Si bé és cert que les normes de bona educació demanen que es miri a la cara del nostre interlocutor, avui a l’Ajuntament de Tarragona, al saló de plens, representants dels sindicats i membres dels comitès d’empresa ha girat l’esquena mentre parlava l’alcalde Ballesteros i la regidora que tutela el departament de Recursos Humans, Ivana Martínez.
Un considerable nombre de treballadors s’han fet notar en el plenari d’aquest matí quan han exhibit cartells i banderes sindicals. Només es donaven la volta i aplaudien quan algun grup municipal defensava els seus interessos i exigia la retirada de la moció que pretén modificar la plantilla del personal i retoca el catàleg de llocs de treball. Malgrat la seva protesta, PSC, PP i Unió han votat a favor de la proposta presentada per l’equip de govern, la qual és, segons han criticat els treballadors, promocions polítiques interessades i adjudicacions de places a dit.
Els regidors de la CUP han acusat l’equip de govern de “trilleros” davant una situació que no ha estat, segons diuen, gens transparent ni explicada.
Els partits de l’oposició, en les seves intervencions, han insistit en la necessitat de reflexionar i de retirar la moció almenys fins que existeixi una relació fidedigna dels llocs de treball. Els protestants han aplaudit els parlaments dels portaveus de l’oposició.
Han abandonat la sala després que la moció fos aprovada per diferencia d’un vot. La cara de la majoria dels manifestants evidenciava decepció i impotència. L’alcalde els mirava de reüll, mentre Ivana Martínez refutava les crítiques de l’oposició.
Tarragona forma part de la Xarxa de Ciutats Refugi i som ciutat d’acollida de persones refugiades. El passat mes de maig van arribar les primeres vint-i-dues persones procedents de diversos països on per causes d’un conflicte bèl·lic, d’una persecució política, d’una orientació sexual, religiosa o ètnica han de fugir i se’ls atorga aquest estatus legal.
Actualment, la competència sobre les persones refugiades i les persones que sol·liciten asil la té l’estat espanyol. La protecció internacional ha de garantir-ne la seguretat física, però també drets civils bàsics com són la llibertat de pensament i de moviment, uns drets econòmics i socials, com l’atenció mèdica, el dret al treball i a l’escolarització dels infants, sempre en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania. No hi ha cap distinció, són persones que fugen d’una realitat que les exposa diàriament a la mort.
Tot just ara, ha arribat un segon grup de persones que necessitaran iniciar el seu procés personal d’acollida, mentre que el primer grup que va arribar ja està en procés d’integració a la ciutat.
A Tarragona l’entitat encarregada de donar suport a les persones refugiades és la Creu Roja, però degut a la complexitat es va constituir la Taula Local per a les persones refugiades amb l’objectiu d’establir i millorar els mecanismes de suport. Una taula àmplia amb diferents agents entre els quals hi ha la Diputació de Tarragona, el Col·legi Oficial d’Advocats que els ofereixen l’orientació jurídica en estrangeria i acompanyament en els expedients d’arrelament, el Col·legi Oficial de Psicologia per a tractar problemàtiques associades als processos de dol i suport psicològic o la URV Solidària que aporta persones voluntàries amb coneixement de diversos idiomes i que fan col·laboracions i traduccions. A més, l’Ajuntament de Tarragona posa a disposició tots els seus recursos pel que fa a l’escolarització dels menors, els serveis de joventut i l’acollida general de les persones nouvingudes, com faria amb qualsevol altre col·lectiu. En la darrera reunió s’ha incorporat la PIMEC que facilitarà la interlocució amb el món empresarial.
Ara estem actualitzant la guia bàsica d’acollida per incorporar tots els recursos del territori, així com nous agents de salut i els cossos policials.
Per tal de sensibilitzar la ciutadania tarragonina, col·laborem amb la campanya “Casa Nostra és Casa Vostra”, entre altres. El 19 de desembre es va fer un primer acte simbòlic al vestíbul de l’Ajuntament, on el músic Joan Dausà va oferir un petit concert i la Nour Salameh, una siriana resident a Tarragona, va explicar la realitat del seu país.
