Arxius de jaume morón | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Juny, 2020
mossos_judici5-1280x960.jpg

La Fiscalia interposarà recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència absolutòria dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, Jaume Morón i Xavier Cunillera, emesa per la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El judici va suscitar l’interès de la premsa

Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, el Ministeri Fiscal ja va manifestar el seu propòsit de recórrer contra l’absolució dels dos responsables dels Mossos d’Esquadra, els quals estaven acusats d’evitar i entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca.

No obstant, i segons ha pogut saber el nostre digital, aquest recurs no es farà efectiu mentre la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona no resolgui el recurs d’aclariment presentat per la defensa de Jaume Morón. L’advocat Javier Prieto pretén que els magistrats esmenin alguns errors o imprecisions que apareixen en la sentència. Un cop resolt el recurs de la defensa, la Fiscalia remetrà el seu recurs al Tribunal Suprem, on demanarà que es condemni els dos processats.

Cal dir que el recurs anunciat pel Ministeri Fiscal no representa cap novetat, si tenim en compte que dels tres magistrats que conformaven el tribunal, un es va desvincular de la sentència absolutòria i va emetre un vot particular. D’acord amb el jutge díscol, la seva discrepància “gira fonamentalment sobre el valor tant fàctic com normatiu que els meus companys han atribuït als resultats llançats pel quadre probatori” del judici.

Els dos processats amb els seus defensors

El magistrat que va emetre el vot particular assegura que tant Morón com Cunillera van ometre informació de forma deliberada i esbiaixada amb el “propòsit d’ocultació de responsabilitats, que només es podrà respondre a l’objectiu de cobrir precisament als agents de la Policia Local” de Vila-seca.

El jutge entén que els dos mossos van mentir de manera “ostensible i deliberadament” en la narració del que estaven obligats a descriure fidelment en un document oficial – atestat – destinat a engegar l’obertura d’una causa penal. A banda d’ometre que els policies locals s’havien endut un client de La Pachá sense cap lesió, van protegir els agents de la Policia de Vila-seca quan se sospitava que ells eren els autors de les greus lesions que presentava l’home que va abandonar la discoteca en companyia dels policies. També insisteix que Jaume Morón va apartar i prohibir la caporal E.M. de continuar la investigació per negar-se a revelar la seva font d’informació.

El cas acabarà al Tribunal Suprem

El magistrat, en el seu vot particular, considera que s’hauria de condemnar l’intendent Jaume Morón a 18 mesos de presó i un any d’inhabilitació per exercir funcions policials, així com una multa econòmica. Per a Francesc Xavier Cunillera, s’entén just imposar-li una pena de 18 mesos de presó, un any d’inhabilitació i una multa econòmica.

Caldrà saber ara quins són els arguments a esgrimir per la Fiscalia a l’hora de presentar el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

 


REDACCIÓ15 Juny, 2020
moron1.jpg

Després de la polèmica condemna contra el subinspector dels Mossos d’Esquadra Jordi Arasa per un episodi policial a la Plaça de Catalunya, la justícia s’ha posicionat sobre el conegut ‘Cas Morón’. Dos comandaments de la policia catalana a Tarragona, l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera van ser jutjats per haver fet els possibles i impossibles per entorpir (o evitar) una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que, l’any 2013, van apallissar de forma salvatge un ciutadà després de ser expulsat d’una discoteca de la Pineda. Segons el Ministeri Fiscal, els acusats havien apartat intencionadament E.M, la caporala dels Mossos, que investigava els fets i van ometre informacions clau al jutjat amb l’objectiu que s’arxivés el cas. La Fiscalia inicialment demanava 5 anys de presó i 7 d’inhabilitació i una multa de 7.200 euros per la presumpta omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental per part d’un funcionari. El cas va ser jutjat, a principis de desembre del 2019, per la secció segona de l’Audiència Provincial i va ser objecte de l’atenció dels mitjans de comunicació.

D acord amb la sentència, a que ha tingut accés larepublicacheca.cat, dos dels tres magistrats que formaven part del tribunal han optat per l’absolució de Jaume Morón i Xavier Cunillera.

Jaume Morón amb el seu advocat

“(…) En relació amb la petició de condemna per part del Ministeri Fiscal per un delicte de falsedat documental comès per un funcionari públic, la mateixa no pot prosperar (…)” perquè no s’ha acreditat “una voluntat per part dels acusats de no perseguir delictes, tampoc es pot concloure que les omissions de les quals podia patir l’estat s’han degut a una voluntat falsària”. Per aquesta raó, dos dels tres magistrats han votat a favor de l’absolució dels acusats dels delictes que se’ls imputaven.

