REDACCIÓ9 Març, 2015
Les preferències culinàries de cadascú ens diuen alguna cosa interessant de la seva personalitat. Fins i tot allò que es menja no per gust sinó per requeriment o compromís també ens assenyala un cert perfil social i personal.
És ben curiós que Tarragona sigui una plaça tan apreciada i valorada gastronòmicament pels visitants amb bon paladar i bona boca i, en canvi, els nostres polítics no en facin bandera… fins ara, és clar. Vinga va, anem a destapar algunes intimitats politico-gastronòmiques.
Com que ara a qui gaudeix del menjar en bons restaurants –no necessàriament cars -, se li diu que és casta, doncs els nostres líders polítics locals van de menú de 12 euros. Però cal fer-se algunes preguntes.
Per exemple, Ballesteros mai paga un dinar amb diners de la seva butxaca? O sigui, tot són dietes? És sabut que el seu restaurant per dinars de treball és només un, bàsicament. Si sumem tots els dinars i sopars que ha pagat l’ajuntament en aquest local, de ben segur que ens sortirà una xifra prou important per a què algú pensi en possible tracte de favor a un establiment concret, sense cap altre justificant més enllà del caprici de Ballesteros i el seu equip.
Podria l’alcalde escollir altres restaurants? I tant que sí. Fins i tot, si el preu és una mica més del preu menú, bé que l’alcalde o els seus regidors podrien estirar-se una mica i pagar la diferència de la seva butxaca. De fet, la majoria ens paguem els gustos culinaris amb els nostres dinerets.
Però quin és el gust culinari secret de Ballesteros. Allò que és el seu caprici personal? Una bona copa de Möet & Chandon en un local de moda, de disseny i amb glamour. Ja veiem que té un paladar exigent i refinat. Què ens diu això de la seva persona? No aniré al fàcil dient que és un pijo, amb efecte boomerang per les seves primeres declaracions sobre Abelló. El seu gust champanoise demostra que estem davant d’una persona complexa, amb una treballada imatge pública de modèstia però una gran vida interior molt exigent i espumosa.
I Alejandro? Es deixa portar més que Ballesteros. Improvisa més en la planificació dels seus restaurants favorits, però El Serrallo ocupa una bona part de les seves eleccions. Per tant, no és estrany la seva apassionant defensa de la gamba de Tarragona. Acostuma a menjar de tot però amb control i prudència, encara que un bon boccata sigui un plaer mundà massa atractiu per a què l’alcaldable conservador es resisteixi. Podríem dir que els gustos culinaris d’Alejandro són equiparables als de la majoria dels seus conciutadans tarragonins. O sigui, és un dels nostres. 
I Albert Abelló? Ai, quina mina tinc amb el nou alcaldable fins al maig. És un volcà en erupció d’anècdotes, notícies, batusses polítiques i ocurrències estrambòtiques. És una fusió de Cyrano de Bergerac i Algarrobo del Curro Jiménez. M’encanta!!! I sabem que la seva primera opció culinària pública ha estat la salsitxa. Tant s’hi val si ha de ser llonganissa, hot-dog, bratswurth o botifarra de pagès. La qüestió és que quant més llarga i grossa millor. I de preferència… solidària.
Rock&Roll, salsitxa i cervesa Moritz, és clar!!!. Això és una campanya (sense tenir en compte el colesterol) i no anar repartint globus i plantetes. Però la veritat és que Abelló és un tot terreny culinari. Gaudeix menjant gairebé tot i, per aquesta raó, no tindrem cap problema.
Si toca restaurant amb peix i marisc, doncs a llepar-se els dits; si toca carns a la brasa, doncs posem all i oli; i si toca menú, doncs a cruspir-se el menú de la senyora o senyor cuiner de torn…i a repetir si es pot. En els darrers dies menja i fa menjar al seu quarter general (Hotel Urbis).
Abelló, el rei de la sardina, és espontaneïtat i voracitat tot junt i en quantitats industrials. Certament que intenta moderar-se per a què algun mal educat desaprensiu no li recrimini que està en sobrepès, però l’apetit tira i un paio grandot com ell, necessita carburant. Res de delicatessen de cuina de disseny. Un bon plat a taula i que no pari la cullera. Abelló és a taula igual que en política, per això sempre serà millor que convidi ell o la broma ens sortirà cara. Sobretot pels que tenen pocs diners al banc.
Möet Chandon, gambes i salsitxes. Combinen aquests elements per a fer un menú polític per a Tarragona? Necessitem un master chef per a fer-los combinar?
James FONT 007
(Agent infiltrat a l’Ajuntament de Tarragona)
