Arxius de els pallaresos | Pàgina 4 de 7 | Diari La República Checa

Mario Rigau va ser el president de la candidatura del Tarragona 2017. Era l’home de confiança de l’alcalde Ballesteros per aconseguir portar els jocs a Tarragona. No obstant, la relació es va truncar i Rigau va haver de marxar sense el reconeixement que el creu que es mereixia. En aquesta entrevista, l’empresari fa un repàs a l’actualitat de la ciutat i no evita parlar del procés judicial (Inipro) on l’alcalde és un dels investigats. Confessa que no serà alcaldable als Pallaresos. També parla de la seva actual relació amb el secretari general de la UGT, Joan Llort

Fa un any vostè va fer unes declaracions molt crítiques amb el Comitè Organitzador de Tarragona 2017. Continua pensant el mateix?
Aleshores vaig posar damunt la taula 4 elements crítics que feien poc viable el projecte. El primer era que les instal·lacions no arribarien a temps al juny del 2017 i els fets m’han donat la raó perquè finalment es van haver d’ajornar un any els Jocs. El segon: l’infra finançament dels jocs i en aquest sentit ja hem vist que s’ha produït una injecció econòmica del govern de Madrid molt més important que la que inicialment plantejava el Comitè Organitzador.

Com tercer element vaig situar la impossibilitat d’organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud sense la participació, en primera persona, del Consejo Superior de Deportes i a la vista està que la seva absència durant quasi 5 anys va ser un greu dèficit. I per últim, vaig dir que la màxima direcció del Comitè organitzador havia d’estar en mans expertes i també en això els fets m’han vingut a donar la raó amb el canvi de Villamayor per Víctor Sánchez.

No m’han fet cas en res
Es podria dir que li han fet cas en tot…
No, no. No m’han fet cas en res. Jo vaig dir allò que pensava tothom que hi entén d’això. El més sorprenent era que a Tarragona quasi ningú en parlés en termes de gestió interna del projecte de manera pública i oberta. Si alguns pensaven que callant feien costat al projecte es van equivocar molt.

I ara creu que els Jocs són viables?
El nou Comitè Organitzador ha de fer recompte dels recursos econòmics amb els quals pot comptar objectivament i encaixar el projecte en aquests límits. No serà fàcil, però ho poden fer. Contràriament al que veia fa un any, ara mateix els Jocs del 2018 són viables, encara que continuen les dificultats i els perills, sobretot si l’Ajuntament no pren consciència que no hi haurà una nova oportunitat com la de l’ajornament. Ara mateix l’Ajuntament i el Comitè Organitzador haurien de moure’ns  per terra, mar i aire, però no veig que això sigui així.

Que li sembla el projecte de l’Anella Mediterrània?
És el millor de tot el que s’ha fet des d’un punt de vista de llegat, però l’encert del model urbanístic i el seu aprofitament real i cost de manteniment encara s’està per veure. Caldrà esperar uns anys per sortir-ne de dubtes.

Comissió sense sentit
Què pensa del paper de la Comissió Informativa dels Jocs que es va crear amb els grups municipals?
El que ha posat al descobert la comissió és que anava tan perdut el govern com l’oposició. Ara mateix, amb la incorporació del Consejo Superior de Deportes, no veig massa justificat el treball d’aquesta comissió. En tot cas, podria servir perquè aclareixin la seva posició amb els Jocs algunes forces polítiques que estan, com es diu en castellà, “en misa y repicando”.

Tornaria a formar part del Comitè Organitzador com en algun moment s’ha especulat?
En cap cas i de cap manera. Vaig fer la feina que se’m va encarregar portant els Jocs a Tarragona, juntament amb un gran equip humà, i ara calen altres persones amb altres perfils professionals.

Víctor Sánchez és el perfil adequat?
Víctor és un veterà en el Comitè Olímpic Espanyol i la seva experiència dins el Comitè Tècnic dels Jocs Mediterranis sembla un aval important. No ho té fàcil per moltes raons, però que els Jocs surtin bé podria ser el seu passaport per a reptes encara més importants dins l’olimpisme.

A quins reptes es refereix?
Víctor és una persona amb ambicions i molta preparació. Pot aspirar legítimament a moltes coses. Però no puc concretar més.

Se sent menyspreat per l’alcalde Ballesteros?
No, en absolut. L’alcalde pren decisions polítiques i jo les prenc per claus personals i professionals. Vàrem fer un bon equip que va portar els Jocs a Tarragona malgrat tenir moltes coses en contra i, després, cadascú ha fet allò que creia millor pels seus interessos. Sí que em sap greu, en canvi, que no s’hagi reconegut més la feina de l’equip de la candidatura i de persones clau en l’assoliment dels Jocs com és el cas de Feliciano Mayoral, Vicent Añó, Theresa Zabell o Juan Luis Navarro. Van ser molt importants, insisteixo.

Implicació política
Com veu la situació política de la ciutat i la de l’alcalde en concret? A vostè també se li ha implicat en alguna opció política com Ara Tarragona o Ciutadans.
Tarragona és massa presonera de les seves ansietats col·lectives. No cal que contínuament la ciutat demostri res així mateixa ni a ningú perquè això genera una permanent frustració.
En canvi, sí que trobo a faltar un full de ruta clar pels propers  10 anys, amb eixos prioritaris d’acció conjunta, però difícilment ho podrà fer aquest govern municipal actual, que mostra símptomes d’un cert cansament i desorientació. També les incerteses polítiques i institucionals a Catalunya no conviden a pensar massa en la planificació del futur quan ningú sap que serem o farem el 2 d’octubre d’enguany. Però tot i així, penso que cal fer un esforç de prognosi.
Sobre les meves expectatives polítiques, tinc bones relacions personals amb Cervera, Rivelles, Viñuales i molts altres, però confondre això amb aspiracions polítiques és un error. Ja fa temps que passo molt de les especulacions sobre si faré o deixaré de fer.