Un altre jutge, disconforme amb la sentència absolutòria ha decidit formular un vot particular (de 37 pàgines), on reclama per a Jaume Morón i Xavier Cunillera, 1 any i 6 mesos de presó pel delicte de falsedat documental, 1 any i tres mesos d’inhabilitació. També sol·licita el pagament de tres mesos de multa a 12 euros diaris. La sentència absolutòria encara no és ferma perquè el Ministeri Fiscal podrà interposar recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La sentència conté 83 pàgines

En la resolució absolutòria, de 46 pàgines, els jutges parlen de contradiccions entre els testimonis. També revelen que la caporala (ara sergent) que va començar la investigació contra els agents de la Policia Local de Vila-seca no va voler mai revelar la identitat del seu confident, ni tan sols al seu superior jeràrquic, a Jaume Morón, al·legant raons de seguretat. “(…) Però el cert és que la font era un agent de la policia local de Vila-seca, qui, durant el judici, va reconèixer que la seva única informació eren els comentaris que havia sentit a la comissaria, sense poder concretar res més al respecte. Va assenyalar, inclòs, que la caporala l’havia facilitat més informació que ell a ella“.

La caporala l’havia facilitat (a la font) més informació que ell a ella

Sense voler posar en qüestió la tasca investigadora de la caporala, el tribunal adverteix que la seva declaració durant el judici “no va resultar del tot compatible amb el que va manifestar” l’agent local que la caporala ha dit ser la seva font. Durant la sentència, els magistrats fan referència a les “valoracions contràries entre si mateixes”. També consideren “irrellevant i innecessària la línia de defensa plantejada pels lletrats durant el judici, referent a una hipotètica teoria de la conspirativa contra els acusats, a causa d’una mala relació preexistent entre el Sr. Morón i el (comissari Rafel) Comes“.

Jaume Morón i Xavier Cunillera

Els dos magistrats creuen que no ha quedat acreditada per part dels acusats “una voluntat clara i decidida” per no voler investigar el cas. No obstant això, confirmen que el sergent Cunillera va ometre algunes dades a l’hora d’elaborar l’atestat, com per exemple, el testimoni complet del cap de seguretat de La Pacha, la transcripció íntegra de la trucada telefònica o els comentaris que apuntaven els agents de la Policia Local de Vila-seca com a autors de les lesions. Tot i així, entenen que “dada la inconcreció de la font incriminatòria” s’hagués estimat més “judicialitzar la investigació i restant a l’espera de les ordres de l’autoritat judicial”.

La sentència absolutòria encara no és ferma perquè Fiscalia podrà interposar recurs de cassació davant el TSJC

De l’intendent Jaume Morón, els magistrats – que van votar a favor de l’absolució – posen de manifesta “la trajectòria professional sense incidències destacables” i afegeixen que en alguna ocasió va haver d’investigar a companys de la seva pròpia comissaria i ho va fer amb “suficient professionalitat”. També expliquen que Jaume Morón no va tenir cap intervenció en l’elaboració de l’atestat i que la seva única participació en aquest cas va ser la d’apartar la caporala E.M. de la investigació i substituir-la pel sergent Cunillera.

Un dels magistrats ha emès un vot particular

Aquest fet, argumenten els jutges, no és il·legal perquè ningú no ha aportat cap protocol d’actuació dels Mossos, on s’evidenciés la manera de procedir a l’hora de determinar quin policia deu assumir la investigació o sobre si un superior jeràrquic pot apartar de la investigació al policia que la va iniciar. “Considerem que la decisió del Sr. Morón d’apartar de la investigació la caporala, per si sola, no resulta suficientment reveladora d’una voluntat delictiva”, apunta la sentència en la pàgina 44.

També es pot llegir que tampoc s’ha pogut acreditar que “el Sr. Morón hagués donat instruccions al Sr. Cunillera a l’hora d’elaborar l’atestat” o que els dos haguessin orquestrat un pla per a no investigar els fets o que “tinguessin interessos compartits”. Ara caldrà esperar per saber si el Ministeri Fiscal interposarà o no recurs davant el  TSJC.

 

PUBLICITAT


Advertisement


REDACCIÓ24 Febrer, 2020
judici_moron-e1582493175489-1280x960.jpg

La deliberació sobre el judici contra dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, més conegut pel  ‘Cas Morón’, ja està presa. L’expectativa és més que molta, ja que el judici ha estat força mediatitzat.

Els magistrats en un moment del judici

La lectura de la sentència encara no té data confirmada (es preveu que sigui en les primeres setmanes de març), però larepublicacheca.cat sap que els tres magistrats que integren el tribunal ja han deliberat. No obstant això, no passa desapercebuda la providència que les parts van rebre per part del tribunal.

En el document, s’informava que s’havia canviat de ponent.

