Aquesta setmana a l’Audiència de Tarragona se celebra el judici dos comandaments dels Mossos d’Esquadra.
No es tracta d’un judici normal, ja que posa en qüestió la professionalitat d’alguns agents que són, ni més ni menys, que comandaments. Estan acusats d’entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca, els quals, suposadament, van apallissar salvatgement un jove de 19 anys a la sortida d’una discoteca. A banda de la multa, s’enfronten a una pena de cinc anys de presó.
L’escrit del ministeri fiscal és digne d’un guió d’una pel·lícula de corrupció policial i el cas, si més no, provoca inquietud i impotència. Ens fa pensar si realment hi ha mossos que abandonen un ciutadà malferit per tapar els draps bruts d’altres policies, malgrat que uns i altres tenen el deure i l’obligació de protegir-nos i de denunciar fets il·lícits, independentment de la identitat dels autors dels delictes.
Em provoca tristesa i frustració que s’estigui jutjant uns policies acusats de falsejar proves i entorpir una investigació només pel fet de protegir companys perquè vol dir que els ciutadans potser estem desemparats i desprotegits davant d’aquells que tenen el deure legal de defensar-nos.
És preocupant sentir com una caporal –avui sergent– confessa al tribunal que es va sentir atemorida i va rebre pressions per part dels seus superiors per abandonar la investigació del cas. També és greu que un comissari asseguri que la investigació va ser un desastre i que va haver-hi moltes irregularitats amb l’objectiu de tancar el cas.
Cal esperar i respectar la presumpció d’innocència, però el que estic veient em provoca neguit, indefensió i molta preocupació
Aquest judici no contribueix a la bona imatge i reputació de la policia catalana. Si és veritat el què consta de l’escrit de l’acusació caldrà preguntar què van guanyar els mossos protegint uns agressors que, per més inri, són agents de l’autoritat.
Si s’acaba comprovant que els policies es van convertir en delinqüents cal actuar en conseqüència i allunyar-nos immediatament del cos, perquè simplement són indignes de continuar lluint un uniforme i de ser agents policials.
El judici acaba de començar. Cal esperar i respectar la presumpció d’innocència, però el que estic veient em provoca neguit, indefensió i molta preocupació. Només demano que es faci justícia i que, si són culpables, no quedin impunes pel bé de tothom.
El comissari Rafel Comes ha estat el testimoni estrella del judici contra els comandaments dels Mossos que està tenint lloc a l’Audiència de Tarragona. El judici és com una novel·la policíaca. Es parla de mal rotllos, de policies corruptes, de persecucions, d’amenaces i de l’incompliment del deure de perseguir delictes. El judici sembla el guió d’una pel·lícula de corrupció policial.
Hi ha policies bons i dolents. Víctimes i botxins. Aquest dimarts, el comissari Comes – excap de la Guàrdia Urbana de Tarragona – ha enfonsat l’estratègia de defensa dels dos encausats: l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera.
Comes ha dit al tribunal que la investigació sobre la presumpta agressió d’uns policies locals de Vila-seca va ser “desastrosa” i que “era molt millorable”. Rafel Comes no té dubtes que la investigació es va “tancar en fals” i que “es van obviar diligències”.
La defensa de Morón també ha volgut treure suc de la mala relació que existia entre Comes i l’intendent Morón quan l’ara comissari era cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona.
Sense creuar mai cap mirada amb Jaume Morón, Comes, que va ser sotscap de la regió del Camp de Tarragona, ha insistit molt en el fet que una caporal, encarregada de la investigació, va ser pressionada i amenaçada per “una cadena de comandaments” per deixar d’investigar els fets. Comes ha qualificat “d’insòlit” i “inadmissible” que l’intendent Morón “pressionés” – a porta tancada – la caporal Ester Mas que va ser apartada del cas.
La defensa de Morón també ha volgut treure suc de la mala relació que existia entre Comes i l’intendent Morón quan l’ara comissari era cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona. El rentat de roba bruta no ha anat a més perquè el president del tribunal ha entès que era un tema que no aportava res a la causa.
