27. Abril 2024

Arxius de diners | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Desembre, 2021

El Departament d’Educació ha dotat l’Ajuntament de Constantí amb 37.000 euros addicionals emmarcats en el Pla Educatiu d’Entorn 2021-2022, un programa destinat a lluitar contra les desigualtats educatives d’origen socioeconòmic. Els diners s’invertiran a activitats educatives més enllà de l’horari lectiu i també durant l’estiu.

Amb aquesta quantitat addicional, els centres educatius i els tècnics municipals han apostat per seguir doblant les hores dedicades al projecte d’estudi assistit per millorar les competències dels alumnes del municipi a través d’aquests tallers de suport a la tasca educativa que es realitzen en horari extraescolar.

A més, properament es posaran en marxa activitats com Tallers de drons i de còmic-manga a l’Institut, i Bàsquet i Robòtica a les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà. Durant l’estiu, es tornarà a desenvolupar un Campus d’Estiu adreçat als alumnes escolaritzats al municipi

A banda d’aquesta addenda extraordinària, dintre de la dotació ordinària de cada curs per part del Departament d’Educació (5.100 euros) se seguiran desenvolupant les accions habituals del Pla, com el “Posa’t les piles” d’orientació personal, formativa i laboral, el Projecte Treka i l’Espai Jove, la participació en activitats culturals i de difusió cultural al municipi i en projectes en col·laboració amb la Biblioteca com la “Mirmiga“, Lecxit, Club de lectura juvenil o els contes col·laboratius. A més, es preveu una dotació específica de 1.700 euros destinats al Pla Català de l’Esport per a l’Institut de Constantí.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Abril, 2021
diners2.jpg

Les comunitats autònomes van registrar un dèficit al gener de 1.365 milions, un 0,11 per cent del PIB, la qual cosa obeeix a un increment de les despeses del 6,9% davant un creixement dels ingressos del 3,9%, d’acord amb el Ministeri d’Hisenda.

Hi ha tres autonomies amb superàvit ja en el primer mes de l’exercici: Astúries, Canàries i Galícia, mentre que Catalunya, Andalusia i Madrid presenten els dèficit més elevats.

En el conjunt dels territoris i entre els ingressos destaquen els impostos sobre la producció i les importacions, que augmenten un 24,5%, fins als 656 milions, i els ingressos per impostos sobre la renda i patrimoni s’han situat en 3.909 milions, amb una taxa positiva del 7,0%.

Dins d’aquesta rúbrica s’inclouen els ingressos procedents de l’IRPF, que s’han situat en 3.906 milions, dels quals 3.822 milions es corresponen amb els lliuraments a compte realitzades per l’Estat, la qual cosa reflecteix un creixement del 6,6% respecte a 2020.

Els ingressos per impostos sobre el capital es van situar en 193 milions, 110 milions més que al gener de 2020, import que correspon íntegrament a la recaptació derivada de l’Impost sobre Successions i Donacions.

Les transferències entre administracions públiques segueixen la tendència a l’alça i puja un 1,3% fins als 7.460 milions, per les majors transferències de l’Estat, que han ascendit a 6.477 milions, 159 milions més, i que representen el 49,6% dels recursos del sector.

El següent quadre recull, per comunitats autònomes, la capacitat ( ) o necessitat (-) de finançament el passat mes de gener, així com la dada del passat any, expressat en milions d’euros i el percentatge de PIB, segons les dades d’Hisenda:

.                           2020                           2021

Comunitats         Milions      PIB          Milions   PIB

Andalusia             -172       -0,12             -246   -0,15

Aragó                     -30       -0,09              -40   -0,11

Astúries                   34        0,16                19    0,08

Balears                    50        0,16                -22   -0,07

Canàries                -11       -0,03                  11    0,02

Cantàbria              -13       -0,10                  -28   -0,20

Castella-La Manxa   -66     -0,17               -71   -0,17

Castella i Lleó       -101       -0,19                 -53   -0,09

Catalunya            -223       -0,10             -292   -0,12

Extremadura            -10       -0,05                -29   -0,14

Galícia                          39        0,07                 13    0,02

Madrid                      -125       -0,06               -244   -0,10

Múrcia                      -36       -0,12                  -62   -0,19

Navarra                   -169       -0,89                -120   -0,57

La Rioja                     -4       -0,05                   -4   -0,05

C. Valenciana        -143      -0,14                   -127   -0,11

País Basc                 59        0,09                     -70   -0,09

TOTAL                  -921       -0,08                -1.365   -0,11


REDACCIÓ12 Febrer, 2021
mossos.jpg

Una dona cubana de 32 anys i resident a Madrid va ser detinguda com a presumpta autora d’un delicte de robatori amb violència i atemptat contra l’autoritat. La detenció es va fer aquest dijous a Riudoms per agents fora de servei.