El més probable és que l’ex ponent emeti un vot particular sobre la seva apreciació personal del judici

Aquest fet és rellevant perquè pot ser significar que entre els jutges hi hauria serioses i insubsanables discrepàncies i que estaríem davant d’una sentència aprovada per unanimitat. O sigui, el més probable és que el magistrat divergent emeti un vot particular sobre la seva apreciació personal del judici.

La polèmica està servida…

 


RICARD CHECA18 Desembre, 2019
trapero.jpg

El judici contra dos comandaments dels Mossos d’Esquadra que, presumptament, van entorpir una investigació contra agents de la policia local de Vila-seca acusats d’haver apallissat de forma salvatge un jove de 19 anys, en 2013, continua donant molt a parlar. És com una novel·la de corrupció policíaca, però amb baix pressupost.

L’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera, durant el judici – que va quedar ‘vist per a sentència’ el passat dilluns – han insistit en la teoria de la conspiració. Morón va parlar obertament d’un assetjament orquestrat pels aleshores cap i sotscap de la regió policial, Jaume Giné i Rafel Comes, respectivament. Aquesta guerra bruta, segons va dir al tribunal, tenia com a principal objectiu la seva destitució. Les declaracions de Jaume Morón han posat en relleu un malestar que va tenir coneixement el mateix major Josep Lluis Trapero.

Em sento com si no tingués forces, com m’haguessin apunyalat i anés perdent sang i vida

En una carta, que larepublicacheca.cat ha tingut accés, l’intendent Jaume Morón va informar el màxim responsable de la policia catalana que estava sent objecte d’una situació “motivada per una voluntat clara d’involucrar-me en algun tema greu i tenir una argumentació per demanar la meva destitució”. En la missiva, diu que l’estratègia de cap i sotscap de la regió “ha pogut funcionar, però això té unes conseqüències negatives molt importants per a la meva persona, el meu prestigi professional, però també pel nostre cos de policia” que serà objecte “d’atacs malintencionats i de repercussió pública negativa”.

Morón, en el document de quatre pàgines enviat a Trapero, confessa estar “vivint la pitjor etapa” de la seva carrera i que l’envaeixen sentiments com la impotència, la tristor o la incomprensió. “Em sento com si no tingués forces, com m’haguessin apunyalat i anés perdent sang i vida”. Assegura que durant la seva dilatada trajectòria professional sempre ha complert les seves responsabilitats de forma escrupolosa i que mai no ha realitzat cap conducta digna de perjudicar els Mossos o els seus superiors.

Morón està convençut que estem davant d’un cas de persecució laboral i posa noms i cognoms de qui l’assetjava: el cap de la regió

En relació amb el cas dels policies de Vila-seca, l’intendent qualifica d’incomprensible que l’hagin obert una informació reservada i expedient disciplinari sense que “ni un sols comandament superior m’hagi preguntat o hagi volgut contrastar cap possible incorrecció o errada per la meva part en la gestió d’aquest afer que era molt complex… (…) Ningú no ha parlat amb mi ni m’ha pres declaració”. Morón està convençut que estem davant d’un cas de persecució laboral i posa noms i cognoms de qui l’assetjava: el cap de la regió. Una persecució i animadversió que diu que “he assumit amb resignació i amb lleialtat institucional i respecte”.

El judici va tenir repercussió mediàtica

Jaume Morón informa també al major Trapero que és innocent dels fets que l’acusen. És més: assegura que mai no va donar cap ordre il·legal de fer o deixar de fer cap investigació i esclareix que no coneix els agents de la Policia Local de Vila-seca implicats en la pallissa i que com a cap de l’Àrea Bàsica Policial no es dedica a investigar. Insisteix també en què la supervisió de les investigacions no les fa el cap de l’ABP sinó el responsable de l’Àrea d’Investigació Criminal.

L’intendent, per a qui la Fiscalia demana presó i inhabilitació, recorda que “el cap de la regió (Jaume Giné) ja va intentar involucrar-me en un expedient disciplinari on va implicar el cap de la unitat d’investigació” amb l’objectiu clar de “relacionar-me”. Tot i no haver-hi cap informació “que l’afectés, va argumentar-ho per demanar la meva destitució”.

Morón acusa el cap i sotscap de la regió, Jaume Giné i Rafel Comes, de “pressionar” al cap de l’AIC perquè es fes servir” la visió de la caporala Ester Mas en els expedients per aconseguir així “involucrar-me i al cap de la unitat d’investigació”, però, “pel que sé el cap de l’AIC va mantenir que no havia d’entrar en les diligències”.

Algun periodista ha demanat parlar amb mi per incidir en el tema (de la persecució), però jo sempre ha declinat qualsevol valoració

Però a Jaume Morón li resulta difícil entendre l’obertura d’un expedient disciplinari contra un membre d’escala superior” “sense desobeir cap ordre”. “No em consta un fet similar als Mossos”. Tampoc li quadra instar una investigació interna sobre unes diligències presentades i finalitzades amb detenció dels presumptes autors “sense cap requeriment o queixa judicial, ni de la víctima, ni d’indicis delictius”. “Això és inèdit” i “excepcional”.

