REDACCIÓ26 Juny, 2020
La Fiscalia interposarà recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència absolutòria dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, Jaume Morón i Xavier Cunillera, emesa per la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona.
Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, el Ministeri Fiscal ja va manifestar el seu propòsit de recórrer contra l’absolució dels dos responsables dels Mossos d’Esquadra, els quals estaven acusats d’evitar i entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca.
No obstant, i segons ha pogut saber el nostre digital, aquest recurs no es farà efectiu mentre la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona no resolgui el recurs d’aclariment presentat per la defensa de Jaume Morón. L’advocat Javier Prieto pretén que els magistrats esmenin alguns errors o imprecisions que apareixen en la sentència. Un cop resolt el recurs de la defensa, la Fiscalia remetrà el seu recurs al Tribunal Suprem, on demanarà que es condemni els dos processats.
Cal dir que el recurs anunciat pel Ministeri Fiscal no representa cap novetat, si tenim en compte que dels tres magistrats que conformaven el tribunal, un es va desvincular de la sentència absolutòria i va emetre un vot particular. D’acord amb el jutge díscol, la seva discrepància “gira fonamentalment sobre el valor tant fàctic com normatiu que els meus companys han atribuït als resultats llançats pel quadre probatori” del judici.
El magistrat que va emetre el vot particular assegura que tant Morón com Cunillera van ometre informació de forma deliberada i esbiaixada amb el “propòsit d’ocultació de responsabilitats, que només es podrà respondre a l’objectiu de cobrir precisament als agents de la Policia Local” de Vila-seca.
El jutge entén que els dos mossos van mentir de manera “ostensible i deliberadament” en la narració del que estaven obligats a descriure fidelment en un document oficial – atestat – destinat a engegar l’obertura d’una causa penal. A banda d’ometre que els policies locals s’havien endut un client de La Pachá sense cap lesió, van protegir els agents de la Policia de Vila-seca quan se sospitava que ells eren els autors de les greus lesions que presentava l’home que va abandonar la discoteca en companyia dels policies. També insisteix que Jaume Morón va apartar i prohibir la caporal E.M. de continuar la investigació per negar-se a revelar la seva font d’informació.
El magistrat, en el seu vot particular, considera que s’hauria de condemnar l’intendent Jaume Morón a 18 mesos de presó i un any d’inhabilitació per exercir funcions policials, així com una multa econòmica. Per a Francesc Xavier Cunillera, s’entén just imposar-li una pena de 18 mesos de presó, un any d’inhabilitació i una multa econòmica.
Caldrà saber ara quins són els arguments a esgrimir per la Fiscalia a l’hora de presentar el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
Després de la polèmica condemna contra el subinspector dels Mossos d’Esquadra Jordi Arasa per un episodi policial a la Plaça de Catalunya, la justícia s’ha posicionat sobre el conegut ‘Cas Morón’. Dos comandaments de la policia catalana a Tarragona, l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera van ser jutjats per haver fet els possibles i impossibles per entorpir (o evitar) una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que, l’any 2013, van apallissar de forma salvatge un ciutadà després de ser expulsat d’una discoteca de la Pineda. Segons el Ministeri Fiscal, els acusats havien apartat intencionadament E.M, la caporala dels Mossos, que investigava els fets i van ometre informacions clau al jutjat amb l’objectiu que s’arxivés el cas. La Fiscalia inicialment demanava 5 anys de presó i 7 d’inhabilitació i una multa de 7.200 euros per la presumpta omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental per part d’un funcionari. 
La deliberació sobre el 
RICARD CHECA
El 
Morón, en el document de quatre pàgines enviat a Trapero, confessa estar “vivint la pitjor etapa” de la seva carrera i que l’envaeixen sentiments com la impotència, la tristor o la incomprensió. “Em sento com si no tingués forces, com m’haguessin apunyalat i anés perdent sang i vida”. Assegura que durant la seva dilatada trajectòria professional sempre ha complert les seves responsabilitats de forma escrupolosa i que mai no ha realitzat cap conducta digna de perjudicar els Mossos o els seus superiors.
