La situació d’inseguretat que viuen diàriament els veïns de la Part Alta de Tarragona ha arribat al límit. En una reunió, els representants de la Plataforma Veïnal de la Part Alta han demanat a l’Ajuntament de Tarragona, que es prenguin mesures urgents en matèria de seguretat, incrementant el patrullatge dels cossos policials.
En la reunió, cinc representants de la plataforma van fer arribar els seus precs i reivindicacions i els regidors, Manel Castaño, Carla Aguilar, Xavier Puig, Paula Varas i Hermán Pinedo; i també el cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona i dos membres destacats dels Mossos d’Esquadra.
Detenció d’un grup de joves a la Part Alta
Els representants veïnals van denunciar que el problema no rau al carrer Ferrers, només, sinó que s’ha traslladat a altres carrers, com ara Cavallers, Nau, Major, baixada Misericòrdia, plaça dels Sedassos, plaça del Pallol, carrers de l’Enrajolat, de Sant Domènec, del Trinquet Vell, Arc d’en Toda. En definitiva, per tot el barri històric.
Els veïns també van demanar vigilància continuada durant les 24 hores del dia. Tot i que les autoritats van admetre que no tenien prou dispositius per fer-ho, però es van comprometre a intensificar els patrullatges, amb l’objectiu de treure la sensació d’impunitat que els ocupants de les cases referides tenen. A més, s’han facilitat dos nous telèfons d’emergència de la Guàrdia Urbana.
“Els representants veïnals van captar un alt grau d’implicació i moltes ganes de solucionar la situació per part de l’equip municipal. En aquest sentit, cal remarcar l’estreta col·laboració que s’ha establert entre l’Ajuntament, la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i els veïns, que ja estan treballant conjuntament en aquesta lluita contra la inseguretat”, han assegurat els veïns.
Ciutadans Tarragona ha demanat una Junta de Portaveus extraordinària per a tractar els últims episodis d’inseguretat registrats en els diferents barris de la ciutat. El líder taronja tarragoní, RubénViñuales, defensa que amb aquesta reunió es podrà proposar “una estratègia conjunta de treball per eradicar la inseguretat de tota la ciutat”.
Viñuales ha explicat que considera necessari buscar solucions a la situació i per aquest motiu ha proposat mesures integrades en el Programa de Ciutat de la formació taronja, com poden ser: millores en la plantilla de la Guàrdia Urbana i implantació de la policia de proximitat, major coordinació entre els cossos de Mossos i Guàrdia Urbana, incrementar Ia videovigilància en zones on la inseguretat és més latent, i implementant també l’ús de drons.
Finalment, RubénViñuales ha recalcat que “propostes com aquestes són les que permeten lluitar contra la delinqüència i la inseguretat de Tarragona”, donant tranquil·litat als veïns de la ciutat, i alhora atreure inversions i activitat laboral per a l’única ciutat catalana Patrimoni de la Humanitat, i no ocurrències com la construcció d’una sínia a la plaça dels Carros.
Per a Viñuales, Tarragona necessita un govern realista i amb mà ferma a l’hora de tractar la delinqüència i la inseguretat, “si no es pot donar el cas de punt de no retorn que la ciutadania no ens perdonaria mai com a responsables polítics”.
Espanya és el tercer país més segur d’Europa, amb una taxa mitjana de 45,61 delictes per 1.000 habitants. Però ja dins el territori hi ha diferències rellevants entre les seves ciutats més grans, amb Gijón al capdavant entre les més segures i Barcelona liderant les més insegures.
Fins al punt, segons les dades de la criminalitat del 2018 que publica el Ministeri de l’Interior, que la taxa d’infraccions penals per cada mil habitant de la Ciutat Comtal és quatre vegades superior a la del municipi asturià.
Amb dades del 2018, tant de criminalitat com de població, a Espanya es van registrar l’any passat 2.131.424 infraccions penals (delictes i faltes), fet que suposa 45,61 per cada mil habitant.
De les 63 ciutats espanyoles que tenen una població superior als 100.000 habitants, 28 superen la taxa mitjana.
