Gràcies a les bones xifres d’aquesta primera edició, s’han recaptat els suficients fons per col·laborar en els projectes solidaris
El dissabte dia 21 de julio es va celebrar la primera edició de la Caminada de la Llum, organitzada pel C.E.Alliberadrenalina. L’objectiu d’aquesta iniciativa era recaptar fons pels projectes solidaris de la Fundació Vicente Ferrer. A la Caminada de la Llum van assistir un gran nombre de caminadors. Prop de 600 són els que van completar el recorregut de 13 km que sortia i arribava al parc fluvial del riu Francolí i amb un recorregut pels camins i senderons dels voltants del Pont del Diable. La caminada va sortir a les 21.00 h i va transcórrer de nit. La màgia de la nit va fer que es veiessin imatges molt boniques de les fileres de llums dels caminadors.
Amb tots els diners recollits a la Caminada de la Llum, la Fundació podrà construir dos habitatges per famílies amb algun dels seus membres amb minusvalidesa a l’Índia, ja que aquest era l’objectiu d’aquesta edició. Tant els organitzadors com els participants tenen clar que la Caminada de la Llum ha de seguir durant els pròxims anys.
Moncho Ferrer és el fill de l’expresident de la Fundació Vicente Ferrer. Va estat a Tarragona, on va compartir el seu punt de vist sobre la pobresa d’Índia. Ha explicat els projectes que s’estan duent (i volen dur) a terme des de la fundació que porta el nom del català. En el seu viatge a Tarragona va sensibilitzar els presents per a la necessitat d’apostar per l’erradicació de la pobresa i la defensa dels drets de les dones a l’Índia
Moncho Ferrer va visitar Tarragona
REPUBLICA CHECA – La societat té integrat el concepte ‘solidaritat’ però, realment la societat fa el què ha de fer? MONCHO FERRER – Ser solidari no és una acció puntual. És una manera de vida, un compromís vital amb la construcció d’un món més just. En aquest sentit crec que cada vegada hi ha més conscienciació social. Noto que el nivell d’informació i el de suport a organitzacions com la nostra és directament proporcional.
RC – En què ha fallat la societat, en general, quan permet que existeixin els Països del Tercer Món? MF – Prefereixo confiar en que la societat sempre està a temps de millorar.
RC – Quina solució veu per eradicar la pobresa al món? MF – M’agrada pensar que hi ha una revolució solidària i una actitud més proactiva per eradicar la pobresa extrema. És cert que queda massa camí per recórrer. Nosaltres veiem també una reacció a la població vulnerable de l’Índia. Cada vegada tenen més consciència dels seus drets. Ara que disposen d’eines com l’educació, se senten més forts, més empoderats.
Educació i sanitat RC –La globalització ha ajudat a que el ric sigui més ric i el pobre més pobre? MF – Cal combatre la desigualtat. No podem permetre que hi hagi pobresa extrema. Nosaltres portem 45 anys treballant a l’Índia rural. Abans, per exemple, la població dàlit, anomenada intocable per pertànyer a la casta més baixa en el sistema de classes indi, vivia en una situació d’esclavitud. Els nens treballaven en els camps en condicions deplorables, no tenien accés a l’educació ni a la sanitat, tenien una vida d’esclavitud, sense esperança i sense sortida.
Moncho amb els seus pares
RC – A què era deguda aquesta situació? MF – Heretaven d’una generació a una altra els treballs que havien fet els seus pares i mares, una feina que ningú vol fer. Actualment, aquesta tot això ha canviat. A l’Índia el 100% de la infantesa de les castes baixes es troba escolaritzada a nivell primària a les escoles públiques.
Un 80% està arribant a la secundària. Només l’any passat hi havia a Andra Pradesh, una de les regions on treballem, 20 mil joves a les universitats estudiant medicina. Sens dubte, el canvi ha estat brutal, perquè s’està comprenent, cada vegada més, que sense accés a educació, es pot superar la pobresa, no només a nivell econòmic sinó també social.
RC – Són solidaris els rics o en comparació ho són més els que tenen pocs diners? MF – Em remeto a la resposta anterior: ser solidari no és una qüestió puntual, sinó una compromís personal.