En l’escrit, Morón sol·licitava al major “empara” i “que em tracti com es fa amb els agents que tenen algun problema”: protegir-los. Convençut que ha estat ‘carn de canó’, l’acusat es pregunta: “Per quin motiu l’intendent cap de Tarragona, en gestions realitzades amb motius de la seva responsabilitat professional, ha de ser diferent? A qui beneficia aquest descrèdit?”
Ha quedat vist per sentència el cas dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra acusats d’haver entorpit una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca per una agressió salvatge a un jove de 19 anys.
A més, ha justificat que, si no va reflectir res sobre aquests agents a l’atestat que va lliurar al jutjat, va ser perquè la caporala li va explicar com uns “rumors” i ell mai no hi fa constar aquest tipus de “comentaris”. “En un atestat mai no es tenen en compte els rumors”, ha sentenciat. Cunillera ha defensat que no volia amagar res i que va explicar tot el que tenien a la jutgessa. “Si els dos policies locals han sigut els autors, a mi no em sap greu el què els pugui passar, però jo tinc les eines que tinc”, ha aclarit.
Àlvaro Mangas, malgrat la seva contundència i demanar la condemna dels dos mossos, ha decidit rebaixar les penes. El Ministeri Fiscal sol·licitava per a Jaume Morón i Xavier Cunillera cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa. En les conclusions finals, el fiscal ha accedit a rebaixar la petició de penes. Finalment, per l’omissió del deure de perseguir delictes ha demanat cinc mesos d’inhabilitació i, per la falsedat documental, dos anys i mig de presó, un any i nou mesos d’inhabilitació i 1.800 euros de multa.
Acusats s’emocionen
El judici contra dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, acusats d’haver entorpit una investigació contra una brutal agressió a un jove de 19 per part de la Policia Local de Vila-seca, es reprendrà dilluns. El tribunal intenta saber si un intendent i un excap d’investigació, Jaume Morón i Xavier Cunillera, van fer els possibles per apartar la caporal Ester Mas d’una investigació contra agents de la policia vila secana. Mas al·lega pressions per part dels comandaments en aquest sentit.
El cert és que ara per ara, tant el comissari Comes com un comandament de la Divisió d’Afers Interns coincideixen que la investigació duta a terme pels Mossos contra els agents de la Policia Local de Vila-seca, ha estat insuficient i desastrosa. El dilluns, continua el judici que, en alguns moments, sembla un guió d’una pel·lícula de corrupció policíaca.
Les defenses dels representants de la policia catalana insisteixen en el descrèdit i desprestigi de dos testimonis claus: la caporal que va iniciar la investigació i el comissari Rafel Comes. L’estratègia de la defensa no està agradant gens al tribunal. De fet, el jutge president ha advertit de forma repetida que s’eviti la teoria de la conspiració. L’advocat de l’intendent Jaume Morón, Javier Prieto, ha ‘apretat’ molts els testimonis, fins al punt que els magistrats han començat a considerar ‘impertinents’ algunes de les preguntes.
D’altra banda, l’actual director dels Serveis Territorials d’Interior i intendent dels Mossos en excedència, Joan Carles de la Monja, també ha confirmat que la relació professional entre Morón i Giné “no era del tot bona” i que en l’entorn policial “es comentava” que se’l volia destituir. “Hi havia una mala relació i les opinions sobre Morón no eren favorables, però no sé si això responia a una campanya de desprestigi o no”, ha volgut evidenciar.
A més, aquest dimecres també ha declarat el cap de la Policia Local de Salou, l’inspector José Luis Gargallo, qui ha dit que la caporal va actuar de forma “anormal” a la comissaria, atès que va intentar obtenir la gravació de la trucada dels agents implicats en la pallissa sense seguir “el canal legal”, que es va mostrar “evasiva” i que no volia informar dels motius pels quals requeria el material.