En la carta enviada a Josep Lluís Trapero recorda que la seva trajectòria professional és exemplar. Insisteix en el respecte que sempre he tingut vers el cos policial i la prudència. “Algun periodista m’ha demanat parlar amb mi per incidir en el tema (de la persecució), però jo sempre he declinat qualsevol valoració”. Insisteix que mai no ha tingut cap incidència com a cap de l’ABP, “excepte les derivades” amb Jaume Giné.

En l’escrit, Morón sol·licitava al major “empara” i “que em tracti com es fa amb els agents que tenen algun problema”: protegir-los. Convençut que ha estat ‘carn de canó’, l’acusat es pregunta: “Per quin motiu l’intendent cap de Tarragona, en gestions realitzades amb motius de la seva responsabilitat professional, ha de ser diferent? A qui beneficia aquest descrèdit?”

Arriba al punt de dir que els caps de Tarragona van aconseguir el seu propòsit relegant-lo a la comissaria de Gavà. Tanmateix, sol·licitava a Trapero que algú avalués les “accions que han realitzat i reconduir-les”.

Al finalitzar, Morón confessa que està preocupat amb el linxament mediàtic. “Em trenca el cor que els meus fills” vegin en els mitjans que “el meu cos de policia ha demanat que m’imputin quan jo he donat tot per aquesta institució amb lleialtat”.

 

 


REDACCIÓ16 Desembre, 2019
moron-1-1280x1707.jpg

Ha quedat vist per sentència el cas dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra acusats d’haver entorpit una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca per una agressió salvatge a un jove de 19 anys.

Morón amb cara de preocupació

La sessió d’avui ha durat unes vuit hores. Els dos acusats han pogut esgrimir els seus arguments per poder convèncer el tribunal. L’intendent Jaume Morón – actual cap en la comissaria de Reus – ha defensat la seva professionalitat, exemplaritat i honorabilitat com a mosso. Ha dit que els que el coneixen saben que mai no deixaria d’investigar un cas i encara menys que donés ordres en aquest sentit.

El seu company, Xavier Cunillera, que només ha respost a les preguntes formulades pel seu advocat, va carregar contra la caporala Ester Mas. Ha dit que ella no havia actuat amb el rigor exigit, atenent que no va introduir a l’aplicació policial (NIP) tota la informació que hauria obtingut. Ell, com a responsable d’investigació creu que va fer el que “vaig poder” amb la convicció que estava bé i que ho feia amb la millor de les intencions. “Si ningú no em diu res de les gestions i no les conec, el problema el tinc jo, que avui estic aquí assegut i ningú més”, ha explicat, referint-se a la caporala.

No em sap greu…
Per menystenir el testimoni d’Ester Mas, considerat fonamental per a l’acusació, el sergent entén que ella va cometre errors crassos i imperdonables. Haver demanat una minuta als policies sospitosos de Vila-seca sobre la nit de la pallissa al jove va ser “l’error més nefast que es va poder fer” perquè va comprometre la investigació.

A més, ha justificat que, si no va reflectir res sobre aquests agents a l’atestat que va lliurar al jutjat, va ser perquè la caporala li va explicar com uns “rumors” i ell mai no hi fa constar aquest tipus de “comentaris”. “En un atestat mai no es tenen en compte els rumors”, ha sentenciat. Cunillera ha defensat que no volia amagar res i que va explicar tot el que tenien a la jutgessa. “Si els dos policies locals han sigut els autors, a mi no em sap greu el què els pugui passar, però jo tinc les eines que tinc”, ha aclarit.

Pel fiscal, la declaració d’Ester Mas ha estat sòlid, fiable i persistent, sobretot perquè fa 6 anys que explica el mateix sense variar una sola coma

Fiscal punyent
Un cop finalitzades les declaracions dels acusats, el tribunal ha fet un recés de tres quarts d’hora. Ja de tornada a la sala de vistes, el fiscal Álvaro Mangas Campos ha disposat de poc més de 30 minuts per ‘alimentar’ l’acusació.

El representant del Ministeri Públic ha estat especialment crític amb les defenses dels acusats, les quals semblava que pretenien encausar la caporala. En la seva opinió, la declaració d’Ester Mas ha estat sòlid, fiable i persistent, sobretot perquè fa 6 anys que explica el mateix sense variar una sola coma. La caporala, assegura el fiscal “va ser l’única que va complir amb el seu deure i va intentar arribar fins al final tot i enfrontar-se a dos superiors”.