RC – Creu que el masclisme, la violència de gènere, està present a molts països encara, en ple segle XXI? MF – A l’Índia és un dels problemes més sagnants. Legalment els drets de la dona estan protegits, però socialment, segueix sent sotmesa i agredida. La Fundació entén que és clau treballar amb la joventut i la infantesa per canviar aquesta realitat. El nostre compromís és no deixar que cap nena deixi d’estudiar. Així, hem assegurat el futur de centenars d’elles, evitant que caiguin en la pobresa i en la discriminació. D’altra banda, és important conscienciar les dones.
Les dones són la força del canvi RC – Com es pot conscienciar a les dones quan són els homes ‘qui mana’? MF – Hem promogut la seva organització a través dels shangams (associacions en telugu), on protegeixen i donen seguretat a qualsevol dona al seu poble. Aquests grups no només s’impulsen iniciatives econòmiques, sinó també socials. Per exemple, les dones han col·locat a les escoles cartells que diuen: “Mai permetrem un casament infantil en aquest poble” i ho estan complint. Les dones són la força del canvi a l’Índia.
Moncho parlant amb una senyora a Tarragona
RC – Els espanyols són solidaris? MF – La nostra base social està a Espanya així que et contesto que sí, que tenim uns socis fidels i molt compromesos. Els agrada estar informats dels avenços que estem aconseguint entre tots. El seu compromís no és amb la Fundació és amb el món. Nosaltres som únicament el mitjà a través del qual aconsegueixen el seu objectiu: transformar el món, millorar-lo.
RC – El món en general està ple de contrastos, com s’explica que en diversos països hi hagi tanta diferència entre rics i pobres? L’Índia n’és un bon exemple, no?
MF – Índia representa per si sola la globalització. El país té les contradiccions que s’observen a tot el món. L’avantguarda tecnològica de la cinquena potència mundial conviu sense remordiments amb un 40% de la població que no té els drets més fonamentals.
Índia està ens els cinc països BRICS (Brasil, Rússia, la Xina i Sud-àfrica) amb major increment del seu PIB. No obstant això, el 40% de la població, 400 milions de persones, està en risc d’exclusió, i d’elles, el 50% pertany a les classes més baixes.
RC – Centrant-nos en els problemes de ’casa’, què pensa vostè del govern de Mariano Rajoy? Ha gestionat bé aquest temps de crisis que estem travessant? MF – Com a organització, som aconfessionals i apolítics i per tant no ens posicionem respecte a aquests temes, així que espero que ho puguis entendre.
RC – I com a Moncho Ferrer, creu que se celebrarà el 9N? S’equivoquen els catalans quan persegueixen la independència? MF – Ho sento, com a Moncho també et responc que sóc apolític i aconfessional. (riures).
Moncho Ferrer, fill de Vicente Ferrer, ha ofert una xerrada en la qual ha tractat diversos temes relacionats amb l’Índia, des de la violència de gènere, l’esport i les persones amb capacitats diferents fins al canvi de govern i de l’actitud de la societat. Almenys 200 persones han assistit a l’acte que ha tingut lloc a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, a dos quarts de vuit del vespre.
Un exemple de com ‘Canviar la societat’ Moncho ha exposat un projecte que es va iniciar a través d’una pregunta: Per què els indis no formen part del projecte? La fundació, mai abans, havia demanat res als propis indis.
Un cop van demanar ajuda, els mateixos ciutadans deien que volien ajudar però no sabien com fer-ho. El director de programes de la FVF comenta que van proposar la idea de tenir guardiola i “que cadascú anés posant el que pogués”.
La iniciativa va començar amb 127 guardioles que van augmentar a 10.000 en 8 mesos i al cap de 2 anys ja en són 40.000.
Aquestes guardioles es trenquen el di4 d’abril -data de l’aniversari de Vicente Ferrer- i enguany han aconseguit ‘estalviar’ més de 200.000 euros, que van ser destinats a ajudar als nens orfes d’Anantapur, a l’Índia.
Moncho Ferrer afirma que “en aquest cas els diners eren el menys important,l’important era el canvi de mentalitat, el canvi que ha fet la societat. Diuen que ajuden als que són més pobres que ells. El canvi és enorme, això era impensable fa cinc anys”.
