REDACCIÓ
Moncho Ferrer és el fill de l’expresident de la Fundació Vicente Ferrer. Va estat a Tarragona, on va compartir el seu punt de vist sobre la pobresa d’Índia. Ha explicat els projectes que s’estan duent (i volen dur) a terme des de la fundació que porta el nom del català. En el seu viatge a Tarragona va sensibilitzar els presents per a la necessitat d’apostar per l’erradicació de la pobresa i la defensa dels drets de les dones a l’Índia
REPUBLICA CHECA – La societat té integrat el concepte ‘solidaritat’ però, realment la societat fa el què ha de fer?
MONCHO FERRER – Ser solidari no és una acció puntual. És una manera de vida, un compromís vital amb la construcció d’un món més just. En aquest sentit crec que cada vegada hi ha més conscienciació social. Noto que el nivell d’informació i el de suport a organitzacions com la nostra és directament proporcional.
RC – En què ha fallat la societat, en general, quan permet que existeixin els Països del Tercer Món?
MF – Prefereixo confiar en que la societat sempre està a temps de millorar.
RC – Quina solució veu per eradicar la pobresa al món?
MF – M’agrada pensar que hi ha una revolució solidària i una actitud més proactiva per eradicar la pobresa extrema. És cert que queda massa camí per recórrer. Nosaltres veiem també una reacció a la població vulnerable de l’Índia. Cada vegada tenen més consciència dels seus drets. Ara que disposen d’eines com l’educació, se senten més forts, més empoderats.
Educació i sanitat
RC – La globalització ha ajudat a que el ric sigui més ric i el pobre més pobre?
MF – Cal combatre la desigualtat. No podem permetre que hi hagi pobresa extrema. Nosaltres portem 45 anys treballant a l’Índia rural. Abans, per exemple, la població dàlit, anomenada intocable per pertànyer a la casta més baixa en el sistema de classes indi, vivia en una situació d’esclavitud. Els nens treballaven en els camps en condicions deplorables, no tenien accés a l’educació ni a la sanitat, tenien una vida d’esclavitud, sense esperança i sense sortida.
RC – A què era deguda aquesta situació?
MF – Heretaven d’una generació a una altra els treballs que havien fet els seus pares i mares, una feina que ningú vol fer. Actualment, aquesta tot això ha canviat. A l’Índia el 100% de la infantesa de les castes baixes es troba escolaritzada a nivell primària a les escoles públiques.
Un 80% està arribant a la secundària. Només l’any passat hi havia a Andra Pradesh, una de les regions on treballem, 20 mil joves a les universitats estudiant medicina. Sens dubte, el canvi ha estat brutal, perquè s’està comprenent, cada vegada més, que sense accés a educació, es pot superar la pobresa, no només a nivell econòmic sinó també social.
RC – Són solidaris els rics o en comparació ho són més els que tenen pocs diners?
MF – Em remeto a la resposta anterior: ser solidari no és una qüestió puntual, sinó una compromís personal.
RC – Creu que el masclisme, la violència de gènere, està present a molts països encara, en ple segle XXI?
MF – A l’Índia és un dels problemes més sagnants. Legalment els drets de la dona estan protegits, però socialment, segueix sent sotmesa i agredida. La Fundació entén que és clau treballar amb la joventut i la infantesa per canviar aquesta realitat. El nostre compromís és no deixar que cap nena deixi d’estudiar. Així, hem assegurat el futur de centenars d’elles, evitant que caiguin en la pobresa i en la discriminació. D’altra banda, és important conscienciar les dones.
Les dones són la força del canvi
RC – Com es pot conscienciar a les dones quan són els homes ‘qui mana’?
MF – Hem promogut la seva organització a través dels shangams (associacions en telugu), on protegeixen i donen seguretat a qualsevol dona al seu poble. Aquests grups no només s’impulsen iniciatives econòmiques, sinó també socials. Per exemple, les dones han col·locat a les escoles cartells que diuen: “Mai permetrem un casament infantil en aquest poble” i ho estan complint. Les dones són la força del canvi a l’Índia.
RC – Els espanyols són solidaris?
MF – La nostra base social està a Espanya així que et contesto que sí, que tenim uns socis fidels i molt compromesos. Els agrada estar informats dels avenços que estem aconseguint entre tots. El seu compromís no és amb la Fundació és amb el món. Nosaltres som únicament el mitjà a través del qual aconsegueixen el seu objectiu: transformar el món, millorar-lo.
RC – El món en general està ple de contrastos, com s’explica que en diversos països hi hagi tanta diferència entre rics i pobres? L’Índia n’és un bon exemple, no?
MF – Índia representa per si sola la globalització. El país té les contradiccions que s’observen a tot el món. L’avantguarda tecnològica de la cinquena potència mundial conviu sense remordiments amb un 40% de la població que no té els drets més fonamentals.
Índia està ens els cinc països BRICS (Brasil, Rússia, la Xina i Sud-àfrica) amb major increment del seu PIB. No obstant això, el 40% de la població, 400 milions de persones, està en risc d’exclusió, i d’elles, el 50% pertany a les classes més baixes.
RC – Centrant-nos en els problemes de ’casa’, què pensa vostè del govern de Mariano Rajoy? Ha gestionat bé aquest temps de crisis que estem travessant?
MF – Com a organització, som aconfessionals i apolítics i per tant no ens posicionem respecte a aquests temes, així que espero que ho puguis entendre.
RC – I com a Moncho Ferrer, creu que se celebrarà el 9N? S’equivoquen els catalans quan persegueixen la independència?
MF – Ho sento, com a Moncho també et responc que sóc apolític i aconfessional. (riures).
Jonathan OCA // Tarragona
REDACCIÓ