LES MÉS INSEGURES
BARCELONA
Amb un Ajuntament encapçalat per Ada Colau, de Barcelona En Comú, la Ciutat Comtal, amb més d’1.600.000 habitants, s’ha situat al capdavant entre els urbs espanyols amb una taxa de criminalitat més elevada. En concret, 119,85 delictes per cada mil habitant, molt distanciada de la següent. L’any passat hi va haver a la capital catalana 10 assassinats o homicidis, gairebé la quarta part de tots els que es van produir en la comunitat autònoma però 18 menys que el 2017. La inseguretat preocupa els partits que concorren als comicis locals del 26M i ja s’ha col·locat al centre del debat electoral.
MARBELLA
Aquesta ciutat malaguenya de poc més de 140.000 habitants està dirigida per Ángeles Muñoz, del PP, que a més d’haver de patir les conseqüències del saqueig a les arques municipals de fa més d’una dècada, ha d’enfrontar-se a una taxa de criminalitat de 80,40 delictes per cada mil habitant. Malgrat els quatre assassinats (dos més que l’any anterior) i un notable augment del tràfic de drogues el 2018, l’any va acabar un descens en la criminalitat del 2,9 per cent, una reducció inferior, això no obstant, a la baixada del 8 per cent el 2017.
MADRID
Una taxa de 74,49 delictes per cada mil habitant deixa a la capital espanyola, la ciutat més poblada i dirigida per Manuela Carmena (Más Madrid), en el tercer lloc entre les més insegures.
L’any passat, la criminalitat en aquesta ciutat, de més de 3,2 milions d’habitants, va créixer un 2 per cent, si bé van descendir els robatoris amb violència i les sostraccions de vehicles. En l’altre plat de la balança es van situar els assassinats, amb 20, és a dir, 4 més que un any abans, i més de la meitat dels perpetrats en tota la regió (36).
TARRAGONA
Una altra ciutat catalana, Tarragona, es cola en aquest quintet amb una taxa de 73,34 infraccions penals per mil habitants. La capital del Tarragonès, dirigida amb un pacte entre PSC i PP, és una ciutat en la que la delinqüència va créixer l’any passat un 9,2 per cent. Només va haver un assassinat.
PALMA DE MALLORCA
La capital de les Balears tanca aquesta llista de les més insegures amb una taxa de 72,51 delictes per mil habitants. Té censats poc més de 409.000 i el seu Ajuntament el presideix Antoni Noguera, de Más per Mallorca. Només es va produir el 2018 una mort violenta, però el tràfic de drogues va créixer en un 51 per cent i la criminalitat en general un 3,7 per cent.
LES MÉS SEGURES
GIJÓN
Aquesta ciutat asturiana té una mica més de 270.000 habitants i està dirigida per Carmen Moriyón, de Foro. L’any passat es va registrar al municipi un sol assassinat, encara que la criminalitat va repuntar un 4,4 per cent.
Tot i així, la seva taxa de delinqüència és la més baixa de les grans ciutats: 27,48 infraccions penals per mil habitants. El 2011 ja ostentava aquest primer lloc.
LOGRONYO
Només un punt l’allunya de Gijón i col·loca a la capital de la Rioja en el segon lloc del llistat de les grans ciutats espanyoles amb menys índex de delinqüència, en concret amb 28,56 infraccions per cada mil habitant.
Cuca Gamarra, del PP, dirigeix una ciutat que supera els 150.000 habitants i en la que el 2018 no hi va haver cap mort violenta. La criminalitat va créixer, això no obstant, un 1,1 per cent.
OVIEDO
L’altra gran ciutat del Principat, Oviedo, és la tercera més segura del país, amb una taxa de criminalitat de 29,62 delictes per cada mil habitant.
A les seves poc més de 220.000 persones empadronades les dirigeix el socialista Wenceslao López. Tampoc no va ser escenari de cap assassinat l’any passat i encara que els robatoris i el tràfic de drogues van disminuir, la criminalitat va pujar en general un 8,6 per cent.
TORREJÓN DE ARDOZ
Governada per Ignacio Vázquez, del PP, aquest municipi madrileny de 129.000 habitants, va tancar l’any passat amb una taxa de criminalitat de 31,26 infraccions penals per cada mil habitant, amb zero homicidis i amb un increment de la delinqüència de amb prou feines el 0,8 per cent. I si hi ha algun delicte que l’any passat va descendir notablement, aquest va ser el del tràfic de drogues.