Per què ajudar a l’Índia? Moncho comenta que “l’Índia és un país de contrastos, crec que hi ha un dels homes més rics del món, ara s’acaba de fer una casa de 27 pisos. Bé, si ell està content està bé. Per altra banda, hi ha milions de famílies sense casa. Les desigualtats són enormes”. El perquè és senzill, “perquè tots tenim responsabilitat”.
No cal ser ric per ser solidari No es necessiten milions per col·laborar per ajudar als altres. Gràcies al projecte de les guardioles 500 nens orfes han pogut ser escolaritzats en escoles privades. “Fins ara no tenien família, ara en tenen una de 100.000 membres”.
Cites importants “La pobresa no existeix, existeixen persones pobres. Per què hi ha suficients recursos en el món. Estic convençut que es pot eradicar la pobresa”, Moncho Ferrer.
Jordi Folgado i Ferrer, nebot de Vicenç Ferrer, ha conclòs l’acte dient que “la pobresa no està per ser entesa sinó per ser resolta”.
El Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) és el lloc que ha escollit la Fundación Vicente Ferrer (FVF) per fer una xerrada dedicada als més de 2.700 col·laboradors que té la fundació a la província de Tarragona.
Moncho Ferrer, director de Programes de la FVF, fill de Vicente Ferrer, oferirà als socis i col·laboradors de la fundació una xerrada que tractarà sobre el present i futur de l’Índia rural i sobre els seus projectes.
El director explicarà les iniciatives que la fundació ha engegat per eradicar la pobresa extrema i dotar a la població més vulnerable de l’Índia de les eines necessàries per al seu apoderament i a més, analitzarà els primers 100 dies de govern del primer ministre Narendra Modi a l’Índia i valorarà com estan evolucionat les polítiques que ha aplicat en relació a la pobresa, la violència sexual i la discriminació de castes.
La xerrada es farà a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, a les 19:30h, i serà presentat per la periodista Yolanda García. L’espai estarà obert al públic fins a completar l’aforament.
Aspecte del sopar solidari
Gairebé 400 persones s’han donat cita al sopar benèfic, organitzat per la Fundació Gresol i que va tenir lloc al Tecnoparc de Reus. Cada assistent hauria de pagar 55 pel cobert.
Els fons revertirien a favor de la Fundació Vicent Ferrer, designadament per col·laborar amb el projecte de construcció d’habitatges.
Cada casa, construïda pels voluntaris, costa uns 1500 euros. En porten construïdes més de 55 mil.
La presidenta de Fundació i vídua de Vicente Ferrer, que va assistir al sopar en companyia del seu fill Moncho, va emocionar-se en veure “tanta gent” en una sala on es respirava “molta solidaritat”.
S’espera que les cases, que es construiran amb els diners recaptats durant el sopar solidari, siguin inaugurades el proper mes de març. Amb els fons del sopar es podran construir unes 14 cases.
Anne Ferrer estava emocionada i a l’hora pletòrica amb les mostres de carinyo i solidaritat.
En declaracions a La República Checa ha dit que el premi de la fundació Gaudí-Gresol “em dóna energia per continuar. És una vitamina per fer que els somnis d’en Vicente Ferrer esdevinguin una realitat”. La col·laboració social i econòmica serveixen per continuar lluitant contra la pobresa extrema d’Anantapur i defensar els drets de les dones”. Anna Ferrer, Presidenta de la Fundació Vicente Ferrer
Aquests actes socials són “una vitamina per continuar esforçant-me perquè les dones tinguin una vida digna” i, en definitiva, siguin tractades com a éssers humans.
Ferrer reconeix que, en aquest àmbit, hi ha molta feina per fer, perquè vivim en una societat extremadament patriarcal, un fet que dificulta el dret de les dones.
Per anar canviant les mentalitats, la Fundació Vicente Ferrer ha decidit que les propietàries de les cases construïdes siguin dones.
Ferrer aprofita totes les oportunitats per explicar la tasca social de la seva fundació i demanar consciència per una realitat complexa.