Així doncs, aposta per un canvi polític a la ciutat?
Qui ha de decidir això del canvi són els electors. Jo només situo determinats paràmetres que em semblen interessants. Per exemple, el contingent industrial de Tarragona és extraordinari i en canvi no veig l’ajuntament predisposat a aconseguir millorar les ràtios de confort d’aquesta indústria. Sorprèn que tot hagi de venir per decantació natural. És un exemple que ens mostra allò que no s’ha fet i difícilment es farà si no es renoven il·lusions.

Podríem dir del turisme i del patrimoni el mateix que la indústria. Són assignatures pendents des de fa massa temps. Posem l’exemple sagnant del patrimoni paleocristià i el que podria generar-se al voltant d’ell amb una adequada estratègia de ciutat. Però sembla que a la ciutadania ja li va bé com està tot. Estan en el seu dret, però crec que haurien de ser més exigents amb els seus responsables polítics pel que fa als projectes de ciutat.

Tarragona no podem ser la ciutat dels mil i un projectes. En canvi, tenim prou capacitat i singularitat per fixar-nos tres o quatre grans eixos de desenvolupament a futur. No calen més, però els que escollim fem-los bé. No pot ser que cada regidoria sigui un projecte en si mateix.

Ballesteros alcalde el 2019
Veu Ballesteros com a alcalde el 2019?
No sé si ell voldrà tornar-se a presentar i si determinades circumstàncies li permetran, però si finalment es torna a presentar, penso que té moltes opcions de tornar a ser alcalde, encara que intueixo que necessitarà més suports dels que ara mateix té incorporats al pacte de govern.

Com valora aquest pacte de govern PSC-PP-UDC?
Estava en el guió. Ballesteros no podia fer altra cosa i l’oposició tampoc. Tots en el seu paper. En tot cas, qui més marge de maniobra té en aquest moment per saltar-se aquest guió és Ciutadans.

Creu en els consensos? Creu que aporten realment alguna cosa positiva o només són per salvar cadires?
Posem per exemple el Port de Tarragona. És una institució que per encert dels seus successius presidents i per cultura de ciutat, ha generat consens institucional i polític. I els resultats han estat òptims i són quantificables. Té un full de ruta i unes prioritats. Els consensos són importants i les persones que són capaces de generar-los encara més.

Alcalde diu la veritat
Quina opinió té dels casos de presumpta corrupció a l’ajuntament que estan sent investigats?
Sobre el tema que més ha donat que parlar, Inipro, en el cas concret de l’alcalde, tot i que em sorprèn la seva actitud desafiant en el procés, la meva convivència amb ell durant molt de temps em porta a pensar que diu la veritat sobre la seva innocència.
D’altres temes, no en tinc prou elements de valoració per pronunciar-m’hi. Però segurament caldria fer un plantejament global del model d’empreses municipals i de la gestió des del mateix ajuntament. La millor oportunitat es va donar quan Ballesteros va arribar per primer cop a l’alcaldia el 2007, però en aquell moment Ballesteros  va optar per donar continuïtat al que hi havia. Ser prudent a curt termini pot significar imprudència a llarg termini. I és el que, vull suposar, està passant.

Bona relació amb Joan Llort
Quina relació té amb l’actual secretari general de la UGT de Tarragona?
Relació poca per raons lògiques de les nostres activitats tan diferents, però tinc un excel·lent concepte del company Joan Llort. La seva escola sindical és a peu de fàbrica i de territori i això li dóna tot el credencial per conduir el sindicat.

En canvi la seva relació amb Jordi Salvador, predecessor de Llort, va ser dolenta. Per què?
No vaig tenir una relació dolenta. Únicament dic que el seu perfil és idoni pel que fa a ara mateix, no per ser un dirigent sindical. Però és la meva opinió. Els companys i companyes del sindicat el van escollir repetidament de forma molt majoritària, o sigui, que ha de tenir virtuts que jo no he sabut apreciar.

Tornaria a ocupar càrrecs al sindicat?
(Riu). No, segur que no. Mantinc la afiliació per una qüestió sentimental, però ja no tinc res a fer en el sindicalisme, tot i que penso és el gran maltractat de la nostra democràcia.

No seré candidat als Pallaresos
Vostè està al capdavant d’algunes entitats del municipi que resideix, els Pallaresos, i això també ha fet que s’especuli amb una possible candidatura seva a l’alcaldia del poble. També ho desmenteix?
Radicalment. Faig activisme social per compromís personal i no tinc cap ni una d’ambició per entrar en el joc polític municipal. Intento ajudar, si m’ho demanen, amb qui governi el municipi, sigui del color que sigui. Res més.

Com veu el procés català cap a la independència?
Per les raons que sigui i que no he parat a analitzar, mai he desenvolupat l’impuls independentista. Sóc català d’arrel, però em sento còmode com estic. En tot cas, el que em preocupa és que el procés independentista sigui presoner d’urgències parcials i no col·lectives. No sóc capaç d’identificar un poble català independentista que vagi més enllà de la meitat de la població. Tenim un problema a resoldre entre nosaltres abans que amb la resta d’Espanya i pensar que això ho solucionarem amb un referèndum és interessat, forçat i, sobretot, perillós.