Pla preconcebut
Segons el fiscal, Jaume Morón i Xavier Cunillera tenien “un pla preconcebut” per no investigar l’apallissament del jove. “Morón va prendre la decisió i Cunillera la va executar” amb l’objectiu d’impedir la investigació. Per fonamentar la seva intenció de no indagar els fets, els acusats van presentar un atestat sabent que, amb aquella informació, s’havia d’arxivar.

Reducció de les penes
Àlvaro Mangas, malgrat la seva contundència i demanar la condemna dels dos mossos, ha decidit rebaixar les penes. El Ministeri Fiscal sol·licitava per a Jaume Morón i Xavier Cunillera cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa. En les conclusions finals, el fiscal ha accedit a rebaixar la petició de penes. Finalment, per l’omissió del deure de perseguir delictes ha demanat cinc mesos d’inhabilitació i, per la falsedat documental, dos anys i mig de presó, un any i nou mesos d’inhabilitació i 1.800 euros de multa.

Per l’advocat Javier Prieto, l’intendent Morón és  la principal víctima de la lluita política de càrrecs amb Rafel Comes i Jaume Giné

Per la seva banda, les dues defenses han demanat l’absolució dels seus clients, l’advocat Javier Prieto ha estat molt persistent en la tesi de la conspiració. El seu representat, Jaume Morón, és en la seva opinió, la principal víctima de la lluita política de càrrecs amb Rafel Comes i Jaume Giné.

Els lletrats han assegurat que els seus clients no ha comès cap il·lícit i per tant una sentència condemnatòria seria una veritable injustícia amb conseqüències personals i personals irreparables. També s’han queixat de la guerra mediàtica que Morón i Cunillera estan sent objecte des de fa molt de temps.

Acusats s’emocionen
Abans de proclamar la frase ‘vist per a sentència’, el president del tribunal ha donat la paraula als acusats. Xavier Cunillera ha estat el primer a intervenir-hi. No ha pogut evitar emocionar-se. Ha dit que en aquesta causa hi ha perdut tots. Ha insistit en la seva innocència i ha recordat que “si em donen eines puc baixar la lluna, però si em posen bastons a les rodes no vaig enlloc i aquí em van posar molts pals a les rodes”.

Jaume Morón: Sortiré d’aquí amb la tranquil·litat de poder mirar les persones a la cara. Sóc innocent

Jaume Morón, per la seva banda, ha fet esment a la seva llarga trajectòria professional i que mai no ha estat objecte de cap denúncia. Diu que està a la banqueta dels acusats perquè s’ha construït un relat. Emocionat, l’intendent dels Mossos ha defensat la seva innocència i dirigint-se al tribunal ha dit: “Sortiré d’aquí amb la tranquil·litat de poder mirar les persones a la cara. Sóc innocent i espero que vostès ho puguin comprovar”.

La vida dels dos comandaments continua amb ‘normalitat’ fins a la lectura del veredicte, el qual, sigui quin sigui, el seu tenor canviarà les seves vides per tot sempre. Com deia Xavier Cunillera, d’aquest judici tots en sortirem perdent… la institució policial, també.

 


REDACCIÓ16 Desembre, 2019
jaume-moron-1280x960.jpg

Jaume Morón diu que va informar el major Trapero que l’informe presentat pel comissari Comes estava farcit de falsedats

Jaume Morón en la banqueta dels acusats

Continua el judici contra els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra acusats d’evitar una investigació contra dos agents de la Policia Local de Vila-seca, després que apallissessin de forma salvatge un noi de 19 anys, l’any 2013. Aquest matí, la sessió ha començat amb la declaració de l’intendent Jaume Morón, qui ha negat la versió del Ministeri Fiscal i el testimoni de la caporala Ester Mas.

Que els condemnin
Morón ha defensat la seva innocència i ha insistit en l’existència d’assetjament contra la seva persona. Ha assegurat que no ha entorpit, dificultat o evitar cap investigació, tal com ha denunciat la caporala Mas. “Si ho van fer, tant de bo els condemnin. Mai no he tingut gens d’interès a paralitzar cap investigació. Això va contra el meu ADN”. L’acusat ha defensat la seva honorabilitat i professionalitat.

Creu que està assegut a la banqueta dels acusats perquè es tracta d’una intenció dels caps de la regió policial en aquell moment – el cap Jaume Gné i el sotscap Rafel Comes – de destituir-lo. L’intendent confessa que “mai de la vida” va ordenar que s’aturés cap investigació i afegeix que la caporala mai va parlar de l’existència de cap confident. Només feia menció a “rumors”. Nega haver donat instruccions a Ester Mas i assegura que si tingués sospites sobre els autors de l’agressió al jove de 19 anys hauria demanat que ho judicialitzessin.

A causa de la seva “inexperiència”, la caporala va cometre algun “error determinant” per a la investigació que va posar en preavís als agents vila-secans que estaven sota sospita.