Els fets van tenir lloc al voltant de les 10.40 hores a la Plaça de l’Església de Riudoms quan la parella d’agents es trobava dins del seu vehicle i van poder observar com una dona picava la finestra de la furgoneta que tenien davant i un home se’ls apropava amb intenció de dir-los alguna cosa.

Aquesta acció els va resultar sospitosa i va ser quan van veure com un tercer individu obria la porta del copilot de la furgoneta i sortia corrents juntament amb l’ara detinguda.
Immediatament l’agent va sortir del seu vehicle darrere dels lladres, però aquests van pujar a un cotxe.

El mosso va obrir la porta del copilot per intentar aturar-los i va ser quan el conductor va accelerar de forma brusca i va arrossegar-lo cinc metres amb la intenció de fugir posant en greu risc la seva integritat física. Així mateix, l’agent va agafar-se al volant i va aturar el vehicle invalidant la palanca de canvi i traient la clau de contacte.

En aquell moment, els dos homes van sortir corrents, direcció al carrer Arenal, i un d’ells va forcejar amb el policia i va caure a terra el sobre de la víctima amb 3.000 euros.

D’altra banda, la dona va poder ser retinguda per un ciutadà i detinguda a posteriori pels Mossos, a conseqüència pel robatori amb violència i atemptat contra els agents de l’autoritat.

Els policies van recuperar el vehicle que havien fet servir en el robatori i es van fer gestions per tal de retornar-lo a l’empresa de lloguer. En l’escorcoll del cotxe es va localitzar un inhibidor que serveix per anul·lar els comandaments a distància dels vehicles (les víctimes creuen que han tancat correctament però aquest està obert).

Els agents van poder recuperar els diners que la víctima havia extret del caixer automàtic i lliurar-los-hi una vegada fetes les gestions corresponents a la comissaria.
Aquest grup de delinqüents actuaven de manera coordinada i el “modus operandi “que realitzen és el de controlar persones que recullen diners de les entitats bancàries i els fan un seguiment fins que poden aprofitar per despistar-los i prendre’ls tot allò que han extret. Sovint les víctimes són persones grans i és important seguir els consells de seguretat per tal d’evitar aquests episodis.

La investigació continua oberta i els Mossos d’Esquadra consideren que tenen prou elements per poder detenir els altres implicats autors en el robatori.
La dona passarà a disposició judicial en les properes hores.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Febrer, 2021

Per qüestions de pandèmia, les autoritats sanitàries recomanen que els establiments comercials evitin cobrar diners en metàl·lic. S’aconsella el mínim contacte possible, per aquesta raó s’entén que la millor forma de pagament és amb targeta.

No deixa de ser curiós que en aquest restaurant del centre de Tarragona, es fa exactament el contrari. Es demana als clients que paguin en efectiu o a través d’una transferència per bizum. Una d’elles és gens recomanable en temps de coronavirus i l’altra tampoc és aconsellable per qüestions de privacitat i dades personals.

Per tot això, i per evitar les argúcies d’alguns establiments, els clients haurien de tenir clar que la preferència i el recomanable és pagar amb targeta. I és cert que, encara que alguns locals diguin el contrari, no hi ha un preu límit per pagar a través d’aquesta modalitat. En el cas que no ho acceptin els clients poden presentar una reclamació o sol·licitar la presència de l’autoritat policial.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Octubre, 2020
diners.jpg

El aumento de la morosidad como consecuencia de la crisis ha sido el gran temor de la banca en los últimos meses de pandemia. El sector cree que en 2021 llegará el pico de tensión en los impagos, coincidiendo con el vencimiento de las moratorias. Y muchas entidades se preparan ya para una ola de ejecuciones que llegará si las empresas y familias no son capaces de remontar su actividad.

Fuentes del sector indican a Invertia que la prioridad sigue siendo ayudar a los afectados, con el lema ‘somos parte de la solución’ como principal estandarte para los próximos meses. Sin embargo, la banca no puede permitir mucha más presión en sus balances si no quiere que la crisis sanitaria, que ya es económica, acabe siendo una crisis financiera.

