El director del Pius Hospital de Valls, El Dr. Anton Benet Català, assumirà la gerència de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus a partir del pròxim 1 de novembre, prenent el relleu al doctor Mateu Huguet.
Benet, reusenc de 59 anys és llicenciat en medicina i cirurgia, metge especialista en medicina interna i actualment director de l’hospital de Valls.
Fonts del Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) apunten que la seva carrera assistencial compta amb una llarga experiència en el sistema públic de salut. Ha desenvolupat atenció primària i hospitalària a l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona, l’Hospital Universitari Joan XIII, el Pius Hospital de Valls o el Consorci Sanitari Integral Hospital Dos de Maig.
Pel que fa a la gestió en serveis de Salut ha ocupat diferents càrrecs al Pius Hospital de Valls i també ha estat director de l’Hospital Dos de Maig i l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí.
Al seu torn, des del CatSalut s’agraeix la tasca del doctor Mateu Huguet al capdavant de la gerència de l’Hospital Sant Joan de Reus des del setembre del 2018.
Des de denouReus volem fer avinent la nostra preocupació per l’anunci fet ahir de cessió efectiva del nostre Hospital a la Generalitat en tant que no aclareix algunes qüestions fonamentals. És per això que en els propers dies sol·licitarem informació a l’Ajuntament del contingut d’aquest acord i en el moment en que tinguem tots els elements de judici clars exposarem quina és la nostra posició al respecte.
En qualsevol cas, ja avancem que, tal i com venim dient en darrers mesos, no estem d’acord en cedir el nostre Hospital i entenem que el desastre en la gestió dels darrers anys respon a la incompetència dels responsables polítics que, al final, han generat incertesa en els propis treballadors i un dèficit insostenible.
Creiem que la Generalitat ha contribuït al desmantellament del nostre Hospital reduint la seva activitat i establint un Pla Estratègic que el converteix en un Hospital comarcal, minvant les seves funcionalitats i potencialitats i comptant amb la complicitat dels nostres representants polítics per justificar aquesta solució final.
En qualsevol cas, entenem que una decisió política d’aquesta transcendència no es pot fer sense comptar amb l’opinió dels reusencs, i demanem que, en aquest any de marge que sembla que no serà efectiva aquesta cessió, s’obri un procés participatiu que escolti els reusencs i que haurà d’acabar, necessàriament, amb la convocatòria d’un referèndum sobre si estem d’acord amb la solució plantejada i sobre quin ha de ser el model sanitari que volem i en quines condicions.
L’Hospital Sant Joan de Reus indemnitzarà amb 115.000 euros a la dona d’un pacient mal diagnosticat que, finalment, va morir.
El pacient, un home de 46 anys, va acudir tres vegades entre gener i febrer del 2014 al seu metge de capçalera amb els símptomes de molèsties a l’ull dret, lleganyes, secrecions a l’ull i obstrucció nasal, segons la sentència.
El metge el va tractar amb antibiòtics i, com no millorava, el va derivar a l’especialista de l’Hospital Sant Joan de Reus.
El oculista li va practicar un TAC orbitari i li va diagnosticar una “lesió expansiva a la cara interna de l’òrbita dreta més suggestiva de limfoma que de pseudotumor inflamatori”.
Com el pacient no millorava, se li va practicar llavors una biòpsia “que va ser interpretada erròniament” com a pseudotumor inflamatori.
El diagnòstic no va variar tot i que el pacient empitjorava, va perdre pes, suava copiosament i tenia dificultats per caminar.
Onze mesos després, el desembre del 2014, va anar al servei d’Urgències de l’hospital amb febre, anorèxia, sudoració profunda i dificultat per caminar, entre d’altres símptomes.
Els metges li van ingressar i el diagnòstic, aquest cop encertat, era d’un tumor maligne (síndrome limfoproliferativa) que el pacient ja no va poder superar.
L’Hospital Sant Joan de Reus ha fet públic que les anàlisis efectuades tant al centre com en altres de referència a Catalunya no han pogut confirmar la presència d’enterovirus en cap de les mostres analitzades de la nena de Reus que va morir el 27 de març.
