càmeres estan instal·lades. Les imatges captades, i arxivades durant un màxim de 30 dies, estan també a la disposició d’altres forces i cossos de seguretat de l’estat.

El regidor Javier Villamayor

La videovigilància funcionarà els 365 dies de l’any les 24 hores del dia i permet controlar, entre d’altres espais, l’entorn del Palau Firal i de Congressos, l’Estació de Ferrocarril, el Port Marítim de Tarragona, l’aparcament de La Pedrera, l’Institut Municipal de Serveis Socials, la Parròquia de Sant Joan Bastista, els dos centres regionals de la zona, parades de transport públic d’autobusos i parades de taxi.

Prova pilot
El regidor Villamayor destaca la importància que aquesta instal·lació de càmera pot tenir «en les investigacions policials», ja sigui per identificar responsables d’actes delictius com accions vandàliques o incíviques. «El que volem és que el 2018 serveixi de prova pilot d’aquest sistema de videovigilància», afegeix Villamayor, que recorda que la posada en marxa de la videovigilància a la Part Baixa va ser oportunament presentada davant la Junta Local de Seguretat, que aglutina tots els cossos de seguretat que operen a la ciutat de Tarragona, així com davant de les entitats veïnals i les associacions de comerciants i operadors d’establiments d’oci que hi ha a la zona.

«En base als resultats  que doni aquesta prova pilot i a la sensació de seguretat que aporti a la ciutadania s’analitzarà la conveniència d’estendre aquesta eina de vigilància a altres zones de la ciutat», apunta el responsable de seguretat ciutadana.

«El que volem és apropar aquesta iniciativa al conjunt de la ciutadania i donar a conèixer la comissaria de la Guàrdia Urbana, que és l’edifici que aplega els professionals que vetllen per la seguretat ciutadana sota l’empara de l’Ajuntament de Tarragona».

El sistema de videovigilància a la Part Baixa de Tarragona compta amb l’autorització de la Direcció General de la Policia de la Generalitat de Catalunya, sent la Prefactura de la Guàrdia Urbana de Tarragona la responsable de la custòdia del sistema de vigilància i de les imatges registrades.

De conformitat amb la llei, les gravacions obtingudes seran destruïdes en el termini màxim d’un mes de la seva realització, llevat en les excepcions contemplades per la legislació. Tothom té dret a sol·licitar l’accés a les gravacions en les quals hi presumeixi que hi figura, podent sol·licitar la seva cancel·lació presentant una sol·licitud davant de l’Ajuntament de Tarragona.

Les entitats veïnals estan d’acord que el ‘Gran Hermano’ pugui posar fre als actes delictius i a la reducció d’eposidis d’incivisme.

VIDEO

 


REDACCIÓ13 Juny, 2017

Cap a on volen portar Tarragona? Quins projectes duran a terme en el cas que siguin els escollits per governar la ciutat? Quina model cultural teniu per a Tarragona? Què han fet durant aquests dos anys? Aquestes són algunes de les preguntes que hauran de contestar els representants dels partits polítics que intervendran en el debat que tindrà lloc al Corte Inglés aquest dimcres

debat_pleÉs hora de fer balanç. La majoria dels partits polítics aprofiten l’equador del mandat per donar comptes als ciutadans i explicar què han estat fent i quins són els seus projectes fins a les eleccions municipals del 2019.

És normal que el govern lloï la seva tasca i que l’oposició critiqui la inoperància del partit que hi governa. Aquest dimecres, a partir de les 19 hores, la sala Àmbit Cultural del Corte Inglés de Tarragona, acollirà els representants de les diferents forces partidàries, els quals compartiran amb el públic la feina que han desenvolupat durant els darrers 730 dies.

En un debat, moderat pel periodista Ricard Checa, els polítics hauran de pronunciar-se sobre diferents assignatures com potser l’urbanisme, la neteja de la ciutat i el Turisme, entre d’altres. També tindran l’oportunitat d’explicar, de forma informal, cap a on volen portar Tarragona i com es pot avivar l’orgull tarragoní.

L’acte és obert al públic en general i està limitat a l’aforament de la sala.

 


REDACCIÓ9 Abril, 2017

Quan es discuteix si la marxa de Xavier Martin ha estat per imperatiu de l’organització o per mutu acord, el cert és que l’exdirector de comunicació dels jocs encetarà una nova etapa professional allunyat de Tarragona… 

xavier martinXavier Martin, el ja excap de comunicació dels Jocs del Mediterrani, serà el nou director general a Espanya d’una multinacional britànica.