Dins la campanya “Casa Nostra és Casa Vostra”, el dissabte 4 de febrer a les sis de la tarda es realitzarà una encesa d’espelmes al Balcó del Mediterrani, el dilluns següent, dia 6, l’Antiga Audiència acollirà la projecció del documental Tarajal, es farà de manera simultània a les quatre capitals catalanes.
El dissabte dia 18 de febrer, Barcelona serà escenari de la manifestació unitària a favor de les persones refugiades. Des de l’Ajuntament, donem ple suport a la iniciativa i facilitarem dos autobusos per totes aquelles persones de la ciutat que vulguin assistir-hi.
Ivana MARTÍNEZ Regidora de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona
El síndic de Greuges en un ofici del mes de setembre recomanava a l’ajuntament que fes una intervenció de neteja en la zona de les escales i jardins del Vapor
L’Ajuntament de Tarragona, en un comunicat enviat a la premsa, informa que, el passat dilluns, es va procedir a la “neteja intensiva” de les escales mecàniques del carrer Vapor i del seu entorn. Una zona que, reconeix la regidora de Neteja, Ivana Martínez, concentra un important nombre de queixes veïnals relacionades amb l’incivisme.
La intervenció de la brigada municipal va incidir sobretot en eliminar les pintades del mirador i dels vidres de les baranes, repintar els murs i parets i netejar i arranjar les zones enjardinades. També s’han netejat les escales no mecàniques. Aquesta actuació de la brigada municipal respon, es sencialment, a les recomanacions dictades pel Síndic de Greuges en una missiva datada del 28 de setembre.
La posició del defensor del poble sorgeix en la seqüència de diferents queixes veïnals donant compte que aquella zona es trobava en mal estat de conservació.
Els veïns, en una carta adreçada al síndic Rafel Ribó, denunciaven també el mal estat del parterre a conseqüència de l’accés als gossos.
En l’ofici enviat per la Sindicatura de Greuges a l’Ajuntament de Tarragona se suggereix que “adopteu les mesures oportunes per tal de corregir les deficiències que s’han detectat als Jardins Vapor”.
Rafel Ribó recomana a l’equip de govern liderat per Josep Fèlix Ballesteros que cerqui “solucions per limitar l’accés dels gossos en alguns espais del recinte” i que, a demés, valori la possibilitat d’habilitar “algun espai amb pipican per la zona”.
Fent cas, doncs, als suggeriments del síndic, l’ajuntament ha decidit netejar la zona i fer una crida a la responsabilitat i a la cura de l’espai públic. La regidora Ivana Martínez considera que “mantenir la ciutat neta i endreçada és cosa de tots”.
El 28 de setembre, el projecte “La ciutat a cau d’orella” va ser distingit com a bona pràctica en polítiques de joventut per de l’Associació Catalana de Professionals de Polítiques de Joventut. Aquesta, vetlla per la recerca i difusió d’iniciatives d’intervenció que actuïn com a referents positius en l’àmbit juvenil i cultural de les polítiques públiques.
“La ciutat a cau d’orella” s’insereix en la tradició de programes de lleure educatiu i promoció de la cultura, que es fonamenten en l’oferta d’activitats lúdiques per constituir una alternativa a l’oci de consum, associat potencialment a hàbits de risc. La virtut del projecte, és l’oferta d’oci cultural i artístic de primer nivell que vincula els nois i noies al seu entorn i potencia la pertinença a la ciutat. Això, amb la programació d’activitats ideades i desenvolupades pels propis joves (més de 300 els darrers 4 anys) o per entitats i col·lectius en els quals participen (30 entitats).
El projecte conjuga prevenció, promoció d’hàbits saludables, cohesió social, participació, creativitat i divulgació cultural. Una combinació assolida gràcies a l’esforç compartit entre el Servei Municipal de Joventut, la Biblioteca Pública de Tarragona, amb la implicació d’institucions del món acadèmic com la URV, l’Escola de Lletres i la complicitat amb entitats i joves.