Rafel Comes després de declarar
No s’ha investigat bé Per la seva banda, el cap de la comissaria de Salou ha dit que veia “lògic” que la instrucció l’assumís el sergent com solen fer “en els casos més rellevants”. A més, diversos mossos també han afirmat que Morón i Cunillera mai no els van demanar que ocultessin o deixessin d’investigar els fets.
El testimoni del comissari Rafel Comes, fet en castellà, ha estat el més crític fins ara amb l’actuació dels dos processats en relació amb la investigació d’un presumpte abús policial.
La investigació que va fer el 2013 el sergent Xavier Cunillera va ser “un desastre”, era “molt millorable” i “es van obviar diligències”
Segons Comes, van descobrir que des de Mossos “no s’havia investigat bé, que s’havia tancat la investigació en fals, que es van obviar proves i que s’havia apartat a la caporal” que va iniciar les indagacions.
En resposta a la defensa, el comissari ha apuntat que la investigació que va fer el 2013 el sergent Xavier Cunillera va ser “un desastre”, era “molt millorable” i “es van obviar diligències”. Segons Comes, si convé “es va de genolls” a buscar un testimoni a qui no pots localitzar per telèfon. “És una declaració important i caldria haver-ho intentat més o anar-lo a buscar si cal”, ha insistit el comissari.
Comes ha afirmat que, a parer seu, les informacions que el confident anònim va traslladar inicialment a la caporal que va començar a investigar els fets permetien estirar del fil.
Segons ell, calia contrastar aquests rumors amb fets objectius per acabar de confirmar que els policies locals eren els agressors del jove a qui van trobar malferit a la zona del cap Salou. Però això, ha dit, no es va fer prou bé.
A més, el comissari ha declarat que li semblava “inacceptable” que l’intendent Jaume Morón, cap de l’ABP del Tarragonès, “pressionés” a la caporal que va començar a investigar els fets perquè li revelés qui era la seva font anònima. “Que un intendent es tanqui dos cops en sis setmanes amb una caporal és un fet insòlit i inadmissible”, ha insistit. Per això, ha dit, el 2015 va decidir elevar el cas a la Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra i Morón va ser destinat a Gavà al setembre.
Joan Mulet abans de declarar
Actuació correcta Per contra, l’inspector Joan Mulet, que en el moment dels fets era el cap de l’Àrea d’Investigació Criminal del Camp de Tarragona, ha opinat que, amb la informació de què es disposava el 2013, Cunillera va fer “el suficient perquè no hi havia més indicis per a poder continuar”.
A més, segons Joan Mulet no hi ha cap irregularitat en el fet que fos el sergent i no la caporal qui assumís el cas. “No està escrit enlloc, però normalment quan el cas tracta de persones rellevants o d’altres policies es fa constar el cap d’unitat com a instructor”, ha detallat.
Cunillera, persona implicada
Preguntat per les defenses, Mulet ha dit que Cunillera era una persona “molt implicada en la feina” i que en la seva opinió no van encobrir ni deixar de fer res. A més, ha criticat que la caporal no podia tractar el suposat confident com a tal perquè era un policia local i “com a policia, està obligat per llei a donar la informació”.
El jutge ha cridat l’atenció als advocats: “Sembla que pretenguin encausar-la (la caporal), però aquí els dos únics acusats són els seus clients”
En la recta final de l’interrogatori a Mulet, el jutge ha cridat l’atenció a les defenses pels “retrets” constants a la tasca de la caporal, a qui han seguit qüestionant. “Sembla que pretenguin encausar-la, però aquí els dos únics acusats són els seus clients”, els ha etzibat el president del tribunal, qui també s’ha queixat pel fet que els advocats deixin entreveure una mala relació existent entre els processats i alguns testimonis.
El porter de la discoteca Pachá
Poques proves
Per la seva banda, el sotsinspector Eduard Blanch, cap de la comissaria de Salou i Vila-seca, ha dit que li va semblar correcte que el sergent Cunillera assumís la instrucció del cas i que Morón plantegés posar tota la informació de què es disposava en mans de la jutgessa instructora.