En un comunicat, el centre defensa la seva actuació en tot el procés, seguint el protocol del departament de Salut, que recomana l’ingrés hospitalari quan apareix una simptomatologia aguda greu i no davant de la presència de simptomatologia lleu.
L’Ajuntament de Reus també ha defensat que l’escola bressol municipal la Ginesta, on anava la nena, va aplicar els protocols establerts relatius a la neteja i desinfecció els espais del centre tan bon punt va tenir coneixement del cas. La nena va ser visitada dos cops pels pediatres dels serveis d’urgències de l’Hospital Sant Joan de Reus amb una simptomatologia lleu i habitual de l’època de l’any, sense presentar cap signe d’alarma i en un entorn de no alerta epidemiològica, segons explica el comunicat del centre.
El 27 de març, la pacient va tornar al servei d’urgències i va presentar signes fora dels habituals. En aquest punt, el centre va decidir realitzar-li un TAC i una punció lumbar. Un cop fets públics els resultats, es va decidir que quedés ingressada per avaluar l’evolució. Hores després de l’ingrés a l’hospital, la nena va presentar un empitjorament clínic sobtat i es va activar el SEM per traslladar-la a l’UCI pediàtrica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, a Barcelona. Malgrat totes les mesures terapèutiques, la nena va morir.
Segons el comunicat de l’Hospital Sant Joan, els pediatres del centre van alertar els metges de la Vall d’Hebron que aquest podia ser un cas excepcional. Amb tot, recorden que el president de la Societat Catalana de Pediatria apunta que “és impossible” diagnosticar el quadre neurològic que provoca l’enterovirus en les fases inicials.
Els pares pensen denunciar-ho El text de l’Hospital Sant Joan apunta que la família de la nena ha estat informada en tot moment per part del centre i que també s’ha lliurat “tota la documentació” que s’ha sol·licitat a mesura que ha estat disponible. Segons ha explicat la família en una entrevista al ‘Diari de Tarragona’, es plantegen denunciar l’hospital per negligència.
La regidora de Salut de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, ha lamentat la mort de la nena i ha reiterat el condol del consistori aquest divendres. Llauradó, que ha volgut transmetre un missatge de calma a la ciutadania, ha apuntat també que les escoles bressol municipals van enviar dijous el protocol difós per Salut.
Segons va exposar dijous el departament de Salut, el cas de la nena presentava un quadre clínic similar al que presenten els casos greus de l’enterovirus A-71, és a dir, rombencefalitis.
Els investigadors consideren que hi podrien haver indicis evidents que per fer front al lloguer s’estigui extraient diners del sistema sanitari de Salut, en perjudici de la qualitat assistencial del centre i dels seus usuaris.
El cas Innova i tot el seu entramat judicial continua aportant novetats interessants, sobretot després de l’aparent canvi d’estratègia de defensa del cervell de la trama Josep Prat. Fonts properes a l’escàndol apunten que s’estaria analitzant la documentació relativa als més de 6 milions d’euros que l’Hospital de Reus paga cada any a l’ajuntament de la capital del Baix Camp en concepte de lloguer per l’ocupació del solar de propietat municipal, una renda que el mateix alcalde Carles Pellicer va confirmar la setmana passada en la seva conferència anual de l’estat de la ciutat.
En concret, el jutge instructor podria estar especialment interessat en inquirir per què i en quins termes el consistori cobra lloguer pel sòl ocupat per un equipament que és de propietat municipal i que, a més a més, està dedicat a prestar un servei públic amb diners procedents de la Conselleria de Salut de la Generalitat.
El jutge Diego Álvarez
La investigació del lloguer i altres pagaments – que el majestuós Hospital de Sant Joan ha fet a l’Ajuntament, com ara l’aigua o l’IBI – podrien formar part de la peça separada número 5 del cas Innova, sota secret de sumari, i que ha de servir per aclarir si hi ha cap irregularitat en les sospitoses relaciones econòmiques dels diferents actors que van intervenir en l’entramat d’Innova.
