24. Abril 2024

Arxius de generalitat de catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Juny, 2023
mobil_simulacre-1280x848.jpg

Aquest dimarts 13 de juny es provarà el sistema d’alertes a mòbils de Protecció Civil a Tarragona, Terres de l’Ebre i Penedès

Es tracta de la repetició de la prova que es va realitzar el 12 d’abril i no va arribar a una part important dels mòbils

Les persones que el rebin no han de trucar al 112 | Gettyimages.es

Tots els telèfons mòbils intel·ligents que es trobin a les vegueries de Tarragona, Terres de l’Ebre i Penedès dimarts 13 de juny entre les 11.00 h i 13.00 h rebran un missatge de prova del sistema d’alertes de Protecció Civil de la Generalitat. Es durà a terme així la repetició de la prova que es va realitzar el 12 d’abril, en la que una errada en l’eina d’enviament, desenvolupada i administrada per l’Estat, va provocar que els missatges no arribessin a la majoria de telèfons mòbils. La Generalitat va exigir llavors que es localitzés i solucionés el problema i el Ministeri de l’Interior va manifestar de forma ràpida que ho havia solucionat. Així, el matí del dia 13 es tornarà a fer aquest enviament.

El sistema és molt útil, ja que permet una difusió massiva en un espai molt curt de temps. S’utilitzarà només en els casos d’emergència greu en què l’autoritat de protecció civil hagi determinat que cal donar instruccions a la població com pot ser el confinament davant d’un accident químic o unes inundacions.


Mapa de Catalunya | Generalitat de Catalunya

Fins ara, s’han dut a terme tres proves del sistema. La primera, el 28 de febrer a Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, la segona, el 12 d’abril a les vegueries de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès —la que es repetirà aquest 13 de juny— i, la tercera, el 27 d’abril a les vegueries de la Catalunya Central i Girona. La prova d’enviaments a la vegueria de Barcelona, que comprèn la ciutat de Barcelona i la zona metropolitana sud i nord i que havia de tenir lloc el 31 de maig va quedar ajornada fins que es comprovi que l’eina funciona correctament.

Com funciona la prova?
Aquesta prova es realitza per donar a conèixer entre la ciutadania el sistema d’alertes de protecció civil a la població. Tots els telèfons que es trobin en la demarcació rebran el següent missatge de text: “PROVA D’ALERTA DE PROTECCIÓ CIVIL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. No truquis al 112, és una PROVA. En una emergència real rebries instruccions per protegir-te”. El missatge s’enviarà en català, castellà i anglès.

El missatge arriba acompanyat d’un soroll estrident diferent de la resta de sons que emet el telèfon en rebre una trucada o missatge. Les persones que el rebin no han de trucar al 112, només cal que llegeixin el missatge abans de prémer la tecla que surti en pantalla per tal que el so finalitzi. Les persones que per raons de feina o bé per tenir una sensibilitat alta a certs sons no vulguin rebre’l, hauran de posar el telèfon en mode avió o apagar-lo, tot i que hi ha alguns models de telèfon en els que les alertes sonen encara que sigui en mode avió.

QR amb accés a l’enquesta | Generalitat de Catalunya

Enquesta
Com que l’eina de missatgeria desenvolupada per l’Estat no inclou cap sistema de verificació de la recepció del missatge, la Generalitat ha habilitat una enquesta perquè els ciutadans informin de si han rebut o no el missatge, en quin idioma, de quina companyia són, etcètera. És una enquesta anònima que no recull cap dada personal.

L’enllaç a l’enquesta és el següent: https://arcg.is/00vu9b0

Configurar el telèfon
Per poder rebre aquests avisos al mòbil és important configurar els dispositius per habilitar la seva recepció. Els mòbils d’última generació ja porten el sistema d’alerta integrat. En el cas dels més antics, cal configurar-lo. Per fer-ho, podeu seguir les instruccions disponibles al web interior.gencat.cat/alertesprotecciocivil.