Segons ha pogut saber aquest digital, Martin ocuparà aquest càrrec a partir del proper mes de maig. L’empresa es dedica a la comunicació, màrqueting i gestió de patrocinis per a esportistes d’elit, essencialment futbolistes. L’excap de comunicació del FC Barcelona i fins el passat dimecres director de comunicació del ‘Tarragona 2018’ assumirà aquestes funcions després que, per mutu acord amb l’organització dels jocs, hagi decidit abandonar el projecte olímpic que se celebrarà a Tarragona l’estiu del 2018.

Xavier Martin, segons el Blog Porta Enrera,  va plegar el passat dimecres, després que l’Ajuntament de Tarragona assumeixi la comunicació de l’esdeveniment esportiu. De fet, ja feia dies que Martin no hi assistia a cap roda de premsa, reunions de treball o visites amb periodistes a l’Anella Mediterrània. La seva absència va ser notòria i comentada durant la visita oficial que el secretari d’estat per l’Esport va realitzar a Tarragona.

Tot indica que l’organització no té previst, almenys de moment, substituir la vacant de Xavier Martin.
En un missatge de comiat, enviat per WhatsApp, l’excap de comunicació dels Jocs, diu que “ha arribat l’hora de l’adéu”. Per aquest motiu, agraeix “el tracte dispensat” durant la seva estada a Tarragona.

 


REDACCIÓ22 Març, 2017

OPINIOEl passat divendres vaig poder confirmar una sospita que tenia: el comitè organitzador dels Jocs del Mediterrani no té ni idea de comunicació.

Per què dic això? Doncs és molt senzill. Vaig acceptar una invitació del regidor del Tarragona 2018, Javier Villamayor, per conèixer in situ les obres de l’Anella Mediterrània a Campclar.RICARD_CHECA

Durant les gairebé dues hores que va durar la visita em vaig sorprendre en més d’una ocasió. Vaig experimentar sentiments totalment contradictoris. Alguns motivats per la ignorància. Ho reconec.

Desconeixia què passava a l’anella i què s’hi estava fent. Villamayor, persona que he criticat molt, feia de cicerone, facilitant tot tipus de detalls i esclarint molts dels meus dubtes. Ell ho explicava amb passió i de manera didàctica. En alguns moments intentava, amb els meus dubtes, posar-lo en un compromís, però Villamayor ho té clar.

He de confessar que, després de la visita, no penso igual que quan hi vaig entrar. El regidor m’ha contagiat la seva il·lusió en veure com avancen de les obres i imaginar el que pot representar per a la ciutat aquell espai, després dels Jocs. No tinc ni idea si es faran ni com es faran, però estic segur que els tarragonins acabaran fent seva aquella zona de la ciutat.

anella_olimpicaLa política és una altra cosa. Quan queda poc més d’un any per a la celebració d’aquest esdeveniment, és una llàstima –i un error de comunicació– que moltes associacions, instituts, clubs… no hagin visitat encara l’anella. Crec que l’Ajuntament i el comitè organitzador s’equivoquen a l’hora de «vendre» aquest llegat.

És cert que la manca de credibilitat política fa difícil la connexió amb el projecte sense haver-lo vist in situ. Fins ara, la comunicació, per les raons que siguin, ha estat un veritable desastre, sobretot per la seva ineficiència.

No hi ha cap altre remei que obrir l’anella a la ciutadania i aconseguir que els tarragonins l’adoptin, en cas contrari aquests jocs estan abocats al fracàs. Villamayor, a distància curta, sap transmetre el missatge i la il·lusió, per tant, només cal engrescar el poble i allunyar-nos del fantasma de l’engany i de les incoherències polítiques. Per què costa tant comunicar?

No sóc capaç d’aventurar si es faran els Jocs o no, però estic convençut que l’anella es convertirà en un dels llocs més freqüentats de la ciutat.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2017

 

OPINIO PAU RICOMÀDijous passat va tenir lloc la primera reunió de la comissió de seguiment del Jocs. No vam poder treure cap altra conclusió que respecte al finançament encara som en sorres movedisses, fins al coll.

jaJavier Villamayor ens va explicar que el  tarannà dels actuals responsables d’esports del govern espanyol havia millorat ostensiblement respecte als anteriors. Això estaria molt bé si no haguéssim viscut des de fa molt de temps una enorme  cerimònia de confusió, en que fins i tot ha participat la casa reial amb dues visites del rei a Tarragona.