S’intenta saber per què l’Hospital paga un lloguer astronòmic a l’ajuntament quan es tracta d’una propietat municipal. S’intenta conèixer les condicions contractuals, qui les va signar, a qui afavoreix i sobretot si s’està cometent algun il·lícit penal. S’està donant un ús diferent als diners que Salut disponibilitza per l’atenció sanitària?
Problemes que no s’entenen
Pel que fa a l’esmentat lloguer, en els estaments judicials grinyola el fet que diners del Servei Català de la Salut destinats a activitat assistencial vagin finalment a parar a les arques municipals de Reus, especialment quan l’Hospital Sant Joan està en boca de tothom pels seus problemes econòmics (1,9 milions d’euros de dèficit reconegut), la seva incapacitat per pagar les bonificacions anuals als seus treballadors i per reduir les (llargues) llistes d’espera al seu àmbit geogràfic d’actuació.
A data de desembre de 2015, l’Hospital de Sant Joan acumulava més de 4.000 pacients pendents de ser operats, quantitat que curiosament es podria atendre en el termini d’un any amb una dotació pressupostària d’uns 7 milions d’euros, justament l’import del lloguer que l’Hospital està pagant a l’Ajuntament de Reus.
Des del comitè d’empresa de l’Hospital s’ha demanat a l’Ajuntament que redueixi el preu del lloguer perquè el centre sanitari disposi de més recursos, fet que de moment el consistori ha declinat sense donar cap explicació consistent.
Un cas únic
Altres fonts consultades per aquest digital denuncien que el pagament de lloguer per part de l’Hospital de Reus a l’ajuntament, governat pel convergent Carles Pellicer, és un dels pocs casos, si no l’únic, que es registra a tot Catalunya. De fet, la fórmula habitual per a la instal·lació d’un equipament de servei públic, com ara hospitals o centres docents, es vehicula a través de la cessió gratuïta d’uns terrenys municipals a canvi de la construcció i l’execució del servei per part de l’administració competent.
A Reus, en canvi, es cobra un lloguer que supera els 6 milions d’euros anuals. La justícia estaria interessada a inquirir la legalitat d’aquest lloguer i, sobretot, l’origen dels diners amb els quals l’hospital paga. Avui en dia l’activitat del Sant Joan és gairebé la seva totalitat en concertació amb el CatSalut, que constitueix la seva única via d’ingressos econòmics.
Els investigadors consideren que hi podrien haver indicis evidents que per fer front al lloguer s’estigui extraient diners del sistema sanitari de Salut, en perjudici de la qualitat assistencial del centre i dels seus usuaris.
L’Hospital de Sant Joan de Reus ha augmentat el seu dèficit a 3 milions d’euros en sumar els sous pendents per objectius de la plantilla, que ascendeixen a 1,9 milions.
L’hospital ja havia comunicat un dèficit de 1,1 milions d’euros i ahir la plantilla va protestar perquè tenen pendents de cobrar part del sou per objectius.
El consell d’administració ha aprovat fer provisió aquesta retribució variable per objectius de 1,9 milions d’euros, de manera que el desequilibri pressupostari passa a ser de 3 milions.
Aquesta mesura no comporta el pagament dels objectius a dia d’avui, si bé, tal com s’estableix en el conveni col·lectiu del centre, s’obre de manera immediata un període de negociació amb els treballadors.
El consell també ha acordat demanar a la direcció que elabori un pla de reequilibri, que garanteixi el manteniment dels serveis que es presten als usuaris i contribueixi a revertir aquesta delicada situació.
Tal com ja es va anunciar, s’obriran les negociacions amb CatSalut perquè es reconegui el nivell 5 de l’hospital (ara té nivell 4) el que li permetria accedir a més finançament, d’acord amb la seva activitat i estructura actual.
L’Hospital Sant Joan de Reus ha baixat a segona divisió i el candidat socialista a l’alcaldia, Francesc Vallès, creu haver arribat el moment de canviar l’entrenador. Les dades, fetes publiques aquest dilluns en roda de premsa i aconseguides, a través de la plana web del Servei Català de Salut – perquè “la direcció política de l’Hospital no ens les ha volgut proporcionar” –, marquen un abans i un després entre el darrer any del tripartit el desembre de l’any passat.
