28. Març 2024

Arxius de Moncloa | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Juliol, 2022
genecat_moncloa.jpg

El govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya han segellat aquest dimecres dos acords per “desjudicialitzar la política” i per “impulsar i protegir la llengua catalana”, donant autonomia als centres educatius a Catalunya perquè decideixin sobre el reforçament d’aquesta llengua i per fomentar el seu ús al Parlament europeu.

Així ho ha avançat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en una roda de premsa després de la reunió que ha mantingut al Palau de la Moncloa la taula de diàleg sobre Catalunya amb delegacions de tots dos governs.

Es renuncia a accions que deixin la política fora del joc democràtic

Bolaños ha detallat que gràcies a aquests dos acords s’abandonen els “monòlegs” i s’abraça el diàleg com a forma de fer política, renunciant a accions “que treguin la política fora del joc democràtic”.

El ministre de la presidència ha concretat que en l’impuls a la desjudicialització, l’activitat política i institucional ha de dur-se a terme dins de l’ordenament jurídic vigent i que l’eventual millora del marc normatiu s’ha de produir mitjançant mecanismes ja establerts, a més que els acords han de ser amb majories “grans”.

“Es renuncia a accions que deixin la política fora del joc democràtic”, ha afegit després d’incidir que “mai més l’enfrontament estèril ja que ara el compromís és amb acords majoritaris per superar els conflictes”.

Bolaños ha incidit que les institucions públiques han de preservar l’interès general i en referència a l’acord per impulsar la diversitat lingüística ha avisat que l’objectiu és preservar la “riquesa” de les llengües a Espanya.

Entre les premisses que centren el pacte amb la Generalitat sobre la llengua catalana, el ministre de la presidència ha reconegut i valorat la llei sobre la protecció de la llengua catalana aprovada pel Parlament “amb un 80% de consens” i ha assenyalat que el govern central aprova que cada centre educatiu tingui autonomia per fomentar la llengua que consideri que s’ha de reforçar.

“Enfortirem la llengua catalana centrada en drets i llibertats de l’alumnat i el ple domini oral i escrit de tots els estudiants”, ha recalcat.

Bolaños ha ressaltat la llei catalana com “un bon exemple d’acords transversals molt amplis. Una llei que està perfectament adequada a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya”.

Enfortirem la llengua catalana centrada en drets i llibertats de l’alumnat i el ple domini oral i escrit de tots els estudiants

Així mateix, el govern central s’ha compromès a projectar la diversitat lingüística en l’àmbit internacional i a sol·licitar que el català sigui llengua d’ús al parlament europeu, igual que al Senat espanyol.

Sobre la possibilitat de reformar el delicte de sedició que sol·licita la Generalitat catalana, Bolaños ha insistit que no existeix en aquests moments la majoria parlamentària “transversal i àmplia” que el govern central creu necessària per a això i ha assegurat que aquest assumpte no s’ha tractat en la reunió d’avui.

“Al que ens hem compromès és a seguir parlant amb discreció”, ha assegurat Bolaños, que ha explicat que tampoc s’ha abordat en aquesta trobada la creació de majories parlamentàries per aprovar altres lleis, com els pressupostos generals de l’Estat.

El ministre ha destacat l’ambient sincer i constructiu d’aquesta tercera trobada -que en la seva opinió- suposa un pas més pel que fa a les dues primeres ja que comencen “a recollir fruits concrets” i ha asseverat que en quatre anys de diàleg amb el govern socialista “s’ha fet més que en tres legislatures d’enfrontament i immobilisme”.

Ha fet una crida també al diàleg entre partits catalans, en referència a ERC i JxCAT, ja que és imprescindible perquè “guanya Catalunya i la majoria social”, atès que Junts no ha volgut participar en aquesta reunió.

Al que ens hem compromès és a seguir parlant amb discreció

Bolaños ha avançat que encara queda molt diàleg per davant i que “avui no és un punt i final”.