El foco está centrado ahora en cómo gestionar los préstamos concedidos con avales del Instituto de Crédito Oficial (ICO), además de las moratorias a hipotecas y consumo. En el caso de los primeros, el periodo de carencia se estableció en un año. Como estas ayudas empezaron a entregarse entre marzo y abril, será en esos mismos meses, pero de 2021, cuando los clientes tengan que empezar a pagar.

El problema es que con las previsiones macroeconómicas sobre la mesa, muchas empresas no habrán tenido tiempo (ni forma) para recuperarse del golpe de la Covid-19, incurriendo, irremediablemente, en los temidos impagos.

El lado amable de los tipos negativos: la banca dispara su emisión de deuda a máximos de cuatro añosLas colocaciones de deuda se han concentrado en bonos sénior preferentesCinco entidades financieras han emitido bonos verdes a lo largo del último año

Ante esta situación, y aunque la banca está dispuesta a ayudar, en los corrillos de las entidades empieza a notarse cierto nerviosismo ante la evidencia de que si los impagos llegan, tendrán que empezar a ejecutar los préstamos. “Si se convierten en créditos morosos que vamos a tener que provisionar, que nos consumen capital… tendremos que ejecutar”, indican desde una entidad financiera nacional.

Esta valoración se repite prácticamente en todos los bancos consultados que, no obstante, dejan claro que su papel es ayudar y que cada cliente tendrá que hablar con su banco para buscar una solución.

De hecho, y según explican las fuentes, cuando venza el periodo de carencia, hay que esperar 90 días de impago para que esos préstamos pasen al cajón de dudosos. Será en ese momento cuando las entidades tengan que provisionar la parte no cubierta por el ICO. Es decir, entre un 40% y un 20% del préstamo (entre el 60% y el 80% está cubierto por las garantías públicas).

Claridad antes de marzo
“Claro que puede ser una escabechina”, reconocen desde otra entidad al ser preguntada por esta situación. “Después del esfuerzo realizado, no puede ser que todo termine con los bancos embargando bienes de quienes no pueden pagar”, insisten.

Desde el sector matizan, no obstante, que existe una opción de realizar novaciones en las operaciones avaladas por el ICO para ampliar la carencia, “sin necesidad de que el Gobierno sea quien apruebe nuevos plazos”. Pero también advierten de que “no existe una regulación clara al respecto”.

Por eso, piden que el Ejecutivo “afine este punto antes de marzo, pues es importante que, como ocurre ahora, las ampliaciones de carencia tengan respaldo contable y el supervisor no obligue a dotar provisiones como si fueran dudosos”.

“Aunque los bancos siempre buscamos alternativas a la ejecución, si finalmente no hay más solución posible y no se puede optar por ampliar la carencia porque iba a resultar igualmente impagado, habrá que ejecutar los préstamos”, aseguran.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Setembre, 2020
Reunión-con-SELAE.jpg

La reunió entre la AECC i SELAE

El sorteig será el próxim 12 de setembre i es repartiran 105 milions d’euros. “Loterías” ha estat ajudant a la AECC durant la primera fase de COVID-19, permetent assistència psicològica i social a més de 3.100 malalts de càncer i familiars.

Aquests serveis es donen des de 1989 i cada any “Loterías” aporta més de 3 milions d’euros. Fins al 2019, 600.000 euros d’aquests 3 milions han estat destinats a dos projectes d’investigació de la AECC, i en aquest 2020 s’ampliarà a un tercer.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Agost, 2020

La Sectorial d’Administració Local de la Intersindical-CSC s’oposa al nou decret llei del govern espanyol que pretén expropiar els romanents dels Ajuntaments, superàvits dels municipis que poden ser útils per fer front a la crisi social i sanitària de la Covi19

El govern espanyol va signar la setmana passada un reial decret llei, desprès d’arribar a un acord amb la Federació́ Espanyola de Municipis i Províncies, que instava als ajuntaments a cedir part del seu superàvit, els romanents de tresoreria, a les arques estatals.

“Considerem que les polítiques d’estalvi dels nostres ajuntaments no poden ser castigades amb el saqueig per part d’una administració que ha demostrat massa vegades que és ineficient, desigual i insolidària”, assegura el sindicat en un comunicat, afegint que “veiem que difícilment aquests diners retornaran a les nostres poblacions, i que si ho fan, serà̀ en unes condicions que no s’ajustaran a les nostres realitats i necessitats”.

Per això̀ la Intersindical-CSC s’oposa a aquest espoli i “ens posem a disposició dels governs locals per fer front comú a favor del personal” de les administracions locals i de la ciutadania.