Cal recordar que, segons la Fiscalia, el jutjat va acabar arxivant el cas perquè, premeditadament, els processats li havien aportar poques dades. Blanch ha explicat que la caporal li va traslladar el seu malestar pel fet que “li tallessin les ales” i que ell li va respondre que “era lògic que ho assumís el cap d’Investigació”. A preguntes de les defenses ha dit que no va notar “res estrany” en els processats o que “no volguessin investigar els fets”.
Carta anònima En la mateixa línia, el sotsinspector Jordi Dalmau ha dit que el cas es va reactivar gràcies a un anònim rebut el juliol del 2014 per la víctima de la pallissa, on s’especificava la identitat dels policies locals que, presumptament, l’havien agredit. “A toro passat tot és molt senzill. Quan tens l’anònim potser fa que vegis que l’atestat inicial justeja, però era correcte amb la informació que es tenia en aquell moment”, ha opinat Dalmau, que a final de 2013 va substituir Cunillera al capdavant de la Unitat d’Investigació de Tarragona.
El jutjat va acabar arxivant el cas perquè, premeditadament, els processats li havien aportar poques dades
Durant la sessió d’aquest dimarts també ha declarat el responsable de seguretat de la discoteca Pachá la Pineda, el qual ha apuntat que la víctima s’havia vist involucrada en alguna picabaralla dins el local i que el van treure i se’n van fer càrrec els agents.
Tot i que la caporal va assegurar que hi havia parlat, el responsable de seguretat ha dit que no recordava que ningú l’hagués trucat per les gravacions d’aquells fets. “Aquella nit no va passar res fora de l’habitual”, ha recordat.
5 anys de presó
Per a aquest dimecres està previst que compareguin més testimonis, però la declaració dels processats no serà abans de dijous. Jaume Morón i Xavier Cunillera s’enfronten a cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.
Continua el judici contra els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra acusats d’entorpir una investigació sobre la presumpta agressió salvatge dels policies locals de Vila-seca a un jove de 19 anys després de sortir de la discoteca Pacha, el 9 de gener del 2013.
Rafel Comes després de declarar
La declaració del comissari Rafel Comes, aleshores sots cap de la regió del Camp de Tarragona, ha provocat calfreds entre els assistents a la sala de vistes. No s’ha mossegat la llengua i ha intentat no deixar res al tinter. Comes ha estat peremptori: la investigació dura a terme pels Mossos contra els agents de la policia local va ser desastrosa i, conseqüentment, era molt millorable.
El comissari, que ha declarat després de l’inspector Joan Mulet, excap d’investigació de la policia catalana a Tarragona, ha dit als jutges que s’havien obviat diligències policials i que es va tancar en fals una investigació quan en realitat havien moltes proves indiciàries.
Per part dels Mossos, no es va fer el que toca fer i que es van obviar moltes proves. “Van tancar una investigació en fals”, ha insistit Rafel Comes
Comes també s’ha referit a les pressions que l’intendent Jaume Morón havia fet contra la caporal que estava al capdavant de la investigació a porta tancada i la qual va ser finalment apartada del cas: “és insòlit i inadmissible”. També ha dit que, per part dels Mossos, no es va fer el que toca fer i que es van obviar moltes proves. “Van tancar una investigació en fals”, ha insistit.
Els dos acusats en primer pla
L’advocat de Jaume Morón ha intentat desacreditar Rafel Comes en recordar que els dos comandaments arrosseguen una “mala relació” des de fa molts anys, sobretot quan Comes exercia funcions de la Guàrdia Urbana de Tarragona.
De fet, Comes i Morón, en la sala de vistes, no han creuat la mirada.
Dia enrarit a l’Audiència de Tarragona. Un judici suscita l’interès dels mitjans de comunicació. No es tracta d’un cas normal. A la banqueta dels acusats s’asseuen responsables policials, més concretament comandaments dels Mossos d’Esquadra. Estan sent jutjats ni més ni menys que un intendent i un sergent de la policia catalana, Jaume Morón i Xavier Cunillera, respectivament. Tots dos estan acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat violentament un home.
El tribunal que jutja els dos mossos
Davant del tribunal, la caporal Mas, que es va fer càrrec de la investigació dels fets ha confessat que els dos comandaments processats la van obligar a ‘oblidar’ el cas i a cedir-lo a una altra persona i va denunciar que la tancaven sistemàticament als despatxos dels ‘caps’ per debatre sobre els fets.