El coneixement i la descoberta del valor patrimonial i cultural ha propiciat un excel·lent escenari amb molts actes els darrers anys. Cal agrair l’estreta col·laboració per facilitar l’accessibilitat als espais i equipaments, especialment en la franja nocturna, posant de manifest el pacte municipal d’una nit de qualitat. Bona part de les accions del cicle “La ciutat a cau d’orella”, s’erigeixen en l’àmbit del lleure educatiu i es veuen reflectides en un producte lúdic i cultural, convertint la història oral en un conjunt de propostes educatives, d’entreteniment i participatives. Tota una recepta exemplar de gestió i cogestió juvenil per donar forma i paraules a la Tarragona misteriosa i tafanera. L’afany de descoberta és una actitud jove; una proposta com la de llegendes urbanes explora més aquesta necessitat d’experimentar i relacionar-se.
Un dels principals valors del cicle és l’oportunitat de trobada i intercanvi entre entitats ciutadanes, juvenils i no tant, que adquireixen formes de participació compartides i una experiència significativa de reciprocitat i treball de qualitat. Enhorabona a totes les persones que ho feu possible: l’equip municipal de joventut, els i les professionals de la Biblioteca Pública, l’equip de l’Arxiu del Folklore, membres de l’Escola de Lletres i entitats que s’hi afegiu any rere any.
Procurarem parar l’orella a totes i cadascuna de les històries increïbles i impossibles, carregades de creativitat i motivació. El protagonisme i veu jove, és l’ingredient principal d’un plat que ve de gust.
Cuina d’autoria jove i que sempre ens proporcionen bones vibracions i sensacions de valor afegit. Tasteu-lo!
Ivana MARTÍNEZ Regidora de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona
Benvolguda regidora, llegint el seu article publicat en aquest diari, em queden clares dues coses, vostè viu en una realitat paral·lela i intenta defensar-se dels seus incompliments amb arguments inconsistents i mancats de veritat.
Reconec que, quan vam començar la lluita contra els abocadors il·legals, vaig confiar en les seves paraules i compromisos però, tristament he constat que només eren això, paraules i compromisos, no hem vist fets ni realitats. El que si que hem vist és com, una moció presentada per un grup de ciutadans, assumida per la totalitat dels grups municipals de la oposició, negociada individualment amb el seu grup i aprovada per unanimitat… L’han guardat al calaix i han incomplert tots i cada un dels seus punts.
Si no han de fer res contra els abocadors, com a mínim no ens intenti enganyar, es va comprometre a, en tres mesos màxim, presentar un reglament per la deixalleria (som la única ciutat gran que no en té!!), un pla de prevenció i una campanya de conscienciació i no ho ha fet. Ens intenta distreure amb jocs de mans i paraules, però, la ciutadania no és tonta i se n’adona de la seva falta de competència per solucionar aquesta xacra.
Per exemple, l’abocador de la Budallera? Vostè es va comprometre a que estaria net en, màxim tres mesos, ja han passat quatre i tot segueix igual, jugant-nos que es cremi l’anella verda per la seva inoperància.
Per últim, deixi’m que li digui una cosa consellera, si vostè no pot liderar la solució a aquest tema, nosaltres no ens quedarem de braços creuats i, si convé, serem nosaltres mateixos qui netegi l’anella de verda, però, si hem d’arribar a aquest punt, plantegi’s seriosament, que fa al capdavant de la conselleria de Medi Ambient.
Tarragona és una ciutat neta, d’això no podem tenir cap dubte. El treball fet per l’equip de neteja i la Brigada de l’Ajuntament dóna els seus fruits, i avui podem gaudir de la nostra ciutat, i passejar sense tenir greus problemes de neteja. Però, malgrat això, és molt més difícil lluitar contra l’incivisme d’algunes persones, que embruta els paratges de Tarragona, i el que és més important, embruta el bon nom dels milers de ciutadans i ciutadanes que fan la feina ben feta.