Des de la seu de la Generalitat a Madrid, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, també ha celebrat aquests “primers acords per avançar en la superació de la judicialització”.

Es tracta, ha dit, d’un “pas previ imprescindible” per afrontar la “resolució del conflicte polític a Catalunya”, si bé ha advertit que mentre no es reconegui el dret a l’autodeterminació aquesta resolució seguirà estant “lluny”.

Sobre les reformes legislatives per “desjudicialitzar” la política, ha remarcat que la majoria parlamentària “ja existeix” i ha afirmat que “si hi ha una democratització de les lleis, fins i tot el dret a l’autodeterminació té cabuda”.

Pel que fa a l’acord sobre la llengua, ha valorat que l’Executiu central “doni cobertura” a la fórmula de protecció del català a l’escola aprovada pel Parlament.

Vilagrà ha explicat que ja han traslladat els resultats de la reunió als seus socis de JxCat i ha apuntat que a la tardor espera que torni a reunir-se la taula de diàleg per tancar més acords.

PUBLICITAT














REDACCIÓ10 Maig, 2022

El govern espanyol ha destituït la directora del CNI, Paz Esteban, per l’escàndol de l’espionatge, segons ha avançat El País. La decisió s’ha pres aquest dimarts en el Consell de Ministres el mateix dia en què es fan públics els resultats de les anàlisis als mòbils dels ministres de l’executiu espanyol.

Fins ara ha transcendit la intervenció de comunicacions del president, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. Esteban ha estat assenyalada en les últimes setmanes no només per l’espionatge al govern espanyol sinó pel ‘Catalangate‘ i és un dels caps que l’independentisme exigia per depurar responsabilitats juntament amb el de Robles.

De fet, Robles compareix aquest dimarts en roda de premsa després del Consell de Ministres per explicar la destitució. La directora del CNI va comparèixer dijous de la setmana passada a la recentment constituïda comissió de secrets oficials del Congrés i va admetre que els serveis d’intel·ligència espanyols han espiat amb aval judicial al president del Govern, Pere Aragonès, i a 17 independentistes més.

Pel que fa a la resta de noms que han transcendit com a espiats amb el programari Pegasus, l’executiu espanyol va apuntar que s’hauria tractat d’un atac “extern” i “il·lícit”. En els últims dies, el govern espanyol i el PSOE ja no tancaven la porta a dimissions en el futur per l’espionatge, però demanava esperar a esclarir els fets.

PUBLICITAT


REDACCIÓ31 Gener, 2022

Es tracta d’un dels equipaments amb més projecció de la ciutat i que porta de cap a les diferents administracions. La Tabacalera de Tarragona ha tornat a quedar descartada per la Generalitat, on es rumorejava que podria arribar a acollir el nou Fòrum Judicial que, finalment, serà de nova construcció i s’ubicarà al carrer Bisbe Pont i Gol, a la zona Francolí.

La mateixa consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha admès que l’espai seduïa al departament per fer-hi els nous jutjats. Però l’entramat és massa enrevessat i la capital de la demarcació necessita urgentment uns serveis judicials a l’altura de la ciutat i fer-ho a la Tabacalera no era viable, segons els diferents tècnics i especialistes del Govern.

I ara, què serà de la Tabacalera? Aquesta és una de les preguntes del milió i que està avui dia sense resoldre. Junt amb el Banc d’Espanya, l’antiga fàbrica de tabacs porta paralitzada des que es va concedir la seva cessió a l’Ajuntament i ja són diferents equips de govern els que han estat incapaços de desencallar aquests projectes que farien un nou salt de qualitat als equipaments i serveis tarragonins.

Segons ha pogut saber larepúblicacheca.cat, l’equip de l’executiu de Ricomà treballaria en dues possibilitats per a la Tabacalera. Una seria ubicar la nova Biblioteca en un dels espais de la fàbrica i l’altra seria ampliar el museu d’arqueologia. Totes dues es troben en una fase discreta, ja que les competències d’aquests espais són molt enrevessades, tot i que és cert que han estat plantejades.