“L’Hospital de Reus registrava 1.009 persones en llistes d’espera per a operacions quirúrgiques el 2010. El 2014 eren 1.552, és a dir, un 53,8% més”, explicava el també diputat al Congrés. “I en la mateixa línia, el 2010 la mitjana del temps d’espera per a una operació era de 3,35 mesos a Reus mentre que a la resta de Catalunya la mitjana era de 4,11 mesos. Quatre anys després, la situació s’ha invertit i mentre a Reus has d’esperar 7,92 mesos, a la resta de Catalunya ho han de fer una mitjana de 5,77 mesos”.
No s’estima l’hospital Vallès rebutja atribuir la baixada en picat de l’Hospital Sant Joan ha “l’herència rebuda. Les dades són inqüestionables i parlen d’un desgavell del que n’és responsable per una part la Generalitat” via reducció de pressupostos de Sanitat, però especialment, perquè al capdavall les eleccions que venen són les locals i el que cal és fixar l’objectiu, l’actual alcalde convergent, Carles Pellicer. “Ja quan es construïa el va combatre, fins el punt que va arribar a dir que era massa gran i massa petit alhora. Ara és incapaç de gestionar-lo perquè li fa por la complexitat i no s’estima aquest hospital”.
El candidat socialista ha recordat que l’hospital “és un e municipal” per molts dubtes que hagin sorgit sobre el futur de Sagessa i que en els darrers tres anys ha tingut ”fins a tres directors generals designats per l’alcalde. Ara tenim un director de l’hospital interí i un d’urgències que va dimitir. Això és deixadesa i algú se n’ha de fer responsable”.
Reus vulnerable I més si tenim en compte que en la darrera avaluació d’eficiència dels hospitals catalans Reus estava a la cua de la classificació, quan fa quatre anys era de Champions. “Per molt que estigui en desacord amb aquesta decisió, der menys eficients implica perdre fins un 5% de finançament. Alhora, l’Hospital de Sant Joan no va poder aspirar a ser de nivell cinc i es va quedar al quatre sense que ningú de l’equip de govern municipal es preocupés en saber perquè – es queixava Vallès –. Això vol dir perdre 15 milions d’euros en els propers anys si s’acaba aplicant”.
Potser per això, Vallès va deixar anar que “em preocupa el fet que Reus no estigui ’sobrevolant’ la planificació dels plans funcionals” que estan cuinant el departament de Sanitat i Santa Tecla al territori. “Si no hi ets –dins del debat-, Reus pot ser més vulnerable i pot passar qualsevol cosa”.
L’actual director del servei d’oftalmologia de l’Hospital Sant Joan de Reus, Pere Romero Aroca, ha estat nomenat director en funcions de l’Hospital Sant Joan de Reus. De 55 anys, és llicenciat en medicina i cirurgia amb grau de doctor i especialista en oftalmologia.
De fet, Romero és l’actual director del servei d’oftalmologia del centre des de l’any 2000 i metge del centre des de l’octubre de 1990. Romero substitueix en el càrrec a la doctora Pilar Closa, que el passat 14 de novembre va iniciar un nou projecte professional fora de la demarcació de Tarragona.
El seu nomenament permet resoldre aquest buit en la direcció fins a l’elecció d’un nou director de forma definitiva. En els pròxims dies s’obrirà un procés de selecció.
El gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Josep Mercadé, ha defensat que els hospitals de Tarragona i Reus han augmentat la seva activitat assistencial respecte l’any passat, responent així les queixes dels sindicats de salut sobre el tancament de llits o les llistes d’espera als centres tarragonins. Així mateix, ha exposat que durant el primer semestre del 2014, i respecte el mateix període del 2013, s’ha reduït un 8,5% la llista d’espera dels pacients pendents d’intervenció i un 13% el seu temps d’espera -passant d’uns set mesos i mig a uns sis i mig-. També ha destacat que la unitat d’hemodinàmica ha vist incrementada la seva activitat al 2013 en un 34,5%, si es compara amb la del 2011.