En els darrers mesos la problemàtica dels abocadors il·legals ha estat un tema recurrent als mitjans de comunicació. El gran treball fet per un grup de tuitaries, als quals agraeixo la seva preocupació per la imatge de la ciutat i l’ajuda a l’Ajuntament de Tarragona, han servit per posar damunt la taula que per molt que netegem, sempre hi ha algú que vol embrutar. A partir d’aquí a la Conselleria de Neteja se l’ha acusat de no fer res per posar fre als abocadors il·legals, però això no és cert. En els primers sis mesos, s’han netejat fins a 90 punts on la gent anava a llençar les seves deixalles sense estar permès, però les coses no són tan senzilles com anar a netejar i ja està. Si els terrenys són municipals, el servei de neteja fa visites periòdiques a llocs on ja s’ha vist que la problemàtica és constant, per exemple es fa una neteja setmanal al Camí del Llorito o mensual la zona del Nàstic. Però quan els terrenys són privats, l’Ajuntament només pot fer requeriments al propietari per a que ho netegi, i en cas d’incompliment s’engega l’execució subsidiària i l’expedient sancionador, el que implica que la solució al problema es pugui allargar massa en el temps.
L’Ajuntament gasta un total d’un milió d’euros cada any en netejar allò que l’incivisme embruta, perquè no ens podem permetre tenir una Tarragona bruta. Però aquesta despesa és massa elevada, i cal reduir-la, per això hem posat en marxa una sèrie de campanyes sota el lema “Em Comprometo amb Tarragona”. Hem començat conscienciant als propietaris dels gossos que cal recollir els seus excrements, i a la tardor engegarem la campanya de recollida de voluminosos, on tornarem a informar de tots els mitjans que tenen els ciutadans i ciutadanes a la seva disposició per a la recollida de mobles o electrodomèstics de gran volum.
Tarragona no és una ciutat bruta, l’Ajuntament fa tots els esforços possibles per a que així sigui, però cal que aquells ciutadans i ciutadanes que embruten, ho deixin de fer. Entre totes i tots estem pagant un preu excessiu pel seu incivisme, i no mereixem que embrutin el bon nom de la nostra meravellosa ciutat.
Ivana MARTÍNEZ Regidora de Medi Ambient i Neteja de l’Ajuntament de Tarragona
L’Ajuntament de Tarragona vol dur a terme una iniciativa ecològica que ja existeix en altres municipis, durant festes i actes multitudinaris que comptem amb servei de barra popular. La idea del govern municipal – coordinadada per les regidories de Festes i Medi Ambient – és aconseguir trobar una sortida a les deixalles que genera el consum de begudes de tot tipus en els bars, barres i l’entorn de l’espai on se celebren les festes.
Costa 1€, retornable
De fet, el consistori va contactar els titulars dels bars i de les barres que participen en la festa de Santa Tecla amb l’objectiu d’implementar el sistema del got únic – que ja es fan servir, per exemple, a les barraques de Tarragona – que consistiria bàsicament a haver de servir les begudes amb el got ecològic. Aquest estaria logotipat i costaria un euro al consumidor (retornable quan es torni el got).
Més de 320 mil gots
Per controlar l’impacte ambiental, provocat per les deixalles, l’ajuntament – que compta amb el suport de la majoria dels grups municipals – ha posat fil a l’agulla i ha iniciat trobades amb els responsables de bar i barres, els quals, en un primer moment, han manifestat algunes reticències. Amb el got únic, s’aconseguiria reduir l’escombraria en volum, generada a les diferents places de la ciutat per l’ús dels gots habituals. Durant aquesta festa se serveixen més de 320 mil gots.
Està previst que aquest dilluns, les regidores Bego Floria i Ivana Martínez es reuneixin amb els responsables dels bars i de les barres, de cara a les Festes de Santa Tecla, per convèncer-los de la necessitat de tirar endavant un projecte que no les suposarà cap esforç econòmic i que vetllarà per un consum responsable amb un sistema força ecològic.