Mai hem passat de la fase del suport moral a la del suport econòmic. Molt descriptiu va ser que en el mateix moment que el conseller responsable dels Jocs ens deia que el compromís dels nous representants del govern espanyol no estava supeditat a l’aprovació dels pressupostos, Garcia Albiol deia que sense pressupostos aprovats no hi hauria diners pels Jocs. Aquest és el joc del PP, xantatge continu i menysteniment al tarragonins. Algun dia els socialistes faran balanç de l’error històric de compartir el govern de Tarragona amb els del partit de la gavina.

Però una notícia, introduïda com si tingués poca rellevància, va sacsejar la reunió: el govern PSC-PP-Unió desistirà del projecte de privatitzar els espai de l’Anella Mediterrània a mans de l’empresa Santa Gadea. Recordem que la seva “oferta” era que a canvi de fer una inversió màxima de 15 milions, Tarragona li hauria d’acabar pagant 2,5 milions revaloritzables durant 40 anys, fent un total de 152 milions d’euros. Una operació que des del nostre grup municipal vam batejar com “pelotazo 2017” i contra la qual vam fer campanya, trobant complicitats cíviques en moltes persones i col·lectius als que volem donar gràcies. Segurament entre les imatges més potents que ens ha quedat hi ha la de l’Àliga de Tarragona el dia de la Baixada i els versos d’alguns grups de cultura popular, entre els quals els dels sorneguers Dames i Vells.

Els serveis jurídics de l’Ajuntament s’han expressat sobre les al·legacions que vam presentar, reconeixent  el seu encert. La proposta de Santa Gadea  és inviable. No entenem com el ple va aprovar la seva exposició pública, sense tenir cap informe jurídic ni econòmic que l’avalés. Haurem d’esperar al proper ple municipal perquè es doni formalment contestació a les nostres al·legacions, set mesos després que les presentéssim. Sembla que hagin volgut donar la notícia del desistiment de puntetes, fent el mínim soroll possible. Com si PSC-PP-Unió mai haguessin tingut la voluntat de tirar endavant aquest projecte i, amb la col·laboració de C’s, fer veure que Santa Gadea només era una mena de dèria de la gent d’Esquerra.

Potser han pensat que ja ha passat prou temps perquè l’opinió pública oblidi que l’alcalde Ballesteros va defensar l’opció Santa Gadea per evitar, en paraules seves, “equipaments fantasmes”; que el conseller Villamayor va dir que “la fórmula de gestió que proposa Santa Gadea és la mateixa que s’aplica al pavelló Sant Jordi”, cosa que vam demostrar que no era veritat, i que la portaveu del  PSC Floria digués que si no estàvem d’acord anéssim al jutjat. Lluny queden les contradiccions entre Ballesteros i Villamayor sobre si havien anat a veure l’empresa madrilenya o no i quin era l’objectiu de la visita, com oportunament ens va esclarir Rafael Marrasé. Sumem-li les vegades que l’alcalde ens va dir que érem “tontets” i que “quedaríem retrats” per fer que no vulguem que aquest cas caigui en l’oblit. No només volem mantenir-ne el record per l’esforç que ens va suposar, per l’enorme gratitud que tenim envers els ciutadans particulars i col·lectius que van compartir la nostra preocupació sinó per la gran lliçó de la força que té el civisme actiu.

Felicitats doncs a tantes i tantes persones que han sentit com a pròpia l’amenaça del “pelotazo 2017” i que han contribuït a crear l’opinió general que calia.

Pau RICOMÀ
Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ15 Febrer, 2017

OPINIOLa visita del secretari d’Estat per l’Esport va frustrar les meves expectatives, sobretot amb relació a la celebració dels Jocs Mediterranis. Confiava que José Ramon Lete portaria quelcom més que unes estudiades paraules de compromís per part del govern central. A hores d’ara, els Jocs del 2018 – que haurien de celebrar-se el 2017– ja no necessiten paraules, requereixen més implicació de l’Estat i, sobretot, diners. Una partida pressupostària que no acaba d’aparèixer, malgrat les bones intencions i els actes de fe de l’executiu espanyol.