El que sí que és una realitat és que passen els anys i l’espai encara està tancat. L’última de les intervencions va servir per treure el jardí vertical de la façana de la fàbrica de tabacs, des de llavors negociacions i diferents propostes portades en silenci. El temps dirà, però els anys passen i la Tabacalera continua paralitzada. Fins quan?

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Novembre, 2021

Tarragona va viure aquest dijous 25 de novembre, la presentació d’un llibre dedicat a una de les figures més influents de la política nacional. Toni Bolaño va presentar al Teatre Magatzem ‘Moncloa‘, una obra dedicada a l’excap de gabinet del president del govern, Pedro Sánchez. Parlem d’Iván Redondo, una de les persones que ha estat més a prop del poder.

Checa i Bolaño, durant la presentació

L’acte de presentació a l’ateneu de la Cooperativa Obrera Tarraconse, va ser conduït pel director del digital larepúblicacheca.cat, Ricard Checa, davant d’un públic que va poder gaudir de les anècdotes de l’home més influent i ‘polèmic’ de la política espanyola i que analitza des del seu punt de vista els esdeveniments més recents al govern de l’Estat.

El seu autor, el periodista Toni Bolaño ens explica que tot i que l’obra gira entorn de la figura d’Iván Redondo, aquest és només “el fil conductor” per analitzar tot el que ha passat a la política del país. Bolaño destaca que és la primera vegada que es fa un llibre d’aquestes característiques “amb un personatge espanyol”, ja que és més habitual trobar-ne d’altres assessors estrangers.

Una de les qüestions diferencials que destaca Bolaño de l’excap de gabinet de Sánchez, és que ha estat la primera vegada que un càrrec d’aquestes característiques forma part de la presa de decisions del govern amb la seva estratègia. El que va fer esclatar la dimissió de Redondo, va ser la moció de censura fallida a Múrcia, que va acabar amb un fracàs pel PSOE.

“Aquest fet, a banda de ser honrós, és diferencial. Quantes persones han dimitit en aquest país? Aquesta és la pregunta”, assegura l’autor del llibre. A Tarragona aquest llibre es pot adquirir a la llibreria Adserà, entre altres establiments llibreters. Una obra que, de ben segur, no deixarà a cap lector indiferent.

VÍDEOS




 


REDACCIÓ25 Novembre, 2021

El periodista Toni Bolaño ha decidit escriure el primer sobre un consultor polític espanyol. Va trigar un any en escriure’l, després de fer cas a la seva dona. S’ha fet amic de l’excap de gabinet del president del govern, Pedro Sánchez, persona per qui nodreix estima personal i un profund respecte professional. Toni Bolaño es desplaça aquest dijous a Tarragona per presentar el seu llibre, el qual està sent un veritable èxit de vendes. En ‘Moncloa. Ivan Redondo. La política o el arte de lo que no se ve’, Bolaño desgrana la personalitat de Redondo i explica ‘batalletes’ que esdevenen com a mínim curioses per a la majoria dels lectors. Una cosa és clara: Redondo no ha volgut mai ser ministre. Diu que hi ha gent que menjava a la mà d’Ivan i ara, quan ja no està al govern, intenten menjar-li els ulls.


Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?
La primera  persona que em va suggerir fer un llibre sobre la trajectòria política d’en Iván Redondo va ser la seva dona.

Això va passar en el període entre eleccions de l’any 2019. Certament a la Sandra no li vaig fer massa cas. Més aviat la vaig mirar amb condescendència. Un any després, m’ho vaig replantejar. El meu pare va morir el 17 d’octubre i és en aquell moment quan pren la decisió de fer un llibre per honrar la seva memòria perquè sóc el que sóc gràcies als seus esforços. I quin llibre? Que millor  un que parlés de  comunicació i estratègia política tenint com a fil a Iván Redondo que em semblava una persona que marcava pauta en una professió per la seva independència, en un país on a la professió només s’arribava de la mà dels partits polítics, com va ser el meu cas. Aleshores vaig recuperar la idea de Sandra i em vaig posar mans a l’obra.

Quant va tardar a escriure’l?
Gairebé un any. Vaig començar a parlar amb Ivan i vaig veure que no tenia recorregut perquè no diu més del necessari. O sigui, que no em donava peu a construir una història d’estratègia i comunicació política seguint la seva trajectòria. Aleshores vaig pensar que uns altres haurien de parlar per ell. El resultat més de 120 entrevistes amb una versió plural i coral. He parlat des de VOX a Podemos, passant per PP, PSOE, Junts per Catalunya, ERC, Bildu o el PNV, professionals del sector, familiars, amics, empresaris, evidentment tota la gent per a la qual ha treballat i, finalment, amb ell.

Ningú és infal·lible, però amb la marxa d’Iván les coses no li van massa bé al Govern ni al PSOE

Qui és realment Ivan Redondo?
Una persona honesta, treballadora i innovadora. Que aposta per les idees i no per les ideologies, i que aposta per persones i no per partits. És independent i porta la seva independència fins al final. Ha desenvolupat una nova forma de treballar en la professió, avançant-se als esdeveniments o provocant-los. No són ocurrències, sinó propostes conseqüència de dades, interpretacions multidisciplinaris, budells demoscòpics, màrqueting, big data. Proposa idees i estratègies, la ideologia la posa el líder. És agosarat i pot treballar per líders agosarats. Els seus clients segurament eren agosarats perquè no tenien res a perdre i arriscaven. En política si no arrisques no guanyes. Si actues amb por, t’aixequen la camisa. Potser això és el que li ha passat a Pedro Sánchez. Ja no vol arriscar i fa de la por la seva forma d’actuar. Així no arribarà enlloc.

Si Ivan era tan bo perquè creu que Pedro Sánchez es va desprendre d’ell?
Va ser al revés. El 5 de maig Iván rep la proposta del president de ser ministre. Li diu que no. El 6 de juliol dues persones properes al president i, suposadament, amigues, de l’Ivan li demanen que es quedi de secretari d’estat. També diu que no. Ho afirmo amb contundència perquè sóc com Harrison Ford en la pel·lícula Único Testigo. Ivan va considerar que li havien perdut el respecte i la confiança quan no l’informen de la moció de censura a Múrcia. I després, quan el president afronta la renovació del Govern no estava d’acord en la seva intenció d’envoltar-se només del PSOE. Diu Sánchez que ha tornat el PSOE. Potser sí, però el PSOE del 2014 0 2016 que no guanyava res de res, oblidant-se que Ivan feia propostes, les decisions eren de Sánchez, o sigui del secretari general del PSOE. Ha tornat el PSOE perquè Sánchez ja no vol arriscar. Jo no sé si Iván es bo o no, perquè ningú és infal·lible, però amb la marxa d’Iván les coses no li van massa bé al Govern ni al PSOE. I si era tan dolent, com ara diuen a la Moncloa, perquè tenen la síndrome Redondo i parlen tot el dia d’ell? Si una parella trenca, el que es queda abandonat sempre diu que ell ha trencat, és la zarina ofesa.

No sé si seria un bon ministre, però si et dic que ha estat un magnífic cap de gabinet

Li ha pogut l’ànsia de poder? Ivan seria un bon ministre?
Al contrari. Un assessor independent no vol ser ministre, ni vol fer carrera política. Un assessor independent treballa pel líder i no pel partit, i el més important, no té necessàriament lligar el seu futur professional al líder polític, perquè els polítics sempre acaben cadàvers. Redondo va marxar i ara tornarà a la professió. Si hagués tingut ànsia de poder hauria acceptat ser ministre el 5 de maig o l’1 de juny de 2018 quan també li va proposar el president. No sé si seria un bon ministre, però si et dic que ha estat un magnífic cap de gabinet. El seu llegat és crear un gabinet del president a l’alçada dels països més rellevants a Europa i que no té res a envejar a la Casa Blanca. Canviaran els caps de gabinet, canviaran les persones, però l’estructura que Iván ha creat, perdurarà … tant amb el PSOE com amb el PP.

Què va passar exactament perquè Ivan sortís per la porta del darrere i en silenci?
Un assessor polític no parlar del que passa al vestuari. Ara se l’acusa de parlar molt, però no ha dit res de la cuina de la Moncloa, com no va dir res de la cuina a Extremadura, Badalona o Euskadi. Ara parla del que sap, perquè ha tornat el consultor independent i un consultor no dirà res en contra del seu client. No dirà res de Sánchez, del que va passar, del que varen parlar. Només parlarà d’actualitat. Del passat ni una paraula.

Què es pot trobar al llibre i que mai no s’havia explicat en públic?
Un debat seriós, plural i transversal d’estratègia i comunicació política. Un llibre que interessarà a les joves generacions que estudien empresarials, economia, polítiques, humanitats o dret. A Espanya n’hi ha grans autors teòrics sobre estratègia i comunicació política. N’hi ha llibres sobre grans consultors estrangers. Aquest és el primer d’un consultor espanyol.

Ivan és un estratega polític desitjat pels altres partits polítics?
Això hauríem de preguntar als partits. Ara per ara ja et dic que no treballarà per a cap. Una altra cosa és que digui el que pensa, interpretant les enquestes. A l’Iván si li dones una dada has begut oli, perquè li dóna totes les voltes per a saber que diuen aquestes dades, que signifiquen i quines conseqüències tenen.

A l’Iván si li dones una dada has begut oli, perquè li dóna totes les voltes per a saber que diuen aquestes dades, que signifiquen i quines conseqüències tenen

S’ha apagat la seva màgia com a consultor?
En absolut. Els partits estan interessats en la seva feina. No necessàriament en Iván Redondo. Fixa’t, estic presentant el llibre arreu de Catalunya i a les presentacions venen representants de la majoria de partits. A Espanya també. El PSOE, més aviat la Moncloa, ha donat l’esquena al llibre, però jo diria que ha donat l’esquena a la realitat. A Barcelona, quan es va presentar van venir dos expresidents, dos membres del govern, el PSC en ple, membres de Junts, d’ERC, diputats, alcaldes, professionals del sector i molt important, estudiants. El dilluns vaig presentar el llibre davant d’estudiants de la Universitat de Barcelona en un acte organitzat per ells. Això és el que és important, això és la màgia de Redondo, que aplega a gent de totes les edats i ideologies.

A qui va informar prèviament de la seva intenció de publicar aquest llibre?
Vaig tenir la idea, vaig buscar una editorial i em vaig posar a treballar. Però et dic que en aquest temps he compaginat la feina de fer el llibre, de transcriure les 120 entrevistes i construir un relat amb la meva feina quotidiana. També et dic que molts es veien sorpresos quan rebien la meva trucada. Alguns s’han retractat. Parlaven bé d’Ivan quan estava al govern i ara no en volen saber res. Són els voltors, que menjaven de la seva ma i ara li mengen els ulls.

Ivan ara està al consell assessor del grup Godó, ha estat una bona contractació?
Escriurà cada dilluns a La Vanguardia. Ha tornat a la seva feina sense utilitzar portes giratòries.