Tarragona, com cada any, no falta a la seva cita anual amb la joventut de la ciutat. L’Estiu TarragonaJove es va presentar fa uns dies en societat i permetrà que durant els mesos de juliol i agost, fins a 2.000 joves gaudeixin d’activitats de tota mena, com els ja famosos enigmes nocturns, on els participants seran convidats a convertir-se en detectius per resoldre diferents casos inspirats en històries locals.
Sense oblidar la formació i l’aprenentatge que serviran als nostres joves en un futur immediat, com poden ser els cursos de monitors. En total gaudirem de més d’un centenar de propostes lúdiques, formatives i culturals per als i les joves de 12 i a 35 anys. La meitat de les activitats programades són totalment gratuïtes, i l’altra meitat tenen un preu molt assequible, per tal d’aconseguir que tots els nois i noies de la ciutat puguin accedir sense problemes a aquelles propostes que considerin més interessants.
Això no és mèrit només d’un Ajuntament o d’una conselleria en concret, si no que ho és de les entitats juvenils que fins al mes d’abril van presentar una setantena d’activitats per a realitzar durant els mesos de juliol i agost. El jovent d’aquesta ciutat està demostrant que, quan té les oportunitats que mereix, respon amb idees innovadores que permeten tenir una ciutat més viva que mai.
Però l’Estiu Jove de Tarragona va molt més enllà, i és que a partir del 2 de juliol, comença el Festival Sota la Palmera a l’Espai Jove la Palmera. S’han programat 36 activitats, 24 de les quals són propostes de joves creadors de la ciutat. Fins al 6 d’agost, de dimecres a dissabte, podrem gaudir de cinema a la fresca o de música en directe per ambientar i amenitzar les tardes i les nits de l’estiu tarragoní.
Amb tota aquesta programació, durant els mesos de juliol i agost, busquem construir espais de trobada i reforçar l’entorn comunitari i els processos de participació social i donar resposta a la realitat juvenil de la ciutat. L’estiu és el moment perfecte per explorar i experimentar noves opcions d’oci i consum, tot seguint uns criteris educatius, de lleure i de formació que permetin al jovent continuar creixent com a persones i guanyant experiència.
Des de la conselleria us animem a participar en les activitats programades, a no quedar-se a casa i gaudir de l’estiu de la nostra ciutat. A la pàgina web www.tarragonajove.org trobareu totes les propostes, la informació i la formalització de les inscripcions. No ho oblideu, a l’estiu, Tarragona és Jove!
Ivana MARTÍNEZ Regidora de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona
Es de conocimiento general en la casa consistorial que la mayoría de los días los que mandan andan crispados, con mala cara y poco buen humor. El personal municipal lo sabe y lo sortea de la mejor manera que ha aprendido de los manuales para funcionarios sufridores. Los cuadros técnicos que más deben lidiar con los “jefes y jefas” intentan no pisar terrenos peligrosos en sus respectivas relaciones con los y las mandamases.
Existe una especie de protocolo invisible pero efectivo entre los empleados municipales para pasar las hojas del calendario en el mejor anonimato posible, no sea que se abra la veda y se busquen cabezas de turco. Y es que ya en la pasada legislatura, pero mucho más en ésta, los regidores y regidoras más veteranos usan y abusan del argumento que los trabajadores del ayuntamiento, sobre todo los de niveles altos, tienen la culpa de la mayoría de ralentizaciones, bloqueos, errores y desaguisados de la gestión política que sale de la Plaza de la Font.
Pero también es verdad que hay “consellers y conselleres” que acuden a sus quehaceres municipales de buen tono y trino, con alegría, con afán: son los que no se enteran.
Normalmente a los que no se enteran les han vendido que su gestión es medular y fundamental para el éxito de la legislatura. Los que en verdad mandan les halagan, les animan, les aprueban… y se parten de risa viendo con qué candorosa credulidad se aplican a sus cargos y labores.