El secretari d’Estat demana «una mica més de paciència», quan és conscient que s’està esgotant. Continuo pensant que els Jocs Mediterranis són un projecte frustrat.RICARD_CHECA

Els falta un líder amb capacitat de fer bullir l’olla, reclamar a l’Estat una definició clara i entusiasmar la ciutadania. Fins ara, ningú no ha estat capaç de fer-ho. Només hem vist com lluïen la figura del rei d’un costat a l’altre sense cap concreció econòmica. Tothom espera que els Pressupostos Generals de l’Estat prevegin una partida destinada als Jocs, però què es farà en el cas que no s’aprovin els comptes de l’Estat i se’ls hagi de prorrogar?

Insisteixo que l’alcalde de Tarragona ha de començar a plantejar-se seriosament la possibilitat de renunciar als Jocs si a l’abril no hi ha una resposta econòmica per part de l’Estat. Potser és l’hora de plantar cara i tirar pel dret. No podem permetre que aquesta incertesa continuï, només per satisfer interessos (poc explicats) del Comitè Olímpic Espanyol i ineptitud per part del comitè organitzador.

Fins ara, l’Estat només vol controlar uns jocs que poden ser catastròfics pel futur polític de l’alcalde Ballesteros i poc recomanables per a la imatge de Tarragona. Els meus dubtes no s’han esclarit amb la visita del secretari d’Estat, insisteixo.

La visita del secretari d’Estat per l’Esport va frustrar les meves expectatives, sobretot amb relació a la celebració dels Jocs Mediterranis. Confiava que José Ramon Lete portaria quelcom més que unes estudiades paraules de compromís per part del govern central. A hores d’ara, els Jocs del 2018 – que haurien de celebrar-se el 2017– ja no necessiten paraules, requereixen més implicació de l’Estat i, sobretot, diners. Una partida pressupostària que no acaba d’aparèixer, malgrat les bones intencions i els actes de fe de l’executiu espanyol.

El secretari d’Estat demana «una mica més de paciència», quan és conscient que s’està esgotant. Continuo pensant que els Jocs Mediterranis són un projecte frustrat. Els falta un líder amb capacitat de fer bullir l’olla, reclamar a l’Estat una definició clara i entusiasmar la ciutadania.

Fins ara, ningú no ha estat capaç de fer-ho. Només hem vist com lluïen la figura del rei d’un costat a l’altre sense cap concreció econòmica. Tothom espera que els Pressupostos Generals de l’Estat prevegin una partida destinada als Jocs, però què es farà en el cas que no s’aprovin els comptes de l’Estat i se’ls hagi de prorrogar? Insisteixo que l’alcalde de Tarragona ha de començar a plantejar-se seriosament la possibilitat de renunciar als Jocs si a l’abril no hi ha una resposta econòmica per part de l’Estat. Potser és l’hora de plantar cara i tirar pel dret. No podem permetre que aquesta incertesa continuï, només per satisfer interessos (poc explicats) del Comitè Olímpic Espanyol i ineptitud per part del comitè organitzador.

S’ha acabat l’hora de la diplomàcia i del bon comportament per començar a fer exigències abans que sigui massa tard. Ha arribat el moment de posar-se les piles i cercar els professionals indicats per dur a terme aquest projecte olímpic. Fins ara, l’Estat només vol controlar uns jocs que poden ser catastròfics pel futur polític de l’alcalde Ballesteros i poc recomanables per a la imatge de Tarragona.

Els meus dubtes no s’han esclarit amb la visita del secretari d’Estat, insisteixo.

Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’


REDACCIÓ14 Febrer, 2017

OPINIODesde el 6 al 27 de febrero se puede visitar en el Centre Cívic de Bonavista una muy interesante exposición organizada por el Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona: “El barraquisme a Tarragona, fa cinquanta anys. La ciutat no reconeguda i els seus habitants”. Como introducción a la misma me gustaría hacer un poco de historia sobre lo que fue esta forma no reconocida de hacer ciudad.

javier villamayorCon la aprobación del Plan de Estabilización de 1959 y con la aplicación de los sucesivos Planes de Desarrollo de los años 60, la dictadura de Franco entró en una nueva fase marcada por el desarrollismo y una tímida apertura política. Así pues, transcurrida la dura y penosa posguerra, la miseria económica y social empujó a miles de andaluces, extremeños, gallegos, aragoneses…, a emigrar en masa hacia los grandes centros urbanos. Barcelona y Madrid fueron sus principales destinos, pero también lo fueron ciudades como Tarragona. Cataluña se consolidó como el gran centro industrial peninsular y recibió a un millón y medio de inmigrantes que decidieron abandonar sus deprimidos pueblos de origen y se instalaron aquí buscando nuevas oportunidades.