Honestament no hi ha qui entengui la ‘seguretat’ d’aquesta ciutat. Millor dit: és difícil entendre el pla de seguretat que hi ha establert. Que se sàpiga, Espanya continua estant en alerta 4 per possible amenaça terrorista. Això vol dir que tota la prudència és poca i que qualsevol distracció pot esdevenir fatídica.
Tots ens recordem que va haver-hi una temporada en què, per exemple, els que passejàvem per la Rambla Nova de Tarragona havien de driblar les barreres de ciment macís (algunes d’elles cedides per l’Autoritat Portuària). Algunes ciutats han optat per jardineres, pilons o elements que a banda de protegir els vianants són decoratius.
En la majoria dels municipis on s’han instal·lat aquests protectors és molt difícil que els remogui si no és per raons excepcionals. A Tarragona, tal com podem veure en les fotografies, les barreres apareixen i desapareixen. Hi ha dies que estan col·locades de forma estratègica per complicar la vida a aquells que volen atemptar contra les persones. Però hi ha ocasions en què podem trobar-les arraconades, provocant una imatge d’inutilitat i d’abandó.
És per això que insistim en la dificultat a l’hora d’entendre el pla de seguretat activitat, tenint en compte que estem a nivell 4 d’alerta terrorista. Esperen a que passi algo per prendre’s seriosament la seguretat?
La regidora de Seguretat Ciutadana assegura que no hi ha registres de robatoris en els darrers dies i que el regidor està disponible per parlar amb els veïns i buscar-ne una solució
Alguns dels veïns de la Part Alta estan que trinen. Estan cansats que les seves inquietuds i preocupacions siguin obviades o menystingudes, sobretot pel govern municipal. Consideren que només se’ls escolta quan les seves denúncies tenen ressò als mitjans de comunicació o a les xarxes socials. Aquest cop, els veïns no es queixen del soroll o dels actes incívics, però sí d’inseguretat. Alguns dels residents en la Part Alta han informat la Guàrdia Urbana de la ‘visita’ sospitosa d’uns joves magrebins (camuflats) que ‘controlen’ algunes cases amb l’objectiu, insisteixen, d’accedir, per la força, al seu interior i poder protagonitzar alguns robatoris.
Un empresari va compartir al seu perfil de Facebook que durant de la “setmana passada quatre o cinc individus, menors d’edat, han estat forçant les portes de vàries cases de lloguer que hi ha al Carrer Ferrers, on viu gent gran sola”. Davant la percepció d’inseguretat “i la por”, els veïns van trucar a la Guàrdia Urbana, però van obtenir com a resposta que “no podien fer res si no els agafaven in fraganti”. La resposta per part de la policia municipal va deixar els veïns estupefactes i submergits en una terrible sensació d’impotència i d’abandó.
En considerar que la policia només actuaria després d’un robatori, un dels veïns va decidir “sortir a la terrassa, càmera en mà” i intentar “agafar-los in fraganti”, enfilant-se per les canonades fins a un primer pis o rebentant el pany d’una porta. Els veïns lamenten “l’actitud” (poc preventiva) de la Guàrdia Urbana. Entenen que no fa sentit que la policia faci cas omís a la percepció d’inseguretat que es viu darrerament en alguns carrers de la Part Alta, optant pel refrany popular: “casa robada, panys a la porta”.
Els veïns expliquen que ja dies que aquests menors “estan donant temps per la zona, esperant un descuit per fer de les seves”. I el més curiós, relaten, és que no es veu policia per enlloc. També es queixen que hi ha un indigent es refugia en les ruïnes romanes on fa foc per escalfar-se, sense que ningú el controli. “Qualsevol dia passarà el pitjor i aleshores tot seran lamentacions”, adverteixen els veïns, cansats de la inoperància de l’Ajuntament de Tarragona i la passivitat de la Guàrdia Urbana. Es comenta que aquests joves són els mateixos que ‘ronden’ per l’Albada.
Ajuntament obert al diàleg
En ser confrontada amb aquesta situació, la Regidoria de Seguretat Ciutadana ens ha informat que el regidor Pau Pérez està a la disposició dels veïns per abordar aquesta problemàtica i buscar-ne solucions.
No obstant això, han insistit que no tenen cap constància de cap onada de robatoris a la Part Alta, tot i que s’estan fent les diligències pertinents per poder resposta a la percepció d’inseguretat per part dels veïns de la Part Alta.