La lista de los que no se enteran es sabida y reconocida, pero vamos a darle un repasito:
JOSEP MARIA PRATS BATET (Culturilla). El verso suelto del “seminarismo” político. Entró en la lista de CiU porque Albert Abelló no controlaba nada en el partido y Prats le pilló en un brete. Sus socios de gobierno, todos los días, le dicen cuán importante es su papel en el equipo. Le cuentan que él es eje de equidistancia, punto de encuentro, médula espinal, vamos, la mitocondria municipal. Le han llegado a decir que él encarna el fundamento moral del actual pacto de gobierno. Pero lo cierto es que no pinta nada. Él, por supuesto, va a lo suyo, que es asegurarse el cargo para esta y la que viene.
Es un hombre que cae bien y tiene gracia. Cada día deja caer, deslizándolo entre frases hechas y vacuas, lo bien que se siente entre socialistas y peperos, lo buenas personas que son Ballesteros y Fernández, lo que se han perdido sus excompañeros de oposición por ser tan tiquismiquis. Va sembrando el terreno de amiguismo y buenas intenciones para recoger los frutos en 2019 y que le abran hueco en la bancada socialista como el que busca un sitio en el cielo.
Josep Maria Milà
JOSEP MARIA MILÀ ROVIRA (Urban-mismo). Este buen urbanista entró en la lista de Ballesteros con la hoja de ruta bien aprendida. Sus ocupaciones anteriores al cargo municipal eran lo mismo que ahora, pero desde la profesionalidad privada -qué cosas, ¿eh? – Con su entrada en el consistorio ha cambiado de jefe… ¿o no? Lo cierto es que este hombre lleva su cargo como Sísifo su piedra. En su departamento le respetan… pero ha bastado un año para que no se lo tomen demasiado en serio. Y es que cada día viene con alguna ocurrencia. Y lo que es peor, piensa él que por saber de urbanismo ya sabe de todo y pontifica metiendo la pata día sí y día también. No tiene suerte Ballesteros con sus designaciones al frente de urbanismo. Se vendió el fichaje de Milà como la panacea para el lastre urbanístico de la ciudad y todo parece indicar que la cosa no va a mejorar. Pero Milà cree de veras que él está ahí para salvar Tarragona de sus agujeros negros urbanísticos. Dejemos que “el joven” Milà sea feliz en su combate contra los “molinos” urbanísticos; no en vano es el año cervantino y hacerle honores al personaje Don Quijote resulta oportuno e incluso elegante.
ELVIRA FERRANDO GÓMEZ (“Pubilla” Public Relations). Se especula si Elvira Ferrando fue una “jugada” de Ballesteros contra Abelló, o esa jugada se urdió desde dentro de CDC por alguna alma resentida con el aparato del partido (apuesten por ambas cosas).
De todas las incorporaciones consistoriales que Ballesteros se ha ido sacando de la manga, sin duda nuestra Elvira es la que más ilumina. Es la estrella invitada. No tiene puñetera idea de la mayor parte de los temas que le toca gestionar, pero le pone un derroche de simpatía; no pretende dar a entender que sabe más de lo que sabe y, aunque su peso específico en la política municipal es multiplicable por cero, se ha convertido en la cara amable del consistorio.
Si te diriges a ella para que solvente un tema seguramente te darán las uvas sin ningún resultado práctico, pero habrás conocido a una personita de trato delicioso. Es como una “cookie” de fresa y nata, como la abeja Maya de Plaza de la Font. Vive su momento princesa y lo vive intensamente. No le arruinen la historia con problemas problemáticos o un final infeliz. Dejémosla en su rol de coreógrafa consistorial del buen rollito.
ANA SANTOS (Servicios sociales a las personas seres humanos o que se les parezcan). La presento sin segundo apellido para llamar la atención de que en la web del ayuntamiento es la única que aparece así en la pantalla del gobierno, con un solo apellido. Santos pasó directamente de linotipista a pack-woman.
Novata donde las queramos encontrar, ella está convencida que puede ser la que releve a Ballesteros al frente del consistorio. Habla y se mueve como proto-candidata. Es una incansable estajanovista y siempre pendiente de los movimientos y gestos de su entorno, que después lee e interpreta como las meigas interpretan los montoncitos de huesecillos. Se lleva unos disgustos “que pa qué” cuando sus gestiones, declaraciones y acciones no se ven reflejadas en los medios de comunicación y sospecha, en silencio, que antes Cuadrado y ahora Bonet, boicotean sus aspiraciones por una especie de conjura de celos, envidias y temores. El problema es que, a diferencia de Elvira Ferrando, Santos sí está absolutamente convencida que sabe de todo y en abundancia y eso provoca salidas de pista y bastantes chistes fáciles en la casa.