Poca experiència
Visiblement nerviós, Jaume Morón ha afirmat que, a causa de la seva “inexperiència”, la caporala va cometre algun “error determinant” per a la investigació que va posar en preavís als agents vila-secans que estaven sota sospita.

A més, ha dit que no entén per què es va fer sentir menystinguda quan va designar com a instructor del cas al cap de la Unitat d’Investigació, el sergent Xavier Cunillera – també assegut en la banqueta dels acusats –, ja que en casos complexos se sol procedir així.

Morón també ha apuntat que un dels motius que va donar a Ester Mas és que ella vivia a Vila-seca i podia tenir “problemes” al poble si seguia instruint el cas. “La meva obligació és garantir la seguretat dels policies que treballen amb mi”, ha defensat Morón – que ha insistit una vegada darrere l’altra que no havia donat cap instrucció a la caporala.

L’advocat Prieto durant l’interrogatori

Caps “anaven bojos”
L’intendent ha subratllat la tesi de la conspiració. Ha compartit amb els jutges que els seus caps “anaven bojos” per fer-li la guitza i això implicava destituir-lo. Per aquesta raó, ha confessat que tenia por que els seus superiors “manipulessin” a la caporala.

De fet, diu, el 2015 la caporala va dir “per supervivència” a l’aleshores sotscap Rafel Comes que no s’havia investigat bé. “Es devia sentir pressionada o qüestionada per com va iniciar la investigació i la seva taula de salvació devia ser dir-li que jo li havia dit que no investigués”, ha declarat.

Morón creu que està assegut a la banqueta dels acusats perquè es tracta d’una intenció dels caps de la regió policial en aquell moment – el cap Jaume Gné i el sotscap Rafel Comes – de destituir-lo

5 anys de presó i 7 d’inhabilitació
En aquesta línia, Morón ha insistit que l’informe que l’ara comissari Rafel Comes va lliurar a la Divisió d’Afers Interns “no tenia sentit”.

Cal recordar que l’intendent Jaume Morón i Xavier Cunillera s’enfronten a cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.

 


REDACCIÓ13 Desembre, 2019
judici1-1280x960.jpg

El judici contra dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, acusats d’haver entorpit una investigació contra una brutal agressió a un jove de 19 per part de la Policia Local de Vila-seca, es reprendrà dilluns. El tribunal intenta saber si un intendent i un excap d’investigació, Jaume Morón i Xavier Cunillera, van fer els possibles per apartar la caporal Ester Mas d’una investigació contra agents de la policia vila secana. Mas al·lega pressions per part dels comandaments en aquest sentit.

Xavier Cunillera i Jaume Morón

En el judici es parla essencialment del ‘paper’ de l’intendent Morón. De Cunillera es parla més aviat poc i alguns dels testimonis li han titllat de persona implicada, de treballador i de tracte fàcil. Vers l’intendent Jaume Morón els ‘piropos’ són més escassos.

L’estratègia de la defensa, almenys fins ara, està basada a desacreditar els testimonis de la caporala Mas i del comissari Rafel Comes. Durant l’audiència, s’ha parlat de conxorxa, de males relacions, d’enfrontaments i mal rotllo personal. S’ha arribar a insinuar una tesi de la conspiració contra Morón per part de Jaume Giné (excap de la regió) i Rafel Comes amb l’objectiu de complicar-li l’ascens en la carrera professional.

El president del tribunal ha cridat l’atenció de l’advocat de Morón perquè considera que s’està perdent el temps amb qüestions que no estan sent objecte de judici.

El cert és que ara per ara, tant el comissari Comes com un comandament de la Divisió d’Afers Interns coincideixen que la investigació duta a terme pels Mossos contra els agents de la Policia Local de Vila-seca, ha estat insuficient i desastrosa. El dilluns, continua el judici que, en alguns moments, sembla un guió d’una pel·lícula de corrupció policíaca.

Hi ha molta expectació per conèixer la versió dels acusats, els quals només declararan al final. També sorprèn que es parli tant de l’excap de la regió policial, Jaume Giné, i no se l’hagi cridat a testimoniar. En tot cas, amb aquest judici, independentment de la sentència, la imatge de la policia catalana sortirà perjudicada. Sí o sí.

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2019
mossos_judici1-1280x960.jpg

El judici contra els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra que van impedir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca que van agredit de forma salvatge un jove de 19 anys el gener del 2013, continua  a l’Audiència Provincial de Tarragona.