PAGINES ESPECIALS


REDACCIÓ30 Març, 2023
20230329_131316-1280x960.jpg

543 milions d’euros. Aquesta és la xifra que el Govern de la Generalitat preveu invertir en els propers anys per a fer realitat el Tramcamp, el tramvia que unirà tot el Camp de Tarragona. En un acte dut a terme ahir en el Palau de Congressos, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar els primers passos del projecte, el qual ja està en marxa. I és que el Departament de Territori ja està licitant la compra de set tramvies per 48,1 milions d’euros en el tram de Cambrils i Vila-seca.

Aquesta primera fase preveu la construcció de 14 quilòmetres de xarxa ferroviària, 3 intercanviadors i 14 estacions.El principal objectiu del projecte és augmentar l’ús del transport públic d’un 18% al 25%. Aragonès ha afirmat que aquest nou tramvia significarà un abans i un després en la mobilitat del territori.

El Departament de Territori ja està elaborant la redacció del projecte constructiu del primer tram de la xarxa, que uneix Cambrils, Salou i Vila-seca.Així mateix, s’ha completat l’estudi de la resta del traçat, que inclou la connexió Tarragona-Reus i les penetracions urbanes. El procés d’informació pública començarà en els pròxims dies i s’obrirà un període per presentar al·legacions.

El tramvia recorrerà una distància de 14 quilòmetres i tindrà 14 estacions, 3 de les quals seran intercanviadors amb el servei ferroviari. Els responsables del projecte esperen licitar l’obra de la primera fase el 2024 i que el servei estigui operatiu a finals del 2026. L’obra de la infraestructura, els set tramvies i les cotxeres previstes suposen una inversió de 150 milions d’euros.

VÍDEOS

PUBLICITAT






REDACCIÓ7 Desembre, 2022
Hospital-Vendrell-1280x828.jpg

El Govern i la Xarxa Sanitària Santa Tecla han signat un acord per ampliar l’hospital del Vendrell, desencallant així una eterna reivindicació dels municipis del Baix Penedès. Seran més de 9.500 m² que se sumaran als gairebé 16.000 m² que ocupen les instal·lacions actuals. Les obres estan pressupostades en 45 milions d’euros i es preveu que estiguin acabades el 2025.

Part de l’ampliació se situarà al damunt de l’edifici actual, mentre que també hi haurà nous equipaments als terrenys adjacents. El president Pere Aragonès i el conseller Manel Balcells han presentat l’acord de finançament aquest dimecres, advertint que “cal aprovar” els pressupostos de l’any vinent al Parlament per poder començar les obres el mateix 2023.

“Aquest projecte permetrà un millor accés i una modernització completa del sistema de salut”, ha exposat el mandatari català. A més, ha manifestat que comportarà una “ampliació de llits i d’infraestructures que permetrà reduir les llistes d’espera”.

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, per la seva part, ha qualificat de “fita històrica” l’anunci de la Generalitat i s’ha mostrat satisfet per un anunci “positiu per a la comarca, per al Vendrell i per a tota la ciutadania”.

“La pressió dels alcaldes i alcaldesses de la comarca ha donat els seus fruits i avui és un dia important per a la millora de qualitat de vida dels vendrellencs i vendrellenques”, ha declarat el batlle.

VÍDEO

PUBLICITAT



REDACCIÓ28 Novembre, 2022
0a62bfad-b576-4c80-974e-86bbf6340cb9-1280x960.jpg

360.000 euros. Aquesta és la inversió que faran diversos agents del sector públic i privat per tal de descobrir més aspectes sobre la Tarragona romana i medieval. Es tracta d’una aliança per dur a terme excavacions en alguns punts clau de la Catedral i -posteriorment- museïtzar tots els nous elements que es trobin. Així, en aquest ambiciós projecte a executar fins a 2025 hi participa el Museu Diocesà, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Ajuntament de la ciutat, la Generalitat, Repsol i la Fundació Privada Mútua Catalana, entre altres.

Aquesta nova actuació serà la tercera fase d’un projecte de recerca que va començar el 2005 i que s’emmarca en una convocatòria d’ajuts del Departament de Cultura de la Generalitat. La direcció arqueològica del projecte va a càrrec de l’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias. Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona, s’encarrega de la direcció museogràfica.

Els treballs arqueològics tindran lloc a la sala axial, el recinte de culte imperial, l’exterior septentrional del Témenos, etc. Els resultats esperats inclouen la creació de recursos permanents com exposicions, publicacions, continguts museogràfics i materials audiovisuals creats a partir de l’experimentació amb noves tecnologies aplicades a la documentació gràfica i les TIC.

Entre les entitats que contribueixen, a través de la prestació de serveis, hi ha l’ICAC, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, el Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Universitat de Barcelona, el Museu Bíblic Tarraconse. Són també entitats col·laboradores el Departament d’Enginyeria Civil i ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’empresa Leica Geosystems i l’Associació Cultural Sant Fructuós.

Tot plegat s’ha presentat aquest matí amb l’assistència de Lourdes Malgrat, directora dels Serveis Territorials de Cultura; Urbano Lorenzo, vicerector de Política Científica i Projectes Interdisciplinaris de la URV; Josep Maria Palet, director de l’ICAC; Antoni P. de Mendiguren, degà del Capítol Catedralici de Tarragona; Josep Bertran, responsable de Comunicació i Relacions Externes de Repsol; Francesc Roig, patró de la Fundació Privada Mútua Catalana i president de Càritas Catalunya; Andreu Muñoz, director del Museu Diocesà; i Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC.

VÍDEOS



PUBLICITAT




REDACCIÓ9 Octubre, 2022
d2833e18-7107-4189-ac67-2722a8dc83f2-1280x853.jpg

Cap dels nous consellers del Govern de la Generalitat serà de Tarragona. Un cop més, la província queda allunyada de la presa de decisions dins de l’executiu autonòmic, que tan sols comptarà amb la reusenca Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminisme, com a representant del sud de Catalunya. Val a dir que abans del trencament de Junts, tan sols hi havia una altra consellera de la demarcació tarragonina, Lourdes Ciuró (Reus), que estava al capdavant de Justícia.

La remodelació del Govern treballada aquest cap de setmana pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el seu equip més proper suma set incorporacions al Consell Executiu, que pateix canvis en l’estructura de les conselleries. Es tracta d’un govern monocolor d’ERC amb noves cares provinents del partit però també de l’òrbita d’altres espais ideològics en forma d’independents. Joaquim Nadal en serà el conseller de Recerca i Universitats; Juli Fernández, el de Territori; Meritxell Serret, la d’Acció Exterior; Carles Campuzano, el de Drets Socials; Natàlia Mas, la d’Economia i Hisenda; Gemma Ubasart, la de Justícia, Drets i Memòria, i Manel Balcells, el de Salut.

El departament amb més pes pressupostari, prop del 30%, és el de Salut, que a partir d’ara encapçalarà Manel Balcells en substitució de Josep Maria Argimon. Balcells, actual director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya, va ser breument conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació sota la presidència de Pasqual Maragall.

Un altre exconseller de l’època dels tripartits, Joaquim Nadal, dirigirà el Departament de Recerca i Universitats. Provinent del PSC, partit que va acabar abandonant, substituirà la també gironina Gemma Geis en el càrrec. L’exdiputat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i del PDeCAT Carles Campuzano s’incorporarà a l’executiu com a conseller de Drets Socials, cartera que ocupava Violant Cervera.

Un altre fitxatge fora de les files republicanes és el de la politòloga Gemma Ubasart, que va ser secretària general de Podem Catalunya durant l’etapa de naixement de la formació, tot i que va acabar renunciant als seus càrrecs al partit. Serà consellera de Justícia, Drets i Memòria. El Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori desapareix com a tal i quedarà repartit en altres conselleries. Tot i això, es manté la històrica Conselleria de Territori, que liderarà l’exalcalde de Sabadell i actual diputat al Parlament Juli Fernández.

L’actual portaveu d’ERC al Parlament i també exconsellera Meritxell Serret assumirà la cartera d’Acció Exterior i Govern Obert. Serret és una de les conselleres del Govern de Carles Puigdemont que es va exiliar després del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La sortida del Govern de Jaume Giró ha obert les portes del Departament d’Economia i Hisenda a Natàlia Mas, que ja havia format part de la conselleria quan l’encapçalava Oriol Junqueras i després va ser secretària d’Acció Exterior.

La remodelació –que beu de persones d’ERC, però també de l’òrbita del PSC, dels comuns i de la desapareguda CDC– és fruit de la decisió de la militància de Junts, que en una consulta interna va apostar per abandonar el Govern. Té lloc poc més d’una setmana després que Aragonès destituís Jordi Puigneró com a vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori per pèrdua de confiança. Està previst que els nous consellers prenguin possessió dimarts al matí després que demà dilluns el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) en publiqui el nomenament.

Fonts de presidència han subratllat que el nou Consell Executiu no tindrà vicepresident, ja que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ja n’exerceix les funcions i ara, a més, assumirà la gestió de les delegacions del Govern arreu de Catalunya i els processos electorals. L’executiu d’ERC manté el mateix nombre de conselleries que hi havia durant l’etapa amb Junts i incorpora tant militants del partit com independents amb la voluntat de “representar la Catalunya sencera”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ27 Juliol, 2022
genecat_moncloa.jpg

El govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya han segellat aquest dimecres dos acords per “desjudicialitzar la política” i per “impulsar i protegir la llengua catalana”, donant autonomia als centres educatius a Catalunya perquè decideixin sobre el reforçament d’aquesta llengua i per fomentar el seu ús al Parlament europeu.

Així ho ha avançat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en una roda de premsa després de la reunió que ha mantingut al Palau de la Moncloa la taula de diàleg sobre Catalunya amb delegacions de tots dos governs.

Es renuncia a accions que deixin la política fora del joc democràtic

Bolaños ha detallat que gràcies a aquests dos acords s’abandonen els “monòlegs” i s’abraça el diàleg com a forma de fer política, renunciant a accions “que treguin la política fora del joc democràtic”.

El ministre de la presidència ha concretat que en l’impuls a la desjudicialització, l’activitat política i institucional ha de dur-se a terme dins de l’ordenament jurídic vigent i que l’eventual millora del marc normatiu s’ha de produir mitjançant mecanismes ja establerts, a més que els acords han de ser amb majories “grans”.

“Es renuncia a accions que deixin la política fora del joc democràtic”, ha afegit després d’incidir que “mai més l’enfrontament estèril ja que ara el compromís és amb acords majoritaris per superar els conflictes”.

Bolaños ha incidit que les institucions públiques han de preservar l’interès general i en referència a l’acord per impulsar la diversitat lingüística ha avisat que l’objectiu és preservar la “riquesa” de les llengües a Espanya.

Entre les premisses que centren el pacte amb la Generalitat sobre la llengua catalana, el ministre de la presidència ha reconegut i valorat la llei sobre la protecció de la llengua catalana aprovada pel Parlament “amb un 80% de consens” i ha assenyalat que el govern central aprova que cada centre educatiu tingui autonomia per fomentar la llengua que consideri que s’ha de reforçar.

“Enfortirem la llengua catalana centrada en drets i llibertats de l’alumnat i el ple domini oral i escrit de tots els estudiants”, ha recalcat.

Bolaños ha ressaltat la llei catalana com “un bon exemple d’acords transversals molt amplis. Una llei que està perfectament adequada a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya”.