Recorda que les dones a l’Índia són víctimes d’una “violència brutal” i no s’amaga a l’hora de requerir l’atenció del món per a aquesta barbàrie i violació dels drets de les dones.
“Estic convençuda que junts, homes i dones, podem contribuir per a un món millor”, va concloure.
Els diners recaudats revertiran a favor de la Fundació Vicente Ferrer
L’auditori Gaudí del Tecnoparc de Reus es vesteix de gala, aquesta tarda, per acollir la vuitena edició dels Premis Gaudí-Gresol. Per la catifa vermella passejaran personalitats de la talla de l’esportista Pau Gasol o de l’exministra de Cultura i escriptora Ángeles González-Sinde.
Aquests són alguns dels noms que rebran un guardó – reproducció del bust en bronze de l’arquitecte Antoni Gaudí de l’escultor Joan Matamala.
Els premis estan organitzats per la Fundació Gresol i l’Ajuntament de Reus i tenen com a principal objectiu enaltir la notorietat i l’excel·lència d’algunes persones que s’han destacat en diferents sectors de la societat.
En aquesta edició, i durant una gala presentada per la coneguda Nina, es lliuraran un premi a Imanol Arias (Cinema, TV, Art Dramàtic), Ignacio Buqueras (Sociologia), Lluís Bassat (Ciències de la Comunicació) i Anna Ferrer (Obra Social).
El periodista d’El Perioódico, Enric Hernández, (Premsa i Periodisme), Pau Gasol (Esports), Nandu Jubany (Gastronomia), Erwin Rauhe (Lideratge Empresarial), Etsuro Sotoo (Belles Arts) i Ángeles González-Sinde (Literatura) també seran homenatjats. Els diners recaudats amb aquesta gala revertiran a favor de la Fundació Vicenç Ferrer per a la construcció d’habitatges a la Índia.
Després de la gala hi haurà un sopar benèfic. L’aportació és de 55 euros per cada comensal.
El Tecnoparc de Reus posarà la catifa vermella i es vestirà de gala per celebrar la VIII edició dels Premis Gaudí-Gresol.
Moment de la roda de premsa
El proper dijous 12 de juny a la capital del Baix Camp s’assistirà a una pluja d’estrelles, les quals estan convidades a participar en els premis més reconeguts i de major projecció de l’estat espanyol, després dels Premis Príncep d’Astúries, segons ha dit el president de la Fundació Gresol, Antoni Pont.
Aquests guardons tenen com a principal objectiu distingir la notorietat i l’excel·lència durant una gala benèfica que, enguany, té com a protagonista la Fundació Vicente Ferrer. Els diners recaudats serviran per dur a terme programes de construcció d’habitatges a la Índia on ja n’han construït més de 50 mil. Lancy Dodem, portaveu de la Fundació Vicente Ferrer
La cerimònia, conduïda per la coneguda Nina, comptarà amb la presència dels guardonats: l’actor Imanol Arias (Art Dramàtic), Pau Gasol (Esports), l’exministra de Cultura, Ángeles González-Sinde (Literatura), Anne Ferrer (vídua de Vicente Ferrer), el director d’El Periódico de Catalunya Enric Hernández (Premsa i periodisme),, Nandu Jubany (Gastronomia), Erwin Rauhe (Lideratge empresarial), Etsuro Sotoo (Belles Arts), Lluis Bassat (Ciències de la comunicació) i Ignasi Buqueras (Socioligia).
Després de la gala es farà un sopar benèfic (55 euros per persona) a favor de la Fundació Vicente Ferrer. En la confecció del sopar hi participen cuiners de prestigi i sobretot solidaris.
Aquests premis que compten amb la col·laboració de diferents institucions, entre elles l’Ajuntament de Reus, serveixen, segons la primera tinent d’alcalde, per projectar la imatge de Reus a l’exterior i posicionar-la en un pòdium de la qualitat. Ha declinat el premi
Els organitzadors dels Premis Gaudí-Gresol havien pensat guardonar el fotògraf Marc Marginedas, segrestat a Síria durant mig any, com a forma de pressió. No obstant, el fotoperiodista d’El Periódico de Catalunya, va declinar per respecte als companys que encara són presoners dels radicals.
REDACCIÓ23 Juliol, 2018