Li van demanar que es dediqués ‘a lo suyo’ i que no molestés. Li recordaven que era un caporal provisional. O sigui, que la podien ‘moure’ quan volguessin. Ha denunciat pressions i que es va sentir frustrada per les constants amenaces per parts dels imputats. Durant el dia, els periodistes que segueixen el judici han assistit a una espècie de novel·la de veritable corrupció policial.
Morón va dir a la caporal que “era un cas que s’havia de treballar bé, que no fes més gestions i que podia crear un conflicte institucional entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Vila-seca”
La caporal de l’Àrea d’Investigació Criminal – actualment amb grau de sergent – ha detallat que el febrer del 2013, quan es trobava destinada a la comissaria de Salou, va rebre de part d’un superior l’encàrrec d’investigar (amb discreció) una presumpta pallissa de dos agents de la Policia Local de Vila-seca a un individu borratxo a qui havien recollit davant la discoteca La Pachá. La font informant també era un Policia Local que volia màxima discreció i que es preservés la seva identitat perquè temia rebre represàlies o que la seva vida esdevingués un infern.
No fer més gestions
La policia catalana ha detallat les nombroses gestions que va fer i com les anava traslladant al sergent Cunillera, el seu superior, per tal de mantenir-lo informat. Segons ha declarat, el 13 de febrer el sergent li va dir que es reunissin amb l’intendent Jaume Morón, el qual li va demanar que revelés la identitat de l’informador per tal de contrastar-ne la fiabilitat. Ella ha dit que s’hi va negar adduint que “la posava en perill i que partia de la confiança d’aquesta font”.
Aleshores, ha afegit, com que no va cedir el sergent va dir que seria ell qui s’ocuparia del cas a partir d’aquell moment. Sobre Morón, ha manifestat que l’intendent va dir-li que “era un cas que s’havia de treballar bé, que no fes més gestions i que podia crear un conflicte institucional entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Vila-seca”. La caporal ha apuntat que va traspassar tota la informació de què disposava al sergent i que no va fer més gestions per iniciativa pròpia.
Els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra estan acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat violentament un home
Atropellament o agressió?
El cas partia d’una denúncia que un home havia presentat a la comissaria de Lleida per denunciar les greus lesions que havia patit la matinada del 9 de gener del 2013 després d’assistir a una festa privada a la discoteca ‘Pachá La Pineda’. L’home deia que no recordava res, però que havia descobert que, aquella matinada, algú havia trucat des del seu telèfon mòbil a la comissaria de la Policia Local de Salou.
Segons l’individu que va filtrar la informació als Mossos, els autors de les lesions serien dos agents de la Policia Local de Vila-seca que haurien recollit prèviament al denunciant a l’aparcament i l’haurien traslladat en cotxe fins a una zona no urbanitzada del Cap de Salou. Allà, un d’ells l’hauria agredit mentre ho gravava tot amb el seu mòbil i l’altre s’esperava dins el vehicle policial.
Borratxo
D’acord amb el Ministeri Fiscal, Cunillera no va arribar a contactar amb l’encarregat de la discoteca – que estava pendent de comparèixer a declarar a comissaria i que havia confirmat a la caporal que hi havia imatges de les càmeres de seguretat on es veia a la víctima entrant al vehicle dels policies locals –. A més, sosté que tampoc va reclamar la gravació de la trucada que un dels agents va fer des del telèfon mòbil de la víctima a la comissaria de la Policia Local de Salou, on demanava esbrinar el domicili d’un home que volien acompanyar a casa perquè, segons va dir, anava “molt borratxo” i “li havien donat una bona pallissa”.
Morón i Cunillera en un moment de recés del judici
La caporal ha explicat que l’informador li va transmetre inquietud i preocupació pel fet que el cas havia generat un “cisma” dins la Policia Local de Vila-seca i que els Mossos no estaven fent “moviments”. Alhora, ha dit, el 19 de febrer va traslladar aquestes manifestacions al sergent Cunillera, el qual li va dir que s’havien de reunir novament amb Morón. “Em va tornar a preguntar qui era la meva font i li vaig tornar a dir que no la revelaria. Ell em va dir que no m’hauria de repetir que jo no portava la investigació i que només era la simple caporal de Salou”, ha declarat.
