REDACCIÓ
Al que és la Conca estricta, i extensible a altres comarques, tenim una sèrie d’edificis que a nivell local competeixen amb les esglésies pel que fa a monumentalitat i valor patrimonial. Uns espais que amb prou feines tenen 100 anys, que tenen una vida desigual però que estan profundament vinculats al territori perquè van néixer per ajudar la pagesia local.
Aquests edificis van ser fruit de la cooperació de diverses generacions de pagesos i de diferents nivells de renda i, fins i tot, diversa orientació política algunes vegades. Si haguéssim d’assenyalar què distingeix la nostra comarca pel que fa a l’abundància de patrimoni i, sobretot, pel que ens singularitza és per una cosa: els cellers modernistes.
Certament, tenim valors molt reconeguts com Montblanc o Poblet, però no són extensius, no estan presents a la resta de la comarca. Estan situats on estan situats. També tenim arquitectura de pedra seca, però poca comparada amb comarques veïnes com l’Alt Camp. També gaudim de romànic, gòtic i barroc però a escala petita deixant de banda els dos municipis anteriors. Tenim uns pobles restaurats de pedra vista de gran encant, però tot Catalunya en té. Tenim una postal magnífica, paisatgísticament parlant, que és Poblet envoltat del PNIN, però també hi ha molts monestirs envoltats de grans paisatges com Montserrat o Scala Dei.
El que ens singularitza respecte la resta del país són els cellers cooperatius construïts a principis del segle passat i que ben aviat el primer farà el primer centenari de la seva construcció. Barberà de la Conca, Rocafort de Queralt, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Pira, Sarral, etc. Posem-ho en l’ordre que vulguem, però és un patrimoni que teixeix una xarxa a la Conca estricta i que ens posa al capdavant de la resta de comarques. Cert que la Terra Alta té dos grans cellers com el de Gandesa i Pinell de Brai o que l’Alt Camp té Nulles o el Priorat Falset i Cornudella. La freqüència que tenim a la nostra comarca no es dóna a cap lloc més. Tot el Pirineu està farcit de romànic, però enlloc com a la Vall de Boí. Enlloc com a la Conca a la Catalunya Nova.
Aquests cellers són singulars perquè responen bàsicament a la trilogia mediterrània (especialment el vi), perquè van ser fruit d’un moment històric a l’empara de la Mancomunitat i gent com Josep Maria Rendé i Ventosa, perquè van introduir noves formes socials i econòmiques com el cooperativisme i, sobretot, perquè els nous temps van generar noves respostes que van quallar en aquestes construccions.
Els cellers són un patrimoni viu. La secularització buida les esglésies, els canvis econòmics buiden les cooperatives modernistes per modificacions en els processos d’elaboració o bé per fi del model tradicional. Dos exemples, el de Montblanc s’ha municipalitzat l’edifici i es reorientarà a la promoció de la cultura del sector primari i Pinell del Brai lloga les seves instal·lacions a tercers per a produir-hi vi.
Moltes cooperatives poden estar en hores baixes, però la seva revalorització al món rural pot ser un bon complement com ha estat el turisme rural per a les explotacions agràries. Per això, és molt important convertir-lo en una eina patrimonial, amb el que significa com a pol d’atracció turística (i econòmica), eina educativa i, especialment, motiu d’identificació del territori.
Aquesta combinació de pedra, fusta i maó (i en accions peoneres a nivell català, també de formigó) pot aspirar a tenir intensitat alta més enllà de les jornades verema. Fins ara, han estat tancats de portes endins, convé obrir-los al món, convé fer-los Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Les cooperatives, les Denominacions d’Origen, els ajuntaments i els consells comarcals a on hi ha aquestes peces, així com la Generalitat, haurien de conjurar-se per a aspirar a fer de les Catedrals del Vi un patrimoni català posat a l’abast del món. El nom que va fer servir Àngel Guimerà per a batejar la cooperativa projectada per Pere Domènech i Roura sota proposta del seu pare Lluís Domènech i Montaner a l’Espluga de Francolí ha de servir per a poder posicionar encara més la nostra comarca i la resta de la Catalunya Nova. Per a preservar el nostre paisatge i el nostre sector primari, alhora per a repartir inversions i turisme per diversos municipis de la comarca.
És possible. Segurament no tots tenen encara l’indicatiu de Bé Cultural d’Interès Nacional, però tenen una base patrimonial que la fa optable a aquesta distinció. L’atribució d’aquest indicatiu no garanteix per se més inversió, però almenys pot evitar la desídia de l’administració pública i dels propietaris i, sobretot, pot ser catalitzador de noves accions que teixeixin la comarca i potenciïn la riquesa del nostre camp. A partir d’aquí es poden fer rutes turístiques més homogènies per la comarca, es poden fer curses com una marató que uneixi tots els cellers (podria ser la Marató del Trepat Modernista), potenciar l’enoturisme i molts altres al·licients i escenaris per descobrir tots plegats.
Tenim un patrimoni local que el podem fer universal. Fem-ho!
Ferran CIVIT
Diputat al Parlament de Catalunya
REDACCIÓ
