Arxius de ferran civit | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Març, 2017

És un bon moment per als paisatges romàntics. Formats per camps abandonats i edificis en ruïnes. Ideal per a pintors i per a fotògrafs, encara més si hi ha una posta de sol. Però a banda de l’estètica, el que tenim és un continu despoblament de gran part de la nostra geografia des de fa 150 anys. Una evasió constant de gent de l’interior cap a la modernitat i cap a la costa. I això no és ni romàntic ni bucòlic, és lamentable i trist.

Com la força de la gravetat, sembla que el pendent dels rius s’emporta de manera inexorable la població cap a les zones planes i de major aglomeració urbana amb més oportunitats. Però si estem al segle XXI a on tot està connectat i globalitzat i a on la ubicació és irrellevant (almenys teòricament), per què l’interior i la muntanya continuen perdent població?

Hi ha molts factors que expliquen això i que es retroalimenten: envelliment, destrucció del sector primari, menys oportunitats laborals i de formació, … Això significa que no hi ha una solució màgica, però sí elements que puguin revertir almenys en part aquesta tendència.

El nostre paisatge ha d’estar rehabilitat, habitat i gestionat. Si no considerem aquests factors interrelacionats i amb l’ordre que vulguem, no el revitalitzarem.

Com a primer element, caldria tenir en compte el patrimoni rural i, òbviament, de pedra seca. Això significa la seva inventariació, protecció i dinamització. Com a inventari, grans exemples els que fa en Manel Martínez a casa nostra o accions com la Wikipedra o les cartes del paisatge arreu del país. Com a protecció, seria la seva inclusió als plantejaments urbanístics i considerar aquests elements dins la llei de Patrimoni Cultura, com ho haurien de ser molins, xemeneies industrials, forns de calç, fargues, jaciments arqueològics,… I, sobretot el més important, la dinamització. Convertir les pallisses, masies, pobles abandonats, barraques de pedra seca o altres elements en allotjaments turístics podria ser una bona solució.

Com a segon element, seria garantir que esdevinguin espais habitables i habitats. I una manera seria no promoure noves promocions habitacionals que tinguin impacte. Mentre tenim un desenes de milers d’habitatges buits, tenim milers de masies i cases de poble buides. Una reorientació de la planificació urbanística podria ajudar. Per exemple, reduir l’impacte de les noves ampliacions urbanístiques fent que hagin de ser autosuficients energèticament i hídricament i penalitzar-ho fiscalment, com a compensació hauria de servir per a ajudes i bonificacions a recuperar construccions ja preexistents i que no generen nous impactes al territori. Només construir de més el necessari, recuperar allò imprescindible. Potser en lloc de construir més, reconstruirem i recuperarem més. Per què ocupar més territori amb construcció nova quan tenim tants edificis ja construïts que cauen?

I com a tercer element, potser el més important per a garantir la sostenibilitat del projecte seria la implicació directa de les persones per a donar-hi vida: un espai per a viure i treballar, sinó no té sentit habitar. Dissenyar una nova masoveria global en propietat o de lloguer que tingui una gran cobertura legal i fiscal i que permeti generar llocs de treball, especialment al sector primari i al sector serveis. No podrem posar una fàbrica en llocs mal comunicats, però sí que podem recuperar gent per al sector agrícola, ramader i forestal. Si es fa una actuació concreta per a promoure la rehabilitació de patrimoni rural com masies i similars, que es fomenti la seva habitació per a evitar la despoblació del territori i que, alhora, es faci restauració/gestió de l’entorn forestal. Per entendre’ns, podràs rehabilitar amb el màxim de bonificacions tot el patrimoni rural, sempre que gestionis el territori del voltant per a poder evitar incendis i garantir la població al territori tot generant llocs de treball amb l’explotació de la terra i del bosc.

Podem començar a reorientar les polítiques territorials i econòmiques per a què tot el país torni a estar rehabilitat, habitat i gestionat. Rehabilitació, habitació, gestió pot ser una via de repoblació, recuperació i potenciació. Passem a l’acció?

