Veïns de la plaça van llençar globus per la finestra
Un any més la Catedral de Tarragona ha estat testimoni de la popular baixada de l’àliga.
Plena de gom a gom, i sense possibilitat de moure’s un mil·límetre, la Plaça de les Cols va desaparèixer sota una allau de persones que es van amuntegar per rebre amb efusió a l’Àliga, els Gegants Vells, el Lleó i la Mulassa.
Tres hores abans d’iniciar la popular baixada, els assistents esperaven el moment cantant i amenitzant l’ambient amb una pilota gegant de plàstic que anava, sense parar, d’un cantó a l’altre. Fins i tot, veïns d’un dels pisos de la plaça, van llençar globus i confeti per la finestra.
La baixada La primera aparició va ser la dels Gegants Vells. Aclamats pel públic, es van instal·lar a la plaça mirant, i sense perdre de vista, cap a les escales de la Catedral.
A la mitjanit en punt, tot estava preparat per donar el tret de sortida a un dels moments més esperats de Santa Tecla.
L’àliga, a poc a poc, va anar traient el cap des del pla de la seu. Amb una ampolla de Chartreuse groc al bec, es va anar obrint espai entre la gentada, al ritme de l’Amparito Roca. Al cap de pocs minuts va iniciar la baixada, fent embogir a tots els presents que l’esperàven.
Tot seguit, es va produir el tradicional ball dels Gegants Vells, la baixada de la Mulassa i el Lleó. Tots ells, en comitiva i acompanyats per les bandes respectives, es van dirigir cap a la Plaça del Rei, on es van preparar per la segona baixada de la nit, en aquesta ocasió per la baixada de la Pescateria, que els va portar, finalment, a la Plaça de la Font.
Seguretat oblidada Malgrat les advertències de l’Ajuntament i dels organitzadors en els programes de festes, alguns van decidir ignorar les els consells de seguretat. Posant en perill a la gent que tenien al voltant.
Algunes llaunes de cervesa van volar per damunt dels caps de la gent i, fins i tot, en un parell d’ocasions, un jove va encendre una bengala que va provocar confusió i un petit enfrontament entre el portador i un home que el va escridassar alertant-lo del perill que suposava.
Hermetisme, fredor, respecte… són alguns dels adjectius que, sense pensar, poden definir a un cos policial. Per norma, entaular conversa amb un agent o anar a visitar la comissaria sense cap motiu no és un fet massa l’habitual, per no dir gens. Més aviat tot el contrari.
Amb l’objectiu de què això no passi, i per apropar la Guàrdia Urbana al ciutadà – la seva veritable raó de ser –, l’agent Manuel Carrasquilla ens rep al hall de la recent inaugurada comissaria per explicar-nos una iniciativa que, des de fa uns quants anys estava damunt la taula.
Estem parlant del petit ‘museu’ que hi ha just a l’entrada de l’edifici policial. Es tracta d’una exposició que recull algunes peces que han format part de la Història de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Algunes d’elles amb un encant especial.
Carrasquilla acut a la nostra cita, evidentment uniformat, disposat a explicar el procés d’elaboració del petit ‘museu’ que, un cop acabat, ha esdevingut en una satisfacció personal plena.
Abans de tot, retrocedeix en la publicació del llibre “La Guàrdia Urbana de Tarragona. 150 anys de servei”, un treball que, com el mateix títol indica, es va editar pel 150è aniversari de la policia municipal. Un fet que li serveix per explicar-nos els antecedents de l’actual cos i, d’aquesta manera començar la “ruta guiada” per l’exposició de la Guàrdia Urbana de Tarragona.
Un somni fet realitat
Manuel Carrasquilla, llicenciat en Geografia i Història, de seguida ens confessa que ja feia temps que anava darrere d’aquest projecte. De fet, des que van comunicar que la Guàrdia Urbana canviaria d’edifici va veure l’oportunitat clara per plantejar el projecte i tirar-lo endavant. Des d’aleshores es va decidir reservar un espai per poder “exposar algunes de les peces que teníem guardades”. “La clau principal era l’espai. A l’altre local no el teníem”, assegura l’agent.
Arribats al dia de la inauguració, la comissaria ja disposava d’un espai expressament reservat per a l’exposició. Va ser en aquell moment que les tasques d’execució van començar. “Mentre feia la feina de cada dia, anava buscant moments per poder organitzar i muntar l’exposició”. De fet, ens confessa que va dedicar-hi moltes hores del seu temps lliure per poder fer del seu somni una realitat.
El resultat ha esdevingut en un total de 8 vitrines amb tot tipus d’objectes. Alguns d’ells guardats en la mateixa comissaria, d’altres cedits per exagents o familiars i, també, alguns procedents del Museu d’Història de Tarragona que ha col·laborat obertament amb la iniciativa.
“El nostre objectiu és que la gent, quan vingui a la comissaria, tingui la possibilitat de veure-la”, va dir Carrasquilla, fent referència a l’exposició i afegint que la idea és apropar el cos a la població ja que el cos ha evolucionat amb la ciutat i forma part d ela seva Història.
Segells de la Unitat d’Atestats per a les reproduccions d’accidents
Peces conservadeS
A l’exposició del hall de la nova comissaria de la Guàrdia Urbana hi podem trobar una pinzellada que permet al que la visita fer un repàs per la Història d’aquest cos local de seguretat que ha evolucionat a la vegada que ho ha fet la ciutat.
Una de les peces més antigues, i que Carrasquilla confessa que es tracta de la seva preferida, és un barret, de la Guàrdia Municipal, fundada en la sessió del Ple de l’Ajuntament de Tarragona l’11 de desembre de 1857.
En les vitrines també s’hi pot trobar un fanal que correspondria al que utilitzaven els ‘Serenos’ durant la seva vigilància nocturna, i una capça amb els segells per fer els expedients de la Unitat d’Atestats. Una eina que res té a veure amb els mitjans actuals per dur a terme els expedients.
En definitiva, es tracta d’una exposició que, com ha dit Carrasquilla, té per objectiu apropar la Guàrdia Urbana als ciutadans de Tarragona i per donar fe que es tracta d’un cos que ha evolucionat d’acord a les necessitats de la ciutat. Lluny de la imatge de fredor i hermetisme que molts ciutadans tenen respecte al cos policial, un dels objectius d’aquest tipus d’activitats, l’exposició i el llibre, és trencar d’arrel amb aquesta idea i apropar una professió que “no sempre ha està ben entesa i valorada”.
Carme Crespo va assumir la cartera de Patrimoni i Medi Ambient el passat mes de setembre. Des d’aleshores Crespo ha engegat una campanya per millorar el llegat històric de Tarragona. Considera indispensable disposar d’una senyalització que identifiqui, ràpidament, allò que s’està visitant. Assegura estar molt satisfeta amb les dues carteres. “Gestiono els dos patrimonis de la ciutat: l’històric i el natural”. No dubta en reconèixer que la seva feina és seguir treballant i “donanr la llauna” a les administracions necessàries per aconseguir fonts d’inversió que permetin recuperar i millorar els monuments de la ciutat.Ara mateix, sent una debilitat especial per les muralles, les quals necessiten una atenció especial pel seu manteniment.
Carme Crespo se sent satisfeta amb la gestió de Patrimoni i Medi Ambient
República Checa – Des que vostè ha assumit la regidoria de Patrimoni i Medi Ambient quins canvis s’han registrat? Carme CRESPO –Els canvis ja van començar en el primer mandat de l’Alcalde Ballesteros. Ens vam trobar un patrimoni que no havia patit pràcticament cap actuació de restauració des del primer mandat de la democràcia, i sense senyalització de cap mena: ni externa, per informar dels monuments, ni tampoc interna.
Aquests darrers 3 anys, tot i la crisi econòmica desbocada que tenim, hem pogut fer inversions en el patrimoni per valor de 6 milions d’euros (sense comptar la Chartreusse que també està declarada com bé d’interès nacional). S’ha intervingut en el Pont del Diable, i s’han fet actuacions en el circ, l’amfiteatre, la muralla i el fòrum. També s’ha senyalitzat i explicat el circ amb noves tecnologies. Fet que, a fins a final d’any, s’implantarà a la resta de monuments.
RC – Quins són els monuments que requereixen més atenció?
CC –En aquest moment la muralla (la més antiga del país) és la que més necessita que s’hi actuï. Estem treballant en dos trams, però cal més inversió de les administracions per a la resta.
Ca la Garsa està en el punt de mira de la regidora
RC – Quina serà la seva propera acció com a regidora de Patrimoni? CC –Primer intervenir en la muralla, a la nova volta del fòrum de representació de Tàrraco descoberta al Pallol. Continuar amb la senyalística i explicació dels monuments amb codis QR i realitat augmentada, i una petita actuació a ca la Garsa.
Després continuar donant la llauna a les administracions superiors per a què ens donguin diners per a la restauració del circ (el tram de la Plaça dels Sedassos) i de la resta de la muralla.
RC – De quin pressupost disposa aquesta cartera? CC –2.5 milions d’euros directament i altres repartits en altres àrees com per exemple Territori, pla de barris de la part alta(circ a trinquet vell, Enrajolat i Sedassos, Ca la Garsa, volta pallol, etc) això pujaria uns dos milions d’euros. Aquí cal afegir les aportacions d’altres administracions (si en donen), com per exemple ‘la porta triomphalis’ del circ que ha estat un ajut del Instituto Espanyol de Cultura.
Tarragona no és prioritat per la Generalitat
RC – Tarragona renovarà el títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat? CC –El títol no està en dubte. Els monuments de Tarragona patrimoni mundial estan molt millor que l’any 2000, així que no hi ha cap dubte al respecte. El que fa la Unesco, cada certs anys, és fer una mena de fitxes d’actualització dels monuments. Aquests documents serveixen, també,de full de ruta als gestors del patrimoni. No es tracta d’una avaluació com es creu, o algú vol fer creure.
La Torre dels Escipions depèn de la Generalitat
RC – Creu que cal apostar molt més pel nostre patrimoni? CC –El patrimoni mundial a Tarragona és un actiu econòmic molt important. En els primers anys del mandat Ballesteros es van fer fortes inversions des de l’Ajuntament i també des d’altres administracions. Ara s’ha aturat una mica amb la crisi, però seguirem prioritzant el patrimoni, això si després dels serveis a les persones i d’ajudes als que ho estan passant malament.
RC – Què s’està fent per recuperar i potenciar la Torre dels Escipions? CC –La torre dels Escipions és un dels monuments de Tàrraco que gestiona directament la Generalitat.
RC –La Generalitat contribueix pel manteniment del llegat romà de la ciutat? CC –La Generalitat actual no té a Tarragona com a prioritat, de manera que ni tan sols aprova actuacions pels fons europeus. En canvi si beneficia a municipis governats per CiU, encara que no siguin patrimoni mundial.
Priorització de l’alcalde
RC – Com a regidora, quina és la ‘nina (monument) dels seus ulls’ ? CC –Es fa difícil decidir . En un determinat moment va ser el Pont del Diable perquè es un parc eco històric. És a dir, té les dues meravelles: patrimoni natural i històric. Però ara mateix és la muralla, sí o sí.
RC – Quina serà la seva ‘obra’ amb la que deixarà la seva impremta personal en el Patrimoni de Tarragona? CC –No em preocupa la meva impremta personal, això és una feina d’equip. Quan es prioritza una inversió és el Govern qui ho fa, no un regidor o regidora. Per exemple, es podria dir que la meva obra quan estava a la regidoria de Cultura va ser l’estrena del Teatre Tarragona, però si va ser possible fou perquè l’Alcalde el va prioritzar davant d’altres possibles inversions.
On tinc una especial inquietud és en el fet que quan algú visiti els monuments, amb mitjans clàssics i moderns, pugui conèixer que són i que han estat all llarg dels anys, i això és el que estem fent actualment. Estem posant una explicació del patrimoni que, per altra banda, també és mandat de la UNESCO.
La casa modernista del Parc de la Ciutat
RC – Parlem de la casa senyorial del Parc de la Ciutat. Continuarà abandonada i sense ús? CC –La casa modernista de la família Puig i Valls és un projecte fet per encabir un centre d’interpretació del nostre patrimoni natural. Malauradament, quan ja s’anava a executar, va arribar la crisi i es va haver de prioritzar. Es va fer una actuació de reforç en espera de que es pugui executar la restauració.
RC – Quins són els monuments que cal potenciar, realment, de cara als turistes? CC –No hi ha dubte que els més monuments visitats són el circ, l’amfiteatre, la Muralla i el fòrum. Aquest són els monuments municipals. Recordo que hi ha monuments que són de la Generalitat com el teatre i la necròpolis, així com el Museu Nacional Arqueològic.
“Gestiono dos patrimonis”
RC – Quina és la seva ruta per a què un turista pugui conèixer la Tàrraco Romana? CC –L’actual és maqueta, muralla, circ i amfiteatre. També estem preparant una altra que serà la Baixa Tàrraco que englobarà, junt amb el Fòrum de la Colònia, la façana marítima de Tàrraco, el camí de la fonteta, la font dels lleons i la necròpolis entre d’altres. Monuments menys coneguts però importants.
RC – Com es pot conciliar el Patrimoni i el Medi Ambient? CC –És fantàstic, ja que gestiono els dos patrimonis de Tarragona: el natural (anella verda, platges) i l’històric. Sempre havia dit que Tarragona tenia un patrimoni mundial històric i un altre natural i ara en soc responsable.
L’agulla del Mèdol
RC- Ens pot dir quant es va gastar amb la recuperació d’El Médol i quina projecció se li està donant? CC –El Mèdol és el monument patrimoni mundial que és privat, propietat d’Abertis. La gestió d’aquest patrimoni és competència de la Generalitat, a banda de l’empresa privada. És a ells a qui els correspon donar la informació.
RC – Els diners que es ‘recapten’ amb les entrades de les visites als Museus serveixen per a la manutenció dels monuments i patrimoni? CC –Evidentment. El fet que hi hagi ingressos ajuda al manteniment dels monuments, però val a dir que les despeses només de personal ja són superiors. Per la qual cosa cal destinar més diners del pressupost en aquest concepte.
RC – Quins privilegis tenen els tarragonins empadronats? CC –Els Tarragonins que vulguin poden treure un abono especial per tot l’any. D’aquesta manera poden visitar els monuments sempre que vulguin. També disposen de dies gratuïts de visites.
Santa Tecla ja té la indumentària al complet. Aquest matí, la regidora de Festes, Begoña Floria, el president de l’Associació de Venedors del Mercat Central, Albert Ribot, i el president de la Cambra de Comerç, Albert Abelló, han convocat als periodistes per presentar l’últim element de la vestimenta: el barret.
Enguany, a més a més del barret de palla clàssic i tradicional, ideal pels correfocs, s’ha posat a disposició dels usuaris un barret de fibra tèxtil disponible en els colors del chartreusse, el verd i el groc. Uns barrets que són més festius i que tindran l’èxit assegurat.
L’acte, que s’ha celebrat a la parada de promocions del Mercat Central, ha comptat amb molts espectadors que, finalitzada la presentació, ja han pogut comprar el barret de les festes.
Com ha dit Ribot, s’han fet només 5 mil exemplars sense possibilitat d’ampliar l’estoc. “És una manera de donar valor a l’article, ja que és una edició limitada” i, fins i tot, de col·leccionista.
Per altra banda, ha volgut destacar la manera en què els usuaris poden adquirir, al Mercat Central, el barret de Santa Tecla. En aquest cas, el preu inicial del barret de palla és de 3€, però segons els punts que s’acumulin amb les compres fetes al recinte del mercat, el preu final es pot veure rebaixat fins a un 50%.
Els punts que s’obtinguin es podran utilitzar del 9 al 20 de setembre. Només caldrà presentar-los a la parada de promocions per fer efectiu el descompte pertinent.
Per altra banda, Floria ha recordat que a la mateixa parada del mercat, aquells que ho vulguin “podran adquirir tot el pac de les festes”. Això inclou la samarreta, el mocador, la motxilla i el barret. També ha volgut destacar el fet que aquells usuaris que comprin al mercat, podran obtenir descomptes i comprar els productes festius a un millor preu.
Taula amb els preus corresponents segons el descompte per punts
Els estafadors es fan passar per treballadors d’Iberdrola
Dani MARTÍNEZ –Altafulla encén les alarmes davant de possibles episodis d’estafa. Com ha informat Altafulla Ràdio, darrerament alguns veïns del municipi han estat víctimes d’un possible frau relacionat amb les companyies elèctriques.
Tot apunta a què els estafadors es mouen pels domicilis fent-se passar per responsables de companyies elèctriques. Un cop entaulen conversa amb les víctimes, ofereixen descomptes suculents que obtindran si es donen de baixa de la companyia amb la qual operen i contracten la seva.
Segons ha avançat Altafulla Ràdio, es creu que són tres comercials els que es fan passar per treballadors d’Iberdrola. Davant d’aquests fets, l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha volgut llençar un missatge d’alerta i a l’hora de tranquil·litat. “Hem de ser prudents. Hem tingut l’ensurt de diferents estafes. Qualsevol dubte que es tingui, que es truqui a la policia”, d’aquesta manera, adverteix Alonso, si no és correcte el que se’ls està oferint, marxaran de seguida.
També ha volgut demanar als veïns altafullencs que siguin curosos a l’hora de facilitar dades i informació personal. Davant del dubte, sempre és millor demanar ajuda, en aquest cas trucar a la policia local.
Paral·lelament, també s’ha detectat un altre tipus d’estafa relacionat amb la llum. En aquest cas l’afectat ha estat el propietari d’un negoci del poble. Aquest va haver de fer un pagament que ronda els 4.000€ davant l’amenaça de tallar-li la llum. Un cop va fer l’ingrés, la companyia amb la qual opera es va posar en contacte amb ell per comunicar-li que en cap moment l’havien sol·licitat diners per deutes pendents.
Davant d’aquests fets, l’Ajuntament vol alertar als veïns, sobretot a la gent gran, ja que solen estar en el punt de mira d’aquests estafadors. Les persones que sospitin d’un nou espisodi de l’estafa de la llum que no dubtin en trucar a la policia local.
Parades d’autocar a l’alçada de la Urbanització 5 Estrelles
Dani MARTÍNEZ – Des de ben petits ens inculquen la importància de creuar correctament la carretera. Tota precaució és poca, sobretot en zones força transitades on els vehicles circulen a velocitats altes. A banda de mirar a esquerra i dreta, hem d’estar segurs que passem a l’altra banda del carrer per la zona correcta i segura: un pas de vianants.
Respectar les quatre ratlles blanques és vital per evitar ensurts. Però sovint, hi ha la tendència a ignorar-les. Els més impacients, tot i la senyalització, aprofiten l’absència dels cotxes per creuar.
Un acte que, segons com, pot acabar en tragèdia. No obstant, no sempre se salta la normativa. En alguns llocs, l’absència de passos de zebra obliguen als vianants a creuar de forma temerària.
És el cas de la parada d’autocar que es troba a l’alçada de la Urbanització Residencial 5 Estrelles (Mas de Pallarès). Tots aquells que vulguin agafar el transport públic per desplaçar-se a Tarragona han d’arriscar la seva seguretat driblant els cotxes que circulen. El mateix passa amb una altra parada situada a prop del Club de Golf de Tarragona (a prop del restaurant Can Pallàs).
Carretera de València
Aquestes parades es troben al terme municipal d’El Catllar, però la competència per instal·lar els necessaris i aconsellables passos de zebra no correspon al govern local, però si a la Diputació de Tarragona.
Un altre cas el trobem a la carretera de València, passat el pont. Al davant de la benzinera hi ha una parada d’autocar on els vianants que provenen de l’altre costat de la carretera també han de driblar els vehicles per arribar-hi.
Estudi previst
La República Checa ha volgut conèixer quins són els tràmits que s’han de seguir per instal·lar els passos de vianants. Des dels Serveis Tècnics Territorials de la Diputació ens han informat que “els projectes de les instal·lacions de seguretat estan pendents de definir”.
Vianants disposats a creuar (malament) entre el trànsit
En el cas concret dels passos de vianants del municipi catllarenc no és suficient la col·locació d’aquesta senyalització. S’ha de tenir en compte que es tracta d’un tram de carreteres no urbà, i que per tant els cotxes circulen a una velocitat considerable.
“Es necessita fer un estudi per definir mesures complementàries al pas de vianants”. Un cop aquest estigui finalitzat, assegura la Diputació, s’haurà de dotar els projectes d’un pressupost. Si tot segueix els tràmits previstos, els vianants podran creuar, amb seguretat, “de cara al 2015”.
Bego Floria i l’equip del departament de festes treballant en el programa de Santa Tecla
Dani MARTÍNEZ –Més de 500 activitats programades i tres grans novetats poden ser el resum perfecte pels 11 dies de Festa Major que espera Tarragona.
Del 14 al 24 de setembre, un dia més que l’any passat, els tarragonins i tarragonines comptaran amb un ampli ventall de possibilitats per viure Santa Tecla en qualsevol de les seves vessants. Una festivitat pensada per arribar a tothom i en la que, enguany, hi han participat més de 146 entitats i col·lectius de la ciutat.
Amb un pressupost de 395 mil euros, la regidoria de festes hadissenyat un programa que inclou tres grans “efemèrides” i que posen de manifest la voluntat de seguir treballant per potenciar, millorar i mantenir l’esdeveniment com una referència dins del calendari festiu català.
Novetats La principal novetat de la Santa Tecla 2014 és la incorporació d’un nou element dintre del seguici. La peça en concret entrarà a formar part de la col·lecció del bestiari. Es tracta del Griu. Un element que va tenir una representació medieval molt important a la ciutat, però que ha tingut poca presència en les festes catalanes. El Griu, que serà presentat al públic el proper dia 22 de setembre, serà apadrinat pel Griu de Barcelona.
Acte de presenatció del prgrama de les festes
Fa 11anys que no entrava cap element nou al seguici popular, els últims van ser els Cossis, i 21 que no entrava un element de foc, l’última incorporació va ser la de la Víbria.
També es produirà un augment en la Santa Tecla Petita. En aquest cas s’incorporaran tres noves parelles de Nanos Petits: els Nanos Pescadors Petits, els Nanos dels Xiquets de Tarragona Petits, i els Nanos del Nàstic Petits.
Per altra banda, enguany s’ha decidit per una Santa Tecla més solidària. A banda de la marató de la donació de sang, un fet que ha situat a Tarragona com a model en moltes poblacions del país, s’ha decidit apropar la festa a aquells que, per força major, no poden gaudir de Santa Tecla. En aquest sentit, s’han programat dos dies en els quals els Nanos Nous i Vells visitaran el Cap de Llevant, l’Hospital Joan XXIII i el Centre Sociosanitari del Francolí.
Com a última novetat, s’han de destacar els 500 anys de “Dames i Vells”. Per celebrar-ho, enguany no es faran al carrer, com ja és costum. Per aquesta ocasió especial, el ball es durà a terme en el Teatre Metropol ja que tindrà un format musical. En total es faran 10 sessions.
Altres Aniversaris Aquesta Santa Tecla 2014 també serà especial per d’altres elements. En aquest cas, també estan de celebració els nanos Pescadors (50 anys), la Colla jove Xiquets de Tarragona (35 anys), el Ball de Gitanes (30 anys) i el Ball de Pastorets (25 anys).
A més a més de les novetats, Santa Tecla aprofitara per, un any més, consolidar-se. També s’oferiran concerts de pagament -com el de Malú (Tarraco Arena), Silvia Pérez Cruz i Raül Fernández “Refree” (Teatre Auditori Camp de Mart)- i un de gratuït a la Plaça de la Font. Els convidats han estat Els Pets, que actuaran a la plaça el dia 20 a la nit.
També, com ja és tradició, es podrà gaudir de la Santa Tecla gastronòmica, amb les 25 versions d’espineta amb cargolins, els arrossos, el Teclatapa, els vermuts populars i el braç de santa Tecla entre d’altres.
El programa de Santa Tecla estará disponible en una aplicación per a mòbils
Santa Tecla a les xarxes Per als amants de les xarxes socials, també hi trobaran un espai on poder bellugar-se en l’àmbit de les festes. Enguany l’Ajuntament ha volgut aportar idees per aquells que vulguin participar en el concurs fotogràfic a Instagram. Durant les festes es podran veure diferents punts estratègics per la ciutat que senyalitzen l’espai “selfie”. Un lloc “reservat” per fer una instantània de les festes.
En aquest sentit, la fotògrafa convidada a estat Laura Rodríguez (@castafioredixit) que ens oferirà la seva visió de les festes. Les imatges es podran veure a htto://instagram.com/tgncultura. Pel que fa al tuitaire, el convidat és Fermí Fernández, que també ens oferirà el seu punt de vista de Santa Tecla. Les seves piulades aniran signades amb les sigles FF.
Finalment, per aquells que vulguin el programa de les festes als seus dispositius mòbils, l’Ajuntament de Tarragona ha posat a disposició dels usuaris una aplicaió gratuïta: Agenda Cultural de Tarragona, disponible per a iOS i Android. Una aplicació que, a banda, també informa de la resta d’activitats culturals que es produeixen a la ciutat la resta de l’any.
El programa en paper es podrà trobar al estand de les festes, al Teatre Tarragona, que començara la seva activitat el proper dia 11 de setembre fins el dia de la Mercè.
Per acabar l’acte de presentació del programa de santa Tecla 2014, dut a terme al hall del teatre Tarragona, la regidora de festes, Begoña Floria, ha conclòs dient que “tots els tarragonins i tarragonines ens estimem molt la nostra festa i ens agrada ensenyar-la”. Arriba el moment de fer “embogir” a la ciutat i gaudir de la Festa Major de santa Tecla 2014.
Dani Martínez és un tarragoní apassionat per la seva ciutat. Té una manera diferent de veure el món, així com el Periodisme. Li agradaria poder donar més notícies positives, on no es parlés tant de la maleïda crisi econòmica ni d’afers de corrupció. El periodista de La República Checa li agrada molt l’època estival, però ja adverteix que no es tiraria a la piscina amb cap periodista.
Dani Martínez a una cala
República Checa –Estiu… temps de…
Dani Martínez – Tranquil·litat i nits llargues
RC –Platja o piscina?
DM – Platja (quan cau el sol, molt millor)
RC –Quina notícia t’agradaria escriure durant l’estiu?
DM– Tarragona ciutat de vacances, digui’m?
RC –El teu còctel predilecte?
DM– Un ‘mojito’ a vora mar
RC –Una fruita d’estiu?
DM– Cireres
RC –Banyador nou o reciclat?
DM– Reciclat de fa unes quantes temporades
RC –Terrassa o guingueta?
DM– Guingueta
RC –Platja de sorra o de pedra?
DM– Sorra
RC –Bronzejat natural o de canya?
DM– Natural
RC – L’estiu et provoca alteracions hormonals?
DM– Pitjor és la primavera
RC –Xancles, sabata tancada o xancles amb mitjons?
DM– Xancles amb mitjons… I si són amb ratlles millor!!! 😀
RC –La teva beguda d’estiu?
DM– Aigua ben fresqueta
RC –Qui triaries per posar-te crema solar?
DM– No tinc manies. Si posar-me la crema va acompanyat d’un massatge… tothom hi està convidat
RC – Pressupost per a les teves vacances?
DM – La família Pujol paga
RC –Tarda de lectura o nit de pel·lícula?
DM – Tarda de lectura
RC –En què t’hi fixes en la gent durant l’estiu?
DM – En les ungles dels peus
RC –Amb qui no et tiraries a la piscina?
DM – Amb cap periodista
RC –Avió, tren, cotxe o bici?
DM – No tinc manies, però si he d’anar lluny… la bici… jajaja
Dani MARTÍNEZ // El Catllar –Josep Zaragoza se sent satisfet de la seva vida. Als seus 66 anys ha vist créixer el seu poble: El Catllar. De fet, ha participat de forma activa en el seu procés de canvi i adaptació.
Només cal fer-li una pregunta per adonar-se que és un home apassionat per la Història i un amant del seu entorn.
Tot i que va néixer a Tarragona, per ‘accident’, en Pep, diminutiu amb el que el criden, se sent 100% catllarenc. Coneix tots i cadascun dels racons del municipi.
En l’entrevista concedida a La República Checa, en Pep es presenta lluint una samarreta que, a priori, no té cap importància. Però a mesura que avança la conversa descobrim que no és així. Aquella peça de roba té un significat, i molt adient, per la nostra trobada.
El dibuix que la il·lustra representa dos elements molt importants pel poble: el Castell i una nina (que per aquells que coneixen la fortificació saben que és un gravat que es troba en una de les parets de la torre est). La samarreta la firma ‘Vinyets’.
És un home afable i obert, disposat a entaular conversa i a explicar totes les seves aventures. Puntual a la seva cita, i amb un ‘matoll’ de claus obre les portes del Castell, on ens ha citat. Es podria dir que és la seva segona ‘residència’. “Encara tinc una còpia de les claus”, revela.
Un cop asseguts en una de les sales de l’interior del recinte medieval, on hi destaca un forn del s. XIV que mai es va fer servir, en Pep dóna el tret de sortida a un llarg viatge en el temps, d’aproximadament tres hores, on el Castell del Catllar torna a cobrar vida.
En Pep senyalant la nina que porta a la samarreta
Guardar els ous “De petit sempre havia volgut ser paleta”, comença. “Vaig estar dos anys anant a Tarragona a l’escola del treball per aprendre l’ofici. Recordo que jo era l’únic alumne. A vegades, fins i tot, el professor ni venia. Em deixava les claus del taller per a què jo anés fent”, recorda, tot afegint que en comptes d’estudiar la professió, va aprendre a fer “ràdios galena”. Dos anys després, però, va decidir deixar els estudis per estalviar. “Preferia anar a treballar directament, d’aquesta manera podia aprendre i, a l’hora, cobrar un sou”.
En aquell temps, el Castell, que l’any 2010 va inaugurar la seva restauració, es trobava en un estat desastrós. “Era un jardí on hi anava a berenar amb els meus amics. Recordo que hi havia taules de pedra i, fins i tot aigua”. “El meu pare, en Salvador, que treballava per a la família propietària del Castell, de tant en tant, hi anava a tallar les branques dels arbres”, ens explica, afegint que, on ara s’aixeca una de les torres, la seva padrina hi guardava les gallines i que ell anava a recollir-hi els ous.
Pep Zarazoa Vs Pep Vinyets Arran de la seva professió, i de la seva passió pels llibres i les ganes d’absorbir informació, en Pep va començar a involucrar-se en el món arqueològic del poble.
L’any 1991 va començar a treballar als ‘Vinyets’, un terreny d’on es pretenia extreure argila per a poder fer l’actual pantà del Gaià. En aquestes excavacions va ser on en Pep Zaragoza va descobrir les runes d’un jaciment. A partir d’aquell moment, per aquells que el coneixen, passaria a dir-se Pep Vinyets, en honor a la seva troballa. El mateix Vinyets que signa la samarreta que vesteix.
Anys més tard, a finals dels 90, va entrar a treballar en les obres de restauració del fossat que envolta el Castell. “En aquell temps la fortificació encara era de propietat privada, i no podíem tocar res de dintre, de manera que vam començar per fora”. No va ser fins més endavant quan després de seguir tot un procés judicial, l’Ajuntament del Catllar va poder expropiar el Castell i, d’aquesta manera, donar el tret de sortida a les obres de restauració on, Vinyets tindria un paper molt rellevant.
El Castell, la “meva satisfacció” Portem 50 minuts i en Pep segueix parlant de cada racó del Castell com si fos la palma de la seva mà. Recorda tots i cadascun dels processos de la fortificació des que té ús de raó. “Haver treballat en aquest projecte de restauració ha estat una satisfacció personal molt gran”, confessa, afegint que es tracta d’un element distintiu molt important pel municipi.