Com a sindicat nacional i de classe treballadora del qual “el personal de les administracions locals en formem part, rebutgem que uns recursos tan necessaris pels veïns i veïnes no siguin gestionats pels nostres municipis”. Per això, proposen que aquests milions d’euros dels ajuntament es facin servir per reactivar l’economia local, per fer de coixí́ social per totes aquelles persones que es troben en una situació precària, per ajudar als autònoms, per apostar per la cultura, i també per consolidar les plantilles dels propis ajuntaments  per reduir la interinitat, per millorar les condicions de treball dels treballadors/es dels Ajuntaments i en conseqüència poder donar bon servei al conjunt de la societat.

Per altra banda, proposen que aquests milions d’euros dels nostres ajuntaments es facin servir per reactivar l’economia local i establir plans de contingència per superar la crisi sanitària i econòmica.

“Considerem que els superàvits dels Ajuntaments han de romandre als municipis per tal de poder establir mecanismes que ofereixin solucions a la ciutadania”.  Les administracions locals han de poder establir eines efectives per superar aquesta situació, amb la contractació de personal, tant per gestionar la pandèmia com per oferir polítiques socials per una part significativa de la població que està passant de la precarietat a la pobresa com per fomentar que els petits comerços puguin recuperar a tot el personal que està en situació d’ERTO, així com afavorir que els treballadors autònoms que no tenen persones a càrrec treballant puguin seguir desenvolupant la seva activitat.  Però també cal que es recuperi la gestió de molts serveis públics externalitzats, sigui perquè algunes d’aquestes empreses privades no poden seguir la seva activitat, sigui per la baixa qualitat del servei prestat.

De la mateixa manera, insisteixen, cal recordar que el Govern central ha provocat en els darrers anys “un dèficit de personal públic en no permetre la convocatòria d’oposicions ni contractacions laborals i tampoc permetent en molts casos que s’ocupessin llocs de treball de persones que s’han jubilat amb taxes de reposició zero”. Tot el personal que s’ha perdut a les administracions locals fruit de les decisions del Govern de l’Estat ara són més necessàries que mai pels Ajuntaments i cal poder crear aquests llocs de treball de manera immediata enlloc d’espoliar les administracions locals.

La gestió sanitària, social, econòmica i laboral del Govern d’Espanya s’ha demostrat del tot ineficient, primer amb la centralització de les decisions, després quedant-se els diners dels fons europeus enlloc de cedir-los immediatament a les institucions autònomiques i locals i ara vol finançar la seva mala gestió amb els romanents dels ajuntaments sota l’argument de la solidaritat.

La Intersindical-CSC ja va proposar des de l’inici de la crisi un sistema per obtenir fons per lluitar contra la Covid-19, entre d’altres “utilitzar el pressupost de defensa, crear un impost a les grans riqueses, recuperar els rescats que l’Estat amb els diners de la ciutadania va regalar als bancs o bé reforçar mecanismes per recuperar els milions d’euros que s’han deixat d’ingressar per frau fiscal”.



REDACCIÓ22 Maig, 2020
diners.jpg

L’Associació Professional de Companyies Privades de Serveis de Seguretat (APROSER) han assenyalat que no hi ha evidències que els diners en efectiu sigui una via de contagi del coronavirus, tal com ha constatat l’Organització Mundial de la Salut ( OMS).

Davant d’una etapa de restriccions a l’activitat comercial, molts locals i empreses han mostrat incertesa i desconeixement sobre les mesures de seguretat que han d’adoptar, indica APROSER, que recorda que els diners en efectiu s’ha de considerar un sistema de pagament tan vàlid com qualsevol un altre per retornar progressivament cap a la normalitat.

Per garantir la màxima seguretat, els establiments i locals comercials han d’adoptar mesures com assenyalar de forma clara la distància de seguretat de dos metres entre clients, així com la distància amb el venedor, que ha de ser al menys d’un metre si hi ha elements de protecció com mampares o pantalles facials de protecció.  Així mateix, els establiments i locals han de posar a disposició de el públic dispensadors de gels desinfectants que hauran d’estar sempre en condicions d’ús.


REDACCIÓ25 Maig, 2019

Un cop passades la pre i campanya electorals sorgeixen els dubtes. Tothom vol saber quin ha estat el pressupost electoral de cada formació política. És una tema que a cap partit li agrada abordar, sobretot els més importants. No obstant, no deixa de sorprendre que alguns dels partits que no tenen representació municipal no revelen el pressupost, tot i que la publicitat als mitjans i estàtica saltava a la vista.

Es desconeix amb exactitud el pressupost electoral

Avui per avui, els partits, amb representació al saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona, donen a conèixer els diners invertits en la campanya, però esperen (certificar-ho amb) la comptabilitat definitiva. En la majoria dels casos, els candidats asseguren que no tenen coneixement directe dels comptes, evitant així contestar a les preguntes dels periodistes que s’interessen per saber quant els ha costat aquesta campanya.

Dels 7 partits amb representació municipal, el partit de Josep Fèlix Ballesteros és el que més ha invertit en aquesta contenda electoral: 40 mil euros. En 2015, els socialistes disposaven de 15 mil euros menys.

Les altres dues formacions que més han gastat diners en aquest període electoral han estat Esquerra Republicana de Catalunya (18.500) i el Partit Popular (18.000).

El més cridaner és que el partit conservador ha incrementat pràcticament 12 mil euros el pressupost per la companya, en comparació l’any 2015. ERC assegura que ha baixat en 2.000 euros el pressupost en relació a les passades eleccions municipals.

Qui també ha reduït la despesa ha estat la formació que representa l’independentista Dídac Nadal. El candidat disposava de 15 euros per fer la seva campanya, mentre que el 2015, el desaparegut Albert Abelló va tenir un pressupost de 25 mil euros.

En Comú Podem de Tarragona també ha comptat amb 6 mil euros menys per fer la seva campanya. En aquesta ocasió, Carla Aguilar comptava amb 3.500 euros. En les passades eleccions, la candidata Arga Sentis tenia un pressupost de pràcticament 10 mil euros.

Els cupaires, que no solen fer massa publicitat institucional ni als mitjans de comunicació han incrementat el seu pressupost dels 8.400 als 10.200 euros.

Per la seva banda, Ciutadans, ha augmentat el seu pressupost en pràcticament 7 mil euros si tenim en compte les passades eleccions. La formació taronja, en 2015, disposava d’un pressupost de 3.500 euros. Per ‘potenciar’ el candidat Rubén Viñuales, el partit s’ha gastat uns 10 mil euros.

El cap de llista d’Assemblea per Tarragona, Oriol Achon, al començament de la campanya va informar que la seva formació política no disposava d’un pressupost i que, gràcies a les aportacions dels integrants d’AxT, comptava amb uns 600 euros.

Tot i que no es tracten de números definitius, serveixen per fer una idea de qui ha gastat més o menys en aquesta cita electoral.

En aquests moments, ens queda saber quant han gastat els partits sense representació municipal, com és el cas de Centrats per Tarragona, Ara Tàrraco 5 estrelles i Vox. A hores d’ara ningú no ha volgut concretar quants diners han destinat a la campanya i d’on han sortit.

 

 


REDACCIÓ11 Agost, 2016

A més, en una cambra de la neteja situat a l’escala de l’immoble, els Mossos van localitzar dos mitjons amb 30 grams de cocaïna, així com una petita quantitat de metamfetamina.

mossos_

Un jove de 29 anys ha estat detingut pels Mossos d’Esquadra acusat de vendre i distribuir cocaïna i metamfetamina en locals nocturns de Salou. Com a pagament rebia dels compradors  joies i diners en metàl·lic. .

L’arrestat, un marroquí resident al Barri de Sant Salvador,  estava sent vigilat pel grup especial d’intevenció de la policia catalana, perquè se sospitava que podria tenir armes blanques i una arma de foc.

L’home, acusat d’un delicte contra la salut pública per tràfic de drogues, transportava les substàncies estupefaents amagada en diferents vehicles fins al municipi de Salou, on les distribuïa perquè fossin venudes a les principals zones d’oci nocturn d’aquesta localitat, un els epicentres turístics de la costa de Tarragona.

mossos cotxeEn el registre del pis del detingut, en un dispositiu en el qual els mossos van utilitzar també a la seva unitat canina, els agents van localitzar sobres amb diners amagats en diverses dependències del domicili, que sumaven un total de 8.349 euros, fraccionats majoritàriament en bitllets de 50 o de 20 euros.

Els Mossos d’Esquadra també van localitzar al pis joies procedents de la venda de droga, diversos ordinadors portàtils, una gran quantitat de telèfons mòbils que utilitzava per al seu negoci i eines per emmagatzemar i distribuir la droga, així com diverses armes blanques i una pistola simulada.