Francesc Roca
FRANCESC ROCA ROSELL (Tutorías municipales). Muchos todavía no entienden por qué Roca aceptó la invitación de Ballesteros. De todas las nuevas incorporaciones, sin duda alguna, Roca es el que aportaba más caché. Su consideración profesional es alta y era pieza codiciable para cualquier partido político.
Su perfil personal no tiene nada que ver con la chernobilización que sufre el entorno de Ballesteros en los últimos años. Su área de gestión es muy concreta, no dispone de recursos significativos, pero conoce bien el paño que cepilla de la enseñanza… y el resto postureo. Si tuviese que buscar un mirlo blanco para dar el gran salto, sin duda sería Francesc Roca el escogido. No se entera de muchas cosas por táctica personal, pero realmente se entera y bien. Antes que él otros bien hallados fueron víctimas de la máquina diabólica de ambiciones y mediocridades que parasitan la alcaldía -y si no que le pregunten a Javier Tarrés -, por eso Roca prefiere no enterarse demasiado.
IVANA MARTÍNEZ VALVERDE (Basura y juventud, oh yeah). Esta buena chica es un producto “made in Juventudes Socialistas”. Y como la mayoría de productos de esa factoría no se sabe muy bien para qué sirve. No lo hace ni bien ni mal, no se sabe si está de subida o de bajada. Su ambición se circunscribe a sobrevivir. Podría estar 5 legislaturas en el consistorio y seguir en “off”.
De hecho, fíjense que el alcalde le ha encomendado un área que podría ser calificada de caliente como es la contrata de la basura, pero por eso mismo se la ha adjudicado: Ivana Martínez siempre tiene efectos analgésicos y somníferos. Y luego le agencian “juventud”, cuando es la joven menos joven que hemos conocido. No se entera, como el resto de los que le acompañan en esta entrega de El Retrovisor, pero eso le beneficia. Podría afirmarse que tiene, en el fondo, alma de funcionaria más que de política. Pero hacer oposiciones da una pereza…
INMACULADA RODRÍGUEZ MORANTA (Tárraco siesta). Es el “jarrón chino” del actual equipo de gobierno. Está cualificada curricularmente para gestionar temas de calado, pero su genoma político es muy débil. Es firme candidata a no repetir.
Pensemos que la apuesta turística de Tarragona no tiene más impulso que la de Matadepera. Incluso diría que la población vallesana nos gana. Y por eso Rodriguez viene como anillo al dedo: se acabaron los brincos y tirones de Patricia Antón, ahora toca dormir la siesta.
MARIA ISABEL NEGUERUELA MORALES (Lo que la echen). ¡Ah, señoras y señores, Negueruela! Una “echá pa’lante”. Si se tiene que bailar se baila, si se tiene que hacer la foto, pues se hace. Es una todo terreno con doble tracción. ¿Y en deportes? Bueno, en eso ya no digamos: el presidente del COE y ella amigos de toda la vida, si no vean las fotos del Sr. Blanco en su última visita a Tarragona, ¡qué coleguitas!
Negueruela tiene capacidad para multiplicarse, desdoblarse, reinventarse: igual te plancha un huevo que te fríe una corbata, o te diseña una colegiata. Simplemente que designándola a ella como responsable de deportes en la ciudad que organiza unos juegos olímpicos ya no podemos tomarnos en serio ni los juegos ni a los designadores.
La más seria es ELLA, que, sin enterarse de nada olímpicamente, le pone genio y figura. Es, por hacer comparaciones odiosas, la versión femenina y sexy de Agustí Mallol y con mejor gusto a la hora de elegir vestuario que el del Serrallo. Si le quitan deportes, puede ser una excelente regidora y con proyección de futuro.