Ferran CIVIT
President d’ERC Camp de Tarragona i diputat al Parlament

REDACCIÓ22 Setembre, 2016

Aquest hauria de ser el nom popular de la N340 i, com no, de la NII quan passa més amunt de Barcelona. Una via que ressegueix l’antiga Via Augusta i que fa uns 400 km, tants com morts ha tingut les darreres dècades. Cada punt quilomètric, involuntàriament, ha esdevingut un recordatori dels centenars de víctimes que ha deixat aquesta via des de mitjans del segle XX.

No hi ha setmana que aquesta via no tingui algun accident amb conseqüències més o menys nefastes. I no hi ha dia que no hi hagi cues i col·lapses que fan perdre el temps a molts ciutadans i, sobretot, la paciència. I, per què no dir-ho, li treuen drets i benestar al no tenir unes vies de qualitat accessibles i assequibles.

La N340 (i, per extensió, la NII i també la N240) haurien de ser vies de comunicació comarcal i, alguna vegada, intercomarcal. Per a fer més de 30 quilòmetres s’haurien de fer servir les vies d’alta capacitat paral·leles com l’AP7 i l’AP2. O sigui, per a connexió intercomarcal, nacional i internacional. Per anar d’Amposta a l’Aldea podria servir la N340, però per anar a l’Hospitalet l’autopista. El mateix per qui vol anar del Vendrell a l’Arboç, però després a Vilafranca del Penedès per l’altra via.

Amb l’alliberament dels peatges en aquestes vies, la circulació de camions i el gruix de cotxes es derivaria i alliberaria el trànsit de la N340, fent-la així més lliure, més segura i ràpida. I, alhora, no caldria fer noves vies paral·leles amb el que suposa d’ocupació del territori, despesa multimilionària de diners públics i espera de temps per a construir-les. Per a fer-nos una idea, en trams d’un quilòmetre d’amplada hi ha fins a 10 carrils, sí 10! 2 de la N340, 4 de la A7 i 4 de l’AP7. Això és un contrasentit i un insult als recursos públics que paguen la ciutadania. Si alliberem, l’AP7 i l’AP2, no cal construir res i automàticament millora el trànsit i la seguretat. I, com a màxim, construir un carril de reforç en algun lloc puntual, però res més. Així de senzill, ràpid i eficient.

El recorregut de la N340 i la NII és el mateix de la Via Augusta, però també del de la Via Catalana del 2013. Això ja és història, però el ViaCrucis de la N340 i la NII encara dura. Aquesta via ha de ser un ex viari principal de la nova República Catalana conjuntament amb el Corredor Ferroviari Mediterrani. Ha de ser la nova Via Catalana:

més lliure, més segura, més ràpida. I que ens connecti amb eficiència amb Europa.

L’AP7 i l’AP2 estan més que amortitzades. Per a la seguretat i benestar de la ciutadania i l’eficiència del sector productiu, l’Estat hauria de passar aquestes infraestructures a la Generalitat conjuntament amb el sector ferroviari com a gest de bona voluntat i perquè té un deute històric multimillionari amb aquestes comarques. S’ha acabat això de tenir vies paral·leles gestionades per l’Estat de dues categories diferents, una de primera i una de segona. S’ha acabat això de tenir una autopista i un AVE hiperfinançats i una N340 i NII, així com les Rodalies de RENFE infrafinançades.

Toca acabar amb el ViaCrucis, comencem la Via Catalana: més lliure, més segura i més ràpida.

Ferran CIVIT I MARTÍ

Diputat de JXSí i President d’Esquerra-Camp de Tarragona

REDACCIÓ28 Juliol, 2016

Estem en un moment de transició nacional i això significa que estem de camí d’un model a un altre. D’un model autonòmic a un model republicà a nivell institucional, d’un model reivindicatiu a un altre que està per definir des de la societat civil.

Esperem que enguany sigui la darrera en la que estiguem convocats per l’Assemblea Nacional Catalana, que ho ha vingut fent des del 2012. Per tant, necessitem començar a definir el model de Diada cívica que voldríem a la Catalunya republicana.