“No van impulsar cap investigació”
El ministeri públic relata que el 25 de febrer el sergent Cunillera, d’acord amb el pla traçat amb l’intendent Morón, i tot i saber que els autors de l’agressió podien ser dos agents de la Policia Local de Vila-seca, va presentar un atestat com a instructor al jutjat número 2 de Tarragona, tot i que la competència del cas requeia en el jutjat número 1, “per tal d’assegurar l’èxit del seu pla delictiu”.
En aquest document, apunta la fiscalia, el sergent va ometre “deliberadament” identificar com a presumptes autors als policies, així com les explicacions que el responsable de seguretat de la discoteca va donar a la caporal. Tampoc no va incloure la transcripció de la trucada que va fer un dels presumptes agressors a la Policia Local de Salou des del mòbil de la víctima i es va limitar a adjuntar un CD amb la gravació de la conversa sense comprovar que no s’escoltava correctament.
Fiscalia creu que el sergent Cunillera va actuar en connivència amb l’intendent Morón sabent que, amb les poques dades aportades, la jutgessa d’instrucció 2 arxivaria la investigació, tal com va acabar succeint
El ministeri fiscal creu que el sergent Cunillera va actuar en connivència amb l’intendent Morón sabent que, amb les poques dades aportades, la jutgessa d’instrucció 2 arxivaria la investigació, tal com va acabar succeint. Posteriorment, la caporal va rebre per correu la gravació de la conversa telefònica i, com que sabia que no s’havia pogut reproduir bé, la va reenviar al sergent, el qual la va ignorar. Després de l’arxivament, els dos mossos processats mai van presentar ampliacions dels atestats, ja que “no van impulsar cap investigació”, segons conclou la fiscalia.
Pendent de judici
El president del tribunal
El 18 de juliol del 2014, l’home que va ser apallissat va rebre una nota anònima a la seva bústia que identificava dos agents de la Policia Local de Vila-seca, amb el corresponent TIP, com els autors de l’agressió. Després de posar-ho en coneixement de la policia, la Unitat d’Investigació de Tarragona dels Mossos va elaborar nous atestats i el jutjat d’instrucció número 1 va reobrir el cas.
Arran d’això, es va ordenar la detenció i imputació dels agents, així com del cap de la policia local de Vila-seca pel suposat delicte d’encobriment. El cas encara no s’ha jutjat.
El gener del 2015, la caporal va explicar al nou responsable de la investigació tota la informació de què disposava. Dos dies després, l’intendent Morón li va tornar a demanar la identitat de l’informador i si sabia alguna cosa d’una nota anònima que havia permès reobrir el cas, atès que se sospitava que l’autor podria ser “un agent conflictiu dins el cos”.
La caporal diu que ha hagut de fer contra vigilàncies al sortir de casa seva i que, finalment, se’n va anar del poble i va vendre el seu habitatge
Al març, en una nova reunió de 47 minuts, segons ha precisat, Morón va dir-li que, si havia actuat així, és perquè ella hauria “corregut perill” si hagués seguit investigant ja que vivia a Vila-seca, que l’estaven “protegint” i que amb els anys “s’adonaria del favor que li havien fet”.
Caporal provisional
Responent a les preguntes del fiscal, la caporal ha manifestat que va percebre que li estaven dient “que només era una caporal provisional i que em dediqués a la meva feina i no molestés”. A més, la dona ha apuntat que en una ocasió el cap de la Policia Local de Vila-seca la va “escarnir públicament” davant la comissaria, que li havien fet arribar “que no guardés proves a dins de casa perquè sinó algun dia potser se’m cremaria el pis”, que ha hagut de fer contra vigilàncies al sortir de casa seva i que, finalment, se’n va anar del poble i va vendre el seu habitatge.
