Arxius de germà bel | Diari La República Checa

Germà Bel va néixer a les Cases d’Alcanar al 1963. És economista i és el cap de llista per la circumscripció de Tarragona de la candidatura ‘Junts pel Sí’. Entre els anys 2000 i 2004 va ser Diputat per Barcelona al Congrés sota les sigles del PSC. Creu que Catalunya pot ser un estat si la gent vol que ho sigui. No sap què passarà exactament el 28S però està convençut que “als quiròfans es faran operacions, els trens circularan i els jubilats cobraran les seves pensions”, com fins ara. Afirma que després dels comicis, es definiran i es dissenyaran els equips que han de governar les institucions i que fins que no es pronunciïn els electors no se sabrà qui ocupa cada lloc. No sap com es repartiran les posicions institucionals perquè “no són cap pastís i la política pública no és una pastisseria”.

REPÚBLICA CHECA –  Vostè ha defensat durant molts anys la samarreta del PSC, per què s’ha canviat de bàndol?
GERMÀ BEL – La política no està feta de bàndols, i els partits polítics no són Esglésies, encara que per alguna gent sembla que ho siguin. Fins a la primera meitat de la dècada passada, vaig creure que la participació en un partit articulat a nivell estatal era la millor forma d’aconseguir la promoció de la llibertat dels interessos materials i del benestar social dels catalans. Des de llavors, he deixat de creure en l’articulació estatal de la política i he buscat nous instruments per aconseguir els mateixos objectius que tenia abans.

RC – Per què és ‘ara o mai’?
GB – Mai és una paraula molt gran i, si mirem les coses amb suficient perspectiva temporal, no hi ha res en el futur que sigui segur o impossible. Entès això, també és cert que algunes persones poden tenir la perspectiva vital que no tindran davant una altra oportunitat com aquesta per fer realitat els seus anhels.

RC – Estem preparats per ser independents?
GB – Sí, és clar. El que hem de decidir és si ho volem ser.

Corrupció a Catalunya i Espanya
RC – Creu que la corrupció a CDC pot passar factura a la candidatura?
GB – Això és una qüestió que respondran els electors. El que és cert, és que hem vist massa casos de corrupció o pràctiques irregulars que han afectat a pràcticament tots els partits. La creació d’un estat nou ens donaria l’oportunitat de dissenyar millors institucions i normes que dificulten les pràctiques corruptes. Dit això, tothom és també conscient que estem vivint en un estat podrit i democràticament degradat que utilitza l’aparell de l’Estat per distorsionar les campanyes electorals i alterar la voluntat dels ciutadans. Per això, a Espanya la corrupció és matèria de televisió però no és matèria de presó, per això gent com Millet i Bárcenas, entre altres, segueixen al carrer.

RC – Quines són les conseqüències de ser un estat propi?
GB – El que sabem segur és que el desequilibri fiscal és tan absurd i persistent que la política de grans infraestructures ha sigut la riota de tota Europa, que en matèria de recerca es posen obstacles contínuament a la  innovació i a la internacionalització, i que en matèria de controls burocràtics Espanya ha arribat a ser el 123 de 144 estats comparats en facilitat per obrir un negoci. Amb tot aquest expedient, les oportunitats que hi ha de fer d’una forma diferent les coses  són clares i en aquest sentit, disposem de més anàlisi econòmic i literatura econòmica del que es va arribar a fer, per exemple, en els casos previs d’Escòcia i Quebec.

Un país propi…. viable
RC – ‘Junts pel Sí’ pot assegurar que és viable un estat propi? Com ho poden demostrar?
GB – L’existència de dins de la pròpia Unió Europea i al món en general d’una gran quantitat d’estats en menor dimensió demogràfica i menor potència econòmica n’és una prova clara. La garantia més clara ens la dóna la realitat.

RC – Defensen la independència per tapar allò que alguns en diuen “els anys de desgovern de Mas”?
GB – Tothom és lliure d’interpretar el que vulgui en la política i en la vida social. Alguns ens ocupem del què farem, altres es preocupen en el perquè ho fem, els electors triaran quin enfocament és més correcte.