Aquest l’estiu “hem tancat menys llits dels que havíem previst”, ha afirmat Josep Mercadé. En aquest sentit ha detallat que al mes d’agost a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona estava previst tancar 69 llits, mentre que finalment se n’han clausurat 42. D’aquesta manera, ha assegurat, “s’intenta adequar els llits que tenim a l’hospital a les necessitats”. Segons els gerent, amb els quiròfans ha passat exactament el mateix i l’activitat quirúrgica ha estat superior a la de l’any passat.
Reducció de les llistes i dels temps d’espera
Segons les darreres dades del Departament de Salut a Tarragona, el nombre de pacients pendents d’intervenció a la regió ha passat de 16.120 al juny del 2013 a 14.739 al juny del 2014, amb una reducció d’un 8,5%, i el seu temps d’espera s’ha reduït d’un mes en el mateix període. Pel que fa a la llista d’espera dels catorze grups garantits -procediments pels quals la intervenció s’hauria de realitzar abans de sis mesos-, ha passat de 6.036 pacients al juny del 2013 a 5.836 al juny del 2014, amb un descens del 3,3%, i el seu temps d’espera s’ha reduït en mig mes -ara es troba en gairebé quatre mesos i mig-.
L’activitat a l’Hospital de Sant Joan ha augmentat
Referent a la unitat d’hemodinàmica, ha vist incrementada la seva activitat al llarg del 2013. Així, mentre al 2011 es van atendre 1.684 pacients, al 2013 van ser 2.265, un 34,5% més.
Al primer semestre del 2014, a més, ja se n’han atès 1.178, la qual cosa fa pensar a Mercadé que a finals d’any el total continuarà creixent respecte els anys passats. En el codi infart, que des del 2012 té cobertura de 12 hores tots els dies de la setmana, s’han doblat els casos activats del 2011, amb 128, al 2013, amb 257. Durant el primer semestre del 2014 s’han activat 150 casos.
Diu Salut que Joan XXIII no ha reduït activitat
Mercadé s’ha felicitat per aquestes xifres i les ha atribuït al fet que hi ha més activitat quirúrgica al territori. En la mateixa línia ha agraït l’esforç que ha fet el sistema sanitari en general durant els anys de recessió econòmica, i ha destacat que continua oferint “un bon nivell, un bon servei i una bona qualitat”.
Compromisos de futur
El principal compromís de futur que ha adoptat el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona de cara al 2015 és el manteniment del pressupost del 2014, d’uns 584 milions d’euros, “per garantir que el model no patirà més reduccions”. Mercadé també ha apuntat, però, dos objectius més. D’una banda ha anunciat que el departament realitzarà una anàlisi de les causes de la mort per ofegament -una incidència que aquest estiu a la regió del Camp de Tarragona ha estat superior a l’any passat-, i que de les conclusions se’n faran els plans oportuns.
D’altra banda, ha avançat que, abans de final d’any, tots els serveis d’urgències dels centres hospitalaris informaran els pacients del temps d’espera pel seu grau de complexitat i també del volum de malalts atesos. En una segona fase, al llarg del 2015, es donarà també informació dels centres de l’àrea d’influència, de manera que el pacient podrà decidir si vol dirigir-se a un altre centre on el temps d’espera sigui més baix. Tot plegat, ha afirmat Mercadé, en un “exercici de transparència i d’informació a la gent”.
REDACCIÓ25 Setembre, 2020
El director del Pius Hospital de Valls, El Dr. Anton Benet Català, assumirà la gerència de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus a partir del pròxim 1 de novembre, prenent el relleu al doctor Mateu Huguet.
REDACCIÓ
A data de desembre de 2015, l’Hospital de Sant Joan acumulava més de 4.000 pacients pendents de ser operats, quantitat que curiosament es podria atendre en el termini d’un any amb una dotació pressupostària d’uns 7 milions d’euros, justament l’import del lloguer que l’Hospital està pagant a l’Ajuntament de Reus.