Les defenses dels representants de la policia catalana insisteixen en el descrèdit i desprestigi de dos testimonis claus: la caporal que va iniciar la investigació i el comissari Rafel Comes. L’estratègia de la defensa no està agradant gens al tribunal. De fet, el jutge president ha advertit de forma repetida que s’eviti la teoria de la conspiració. L’advocat de l’intendent Jaume Morón, Javier Prieto, ha ‘apretat’ molts els testimonis, fins al punt que els magistrats han començat a considerar ‘impertinents’ algunes de les preguntes.

Part de l’interrogatori s’ha basat en la mala relació existent entre Morón i la cúpula dels Mossos a Tarragona, més concretament Rafel Comes i Jaume Giné. Durant la jornada d’avui, el lletrat ha preguntat a alguns dels testimonis sobre les presumptes intencions de l’aleshores cap de la regió, l’intendent Jaume Giné, de “destituir” l’intendent Morón. Un dels que ha afirmat que li constaven moviments en aquesta línia ha estat l’actual cap de l’ABP del Tarragonès, l’inspector Ramon Franquès, citat a proposta de la defensa.

Un responsable del sindicat SICME també ha informat que Morón li havia traslladat que tenia mala relació amb Giné i que es plantejava formalitzar una denúncia per assetjament.

Males relacions
D’altra banda, l’actual director dels Serveis Territorials d’Interior i intendent dels Mossos en excedència, Joan Carles de la Monja, també ha confirmat que la relació professional entre Morón i Giné “no era del tot bona” i que en l’entorn policial “es comentava” que se’l volia destituir. “Hi havia una mala relació i les opinions sobre Morón no eren favorables, però no sé si això responia a una campanya de desprestigi o no”, ha volgut evidenciar.

De la Monja també ha opinat que els tres aspirants “clars” de Tarragona per ascendir al rang de comissari eren Giné, Comes i Morón com a principals comandaments a la regió, i ha dit que uns fets que els desprestigiessin podien anar en contra dels seus interessos a l’hora d’aconseguir d’afrontar el procés selectiu, atès que és de lliure designació. En aquest punt, el president del tribunal ha advertit a la defensa que no permetrà que continuï denunciant “una teoria de la conspiració” contra els policies acusats.

L’inspector Franquès ha dit que, amb posterioritat als fets, la intervenció de la caporal en una altra investigació va generar un conflicte entre els Mossos  i la Guàrdia Urbana de Reus

A més, el jutge ha tornat a renyar les defenses per centrar els seus interrogatoris en qüestionar la caporal que va ser apartada del cas. De fet, responent a preguntes de l’advocat de Morón, l’inspector Franquès ha dit que, amb posterioritat als fets, la intervenció de la caporal en una altra investigació va generar un conflicte entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Reus.

De la Monja, que també ha declarat a proposta de la defensa de Morón, ha afirmat que mai no va veure que l’intendent cometés alguna irregularitat o que intentés encobrir algun assumpte. Altres membres del cos també han respost el mateix en relació a aquesta qüestió.

Però,  un dels moments més intensos del matí, ha estat l’interrogatori d’un membre del Departament d’Afers Interns dels Mossos. El sotsinspector del DAI ha explicat al tribunal que van concloure que la investigació contra els agents de la Policia Local de Vila-seca que presumptament van agredir un home va ser manifestament insuficient.

El sostsinpector que va elaborar la informació reservada contra Jaume Morón i Xavier Cunillera ha declarat que els va sorprendre molt que s’obviessin informacions clau en l’atestat que es va traslladar al jutjat. Segons ell, que es fes una instrucció “molt minsa” i que s’aportessin “tan poques diligències” al jutjat va precipitar l’arxivament del cas.

A més, aquest dimecres l’advocat de Morón ha insinuat que els màxims responsables de la regió -el cap Jaume Giné i el sotscap Rafel Comes- el volien destituir perquè estaven enemistats i competia amb ells per ser comissari, un rang que finalment només va assolir Comes.

Ramón Franqués també ha declarat

Víctima sense cap lesió
El sotsinspector d’Afers Interns ha relatat que van detectar que Cunillera no havia plasmat algunes diligències o referències rellevants a l’atestat que va presentar al jutjat. Ha posat d’exemple les manifestacions del responsable de seguretat de la discoteca Pachá, el qual havia dit a la caporal apartada de la investigació que la víctima havia sortit de la discoteca sense cap lesió i que el darrer cop que l’havia vist se n’anava en el cotxe patrulla de la Policia Local.

El mosso també ha dit que es podrien haver fet més gestions per citar a declarar a aquest vigilant de seguretat, a qui Cunillera va dir que no podia localitzar, o que es podria haver pres declaració als agents sospitosos per veure si es contradeien.

Temia represàlies, que m’obrissin expedients o que em fessin la vida impossible.

A Afers Interns també els va sorprendre que no constessin a l’atestat les informacions proporcionades pel confident anònim -també agent de la policia de Vila-seca-, sobre la implicació dels policies en l’agressió.