Un agent de la Guàrdia Urbana a la Plaça dels Sedassos
La Guàrdia Urbana ha reforçat la seva presència a la Plaça dels Sedassos. Aquest indret s’ha convertit en els darrers mesos en el blanc de les crítiques dels partits de l’oposició perquè consideren que aquella plaça de la Part Alta és l’habitat de persones que posen de manifest la manca de civisme i provoquen, amb les seves actituds, una sensació d’inseguretat.
Tant el PP com CiU han reclamat al conseller de Seguretat Ciutadana, el socialista Carles Castillo, que pregués les mesures escaients perquè la policia controlés més i millor aquell indret, de manera a evitar que l’aglomeració d’anti sistema que, a banda de consumir estupefaents, pertorben el descans dels veïns i allunyen els turistes. L’oposició insisteix en la necessitat d’incrementar el patrullatge policial.
Sobre la polèmica de la Plaça dels Sedassos, Carles Castillo va demanar a l’oposició sentit de la responsabilitat i evitar caure en el populisme barat. Reclama sentit comú i que, amb objectiu purament electoralistes, no es barregi incivisme amb inseguretat.
El màxim responsable polític de la Guàrdia Urbana ha assegurat que els incívics de la Plaça dels Sedassos “no són ocupes, són cafres amb qui no es pot dialogar”.
En els darrers dies, tant els Mossos d’Esquadra com la policia local han intensificat la seva vigilància en alguns dels punts calents que contribueixen a un sentiment d’inseguretat, tot i que Tarragona és, sens dubte, una ciutat segura.
Forns lamenta que la Guàrdia Urbana disposi només de 6 patrulles de proximitat (tres de matí i altres tres a la tarda) en una ciutat amb més 140 mil habitants
Tarragona és una ciutat segura, però hi sectors de la societat que comencen a tenir una percepció diametralment oposada. I això es deu a la manca de visibilitat de les patrulles de la policia de proximitat en algunes zones on han incrementat les actituds incíviques, els actes vandàlics i les activitats delictives. Victòria Forns durant la roda de premsa
En una trobada amb els periodistes, la portaveu municipal de CiU, Victòria Forns, s’ha manifestat preocupada amb la “degradació de la convivència” i ha criticat l’alcalde Ballesteros per presidir un govern que se sent còmode en la inacció i i el líder del PP per fomentar la demagògia i el populisme en una àrea tan sensible com la seguretat.
Després d’insistir que l’alcalde socialista encapçala un govern que no pren decisions, ha titllat d’inadmissible que en una ciutat de 140 mil habitants només hi hagi sis parelles policials de proximitat (tres al mati i tres a la tarda).
La regidora convergent reclama “més policia a peu” per frenar el sentiment de seguretat que comença a quallar entre alguns ciutadans.
Forns ha informat que la Guàrdia Urbana de Tarragona disposa de gairebé 300 agents i per tant qualifica d’incomprensible que no es vegi patrulles a peu. “Si hi ha alguna cosa que no funciona s’haurà de repassar i reestructurar-les. La paràlisi és perillosa i el populisme encara ho és més. No fer res i dir que estem lligats de mans no és la millor resposta”, ha subratllat. Polítiques pedagògiques
La seguretat ha de ser, en la seva opinió, la prioritat del govern de Ballesteros, el qual ha de passar de les paraules a l’acció.
Forns diu que CiU té, en l’àmbit de la seguretat, “una proposta molt clara” i sense incrementar la partida pressupostària. Així, defensa una major presència policial al carrer, la posada en marxa de les càmeres de videovigilància, sobretot en la part baixa de la ciutat i més patrullatge (a peu) en les zones de major conflictivitat.
CiU està preocupada amb la (in)seguretat a Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Plaça dels Sedassos, Plaça dels Infants a la part baixa i a Camp Clar.
Forns rebutja les polítiques punitives basades en l’ànim recaptatori i defensa una major mediació amb els grups que protagonitzen els episodis incívics, polítiques més dissuasives acompanyades d’una important component pedagògica.
L’objectiu no és estigmatitzar ningú ni crear una “Llei de Vagos y maleantes”, ha dit la portaveu convergent, recordant que cal apostar també per les polítiques socials.