Sánchez ha guanyat un enemic íntim?
No ho crec, perquè Iván és i serà discret. Si el posés a parir seria un gran estadista. Com no ho fa ni ho farà, alguns el menyspreen. Ivan tenia un poder delegat de Pedro Sánchez i està orgullós de treballar pel president del Govern. I pot estar orgullós perquè és el primer cap de gabinet del president del Govern que no és diplomàtic, jurista, alt funcionari o economista. És el primer cap de gabinet que n’és consultor polític. Ha arribat al més alt de la professió i només en té 40 anys. És envejable la seva trajectòria i la seva edat.

Ivan és una de les grans víctimes del sanchismo?
La política és per definició caïnita i sagnant, però Iván no és la víctima. La víctima és Sánchez que s’ha quedat sense un assessor agosarat i valent que el va dur a la Moncloa, i ara la Moncloa, s’ha quedat sense trinxera defensiva. Ho hem vist amb el preu de la llum o amb la reforma laboral. Iván feia de trinxera per defensar el president, perquè no tenia aspiracions polítiques. Ara els que hi són a la Moncloa tenen aspiracions polítiques i no faran de trinxera.

PUBLICITAT







REDACCIÓ22 Novembre, 2021

Cartell de l’acte

Es tracta d’una de les figures polítiques més rellevants de la política espanyola. Iván Redondo, excap de gabinet del president del govern d’Espanya, Pedro Sánchez; ha estat protagonista de diferents episodis de l’actualitat política, quan va deixar de ser la mà dreta i l’home que dirigia l’estratègia política del cap de l’executiu.

Aquest dijous 25 de novembre arriba a Tarragona el llibre ‘Moncloa‘, de Toni Bolaños que ha dedicat aquesta obra a la figura d’Iván Redondo. La presentació tindrà lloc a les set de la tarda a la sala d’actes de la Cooperativa Obrera Tarraconense, al carrer Fortuny.

El director del digital La República Checa, Ricard Checa, serà l’encarregat de conduir aquest acte, on també assistirà acompanyant l’autor el diputat pel PSC del Camp de Tarragona al Parlament de Catalunya, Rubén Viñuales.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Maig, 2021

Sergio Nasarre, catedràtic de Dret Civil i director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha col·laborat amb el Govern de Pedro Sánchez en l’elaboració de l’informe estratègic d’Espanya de cara a 2050. Concretament, Nasarre ha estat un dels encarregats de confeccionar les pautes a seguir en matèria d’equilibri i desenvolupament territorial. Cal destacar que només 100 experts de diferents entitats han pogut participar en l’estudi, el qual vol plantejar els objectius del país a assolir d’aquí a més de 25 anys.

Tenint en compte que l’aglomeració de persones és cada cop més elevada a les ciutats,  l’expert de la URV explica que això implica dos reptes: “El primer, centrar-nos en revertir la concentració poblacional a la qual ens ha dut la manca d’una política adequada de cohesió territorial. El segon, treballar en el que anomenem ‘habitatge assequible’ amb l’incentiu de l’esfera pública i privada, desenvolupant noves formes de tinença funcionals i respectuoses amb els drets humans”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ29 Gener, 2021

España, ¿Dónde estás? Nadie lo sabe. En estos días de viaje a Dakhla (región del sur de Marruecos con 150 mil habitantes), la delegación de periodistas y touroperadors que viajamos a la región, hemos conocido a personalidades de diferentes ámbitos: político, financiero, turístico y de la sociedad civil.

En todos estos encuentros ha habido un denominador común: España, ¿Dónde estás? Y es que todo el mundo de la región echa en falta a España y más concretamente a actitudes claras e firmes del poder político. Ya sea para invertir, para visitar o para promocionar, Dakhla desea recibir atención española. Todas las personalidades entrevistadas han hablado de “dejadez” y de ausencia por parte de La Moncloa.

El director de la Academia de Lengua Unamuno, Brahim Hameyada, lleva desde 2015 enseñando castellano sin recibir ningún tipo de ayuda. Es por ello que aprovechó nuestra reunión para mandar un SOS al gobierno de Pedro Sánchez, ya que “existe la posibilidad real de que se pierda el castellano en la región”, rompiendo así los lazos históricos.