El sotsinspector ha exposat que la jutgessa difícilment hauria arxivat el cas si l’atestat hagués sigut més complet. “Hagués vist que la minuta dels agents de la Policia Local explica una història completament diferent a la del responsable de seguretat de la discoteca i a la informació de l’informador”, ha resumit el sotsinspector.

El cap de la policia local de Vila-seca

A més, també ha qüestionat que no es transcrivís la trucada que van fer els presumptes agressors des del telèfon de la víctima i que no es comprovés que l’àudio aportat al jutjat no s’escoltava correctament.

Les defenses, però, sostenen que, quan el sergent Cunillera va redactar l’atestat per lliurar-lo al jutjat, la caporal no havia registrat la conversa al llibre de telefonemes de la policia i, per tant, no disposava d’aquesta informació. A més, Cunillera es va queixar que li havia “rebentat” la investigació perquè, sense que ell ho sabés, s’havia demanat als agents sospitosos que lliuressin una minuta sobre l’actuació d’aquella nit. Per tant, sosté la defensa, se’ls havia posat en alerta que algú investigava els fets.

El confident ha dit haver sentit por

El confident sentia por
Per la seva banda, el confident de la caporal dels Mossos ha explica que, com que ell també era agent de la Policia Local de Vila-seca, no volia que es fes públic el seu nom o que es pogués saber que ell havia aportat informació sobre el cas. “Temia represàlies, que m’obrissin expedients o que em fessin la vida impossible. Creia que, en una comissaria petita, si sortia jo com a iniciador d’alguna cosa em farien el buit i em causarien problemes”, ha declarat a les preguntes del fiscal.

El sotsinspector ha exposat que la jutgessa difícilment hauria arxivat el cas si l’atestat hagués sigut més complet

L’agent, que actualment treballa en un altre cos policial, ha dit que el tema de la presumpta agressió dels agents era “el tema de xafardeig del moment”. El policia ha posat d’exemple el fet que “si estaves parlant del tema amb algú i venia un caporal ens deia que paréssim de parlar del tema”. “Per què havia de ser jo qui ho denunciés a un superior si ja ho sabia tothom”, ha justificat a la defensa.

A més, aquest dimecres també ha declarat el cap de la Policia Local de Salou, l’inspector José Luis Gargallo, qui ha dit que la caporal va actuar de forma “anormal” a la comissaria, atès que va intentar obtenir la gravació de la trucada dels agents implicats en la pallissa sense seguir “el canal legal”, que es va mostrar “evasiva” i que no volia informar dels motius pels quals requeria el material.

Finalment, Gargallo ha dit que van facilitar la gravació de la conversa als Mossos després de rebre una sol·licitud formal del cap de la comissaria.

Ningú entén com és que el màxim responsable dels Mossos a Tarragona en aquells moments, Jaume Giné, no comparegui com a testimoni en aquest judici…

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2019
moron_prieto-1280x960.jpg

El judici contra els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra de Tarragona que estan acusats d’entorpir una investigació contra l’actuació de la Policia Local de Vila-seca continua provocant moments de veritable tensió.

Jaume Morón parlant amb l’advocat

La defensa de l’intendent Jaume Morón insisteix a desacreditar el testimoni de la caporal Ester Mas – que va investigar el cas – i del comissari Rafel Comes, qui va denunciar la “desastrosa” investigació dels Mossos. Aquest matí, ha declarat el director territorial d’Interior de la Generalitat, l’intendent Joan Carles de la Monja, l’inspector Ramon Franquès i un sots inspector del Departament d’Afers Interns de la policia catalana. El darrer ha coincidit amb Rafel Comes a l’hora d’assegurar que la investigació contra els agents de la policia local de Vila-seca ha estat manifestament “insuficient”. La resta dels testimonis han estat molt més tècnics. Les declaracions dels testimonis no ha estat exempta de polèmica.

L’interrogatori realitzat, sobretot per la defensa de l’intendent Jaume Morón, ha motivat alguna interrupció per part del president del tribunal. El jutge Ángel Martínez ha demanat al lletrat que eviti l’estratègia basada en la conspiració, la qual no aporta res a la causa que està sent objecte de judici. Però, Javier Prieto continua esforçant-se per provar que Morón està assegut en el banc dels acusats, fruit de la mala relació entre el comissari Rafel Comes i el seu client.

De fet, l’advocat ha dit que no atribueix cap credibilitat a la declaració de Comes en la sala de vistes. Javier Prieto també està intentant desacreditar el testimoni de la caporal Mas, tot i que el sotsinspector d’Afers Interns, l’hagi qualificat d’important.

El jutge president ja ha qüestionat la línia de defensa que està assumint l’advocat de Jaume Morón, instant-li a evitar fer preguntes suggestives als testimonis.

Ampliarem informació

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter