Moncloa i Generalitat prometen desjudicialitzar la política i protegir el català

El govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya han segellat aquest dimecres dos acords per “desjudicialitzar la política” i per “impulsar i protegir la llengua catalana”, donant autonomia als centres educatius a Catalunya perquè decideixin sobre el reforçament d’aquesta llengua i per fomentar el seu ús al Parlament europeu.

Així ho ha avançat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en una roda de premsa després de la reunió que ha mantingut al Palau de la Moncloa la taula de diàleg sobre Catalunya amb delegacions de tots dos governs.

Bolaños ha detallat que gràcies a aquests dos acords s’abandonen els “monòlegs” i s’abraça el diàleg com a forma de fer política, renunciant a accions “que treguin la política fora del joc democràtic”.

El ministre de la presidència ha concretat que en l’impuls a la desjudicialització, l’activitat política i institucional ha de dur-se a terme dins de l’ordenament jurídic vigent i que l’eventual millora del marc normatiu s’ha de produir mitjançant mecanismes ja establerts, a més que els acords han de ser amb majories “grans”.

“Es renuncia a accions que deixin la política fora del joc democràtic”, ha afegit després d’incidir que “mai més l’enfrontament estèril ja que ara el compromís és amb acords majoritaris per superar els conflictes”.

Bolaños ha incidit que les institucions públiques han de preservar l’interès general i en referència a l’acord per impulsar la diversitat lingüística ha avisat que l’objectiu és preservar la “riquesa” de les llengües a Espanya.

Entre les premisses que centren el pacte amb la Generalitat sobre la llengua catalana, el ministre de la presidència ha reconegut i valorat la llei sobre la protecció de la llengua catalana aprovada pel Parlament “amb un 80% de consens” i ha assenyalat que el govern central aprova que cada centre educatiu tingui autonomia per fomentar la llengua que consideri que s’ha de reforçar.

“Enfortirem la llengua catalana centrada en drets i llibertats de l’alumnat i el ple domini oral i escrit de tots els estudiants”, ha recalcat.

Bolaños ha ressaltat la llei catalana com “un bon exemple d’acords transversals molt amplis. Una llei que està perfectament adequada a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya”.

Així mateix, el govern central s’ha compromès a projectar la diversitat lingüística en l’àmbit internacional i a sol·licitar que el català sigui llengua d’ús al parlament europeu, igual que al Senat espanyol.

Sobre la possibilitat de reformar el delicte de sedició que sol·licita la Generalitat catalana, Bolaños ha insistit que no existeix en aquests moments la majoria parlamentària “transversal i àmplia” que el govern central creu necessària per a això i ha assegurat que aquest assumpte no s’ha tractat en la reunió d’avui.

“Al que ens hem compromès és a seguir parlant amb discreció”, ha assegurat Bolaños, que ha explicat que tampoc s’ha abordat en aquesta trobada la creació de majories parlamentàries per aprovar altres lleis, com els pressupostos generals de l’Estat.

El ministre ha destacat l’ambient sincer i constructiu d’aquesta tercera trobada -que en la seva opinió- suposa un pas més pel que fa a les dues primeres ja que comencen “a recollir fruits concrets” i ha asseverat que en quatre anys de diàleg amb el govern socialista “s’ha fet més que en tres legislatures d’enfrontament i immobilisme”.

Ha fet una crida també al diàleg entre partits catalans, en referència a ERC i JxCAT, ja que és imprescindible perquè “guanya Catalunya i la majoria social”, atès que Junts no ha volgut participar en aquesta reunió.

Bolaños ha avançat que encara queda molt diàleg per davant i que “avui no és un punt i final”.

Des de la seu de la Generalitat a Madrid, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, també ha celebrat aquests “primers acords per avançar en la superació de la judicialització”.

Es tracta, ha dit, d’un “pas previ imprescindible” per afrontar la “resolució del conflicte polític a Catalunya”, si bé ha advertit que mentre no es reconegui el dret a l’autodeterminació aquesta resolució seguirà estant “lluny”.

Sobre les reformes legislatives per “desjudicialitzar” la política, ha remarcat que la majoria parlamentària “ja existeix” i ha afirmat que “si hi ha una democratització de les lleis, fins i tot el dret a l’autodeterminació té cabuda”.

Pel que fa a l’acord sobre la llengua, ha valorat que l’Executiu central “doni cobertura” a la fórmula de protecció del català a l’escola aprovada pel Parlament.

Vilagrà ha explicat que ja han traslladat els resultats de la reunió als seus socis de JxCat i ha apuntat que a la tardor espera que torni a reunir-se la taula de diàleg per tancar més acords.

PUBLICITAT