Desacreditar el testimoni
El sergent Cunillera
De la seva banda, els advocats defensors han centrat els respectius interrogatoris en qüestionar l’experiència de l’aleshores caporal. Fins i tot, li han plantejat per què no va acudir al jutjat si creia que s’estava cometent algun delicte, a la qual cosa ha respost que a ella li havien prohibit fer més gestions i que confiava que el seu superior investigaria els fets.
En aquest sentit, ha admès que, fins aleshores, Cunillera havia estat el seu referent perquè “anava fins al final” i s’implicava en els temes.
La caporal diu que li havien prohibit fer més gestions i que confiava que el seu superior investigaria els fets
Aquest dilluns també ha declarat el mosso que va encarregar a la caporal la investigació dels fets i qui va posar-la en contacte amb l’informador. En el seu cas, ha dit que va preferir mantenir-se al marge del cas perquè li havien traslladat “a títol particular”. Durant la vista també han declarat els dos agents dels Mossos que van localitzar malferit l’home que presumptament va ser apallissat pels policies.
La fiscalia sosté que els processats van evitar impulsar la investigació i que van obviar informacions clau al jutjat perquè arxivés el cas. S’enfronten a cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.
Més de 600 persones han assistit al Dia de les Esquadres celebrat aquest migdia al Pavelló Esportiu de Falset.
Un acte protocol·lari i alhora social, ja que servia reconèixer la seva labor com a policia integral i compartir l’orgull de pertinença. Així va catalogar aquesta trobada policial el director general de la policia catalana, Albert Batlle.
L’acte ha començat amb una cançó de Lluís Llach (País petit)- versió de Josep Carreras – interpretada pel Mosso d’Esquadra i ‘tenor’ Josep Maria Cardona, acompanyat en la guitarra pel responsable de premsa dels Mossos a Tarragona, l’agent Ernest Paris. Ha estat un dels moments més àlgids i que més aplaudiments ha suscitat.
Valors dels Mossos
Tot seguit, el públic ha pogut gaudir d’un vídeo promocional de la policia, on els més menuts (realitzant tasques policials) són els veritables protagonistes. S’insisteix força en la proximitat, en el treball d’equip, en la dedicació i en l’esforç.
De fet, el màxim responsable del cos al Camp de Tarragona, l’intendent Jaume Giné, ha emprat aquests valors com a exemple de l’èxit de la policia catalana. Giné – que ha interromput la seva al·locució a causa d’un mareig d’un dels agents de l’escamot de gala – ha dit que el dia de les esquadres serveix per “apropar-nos als ciutadans” amb qui s’ha de mantenir complicitat i una col·laboració estreta. Ha començat per felicitar les 273 persones (mossos, agents d’altres cossos policials i Protecció Civil i ciutadans) i els 18 condecorats.
El triangle de l’èxit de la policia autonòmica està basat en la implicació, en el tracte i en l’ètica. Ha demanat als ‘seus homes’ que “se sentin policies” i que siguin capaços d’adaptar-se a la realitat del territori, recordant que és més important l’ètica que l’estètica.
Director general demana respecte
Per la seva banda, el director general de la policia, Albert Batlle, després d’agrair l’esforç de la policia en un any que ha estat “mot intens” i força positiu. “Hem aprovat amb nota i sobretot a Tarragona”, ha destacat. Però com que no hi roses sense espines, Batlle ha aprofitat la presència dels diferents representants policials per a exigir “lleialtat” als poders polític i judicial i a la ciutadania.
El responsable polític reclama que les policies de l’estat comparteixin informació amb els Mossos en qüestions sensibles com és ara el combat al terrorisme gihadista.
“Som una policia integral, que actua en tots els àmbits del territori, per tant no pot haver reticències”, ha recordat Albert Batlle, remarcant que les policies “no són patrimoni de cap govern ni de cap partit, només estan al servei de la ciutadania”.
El director general dels Mossos ha fet referència a l’operació policial que es va dur a terme recentment a Catalunya – amb un detingut a Valls – contra l’islamisme radical. Ha reivindicat respecte per “a una policia que està al nivell de les millors policies del món”.
Lideratge responsable
Ha acabat el seu discurs amb un missatge amb clau interna. Pretén que hi hagi més confiança entre els comandaments i els agents. En la seva opinió, “la confiança mútua” i la cooperació positiva entre policies i comandaments contribueix a l’èxit dels Mossos i evita que els buits de comunicació provoquin disfuncions que només ajuden als que volen desacreditar la imatge i la credibilitat de la policia catalana.
“El prestigi de la nostra policia depèn d’un lideratge responsable” i de la cohesió del cos, ha emfatitzat el director general dels Mossos d’Esquadra.
L’acte ha culminat després que el tenor (i Mosso) Josep Maria Cardona interpretés l’himne de Catalunya, acompanyat a la guitarra per Ernest Paris.
A l’exterior, el públic, a banda de veure algunes motos i cotxes policials, podia gaudir d’una petita exposició del material que els Mossos utilitzen en algunes de les seves operacions i escorcolls.
Fernández, Castillo i Morón
La seguretat d’una ciutat només es combat per dues vies: rigor i demagògia. Aquest és el posicionament del regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona en relació a les crítiques del PP envers l’incivisme que es viu a la ciutat.
Carles Castillo, en una compareixença davant els periodistes després de la Junta Local de Seguretat, ha assegurat que “serem intolerants i implacables amb l’incivisme i la inseguretat”.
Després d’enviar un missatge de tranquil·litat a la societat i de deixar clar que Tarragona és de les ciutats més segures de l’estat, ha dit amb molta vehemència que farà els possibles per perseguir els “cafres” amb els quals és impossible mantenir diàleg, perquè el seu únic objectiu és entorpir la (bona) convivència.
El màxim responsable de la seguretat a Tarragona, flanquejat pels responsables de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra Enrique Fernández i Jaume Morón respecivament, ha evitat les “actituds triomfalistes” perquè hi ha zones de la ciutat que requereixen més atenció, seguiment i actuació policial.
La Plaça dels Sedassos i la part baixa de la ciutat són dos punts calents en qüestions d’inseguretat, però estan identificats i controlats per les forces policials.
La sensació d’inseguretat ciutadana és quelcom que l’Ajuntament vol frenar. Per aquest motiu, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana estan coordinats per declarar la guerra a tots aquells que contribueixen a la “mala convivència”. Carles Castillo en la trobada amb els periodistes
Carles Castillo han donat a conèixer el resultat de les actuacions policials. Unes dades que li permet pensar que “estem en el bon camí”, tot i que “no m’atreveixo a treure pit en una cosa tant seriosa com és la seguretat. No podem aprofitar per fer demagògia per qüestions electorals”.
En relació a les acusacions del PP, el regidor socialista ha fet “un crit a la responsabilitat política” i ha demanat als populars que s’allunyin de la demagògia.
No està d’acord en endurir les sancions econòmiques, sobretot perquè està manifestament contra “les maraques de matxin”.
Considera que és més pedagògic és més fructífer és apostar, en una via inicial, per apostar per pressió policial i perseguir i atacar els incívics.
Castilla ha dit que en matèria de seguretat és realista i que no pretén amagar cap realitat. No obstant, “hem de ser seriosos” i continuar coordinant les actuacions policials, ja que “no estem davant de grup organitzats, sinó d’oportunistes”.
Ha demanat també que no es barregi incivisme amb inseguretat. Fent referència a la problemàtica de la Plaça dels Sedassos, ha deixat clar que “no són ocupes, són cafres amb qui no es pot dialogar”.
El polític té clar que no permetrà que uns quants perjudiquin la tranquil·litat dels veïns i que contribueixin a l’increment de la sensació d’inseguretat a Tarragona.
Durant l’estiu, el Bosc de la Marquesa està força vigilat per les diferents policies.
El regidor Carles Castillo i Jaume Morón, dels Mossos d’Esquadra
Després de la reunió de la Junta Local de Seguretat, la qual ha servit per conèixer les dades del primer trimestre en matèria de seguretat de Tarragona, el regidor de Seguretat Ciutadana ha informat, en roda de premsa, que “tenim elements suficients per dir que Tarragona és una ciutat tranquil·la i la inseguretat està controlada”.
Carles Castillo ha dit que els punts negres que podem provocar una sensació d’inseguretat estan identificats i controlats.