S’emociona quan preguntem pels seus pares. Assegura que se sentirien molt orgullosos de veure quin és l’estat actual de la fortificació. Fins i tot, esmenta, en un dels vídeos, on es veu el procés de reconstrucció del Castell, li cauen les llàgrimes.
“Ha estat una satisfacció molt gran. Jo he triat aquest ofici. Hi he treballat molt a gust, és el màxim a què he aspirat i ho he aconseguit”, reconeix satisfet i amb la mirada perduda en un dels murs, com si pogués veure la Història a través seu.
Les tapanes són les úniques plantes que creixen dintre de la fortificació
Qüestionat sobre quin és el seu racó preferit de l’edifici, eludeix a la pregunta diversos cops. Es nega a especificar-ne un. “Tot el Castell és important”, des de les runes del poblat que hi ha fora de la muralla, fins a una mà de morter que es va trobar durant les excavacions.
Ell és l’ànima viva del Castell. No dubta ni un segon en dir que no canviaria res de la seva vida. “No crec pas que estudiés Arqueologia. M’agrada tot el que he fet. He treballat de paleta. He arreglat molts carrers i places del poble, he fet restauracions a particulars, he restaurat, també, l’interior de l’església del poble, el Castell. He participat en restauracions a Alcover i, fins i tot a Atapuerca. No puc demanar més”, conclou.
En Pep, tot i ser solter, ha decidit comprometre’s amb la Història d’El Catllar. És, sens dubte, un home feliç.
L’ús dels telèfons mòbils ha desplaçat, sense compassió, a les cabines telefòniques . Quin és el motiu que ens porta a seguir convivint amb aquests telèfons públics?
Una de les cabines telefòniques situada a la Rambla Nova de Tarragona
La implantació de la telefonia mòbil en la societat és innegable. De fet, resulta gairebé impossible topar-se amb algú que no tingui un aparell d’aquest tipus i que no l’utilitzi constantment.
Però a banda d’aquesta ‘febre’, l’aparició d’aquests petits aparells han provocat, també, una davallada sense treva en l’ús de les cabines telefòniques.
Fa uns anys, aquests telèfons, situats a la via pública, resultaven imprescindibles. Era pràcticament l’únic mitjà per poder comunicar que arribàvem tard o per trobar intimitat a l’hora de tractar qüestions personals.
Les cabines, que en el seu moment van ser imprescindibles, des que les noves tecnologies han revolucionat el món no ha parat de caure en desgràcia. De fet, poden passar hores fins que trobem a algú utilitzar una cabina. Fins i tot ens resultaria estrany veure com algú despenja l’auricular.
La societat canvia i s’adapta a les necessitats i capricis de la gent. Per què utilitzar un telèfon de pagament quan hi ha un ampli ventall d’opcions que ens permeten comunicar-nos de forma gratuïta i més immediata?
La pregunta que sorgeix davant d’aquest panorama és la següent: per què continuen havent-hi cabines telefòniques si el seu ús és pràcticament inexistent? La resposta la podem trobar en un Real Decret de l’any 2005.
L’article 32 (telèfons públics de pagament) diu que: “En la prestació del servei universal s’haurà de garantir l’existència d’una oferta suficient de telèfons públics de pagament“. “Com a mínim un telèfon públic de pagament per cada 1.500 habitants”.
En el cas de Tarragona, hi han 25 cabines telefòniques escampades per la ciutat, de les qual 7 estan a la Rambla Nova.
Teclat d’una cabina
Però a banda d’una llei que les protegeix, amb l’objectiu d’adaptar-se a les circumstàncies i per evitar el seu ple abandonament, les cabines telefòniques s’han vist obligades a reinventar-se. Han incorporat determinats serveis que, en casos de necessitat, poden resultar molt útils:
1- Recarga de mòbils 2- Enviament de SMS 3- Enviament de correus electrònic 4- Enviament de fax
No obstant, sembla que aquestes mesures no són suficients per tornar a despertar l’interès dels usuaris. Haurem d’esperar a veure què és el que passa i quin serà el futur dels telèfons públics que, un dia, van resultar imprescindibles.
REDACCIÓ22 Setembre, 2014
Tot seguit, es va produir el tradicional ball dels Gegants Vells, la baixada de la Mulassa i el Lleó. Tots ells, en comitiva i acompanyats per les bandes respectives, es van dirigir cap a la Plaça del Rei, on es van preparar per la segona baixada de la nit, en aquesta ocasió per la baixada de la Pescateria, que els va portar, finalment, a la Plaça de la Font.