Bueno, pues hasta aquí este breve recorrido por los avatares de los que no se enteran o se enteran poco. En la próxima, si les parece, nos asomaremos a los que se enteran… o eso dicen ellos.
“La qüestió dels abocadors no és un agradable i ens preocupa”. Aquesta ha estat la confessió de la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Ivana Martínez, que ha convocat els periodistes per explicar que des del seu departament hi ha ganes i s’està fent un esforç per reduir el nombre d’abocadors il·legals escampats pel municipi.
Martínez ha reconegut que l’existència d’aquestes deixalleries descontrolades malmeten la imatge de la ciutat i, un cop més, ha fet una crida a la consciència de la ciutadania per evitar que l’ajuntament continuï gastant diners públics per netejar terrenys quan “aquests gairebé 400 mil euros podrien ser derivats a Serveis Socials”. La regidora lamenta que s’estigui destinant recursos i personal per una qüestió d’incivisme.
Visita als abocadors
La titular de Medi Ambient i Neteja Pública, que ha visitat personalment alguns d’aquests abocadors, reconeix algunes dificultats per identificar els infractors i posar fi a aquest (mal exemple) de civisme.
Ha explicat que l’any 2015 es van recollir 416 tones de brossa i runa en terrenys públics, però el problema persisteix, atenent que és cíclic. “Passem a netejar, però dies més tard la situació es repeteix”, tot i haver-hi agents de la Guàrdia Urbana i inspectors de Medi Ambient. La dificultat es deu a la ubicació d’aquests espais que els incívics els converteixen en deixalleria incontrolada.
En el primer trimestre del 2016, l’Ajuntament ha netejat 26 abocadors il·legals, 104 tones de brossa i s’han iniciat 27 procediments administratius – l’any 2015 van tramitar 127 – per exigir als propietaris dels terrenys privats que els mantinguin nets. En els casos que la deixalleria improvisada representi un risc d’incendi i seguretat, el consistori actua per la via d’urgència. La partida pressupostària per netejar els solars públics ronda els 270 mil euros.
Col·laboració externa
L’Ajuntament, en col·laboració del departament de Justícia de Catalunya, ha creat la Brigada de Treballs en Benefici de la Comunitat, la qual s’encarrega de la neteja i manteniments d’espais litorals i forestals. Aquest grup de treball, que costa anualment uns 40 mil euros, està format per persones que han estat condemnades judicialment i que commuten la seva pena per treballs comunitaris.
La Fundació Onada també se’n fa càrrec del condicionament i l’eliminació d’abocadors il·legals en terrenys públics de sòl no urbanitzables. Aquest servei representa una despesa d’uns 20 mil euros anuals.
REDACCIÓ17 Març, 2017
Un considerable nombre de treballadors s’han fet notar en el plenari d’aquest matí quan han exhibit cartells i banderes sindicals. Només es donaven la volta i aplaudien quan algun grup municipal defensava els seus interessos i exigia la retirada de la moció que pretén modificar la plantilla del personal i retoca el catàleg de llocs de treball. Malgrat la seva protesta, PSC, PP i Unió han votat a favor de la proposta presentada per l’equip de govern, la qual és, segons han criticat els treballadors, promocions polítiques interessades i adjudicacions de places a dit.
Els regidors de la CUP han acusat l’equip de govern de “trilleros” davant una situació que no ha estat, segons diuen, gens transparent ni explicada.
La idea del govern municipal – coordinadada per les regidories de Festes i Medi Ambient – és aconseguir trobar una sortida a les deixalles que genera el consum de begudes de tot tipus en els bars, barres i l’entorn de l’espai on se celebren les festes.
a explicat que l’any 2015 es van recollir 416 tones de brossa i runa en terrenys públics, però el problema persisteix, atenent que és cíclic. “Passem a netejar, però dies més tard la situació es repeteix”, tot i haver-hi agents de la Guàrdia Urbana i inspectors de Medi Ambient. La dificultat es deu a la ubicació d’aquests espais que els incívics els converteixen en deixalleria incontrolada.