Por su lado, el presidente del Consejo Regional de Turismo de Dakhla, Ahmed Abdellaoui, pidió a los empresarios hispanos que se olviden de las guerras políticas  y de las ideologias y que apuesten por el desarrollo de la zona. A su vez, mostró su preferencia en cuanto a la procedencia del capital inversor, él prefiere que las inversiones sean españolas por encima de cualquier otro origen. Y es así por los lazos históricos (y sentimentales) que unen ambos territorios. No quiere que España “desaproveche esta oportunidad” que se vislumbra única. “Ganamos todos”, expresa.

Incluso el presidente de la región, Yanja El Khattat, lanzó al aire su deseo de que España tenga importancia en el futuro desarollo del territorio. Tanto en materia inversora, como financiera, como turística. En definitiva, todos esperen que España asuma una quota de protagonismo en el futuro más inmediato de las provincias del sur de Marruecos. Ahora, le compte a La Moncloa decidir que quiere hacer delante de un llamamiento de ‘nuestros hermanos’.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Agost, 2020

 El govern considera que s’estan adoptant les “mesures adequades” per controlar el coronavirus. Així ho han traslladat fonts de la Moncloa aquest dilluns després de la reunió telemàtica que han mantingut, Pedro Sánchez, Salvador Illa, i Fernando Simón.

Sánchez, Illa i Simón durant la reunió telemàtica

El pla de resposta primerenca, acordat amb les CCAA, “s’està aplicant i està funcionant” amb l’objectiu “d’anticipar-nos a la tardor i a l’hivern” i reduir la transmissió al mínim abans de la tornada a la feina i a l’escola.

“S’estan implementant les mesures adequades per evitar la propagació, aïllant tant els contagiats com els seus contactes estrets i establint confinaments parcials, en l’àmbit local. És la millor defensa davant el virus en aquesta fase”, afirmen.

També apunten que s’està sent “molt actiu en el rastreig i la detecció del virus” amb el nombre de PCR realitzats.

 


REDACCIÓ13 Juliol, 2020

 El govern estatal afirma que en aquests moments correspon a les Comunitats Autònomes tenir un “paper preponderant” en la presa de decisions i assegura que les autonomies “disposen dels instruments per actuar” davant dels brots. Fonts de la Moncloa no plantegen per ara intervenir al Segrià, descarten l’estat d’alarma i ho situen com a “últim recurs”.

Des del govern descarten intervenir al Segrià

Les mateixes fonts apunten que el govern espanyol té una “comunicació fluida constant, tècnica i política” amb la Generalitat i afirmen que està “seguint, monitorant i donant suport” a les CCAA. “No ens desentenem”, asseguren, però remarquen que a qui correspon actuar és a la Generalitat i eviten entrar en “confrontació”.

La Moncloa opina que cal prendre més mesures a Lleida. “Cal veure com solucionar aquest hàndicap” de la decisió del jutjat de Lleida, apunten, tot i que remarquen que “és obvi” que “les resolucions judicials s’han de complir”. Afirmen que cal “analitzar-ho” jurídicament amb “prudència”.

Les mateixes fonts apunten a “alternatives de resposta” que són “més fàcils d’implementar des del punt de vista jurídic”. En lloc del confinament, la Moncloa veu com a alternatives mesures com el tancament de locals amb aglomeracions, la restricció d’aforament en establiments, entre d’altres. “Poden ajudar moltíssim al control del problema” per molt que potser no són “tan eficaces”.

Sobre l’actuació de l’Estat espanyol, la Moncloa afirma que només haurà d’actuar si cal prendre decisions que afecten diverses CCAA i, abans de recórrer a l’estat d’alarma, hi ha el pas d’aprovar en el marc del Consell Interterritorial de Salut mesures que afectin més d’una autonomia si hi hagués, per exemple, disparitat de criteris en les mesures que apliquen.