REDACCIÓ25 Setembre, 2019
No s’han fet esperar. Els socialistes de Tarragona han volgut valorar els 100 dies del nou govern municipal de Pau Ricomà i Carla Aguilar i han carregat durament contra els republicans i els comuns. Segons la portaveu municipal socialista, Sandra Ramos, “Tarragona és avui una ciutat més dividida, sense lideratge i amb un greu retrocés en temes de sostenibilitat”.
Ramos ha titllat al govern d’ERC Més i En Comú Podem Tarragona de “govern inestable” criticant els quatre canvis que han realitzat durant aquests primers dies de govern al cartipàs municipal. “Els republicans van fer una llista per ser a l’oposició i ara la ciutat està patint les conseqüències”, ha assegurat la portaveu socialista.
“Tarragona es mereix una persona al capdavant que estigui a l’altura del que Tarragona es mereix, i per ara, l’únic remarcable de l’alcalde Ricomà és la utilització del seu vot de qualitat per posar una pancarta que no representa a la majoria de la ciutadania. Cal preguntar-se si faran el mateix el pròxim plenari”, ha qüestionat Ramos.
Per Sandra Ramos, Tarragona ha perdut en aquests 100 dies, amb un alcalde que ha decidit representar només una part de la ciutadania, generant una divisió en un moment en què, segons la portaveu socialista, “cal generar espais de convivència i diàleg”.
“Som capital de província i motor d’una de les àrees metropolitanes de Catalunya, mereixem un govern que estigui a l’altura i lamentablement estem donant passes enrere amb un Ajuntament inexpert, condicionat des de fora per partits com la CUP i sense un criteri clar cap a on anem. El PSC va guanyar les eleccions, i som l’alternativa de govern, però ells van decidir governar la ciutat, per tant exigim que comencin a fer-ho”, ha conclòs Ramos.
Des del grup municipal d’ERC-MES defensem el dret de les mare a alletar i dels nadons a ser alimentats de manera natural. Defensem el dret a decidir com alletar, on fer-ho i quan fer-ho. Alletar és també part de les reivindicacions dels dret de les dones a decidir sobre el seu cos en general, sobre els seus pits i sobre la criança dels seus fills.
Una mare ha de tenir dret a alletar el seu nadó quan ho consideri oportú i on ho consideri oportú, perquè la llet materna no és només aliment, és també vincle, afecte, seguretat, comunicació, amor, consol i, per descomptat, salut.
La solució més lògica és passar les mercaderies per l’interior. Però, per on? Per Reus–Roda? Aquesta solució implica alliberar de la costa el tram Tarragona-Sant Vicenç de Calders, però suposa el pas de les mercaderies per la Rambla del Vendrell, per L’Arboç, per Vilafranca, en definitiva un coll d’ampolla per haver de conviure amb la resta del trànsit i, a la vegada, un impacte important sobre aquestes poblacions.
La idea que des de l’escola es pot canviar el món, o les persones que han canviar el món, és una idea que cal entendre-la com una condició necessària però molt insuficient. De fet, es diu que per educar un jove ens cal tota la tribu. I què fem si hi ha valors de la tribu que són manifestament contraris als Drets Humans, si són valors plens d’odi i fanàticament sense sentit?
Però el franquisme no és una història del passat llunyà. Gairebé la meitat de l’actual població catalana va viure el franquisme, encara que només fossin els últims alers. Un regim de la mort que, fins només dos anys abans de l’agònic traspàs del dictador, usava mètodes tan terribles com el garrot vil per dur a terme les inhumanes condemnes. Tarragona va tenir el trist honor de ser l’última ciutat de l’estat que acollí una execució per garrot vil, en la persona d’un pres comú, Heinz Chez. El mateix dia, a Barcelona usaven el garrot vil contra un pres polític, Salvador Puig Antich.