No obstant, en qüestions d’incivisme el governant socialista ha reconegut un “repunt en algunes zones concretes de la ciutat”, el qual està protagonitzat per “persones concretes”.
La policia ja treballa de forma planificada i coordinada per frenar els actes incívics. “Serem contundents i no permetrem aquest tipus d’incivisme i ja hi estem treballant amb rigor des de les taules de coordinació operativa”.
El balanç presentat també destaca el descens del robatori en interior d’habitatges, el regidor de Seguretat Ciutadana ha llençat un missatge de tranquil·litat, ja que en les darreres setmanes s’han produït detencions gràcies a la tasca de prevenció i planificació que es realitza la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra.
Dades primer trimestre 2014 de la Guàrdia Urbana presentades a la Junta Local de Seguretat:
8 dispositius especials en actes de molta concurrència a la via pública. Hi ha treballat 208 efectius de la Guàrdia Urbana
Serveis coordinats amb altres cossos policials: 188
Es redueix el nombre de detinguts. La mitjana de detencions és un per dia.
Policia Administrativa
170 inspeccions a establiments, obres, fires
Mitjana de 10 inspeccions setmanals
Mediació i Resolució de Conflictes
1800 casos acumulats
77% casos resolts
Infraccions Ordenances municipals
373 denúncies
Mitjana de 5 denúncies per cap de setmana
Seguretat viària
Reducció del 16% dels accidents de trànsit
Reducció 33% sancions de trànsit
Reducció 13% retirada de vehicles amb la grua
Augment 18% proves d’alcoholèmia i drogues
Augment de 11% de positius en les proves d’alcoholèmia i drogues
REDACCIÓ11 Desembre, 2019
Aquesta setmana a l’Audiència de Tarragona se celebra el judici dos comandaments dels Mossos d’Esquadra.
L’escrit del ministeri fiscal és digne d’un guió d’una pel·lícula de corrupció policial i el cas, si més no, provoca inquietud i impotència. Ens fa pensar si realment hi ha mossos que abandonen un ciutadà malferit per tapar els draps bruts d’altres policies, malgrat que uns i altres tenen el deure i l’obligació de protegir-nos i de denunciar fets il·lícits, independentment de la identitat dels autors dels delictes.
El comissari Rafel Comes ha estat el testimoni estrella del judici contra els comandaments dels Mossos que està tenint lloc a l’Audiència de Tarragona. El judici és com una novel·la policíaca. Es parla de mal rotllos, de policies corruptes, de persecucions, d’amenaces i de l’incompliment del deure de perseguir delictes. El judici sembla el guió d’una pel·lícula de corrupció policial.
Hi ha policies bons i dolents. Víctimes i botxins. Aquest dimarts, el comissari Comes – excap de la Guàrdia Urbana de Tarragona – ha enfonsat l’estratègia de defensa dels dos encausats: l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera.
Comes ha afirmat que, a parer seu, les informacions que el confident anònim va traslladar inicialment a la caporal que va començar a investigar els fets permetien estirar del fil.
En la mateixa línia, el sotsinspector Jordi Dalmau ha dit que el cas es va reactivar gràcies a un anònim rebut el juliol del 2014 per la víctima de la pallissa, on s’especificava la identitat dels policies locals que, presumptament, l’havien agredit. “A toro passat tot és molt senzill. Quan tens l’anònim potser fa que vegis que l’atestat inicial justeja, però era correcte amb la informació que es tenia en aquell moment”, ha opinat Dalmau, que a final de 2013 va substituir Cunillera al capdavant de la Unitat d’Investigació de Tarragona.
La policia catalana ha detallat les nombroses gestions que va fer i com les anava traslladant al sergent Cunillera, el seu superior, per tal de mantenir-lo informat. Segons ha declarat, el 13 de febrer el sergent li va dir que es reunissin amb l’intendent Jaume Morón, el qual li va demanar que revelés la identitat de l’informador per tal de contrastar-ne la fiabilitat. Ella ha dit que s’hi va negar adduint que “la posava en perill i que partia de la confiança d’aquesta font”.
REDACCIÓ