Enfortirem la llengua catalana centrada en drets i llibertats de l’alumnat i el ple domini oral i escrit de tots els estudiants

Així mateix, el govern central s’ha compromès a projectar la diversitat lingüística en l’àmbit internacional i a sol·licitar que el català sigui llengua d’ús al parlament europeu, igual que al Senat espanyol.

Sobre la possibilitat de reformar el delicte de sedició que sol·licita la Generalitat catalana, Bolaños ha insistit que no existeix en aquests moments la majoria parlamentària “transversal i àmplia” que el govern central creu necessària per a això i ha assegurat que aquest assumpte no s’ha tractat en la reunió d’avui.

“Al que ens hem compromès és a seguir parlant amb discreció”, ha assegurat Bolaños, que ha explicat que tampoc s’ha abordat en aquesta trobada la creació de majories parlamentàries per aprovar altres lleis, com els pressupostos generals de l’Estat.

El ministre ha destacat l’ambient sincer i constructiu d’aquesta tercera trobada -que en la seva opinió- suposa un pas més pel que fa a les dues primeres ja que comencen “a recollir fruits concrets” i ha asseverat que en quatre anys de diàleg amb el govern socialista “s’ha fet més que en tres legislatures d’enfrontament i immobilisme”.

Ha fet una crida també al diàleg entre partits catalans, en referència a ERC i JxCAT, ja que és imprescindible perquè “guanya Catalunya i la majoria social”, atès que Junts no ha volgut participar en aquesta reunió.

Al que ens hem compromès és a seguir parlant amb discreció

Bolaños ha avançat que encara queda molt diàleg per davant i que “avui no és un punt i final”.

Des de la seu de la Generalitat a Madrid, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, també ha celebrat aquests “primers acords per avançar en la superació de la judicialització”.

Es tracta, ha dit, d’un “pas previ imprescindible” per afrontar la “resolució del conflicte polític a Catalunya”, si bé ha advertit que mentre no es reconegui el dret a l’autodeterminació aquesta resolució seguirà estant “lluny”.

Sobre les reformes legislatives per “desjudicialitzar” la política, ha remarcat que la majoria parlamentària “ja existeix” i ha afirmat que “si hi ha una democratització de les lleis, fins i tot el dret a l’autodeterminació té cabuda”.

Pel que fa a l’acord sobre la llengua, ha valorat que l’Executiu central “doni cobertura” a la fórmula de protecció del català a l’escola aprovada pel Parlament.

Vilagrà ha explicat que ja han traslladat els resultats de la reunió als seus socis de JxCat i ha apuntat que a la tardor espera que torni a reunir-se la taula de diàleg per tancar més acords.

PUBLICITAT














REDACCIÓ23 Juny, 2022
joan-manel-audi-1280x720.jpeg

Joan Manel Audi

El director territorial d’Ensenyament de la Generalitat a Tarragona, Joan Manel Audi, ha intentat tranquil·litzar l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’Escola d’Arrabassada. Tot i voler ser prudent, ha avançat que el centre de l’Arrabassada estarà obert en el proper curs escolar. Per més contratemps que puguin existir, el responsable assegura que tot està preparat perquè l’escola entri en funcionament.

Ara mateix s’està pendent d’unes proves de seguretat i que es connecti l’aigua i la llum. A posteriori, el centre educatiu – que serà un institut-escola –, després de ser objecte d’una profunda neteja, serà cedit a l’Ajuntament de Tarragona. Es preveu que tot això es faci al juliol.

Joan Manel Audi, en una declaració als periodistes, ha explicat que durant el mes de juliol s’enllestiran alguns detalls perquè el curs escolar comenci sense incidents. “El curs començarà allà de totes totes”, ha assegurat. Amb aquesta declaració, el representant del govern català pretén calmar els ànims de les famílies dels alumnes i de la comunitat educativa.