Victòria Forns adverteix al govern socialista que no prendre decisions és contraproduent, ja que no s’està resolent un problema que, amb voluntat política i sentit de la responsabilitat, té solució perquè “Tarragona és una ciutat segura”.
Forns lamenta que la Guàrdia Urbana disposi només de 6 patrulles de proximitat (tres de matí i altres tres a la tarda) en una ciutat amb més 140 mil habitants
Tarragona és una ciutat segura, però hi sectors de la societat que comencen a tenir una percepció diametralment oposada. I això es deu a la manca de visibilitat de les patrulles de la policia de proximitat en algunes zones on han incrementat les actituds incíviques, els actes vandàlics i les activitats delictives.
Victòria Forns durant la roda de premsa
En una trobada amb els periodistes, la portaveu municipal de CiU, Victòria Forns, s’ha manifestat preocupada amb la “degradació de la convivència” i ha criticat l’alcalde Ballesteros per presidir un govern que se sent còmode en la inacció i i el líder del PP per fomentar la demagògia i el populisme en una àrea tan sensible com la seguretat.
Després d’insistir que l’alcalde socialista encapçala un govern que no pren decisions, ha titllat d’inadmissible que en una ciutat de 140 mil habitants només hi hagi sis parelles policials de proximitat (tres al mati i tres a la tarda).
La regidora convergent reclama “més policia a peu” per frenar el sentiment de seguretat que comença a quallar entre alguns ciutadans.
Forns ha informat que la Guàrdia Urbana de Tarragona disposa de gairebé 300 agents i per tant qualifica d’incomprensible que no es vegi patrulles a peu. “Si hi ha alguna cosa que no funciona s’haurà de repassar i reestructurar-les. La paràlisi és perillosa i el populisme encara ho és més. No fer res i dir que estem lligats de mans no és la millor resposta”, ha subratllat.
Polítiques pedagògiques
La seguretat ha de ser, en la seva opinió, la prioritat del govern de Ballesteros, el qual ha de passar de les paraules a l’acció.
Forns diu que CiU té, en l’àmbit de la seguretat, “una proposta molt clara” i sense incrementar la partida pressupostària.
Així, defensa una major presència policial al carrer, la posada en marxa de les càmeres de videovigilància, sobretot en la part baixa de la ciutat i més patrullatge (a peu) en les zones de major conflictivitat.
CiU està preocupada amb la (in)seguretat a Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Plaça dels Sedassos, Plaça dels Infants a la part baixa i a Camp Clar.
Forns rebutja les polítiques punitives basades en l’ànim recaptatori i defensa una major mediació amb els grups que protagonitzen els episodis incívics, polítiques més dissuasives acompanyades d’una important component pedagògica.
L’objectiu no és estigmatitzar ningú ni crear una “Llei de Vagos y maleantes”, ha dit la portaveu convergent, recordant que cal apostar també per les polítiques socials.
Victòria Forns adverteix al govern socialista que no prendre decisions és contraproduent, ja que no s’està resolent un problema que, amb voluntat política i sentit de la responsabilitat, té solució perquè “Tarragona és una ciutat segura”.
Fernández, Castillo i Morón
La seguretat d’una ciutat només es combat per dues vies: rigor i demagògia. Aquest és el posicionament del regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona en relació a les crítiques del PP envers l’incivisme que es viu a la ciutat.
Carles Castillo, en una compareixença davant els periodistes després de la Junta Local de Seguretat, ha assegurat que “serem intolerants i implacables amb l’incivisme i la inseguretat”.
Després d’enviar un missatge de tranquil·litat a la societat i de deixar clar que Tarragona és de les ciutats més segures de l’estat, ha dit amb molta vehemència que farà els possibles per perseguir els “cafres” amb els quals és impossible mantenir diàleg, perquè el seu únic objectiu és entorpir la (bona) convivència.
El màxim responsable de la seguretat a Tarragona, flanquejat pels responsables de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra Enrique Fernández i Jaume Morón respecivament, ha evitat les “actituds triomfalistes” perquè hi ha zones de la ciutat que requereixen més atenció, seguiment i actuació policial.
La Plaça dels Sedassos i la part baixa de la ciutat són dos punts calents en qüestions d’inseguretat, però estan identificats i controlats per les forces policials.
