Des d’avui, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Dona, el Comitè Català d’ACNUR prepara una exposició a Tarragona que porta per títol “Dones Refugiades: elles fan camí”. Aquest projecte vol posar l’accent en el paper que tenen les dones desplaçades durant l’exili. El principal objectiu d’aquesta proposta d’ACNUR és la de donar veu a les dones amb necessitats de protecció internacional que es troben a Catalunya, per tal de que puguin expressar la seva opinió i explicar la seva situació en primera persona.
Aquest projecte consisteix en l’Exposició Dona i Exili, centrada en la vida de milions de dones i nenes que han estat obligades a desplaçar-se fora dels seus països. A banda, també hi haurà un diàleg entre tres dones refugiades, sol·licitants d’asil, de països com Siria i Veneçuela. També hi haurà una ponència sobre qüestions relacionades amb l’asil i el gènere.
L’exposició es podrà visitar a l’Espai Jove Kesse des d’avui mateix i fins el 25 de març. L’entrada serà gratuïta, però l’aforament es limitat. A més, el Comitè català d’ACNUR oferirà tallers impartits per les dones refugiades que participen en aquest projecte, dirigits a escoles, associacions de veïns i grups de ciutadans en general.
Commemorem, un any més, el 8 de març amb l’esperit de lluita que sempre ens ha impulsat en aquest empeny permanent per assolir una societat en la què la igualtat entre homes i dones sigui autènticament real.
En aquesta lluita encara ens queda molt camí per recórrer. De fet, aquests darrers anys hem patit retrocessos a varis nivells. Hem vist com els Governs conservadors volien tornar a recloure les dones en l’àmbit domèstic. Hem vist com la diferència salarial entre homes i dones s’ampliava, enlloc de reduir-se. Hem vist com els estereotips masclistes no tan sols es reproduïen sinó que es reforçaven. Hem vist com el nombre de dones assassinades víctimes de la violència de gènere creixia.
Podem i tenim l’obligació de redreçar aquesta injusta situació i fer-ho des de la lluita feminista, la que ens ha fet avançar i combatre amb eficàcia el tradicional rol masclista històricament hegemònic.
No vull, malgrat tot, donar un missatge de pessimisme. Ans el contrari, molt han canviat les coses, a millor, des dels temps en què els i les socialistes vàrem impulsar les primeres i modestes quotes de participació de les dones en el món institucional del país fins a fer realitat el concepte de paritat política. És un camí farcit d’èxit col·lectius impulsats pels i les socialistes des de l’esquerra: llei integral contra la violència de gènere, llei d’igualtat, llei de salut sexual, reproductiva i de interrupció voluntària de l’embaràs, llei del matrimoni entre persones del mateix sexe, llei de dependència, implantació de la coeducació, etc.
L’avanç, tot i que encara insuficient, ha estat innegable durant els anys de Govern de progrés. La consecució d’èxits col·lectius en la vertebració d’una societat més justa, més digna i més igualitària han estat reals. Són canvis que van millorar la vida de les dones i van millorar, per tant, la nostra societat.
Ara cal posar el comptador a zero i fer un nou pas endavant col·lectiu. Els nous objectius estan clars i la mateixa realitat social ens els indiquen: cal impulsar, com defensem els i les socialistes, un gran pacte institucional i polític contra la violència de gènere, autèntica xacra social que esdevé la vessant més dramàtica i cruel de la desigualtat.
Cal acabar amb les diferències salarials entre homes i dones (com és possible que encara avui dia les dones tinguem menys retribucions que els homes per fer la mateixa feina?). Apostem decididament per una economia de la igualtat que elimini les barreres en l’accés al treball, la permanència i la promoció de les dones a càrrecs directius i de responsabilitat on històricament hem estat marginades.
Inexcusable! Hem d’acabar amb la vergonya col·lectiva de la prostitució i del tràfic d’éssers humanes amb finalitats d’explotació sexual. Encara ara en ple segle XXI hem de conviure, com a societat, amb aquesta forma d’esclavitud? La lluita per la seva eradició és un deure moral que tenim tots i totes.
Lluitar contra el masclisme també implica lluitar per l’educació perquè és en l’univers més jove on cal acabar amb la reproducció dels estereotips masclistes que sempre hem patit. Aquesta formació en igualtat entre ambdós sexes ha d’incloure tots els nivells, des d’infantil fins a la universitat i els estudis superiors, sense exclusions.
Finalment, la consecució d’una societat igualitària també suposa defensar la llibertat de les dones sobre la nostra maternitat, defensar els nostres drets sexuals i reproductius.
Vull, en darrer terme, retre homenatge en un dia com avui a totes les dones que durant la història ens van precedir en aquesta lluita permanent per assolir la igualtat real a la nostra societat. Dones heroiques com Clara Campoamor o Victòria Kent que van ser insultades, estigmatitzades i agredides per defensar els drets de les dones. Vull retre homenatge a totes les dones valentes que, com vosaltres, cada dia lluiteu en la vostra vida quotidiana per conquerir nous espais de llibertat. La vostra lluita beneficia a tots, homes i dones, perquè sense les dones no hi ha democràcia plena ni igualtat real. Seguim amb la lluita!
Rocío LEÓN Membre de l’executiva del PSC de Tarragona
El grup municipal de la CUP, encapçalat per Laia Estrada, ha decidit no assistir a la lectura del manifest institucional amb motiu del Dia Internacional de la Dona per dues raons:
La primera: Els cupaires no entenen que el consistori no hagi inclòs la manifestació, impulsada per la Plataforma 8 de març. Està previst que la marxa reivindicativa arrenqui des de la Plaça Imperial a les set de la tarda. Segons Estrada, aquesta manifestació “ja és un acte consolidat i hauria estat interessant que s’inclogués dins del programa d’actes que es porten a terme el dia de la dona treballadora.
Els cupaires han denunciat que no estan d’acord i no entenen la política d’actuació davant les pintades. Fa un parell de setmanes “es va pintar un mural reivindicatiu en una de la paret en el qual hi havia un missatge que deia “Assassinades en nom del patriarcat als Països Catalans” 25 de novembre 2015-016”. Segons Laia Estrada, aquest missatge va ser ràpidament esborrat per la brigada de neteja que va repintar la paret de blanc, dues vegades en una setmana.
La cupaire ha destacat que és curiós que a Torreforta hi hagi terrenys davant d’una escola plens d’excrements i de deixalles i que l’ajuntament tardi molt de temps en enviar a la brigada i que amb aquestes pintades “s’actuï tan de pressa”. A més, ha afegit que hi ha parets plenes de signatures, de dibuixos i de declaracions d’amor per tota la ciutat i sembla que al govern “només el molesti les pintades reivindicatives, sense cap contingut polític. No entenc aquest esforç per amagar aquests missatges”.
Una moció que serà, o no, declaració institucional Per altra banda, els independentistes presentaran en el pròxim ple una moció, que esperen que pugui arribar a ser declaració institucional. La moció de l’articulat conté nou punts, on es demana a l’ajuntament que declari l’any 2016, l’any contra els feminicidis i la lluita contra la violència masclista, entre altres. A més, destaquen que volen que “no sigui només un pacte institucional sinó que s’incloguin altres institucions que puguin fer pressió per tal de lluitar contra aquesta xacra”. Aquesta moció es presentarà a tots els grups municipals per tal que incloguin, si escau, esmenes. “Si no pot ser declaració institucional, almenys es discutirà com a moció”, han expressat els cupaires.
No s’hi val només sortir a la foto Els drets de la dona i el rebuig a la violència de gènere no només s’ha de fer present un dia, “no n’hi ha prou amb posar-se els llacets i quedar bé a la foto”, ha destacat Estrada. “Si avui en dia gaudim d’una situació millor del que fa 50 anys, és justament gràcies a la lluita feminista, no és causa de l’atzar”, ha conclòs.
Els regidors del grup municipal de la CUP han afegit que sí que “participarem en l’acte de lliurament de premis del XVIè concurs literari “Relats de dones” que ha tingut lloc a les 11.30 h al saló de plens però a la tarda no podran assistir al lliurement de punts de llibre “Tarragonines” que se celebrarà a la tarda perquè coincideix amb la manifestació que portarà a terme la Plataforma 8 de març. “Ja ens agradaria perquè no hi podem ser”.
Aquest dimarts se celebra un any més el Dia Internacional de les Dones. Un any més, les dones i també molts homes reivindiquem igualtat d’oportunitats i respecte.
Temes com la escletxa salarial, o sigui la diferència entre el que cobra un home o una dona per fer la mateixa feina, encara avui són actualitat. És inacceptable la diferència d’un 25 a un 30% en el sous entre dones i homes o la diferència en el que es percep de pensió entre un home i una dona del 34% de mitjana.
Rosa Maria Ibarra
Són xifres globals, fredes, però que reflecteixen la suma de casos concrets de moltes dones, que han de lluitar més que els seus companys per demostrar la seva vàlua a la feina i la seva implicació, sempre justificant la possibilitat de compaginar feina i família.
Però, en ocasions, la manca de respecte no es tradueix en diferències salarials, es pot expressar de moltes altres maneres.
En aquestes dates s’aborda el tema de la igualtat de gènere des de molts punts de vista, normalment cadascú el tracta des de l’àmbit que coneix, o que pateix.
Em permetreu, doncs, que jo us parli de l’àmbit polític, que els últims temps és el meu àmbit d’acció. I és que en el terreny polític també existeix manca d’igualtat, de vegades de manera explícita, de vegades més velada.
Em ve al cap la foto de la presa de possessió dels diputats i diputades de la Diputació de Tarragona: 25 homes i dues dones!! O del Consell Comarcal de l’Alt camp, que en l’actualitat té dinou consellers i 3 conselleres. Exemples clars de manca de paritat, de manca d’igualtat. I exemples clars que quan la llei no obliga (només ho fa en la confecció de les llistes d’elecció directa), la paritat desapareix.
Però, a més en els últims mesos s’han posat en el punt de vista mediàtic els insults a algunes dones que es dediquen a la política. La manera de vestir, el pentinat, la talla… han estat objecte de crítica, de burla, d’insult. No s’han plantejat, els qui les han portat a terme, els plantejaments polítics, les idees, els valors d’aquestes dones. Respecte d’aquests aspectes ja són valorats els homes de les mateixes formacions polítiques, més enllà del seu aspecte físic. Ells són objecte de crítica per allò que tenen dins el cap, no a sobre.
Però aquesta forma de violència sexista, pot ser barroera, com hem vist en alguns casos. Però també pot estar exercida de forma sibil·lina, amb articles a la premsa de tirada nacional, fent notícia del look d’una dóna líder d’un partit polític a l’àmbit català.
Ens queda molta feina a fer, i no defallirem. No ens rendirem perquè som dones, som lluitadores. Perquè sabem que tenim tanta o tan poca capacitat com qualsevol home. Perquè sabem que tenim grans exemples de lluita en el passat, de dones que no han tingut reconeixement públic, però que han treballat incansablement per tirar endavant. De dones que han marcat un punt d’inflexió en la història d’aquest país.
Però també tirarem endavant mirant el nostre futur. Lluitarem pels nostres fills i filles, per deixar-los un camí de respecte mutu, d’igualtat, un camí que ens porti al món millor al què totes i tots aspirem, i que només serà si el construïm junts i en igualtat.
Rosa Ma. IBARRA OLLÉ Diputada al Parlament de Catalunya
El grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona està preocupat per la discriminació que pateixen algunes dones en diferents àmbits de la societat i vol insistir en aquest missatge coincidint amb el Dia internacional de la dona treballadora.
Cristina Guzman al plenari
Per contrariar aquesta tendència desigual, els convergents presentaran una moció al plenari on reclama, en tots els departaments del consistori, mesures efectives per promoure la igualtat de tracte, la fi de la discriminació salarial i l’eliminació de les limitacions amb què es troben les dones per ascendir professionalment.
La moció també reclama el foment de la presència de dones en els òrgans de participació i en els espais de presa de decisions i, d’altra banda, exigeix rebutjar qualsevol tipus de discriminació de gènere i potenciar les actuacions de prevenció i els serveis d’atenció necessaris per a les dones que pateixen violència masclista.
“La violència masclista és una xacra social que cal eradicar, cal invertir tots els recursos i esforços necessaris per visualitzar la tolerància zero envers aquesta violència que cada any ens deixa dones assassinades i nens i nenes víctimes”, ha afirmat Guzmán, deixant clar que a la pràctica, dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets, persisteixen les desigualtats.
REDACCIÓ7 Març, 2017
Aquest projecte consisteix en l’Exposició Dona i Exili, centrada en la vida de milions de dones i nenes que han estat obligades a desplaçar-se fora dels seus països. A banda, també hi haurà un diàleg entre tres dones refugiades, sol·licitants d’asil, de països com Siria i Veneçuela. També hi haurà una ponència sobre qüestions relacionades amb l’asil i el gènere.