Si estem fent un país nou és perquè hi tenim tot el dret, però sobretot perquè volem fer un model millor del que estem vivint/sofrint ara. I això necessita que el dia que ens ha d’agermanar a tothom, ha de pensar en tothom i tothom s’hi ha de sentir representat.

Fins ara, els països independents han acostumat a fer diferents models. Un model és el dels països amb llarga tradició militarista, en què s’acostuma a mostrar els “orgulls patris” basats en la força de l’exèrcit. Us sona la Legión i la Cabra? Diria que pocs ens hi sentim representats, independentment del model de seguretat que acabi assolint la República Catalana.

Un altre model seria el festiu a base de desfilades cíviques. Tenim l’exemple més mediàtic que seria el 4 de juliol als EUA, a on la ciutadania s’aplega per a veure desfilades d’entitats i dels organismes locals i nacionals. Una variant seria el que fan als països nòrdics, on desfila la ciutadania fent onejar banderes i, alguns, van amb els vestits tradicionals. Però en aquest país no tenim tradició de fer desfilades, ni militars ni cíviques.

Veient això, quina Diada voldria? Doncs un altre model basat en la ciutadania, un model menys institucional, més cívic i més proactiu. La Diada republicana hauria de servir per a coneixe’ns entre nosaltres i estrènyer llaços com a societat. La proposta seria que aquell dia les entitats locals i nacionals s’obrissin a la societat, que la gent coneguessin la feina necessària i imprescindible que fan. I així més gent ho valoraria i, de retruc, s’hi implicaria més.

Per exemple, en un barri la PAH podria ensenyar casos de desnonaments per a què la gent conegués el drama que viuen moltes famílies. En un altre lloc, es podria conèixer la tasca de recuperació d’un riu i una mica més enllà es faria un taller de cultura popular.

En definitiva seria com una marató cívica en què els catalans i catalanes es coneixerien a si mateixos a través de milers d’actes en els prop de mil municipis del país. Seria una gran jornada cívica liderada per les institucions i les entitats que fomentessin els llaços socials i que generessin més implicació participativa de la ciutadania.

Seria una Diada de portes obertes per a forjar un país més inclusiu, reivindicatiu i participatiu. Dins la República Catalana, aquesta és la Diada que faria, la Diada que voldria.

Ferran CIVIT
President d’ERC Camp de Tarragona

REDACCIÓ6 Febrer, 2016

A la vida de les persones hi ha un moment que marca un abans i un després. Aquell moment en què els fills marxen de casa dels pares, el moment en què l’adolescent passa a ser adult, el moment en què es passa de l’institut a la universitat, el moment en què es fa el primer viatge sol…. el moment. Aquest és el concepte.

Ara tenim el nostre . Estem en una situació de canvi en la que la ciutadania pot decidir com vol que sigui el seu futur. Estem en un moment fundacional. És una ocasió històrica en què abans altres països s’hi ha encarat: els EUA el 1776, Noruega el 1905, Finlàndia el 1917, Eslovènia el 1991, … Perquè no es tracta només de fer una independència perquè hi tenim tot el dret del món, sinó d’aprofitar l’oportunitat per definir un nou model polític, un nou paradigma energètic i hídric o un nou sistema econòmic.

En aquesta tessitura ens hi trobem els catalans, independentment de si estem a favor o no de la construcció de la República Catalana. De bell nou, podem dissenyar com volem que sigui el nou país tenint sempre en compte l’objectiu de fer un país millor per a tothom.

El procés constituent que s’obre és el millor que li passarà a Catalunya no tan sols ens els darrers 300 anys, sinó sobretot en els propers 300. El que podem fer no va d’història, banderes o llengües, va de benestar i justícia social, va de democràcia i drets civils. Va de les persones, ras i curt.

Fem-nos nostre aquest moment fundacional, un moment únic en la història del país i de totes les persones que en formen part. És un instant històric de gran transcendència ja que marca la vida de les futures generacions. Als EUA encara estan amb la mateixa constitució des de fa més de 2 segles i només hi ha afegit esmenes. I aquesta constitució ha estat el marc legal que ha marcat i reglat el model de societat que tenen.

Ara a Catalunya estem en una situació similar amb l’obertura del procés constituent, per això és molt important fer arribar a tothom la il·lusió i, alhora, la responsabilitat del moment. La participació del màxim de gent possible en aquest procés generarà un model més democràtic i inclusiu, més just i equitatiu. Definirem els valors comuns i compartits on se sustentarà la República Catalana. Definim-ho plegats.
És el moment fundacional, és el nostre moment.

Ferran CIVIT
President de la Federació d’ERC al Camp de Tarragona

REDACCIÓ21 Desembre, 2015

Al que és la Conca estricta, i extensible a altres comarques, tenim una sèrie d’edificis que a nivell local competeixen amb les esglésies pel que fa a monumentalitat i valor patrimonial. Uns espais que amb prou feines tenen 100 anys, que tenen una vida desigual però que estan profundament vinculats al territori perquè van néixer per ajudar la pagesia local.

Aquests edificis van ser fruit de la cooperació de diverses generacions de pagesos i de diferents nivells de renda i, fins i tot, diversa orientació política algunes vegades. Si haguéssim d’assenyalar què distingeix la nostra comarca pel que fa a l’abundància de patrimoni i, sobretot, pel que ens singularitza és per una cosa: els cellers modernistes.

Certament, tenim valors molt reconeguts com Montblanc o Poblet, però no són extensius, no estan presents a la resta de la comarca. Estan situats on estan situats. També tenim arquitectura de pedra seca, però poca comparada amb comarques veïnes com l’Alt Camp. També gaudim de romànic, gòtic i barroc però a escala petita deixant de banda els dos municipis anteriors. Tenim uns pobles restaurats de pedra vista de gran encant, però tot Catalunya en té. Tenim una postal magnífica, paisatgísticament parlant, que és Poblet envoltat del PNIN, però també hi ha molts monestirs envoltats de grans paisatges com Montserrat o Scala Dei.

El que ens singularitza respecte la resta del país són els cellers cooperatius construïts a principis del segle passat i que ben aviat el primer farà el primer centenari de la seva construcció. Barberà de la Conca, Rocafort de Queralt, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Pira, Sarral, etc. Posem-ho en l’ordre que vulguem, però és un patrimoni que teixeix una xarxa a la Conca estricta i que ens posa al capdavant de la resta de comarques. Cert que la Terra Alta té dos grans cellers com el de Gandesa i Pinell de Brai o que l’Alt Camp té Nulles o el Priorat Falset i Cornudella. La freqüència que tenim a la nostra comarca no es dóna a cap lloc més. Tot el Pirineu està farcit de romànic, però enlloc com a la Vall de Boí. Enlloc com a la Conca a la Catalunya Nova.

Aquests cellers són singulars perquè responen bàsicament a la trilogia mediterrània (especialment el vi), perquè van ser fruit d’un moment històric a l’empara de la Mancomunitat i gent com Josep Maria Rendé i Ventosa, perquè van introduir noves formes socials i econòmiques com el cooperativisme i, sobretot, perquè els nous temps van generar noves respostes que van quallar en aquestes construccions.

Els cellers són un patrimoni viu. La secularització buida les esglésies, els canvis econòmics buiden les cooperatives modernistes per modificacions en els processos d’elaboració o bé per fi del model tradicional. Dos exemples, el de Montblanc s’ha municipalitzat l’edifici i es reorientarà a la promoció de la cultura del sector primari i Pinell del Brai lloga les seves instal·lacions a tercers per a produir-hi vi.

Moltes cooperatives poden estar en hores baixes, però la seva revalorització al món rural pot ser un bon complement com ha estat el turisme rural per a les explotacions agràries. Per això, és molt important convertir-lo en una eina patrimonial, amb el que significa com a pol d’atracció turística (i econòmica), eina educativa i, especialment, motiu d’identificació del territori.

Aquesta combinació de pedra, fusta i maó (i en accions peoneres a nivell català, també de formigó) pot aspirar a tenir intensitat alta més enllà de les jornades verema. Fins ara, han estat tancats de portes endins, convé obrir-los al món, convé fer-los Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Les cooperatives, les Denominacions d’Origen, els ajuntaments i els consells comarcals a on hi ha aquestes peces, així com la Generalitat, haurien de conjurar-se per a aspirar a fer de les Catedrals del Vi un patrimoni català posat a l’abast del món. El nom que va fer servir Àngel Guimerà per a batejar la cooperativa projectada per Pere Domènech i Roura sota proposta del seu pare Lluís Domènech i Montaner a l’Espluga de Francolí ha de servir per a poder posicionar encara més la nostra comarca i la resta de la Catalunya Nova. Per a preservar el nostre paisatge i el nostre sector primari, alhora per a repartir inversions i turisme per diversos municipis de la comarca.

És possible. Segurament no tots tenen encara l’indicatiu de Bé Cultural d’Interès Nacional, però tenen una base patrimonial que la fa optable a aquesta distinció. L’atribució d’aquest indicatiu no garanteix per se més inversió, però almenys pot evitar la desídia de l’administració pública i dels propietaris i, sobretot, pot ser catalitzador de noves accions que teixeixin la comarca i potenciïn la riquesa del nostre camp. A partir d’aquí es poden fer rutes turístiques més homogènies per la comarca, es poden fer curses com una marató que uneixi tots els cellers (podria ser la Marató del Trepat Modernista), potenciar l’enoturisme i molts altres al·licients i escenaris per descobrir tots plegats.

Tenim un patrimoni local que el podem fer universal. Fem-ho!

Ferran CIVIT
Diputat al Parlament de Catalunya

REDACCIÓ21 Febrer, 2014

independència — Segallès parlant amb Albert Donaire

Els Mossos d’Esquadra volen deixar de ser la Policia Nacional de Catalunya per esdevenir la policia del nou estat català. Aquest ha estat el principal missatge que han transmès, aquesta tarda, en un acte al Col·legi d’Advocats de Tarragona.
La sala s’ha tornat petita per acollir tots aquells que volien saber quin model de policia tindrà Catalunya quan assoleixi la independència.
Els Mossos presents han assegurat que no es tracta d’obligar a votar a favor o contra, però sí participar en la construcció d’un nou estat. Han explicat que, personalment, defensen unes idees, però, professionalment, estan al servei del país, inclòs dels que no advoquen la unitat d’Espanya.
Algunes cares conegudes del món de la política, com Josep Gomis i l’ex president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, no han volgut perdre la conferència del primer director general dels Mosso d’Esquadra i actual president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, Miquel Sellarès.

Sellarès, qui s’ha intitulat independentista, ha volgut subratllar que els Mossos no tenen perquè canviar res en la seva manera d’actuar. “Han de ser professionals, com sempre ho han estat. Amb la independència no s’ha de canviar res”.
Ha donat a entendre que no s’ha de veure fantasmes on no hi ha. “Hi ha policies independentistes de la mateixa manera que hi ha espanyolistes, gays…”, ha remarcat.
Per l’ex-responsable dels Mossos d’Esquadra, Catalunya té una policia molt bé preparada i que sap diferenciar la seva professió de les seves opcions personals i polítiques.
Recentment, l’actual director dels Mossos, Manel Prats, va visitar Tarragona i va confessar que no li agrada que es relacioni la policia catalana amb la independència, sobretot pels mals entesos que això pot provocar entre la ciutadania més susceptible. Prata està manifestament contra la politització de la policia catalana.

Arxius de ferran civit | Diari La República Checa

xxx Partners

FERRAN CIVIT: L’encant d’allò abandonat, l’oportunitat de canviar la tendència

FERRAN CIVIT: ‘ViaCrucis 340’

FERRAN CIVIT: La Diada que faria, la Diada que voldria

FERRAN CIVIT: ‘Un moment fundacional’

FERRAN CIVIT: ‘Un patrimoni mundial molt local’

(ALGUNS) MOSSOS D'ESQUADRA ES POSEN L'ETIQUETA D'INDEPENDENTISTES