La sensació d’inseguretat ciutadana és quelcom que l’Ajuntament vol frenar. Per aquest motiu, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana estan coordinats per declarar la guerra a tots aquells que contribueixen a la “mala convivència”. Carles Castillo en la trobada amb els periodistes
Carles Castillo han donat a conèixer el resultat de les actuacions policials. Unes dades que li permet pensar que “estem en el bon camí”, tot i que “no m’atreveixo a treure pit en una cosa tant seriosa com és la seguretat. No podem aprofitar per fer demagògia per qüestions electorals”.
En relació a les acusacions del PP, el regidor socialista ha fet “un crit a la responsabilitat política” i ha demanat als populars que s’allunyin de la demagògia.
No està d’acord en endurir les sancions econòmiques, sobretot perquè està manifestament contra “les maraques de matxin”.
Considera que és més pedagògic és més fructífer és apostar, en una via inicial, per apostar per pressió policial i perseguir i atacar els incívics.
Castilla ha dit que en matèria de seguretat és realista i que no pretén amagar cap realitat. No obstant, “hem de ser seriosos” i continuar coordinant les actuacions policials, ja que “no estem davant de grup organitzats, sinó d’oportunistes”.
Ha demanat també que no es barregi incivisme amb inseguretat. Fent referència a la problemàtica de la Plaça dels Sedassos, ha deixat clar que “no són ocupes, són cafres amb qui no es pot dialogar”.
El polític té clar que no permetrà que uns quants perjudiquin la tranquil·litat dels veïns i que contribueixin a l’increment de la sensació d’inseguretat a Tarragona.
Durant l’estiu, el Bosc de la Marquesa està força vigilat per les diferents policies.
A Bonavista es viu una alarmant sensació de por i impotència. Propietaris d’alguns bars asseguren que hi ha una onada de robatoris que comença a ser molt preocupant. Al Carrer Vint, just al costat de l’emblemàtic Mercat de Bonavista, hi ha un bar que rebre, en una sola setmana, la visita inesperada d’uns lladres. I si passegem pel carrer ens expliquen històries que poden justificar la sensació d’inseguretat que es viu en aquell barri. Osorio ensenya la nova protección per les màquines
Ahir a la matinada, cap als vols de les 3, un encaputxat va trencar la porta del Bar El Paso per robar els diners de les dues màquines de l’atzar que hi ha al local. Primer va intentar accedir al supermercat que hi ha al costat, però com no poder assolir el seu objectiu, va fixar-se en el bar.
La gerent d’El Paso, Eliana Osorio, ha confessat tenir por i que hi ha una sensació d’inseguretat al barri. El lladre, es pensa que va comptar amb un col·laborador, va entrar al bar i se’n va endur 1500 euros d’una de les màquines. Segons Osorio, l’encaputxat “no va poder agafar els diners de l’altra màquina, segurament, perquè va saltar l’alarma”.
No és la primera vegada que el bar El Paso ha estat víctima d’un robatori. “Fa tres anys ja van entrar aquí per la part del darrere des d’una casa que estava deshabitada”, explica Eliana, recordant que, aleshores, era empleada.
Eliana Osorio espera que identifiquin el lladre i demana a la policia una mica més de vigilància per evitar que la sensació d’inseguretat augmenti.
De moment, “haurem de pagar els 1500 euros que ens han robat de la màquina perquè l’assegurança no se’n fa càrrec”, ha explicat la gerent d’El Paso.
Responsables de la Guàrdia Urbana quan contactats per La República Checa TV ha manifestat que entén la preocupació dels afectats, però minimitza el sentiment d’inseguretat, ja que es continua fent les patrulles de proximitat de seguretat ciutadana, les quals tenen com a principal objectiu prevenir els episodis que contribueixen a un augment del sentiment d’inseguretat o de por.
REDACCIÓ13 Juliol, 2020
REDACCIÓ
n les ruïnes romanes on fa foc per escalfar-se, sense que ningú el controli. “Qualsevol dia passarà el pitjor i aleshores tot seran lamentacions”, adverteixen els veïns, cansats de la inoperància de l’Ajuntament de Tarragona i la passivitat de la Guàrdia Urbana. Es comenta que aquests joves són els mateixos que ‘ronden’ per l’Albada.