En el caso de Tarragona, que hasta entonces era una ciudad escasamente industrializada, se inicia en esa época la construcción de la Universidad Laboral, la “Ciudad Residencial”, se crea el Polígono industrial de Entrevías y Francolí, se instalan importantes empresas como Ceratonia, Siata Española, Seidensticker y Acerbi , y a partir de los primeros años 60, se inicia la instalación de un importante complejo petroquímico (IQA, DOW, BASF,…), produciéndose además, un espectacular desarrollo en el sector turístico (La Pineda, Salou,…). Todo ello, hace que Tarragona pase de poco más de 38.000 habitantes en 1950 a más de 52.000 en 1964.

Mientras la creciente oferta de puestos de trabajo era cubierta rápidamente por la gran cantidad de personas que llegaban sin cesar a la ciudad, el acceso a la vivienda constituyó uno de los problemas sociales más graves. El enorme flujo migratorio agravó considerablemente el endémico problema de la vivienda existente en Tarragona, caracterizado por un parque de viviendas escaso y anticuado. Todo ello provocó que buena parte de los recién llegados se fueran hacinando, inicialmente, en barracas construidas por ellos mismos en eriales abandonados en las afueras, constituyéndose en poco tiempo auténticos poblados chabolistas. Las chabolas eran construcciones muy precarias levantadas con maderos, cañas, chapas y otros materiales de derribo.

El aumento del chabolismo en las afueras de las grandes ciudades alarmó a las autoridades de la época y el Diario Español del 12-3-1964 titulaba así una de sus informaciones: “Orden del Caudillo contra el chabolismo”, en la cual se manifestaba que el Ministro de la Vivienda J.M. Martínez Sánchez “había recibido la orden tajante del Caudillo de acabar con el barraquismo.” El ministro declararía que esperaban que para finales de 1965 el chabolismo quedara totalmente abolido en España. Por su parte, el gobernador civil de la provincia, Rafael Fernández Martínez, reconocería las dificultades para erradicar este grave problema, y solicitó en abril de 1964 al Alcalde de Tarragona, Benigne Dalmau, la realización de una inspección y un censo de las barracas existentes en el término municipal. Toda la documentación generada (entre ellas una ficha y una fotografía de cada una de las barracas existentes) se conserva en el Arxiu Municipal de Tarragona y han sido la base para realizar esta exposición. Según el citado censo el número total de barracas era ese año de 404 y el número total de personas que vivían en ellas 1.894, de estas, 1.240 procedían Andalucía (la mayoría de Córdoba y Jaén). Los principales núcleos chabolistas se encontraban en los márgenes del rio Francolí, Polígono Entrevías, Parcelas Tuset, Parcelas Sardà,…

Algunos de los antiguos residentes del Francolí y de Entrevías, me contaban que, a pesar de todo, la vida allí tampoco era mucho peor de la que tenían en sus deprimidos pueblos de origen, y que al menos aquí tenían trabajo. Nadie se planteaba vivir en ellas mucho tiempo, pues además de las deplorables condiciones de vida, vivir en el margen del río o junto a las vías del tren era un peligro constante.

Hace unos días, Dolores Rivera (una vecina y amiga de Bonavista de 85 años) me explicaba que cuando ella vivió en Entrevías a una amiga suya de Benamejí, a la que llamaban ”La Rubia”, la arrolló el Talgo cuando cruzaba la vía para ir a hacerle una transferencia de 5 duros a su hijo que estaba haciendo la mili; y que poco después a otro vecino un tren lo pilló y le cortó los pies. También me comentó como anécdota que un día los visitó el cardenal Benjamín de Arriba y Castro y les regaló una gallina a cada una de las familias que allí vivían. Y que su hija Dolores nació en Entrevías y la bautizaron en la iglesia del Serrallo. La familia Pedrosa Rivera, al igual que la mayoría, en cuanto pudieron se compraron una parcela en la naciente Bonavista y construyeron allí, trabajando los domingos y festivos, su propia vivienda.