En un tuit, les famílies lamentaven que no hi havia data per a l’obertura del centre.


PUBLICITAT









REDACCIÓ4 Maig, 2022

 

L’Ajuntament de Tarragona ja gestiona el Palau d’Esports Catalunya. Després d’un ‘culebrón‘ digne de telenovel·la, Generalitat i Consistori han desencallat l’estat jurídic en què es trobava l’equipament. Tanmateix, el Palau està incomplet, i -per tal de dotar-lo amb el material necessari per a la pràctica esportiva- la ciutat invertirà uns 505.000 euros. Aquests serviran per instal·lar porteries, terra adequat, ancoratges, cortines, etc. A més i segons ha explicat la regidora d’Esports, María José López, el cost anual del manteniment ascendirà fins als 200.000 euros.

Es preveu que els treballs s’enllesteixin abans de setembre, de manera que les entitats esportives de la ciutat puguin fer ús del Palau a l’inici de temporada. El procés de sol·licitud s’obrirà aquest maig.

L’acte oficial de cessió de les instal·lacions ha tingut lloc aquest matí amb l’assistència de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, entre altres. Els dos han destacat l’esforç de les institucions implicades per desencallar la situació de l’equipament. Ricomà, per la seva banda, ha expressat que es tracta d’un “abans i un després” per al municipi.

El batlle també ha assegurat que s’està treballant perquè el Palau aculli competicions d’àmbit autonòmic, nacional i fins i tot internacional. Tanmateix, no ha volgut desvelar cap detall.

VÍDEOS





PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Abril, 2022

El Partit Popular (PP) de Tarragona ha demanat explicacions a Aragonès pel que fa al projecte de Ciutat Residencial. Concretament, el grup municipal ha reclamat una còpia de la planificació de la iniciativa. L’objectiu és saber els usos i activitats que acollirà l’espai, el públic objectiu, les zones d’ús per als veïns, així com els terminis d’execució i la previsió pressupostària.

El portaveu del PP, José Luís Martín, assegura que la seva petició és conseqüència de la ‘inacció’ del Govern de Tarragona vers aquest afer. “Davant de la resposta del Govern de Ricomà que revela que l’alcalde no pensa ocupar-se ni tan sols de conèixer ni de donar a conèixer el projecte que la Generalitat vol col·locar-nos a la Ciutat Residencial, nosaltres garantim que defensarem els interessos de Tarragona i dels nostres veïns fins al final”, expressa Martín en una publicació a xarxes socials.

PUBLICITAT



REDACCIÓ3 Novembre, 2021

El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts la modificació del Decret llei perquè el Departament de Salut, a través del Servei Català de la Salut (CatSalut), gestioni íntegrament l’atenció sociosanitària. La mesura s’emmarca en el nou model d’atenció integrada que impulsen els departaments de Salut i Drets Socials.

Segons explica el Govern, els objectius són millorar l’eficiència dels recursos sociosanitaris i simplificar-ne la gestió, perquè sigui més àgil. Aquesta modificació organitzativa s’ha aprovat després del gran impacte de la covid-19, que ha fet “urgent la necessitat de donar una resposta ràpida i eficient” en l’àmbit sociosanitari, destaquen des del Govern.

Les derivacions a centres sociosanitaris han ajudat a mantenir l’activitat hospitalària al llarg de la pandèmia i ha estat necessari incrementar la capacitat de llits en alguns d’aquests equipaments. El paper d’aquests centres també és donar suport tant a les residències com a l’atenció primària i comunitària.

L’atenció sociosanitària comprèn els recursos destinats a les persones malaltes, generalment amb caràcter crònic, i persones amb discapacitat que poden necessitar l’actuació simultània dels serveis sanitaris i socials. Inclou l’atenció a les persones amb demència, amb malaltia neurològica que pot cursar amb discapacitat, a la gent gran i a les persones amb malaltia avançada terminal i les cures pal·liatives.

PUBLICITAT