Creure en la seva candidatura
RC – Per què la gent els hauria de creure a vostès i no als detractors de la independència que diuen que és impossible una Catalunya fora d’Espanya?
GB – La gent no ha de creure a ningú perquè la política no és una activitat religiosa, que és el terreny on predomina la fe. El que els electors faran és, com a persones majors d’edat, comparar els anàlisis i plantejaments de cada opció, decidir què prefereixen pel futur i qui els hi dóna més garanties per arribar-hi, i en funció d’això decidiran.

RC – Creu que el poble demanarà també que hi hagi canvis i una regeneració de la classe política en un nou país?
GB – El desig de regeneració de la vida política és un anhel molt sentit per una àmplia part de la població. I això és així, tant si estem dins d’Espanya com si creem un Estat nou. La creació d’un Estat nou ens permet dissenyar institucions que relaxin el control sobre la societat i l’activitat econòmica, controls i intervencions administratives que són el brou de cultiu propici per a la corrupció.

Seduir indecisos
RC – Com es poden convèncer els més indecisos?
GB – Crec que l’activitat política no es tracta de convèncer a ningú sinó subministrar arguments, anàlisis i tenint converses que permetin contrastar els diferents punts de vista.

RC – Què passarà a partir del dia 28S?
GB – Jo sóc economista i generalment, els economistes tenim algun problema quan fem previsions ‘futurològiques’ i per això, no li sé dir. El que és segur és que les escoles obriran el 28 pel matí, als quiròfans es faran operacions, els trens circularan (amb tantes deficiències com estem acostumats) i els jubilats cobraran les seves pensions.

Castillo el va reptar
RC – Accepta el repte de Carles Castillo, candidat del PSC per Tarragona, a ‘enfrontar-se’ a un cara a cara?
GB – Com he tingut l’ocasió de respondre en un altre moment, seria prepotent per part meva designar quina persona ha de tenir un cara a cara amb mi, per això suggeria al senyor Castillo, que encapçala la candidatura del PSC que va quedar quarta a la demarcació a les autonòmiques del 2012, que faci un cara a cara, amb el senyor Alejandro Fernández,del PP, que va ser el tercer partit. Si es posen d’acord en qui ha guanyat, podríem fer el debat final.

RC – Ja porten uns quants dies de campanya i han recorregut tota Catalunya gairebé. Quines sensacions tenen fins ara?
GB – És una campanya que es caracteritza per una participació molt elevada de gent i il·lusió pel futur. L’única en la que jo puc comparar-la personalment és la campanya de les eleccions generals del 1982, que va guanyar el PSOE enmig d’una gran onada de canvi. Jo hi vaig participar amb 19 anys i és l’única comparació relativa que se’m ve al cap.

RC – Es veuen guanyadors?
GB – La nostra candidatura està tenint un acolliment i un suport molt gran, però els guanyadors els decideixen els ciutadans quan voten, per tant,  que la gent es pronunciï i llavors sabrem el resultat.

Discurs de Mas l’11S
RC – Què li va semblar el discurs del president Artur Mas, quart a la seva candidatura, després de la Via Lliure? Li va semblar que va adreçar-se a tots els catalans o només als independentistes que van anar a Barcelona?
GB – El president Mas es va adreçar a tots els catalans i a alguns els hi va agradar més i a altres menys. Vaja, exactament el mateix que passa quan s’adrecen a la seva població el president Holland de França, Obama dels Estats Units o Rajoy d’Espanya. Realment no veig on està el punt.

RC – Què li passarà judicialment a Artur Mas?
GB – Artur Mas és l’únic president electe en un país democràtic que ha estat querellat per posar urnes en una intervenció obscena del govern espanyol a través de la fiscalia general de l’Estat. Tot i conèixer la proverbial agilitat dels procediments judicials d’Espanya, encara tindrem temps de fer 3 o 4 entrevistes més abans de saber  com acaba tot plegat.

El pastís …
RC – Raül Romeva ara mateix és el candidat però …. Artur Mas serà president de la Generalitat  una altra vegada? Com es repartirien ‘el pastís’ entre CDC, ERC, …..?
GB – Les posicions institucionals no són cap pastís perquè la política pública no és una pastisseria. Com sempre, en tots els llocs amb cultura i tradició democràtica, cal esperar el pronunciament dels electors per definir i dissenyar els equips que han de governar les institucions.

Jonathan OCA // Tarragona
jonathan@larepublicacheca.com