Normalmente los residentes de las barracas, cuando se iban a trasladar a una nueva vivienda, solían avisar a familiares o paisanos del pueblo para que ocuparan su barraca. En muchos casos las traspasaban, como si de un piso se tratase, pagándose cantidades que oscilaban entre las 1.000 y las 9.000 pesetas. Hay que tener en cuenta que el sueldo de un peón en 1960 era de unas 500 pts. a la semana.

Podemos afirmar que el barraquismo desapareció prácticamente de nuestra ciudad después de producirse la riada del Francolí de 1970. Las inundaciones afectaron gravemente a las chabolas aún existentes y las autoridades de la época decidieron poner fin a este grave problema y trasladaron a las 73 familias que aún vivían en chabolas al Preventorio de la Savinosa, y unos años más tarde, al nuevo y hoy desaparecido barrio de la Esperanza, situado entre Bonavista y Campo Claro.

Para terminar, sólo me resta recomendar una visita a la exposición. Como tarraconenses no podemos ni debemos olvidar esta parte de la historia reciente de nuestra ciudad, y su difusión contribuye al mismo tiempo a rendir un merecido homenaje al pasado barraquista de Tarragona.

Javier VILLAMAYOR CAAMAÑO
Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Tarragona

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2017

2018_logoAmb el tema dels Jocs del Mediterrani no guanyem per ensurts. L’últim embolic ja està servit. Segons ha pogut saber aquest digital, la Generalitat es va assabentar per la premsa del canvi en l’organigrama del Comitè Organitzador de Tarragona 2018. Lluís Escatllar, que ja va estar a la candidatura dels jocs, serà l’assessor de ‘Ciutadans’ en qüestions relacionades amb els jocs del ‘Tarragona 2018’

 

2018La carta signada per l’alcalde Ballesteros (publicada en exclusiva per aquest digital) i dirigida al personal de l’Oficina dels Jocs amb data 23 de desembre de 2016 era totalment desconeguda per alguns regidors de l’equip de govern de Ballesteros i pels responsables de la Generalitat vinculats al Comitè Organitzador.
El malestar de la Generalitat encara aniria més enllà davant la decisió unilateral del COE i de l’Ajuntament, de posar al capdavant de l’organització dels Jocs a una persona no catalana i que no hauria estat consensuada amb el govern de Puigdemont, que, recordem, fins ara és l’administració pública que més diners ha aportat a l’esdeveniment.
A més dels responsables del govern de la Generalitat, persones de prestigi del món de l’esport català haurien mostrat la seva sorpresa i contrarietat amb aquesta decisió de situar el secretari general del COE, Víctor Sánchez, al capdavant del Comitè Organitzador, quan Catalunya és el bressol dels més destacats dirigents esportius i que compta amb una llarga trajectòria en l’organització d’importants esdeveniments olímpics: Barcelona 92.

puigdemontMalestar a la Generalitat
Segons aquestes valoracions, el fet de designar Víctor Sánchez al capdavant dels Jocs de Tarragona suposaria un reconeixement que Catalunya no compta amb cap persona de reconegut prestigi per assumir aquesta responsabilitat i que, a més, la direcció real dels Jocs passa de Catalunya a Madrid.
També ha transcendit el profund malestar dels impulsors del Comitè Olímpic Català amb aquesta decisió de nou lideratge dels Jocs de Tarragona en mans del COE.

Aquesta entitat, fins ara observadora neutral del procés organitzatiu dels Jocs de Tarragona, podria replantejar-se aquesta posició davant l‘espanyolització’ del Tarragona 2018 i la marginació de la Generalitat del nucli dur del Patronat de la Fundació Tarragona 2018 pel que fa a les decisions importants.

anella mediterraniaVisita del secretari d’estat
En mig d’aquest clima enrarit, el dimecres vinent es desplaça a Tarragona el nou secretari d’Estat per l’esport, José Ramón Lete, per presidir probablement una reunió interterritorial del Consejo Superior de Deportes. En el marc d’aquesta visita es produirà la tan esperada reunió de Lete amb l’alcalde i els responsables de ‘Tarragona 2018’. S’esperen bones paraules, bones intencions i una foto que permeti a l’alcalde guanyar una mica de temps i algun crèdit polític per anar tirant fins a saber què passa amb la partida destinada als jocs en els pressupostos generals de l’Estat del 2017.
Caldrà estar atents a les diferents reaccions polítiques que s’aniran produint els pròxims dies. L’argument de despolititzar la direcció organitzativa dels Jocs en què s’ha basat el canvi de Villamayor per Sánchez no sembla que hagi tingut cap efecte balsàmic, perquè la presència del COE liderant l’esdeveniment obre noves vies de conflicte i no tanca les ja existents.

Oposició sense informació
Tampoc sembla que l’oposició vagi a modificar la seva actitud crítica, escèptica o contraria als jocs. L’oposició no tenia cap informació sobre el contingut o l’enviament de la carta endreçada als treballadors. rubenTampoc havia estat informada sobre els canvis en la direcció del comitè organitzador. Ni l’alcalde Ballesteros ni el regidor Villamayor van consensuar amb l’oposició el relleu de Villamayor, cercant una persona que generés complicitats i aproximés les posicions polítiques del consistori, ara per ara molt enfrontades pel que fa als Jocs.

Escatllar a la comissió
Dintre de l’escenari polític local cal sumar el paper que podrà tenir la Comissió Informativa proposada pel cap de l’oposició, Ruben Viñuales. Aquest fet, segons algunes fonts consultades, ha estat un factor afegit a la decisió de Villamayor d’automarginar-se i no haver d’afrontar l’escrutini d’aquesta comissió. Tot i això, encara no se sap quan iniciarà treballs aquest organisme ni quin serà el seu paper real.

Aquest digital també sap que ‘Ciutadans’ designarà Lluís Escatllar com el seu assessor en les qüestions relacionades amb els jocs del Mediterrani de 2018. Escatllar va formar part de la Candidatura dels jocs quan era presidida per Mario Rigau.

 


REDACCIÓ1 Febrer, 2017

El regidor dels Jocs del Mediterrani assegura que no se sent “defenestrat” amb el fet que l’alcalde hagi decidit que Víctor Sánchez assumeixi les funcions de directiu executiu de l’esdeveniment olímpic previst per l’estiu del 2018. L’alcalde i Villamayor es trobaran a Tarragona amb el nou secretari d’estat de l’esport per explicar la “situació real” dels jocs

villamayor__

Javier Villamayor ha confirmat l’existència de la carta enviada al personal del comitè organitzador, tal com va avançar aquest digital, però ha negat endarreriment en les obres i que Josep Fèlix Ballesteros l’hagi arraconat.

El regidor, que ara assumirà exclusivament la responsabilitat d’infraestructures i grans patrocinis, considera positiu que Victor Sánchez assumeixi la direcció executiva dels jocs, atenent la “seva capacitat, vàlua excepcional i experiència”. Amb aquesta “remodelació” es pretén, en definitiva, allunyar la política “del dia a dia dels jocs operatius”. Villamayor assegura que, malgrat les “visions diferents”, es complementa “molt bé” amb el nou director general del Tarragona 2018.

Després de l’ajornament, els dubtes i els rumors són pràcticament insanables. Javier Villamayor s’ha mostrat optimista i està convençut que l’estat complirà els seus compromisos. “Fins ara les sensacions són positives”, remarca el regidor.ballesteros_mascota L’Ajuntament espera conèixer l’esborrany dels pressuposts general de l’estat per prendre decisions. Villamayor confessa que “estem pendents de l’aportació econòmica” del govern central, de qui “s’espera que sigui coresponsable de la realització dels jocs”.

Visita de Lete
El regidor del ‘Tarragona 2018’ ha avançat que, recentment, s’ha traslladat al govern de Mariano Rajoy “una imatge fidedigna de les nostres necessitats”. De fet, aquestes inquietuds seran transmeses, personalment, al nou secretari d’estat per l’Esport, durant la visita que Lete farà a Tarragona la propera setmana.

ballesteros_blanco2
Ballesteros amb Alejandro Blanco, del COE

Document de confidencialitat
En referència a la comissió informativa de seguiment (l’ajuntament va sol·licitar dilluns als grups municipals que designessin els seus representants), Javier Villamayor diu que serà “el primer pas” per facilitar a l’oposició el màxim de detalls sobre l’esdeveniment olímpic.

Qüestionat sobre si s’exigirà a l’oposició que signi un document de confidencialitat, Villamayor ha manifestat la “predisposició” de l’equip de govern en proporcionar la màxima informació als partits de l’oposició. “Seguirem el que estipula la llei de transparència”, ha conclòs.