Arxius de Crisi | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Setembre, 2020
corte-ingles-malaga.jpg

El Corte Inglés segueix intentant fer caixa desprenent dels seus actius, tot i que la crisi econòmica en teoria no és, precisament, el millor moment per vendre, si un pot esperar. No obstant això, la cadena ha reactivat el seu pla per desprendre al voltant de 100 edificis dels quals posseeix en tota la geografia espanyola.

En els últims anys, el grup ja s’ha anat desprenent d’alguns importants edificis. A Barcelona va vendre fa uns anys un dels seus edificis més importants, el que es troba situat a la Plaça de Catalunya, al centre de la ciutat, a la cantonada amb la Rambla, sens dubte un dels locals més cobejats de la ciutat per la seva  estratègica situació.

L’any passat també es va desprendre del centre que ocupava a l’avinguda de la Diagonal molt a prop de la plaça de Francesc Macià. La venda es va tancar en 150 milions d’euros i el grup ha seguit operant a l’edifici en qualitat d’inquilí durant dos anys. Quan s’acabi aquest període, en 2021, el grup haurà d’abandonar aquest edifici.

També es van incloure en aquestes vendes els centres que es troben en els complexos comercials de Parque Sur i de La Vaguada a Madrid.

Entre els gairebé 100 edificis que el grup s’ha vist obligat a posar en venda es troben dos dels seus centres més importants de Barcelona, els que estiguen situats a la zona de l’avinguda de la Meridiana. El primer d’ells, el centre d’Hipercor, i el segon, el de Can Dragó.

El situat a Can Dragó és un edifici de 8 plantes, amb 45.000 metres quadrats de superfície i l’últim a ser inaugurat a la capital catalana. Va obrir les portes a 2005 i en la seva construcció es van invertir uns 120 milions d’euros. No obstant això, mai ha pogut complir amb les expectatives que es van generar al seu voltant i aquest centre sempre ha estat un dels menys rendibles de la capital catalana.

Pel que fa al d’Hipercor compta amb una mica més de 18.000 metres quadrats i està formada per dos centres separats per una plaça. Es tracta del centre que va patir el 1987 un terrible atemptat de la banda terrorista ETA.

L’objectiu del nou departament és aconseguir entre 1.500 i 2.000 milions per alleujar la delicada situació financera del grup. Cal recordar que totes les agències de ràting internacionals situen el deute d’ECI a un pas del bo porqueria.

Problema que el coronavirus no fa més que engrandir. El Corte Inglés ha hagut de recórrer a nous crèdits per tenir liquiditat amb la qual pagar a la plantilla i als proveïdors durant aquests difícils mesos.

Endeutament que, per cert, està garantit per l’Estat. L’ICO li acaba de concedir un aval de 1.000 milions d’euros per a un programa de 1.200 milions en pagarés en el mercat alternatiu de renda fixa (MARF).

Fa anys que l’empresa té previst vendre o llogar dotzenes d’immobles, entre els quals estaria el local en Marineda City de la Corunya. El Corte Inglés reprèn ara aquesta estratègia, al crear una nova unitat de negoci ad hoc per a la seva Real State, al fil la decisió presa en la junta d’accionistes d’aquest agost.

Les vendes d’immobles s’estenen per tota la geografia espanyola. A La Corunya està a la venda el centre de Marineda City (49.164 metres quadrats), a Saragossa el de l’avinguda Independència, en ple centre de la capital aragonesa (17.142 metres quadrats), mentre que a València pretén desprendre de l’edifici d’Ademús (57.702 metres quadrats). També tenen el cartell d”es ven‘ els edificis situats a Màlaga, a Las Palmas i a Pamplona.

Per tirar endavant l’operació, les germanes Álvarez mantenen a l’enfront de Javier Catena, antic director d’operacions de Testa Residencial Socimi i director general de Drago Capital.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Setembre, 2020
foto_36842081.jpg

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha reclamat al govern espanyol un “nou decret urgent” sobre els romanents després que el Congrés hagi tombat aquest dijous la proposta de PSOE i Unides Podem. Des de les portes de la cambra baixa, Pellicer ha defensat que els ajuntaments necessiten de manera “immediata” ajudar la ciutadania en el context de pandèmia i crisi econòmica.

Carles Pellicer reclama a l’Estat “ajuda urgent”

“Necessitem ajuda. No és un tema polític”, ha afegit tot defensant que els 5.000 MEUR han d’arribar a tots els ajuntaments. A més, ha assegurat que el govern espanyol té “l’obligació” de plantejar una alternativa i ha demanat més diàleg. Per la seva banda el diputat Ferran Bel ha reivindicat que ha d’existir un pla B i que, en cas que no hi sigui, almenys el govern de coalició no ha d’obstaculitzar les propostes que tramiten altres grups.

El decret de romanents dels ajuntaments tombat establia un sistema que permetia que els consistoris accedissin a 5.000 milions dels seus propis superàvits a canvi de cedir a l’Estat la resta dels seus estalvis durant un termini de 10 anys a partir del 2022.

Podem finalment ha votat a favor després d’assolir un acord amb l’executiu espanyol perquè el 60% del fons de 5.000 milions, és a dir 3.000, es repartissin amb criteris poblacionals.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Setembre, 2020
foto_3065088.jpg

La ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha donat a entendre aquest dijous en una entrevista a la COPE que el seu executiu no descarta a hores d’ara congelar el sou dels funcionaris el 2021.

L’Estat no descarta congelar els sous als funcionaris

Ha recordat que en els últims anys els funcionaris havien guanyat poder adquisitiu, i per tant caldrà “tenir en compte” aquest element en la preparació dels pressupostos generals de l’Estat per al 2021. Segons Calviño, el fet que la inflació es mantingui prop de zero no els restaria poder adquisitiu.

En aquest marc, Calviño ha admès que l’Estat haurà d’emetre aquest any 100.000 milions més de deute públic per pagar la factura de la covid-19, però haurà d’equilibrar els comptes “a mitjà termini”.

“Estem muntant l’arquitectura dels pressupostos i les decisions s’adoptaran tenint en compte multiplicitat de factors”, ha afirmat la ministra. “Estem en la primera fase d’elaboració dels pressupostos i hem d’encaixar moltes qüestions”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Setembre, 2020
foto_3670175.jpg

La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme ha reclamat una sèrie de mesures econòmiques per al sector, un dels més afectats per la crisi de la covid-19. Entre aquestes hi ha que hi hagi uns ERTO específics per al sector, un passaport sanitari digital que permetin la traçabilitat dels clients o l’exoneració d’impostos com l’IBI o l’IAE d’aquest 2020.

Berta Cabré, presidenta de la FEHT

“Si no s’apliquen mesures, la continuïtat de moltes empreses està en risc”, ha alertat la FEHT en un comunicat. La presidenta de la FEHT, Berta Cabré, ha assenyalat que donen l’any per acabat i que el 2020 està en joc la supervivència del sector turístic a la demarcació. Les peticions de la FEHT se sumen a les d’altres entitats d’àmbit català i estatal.

Les peticions de la FEHT van en la línia de les de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya (CONFECAT) i de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT), que demanen la creació d’un pla de xoc per abordar la recuperació del tursime, així com implantar un pla de reactivació del turisme amb mesures sanitàries, laborals i fiscals concretes “i de màxima urgència”.

Pel que fa als ERTO específics, segons la FEHT haurien de permetre “l’entrada i sortida de treballadors en funció de la conjuntura turística” i comptar amb una “exoneració total de la Seguretat Social dels que queden dins l’ERTO”. A més, aquests nous ERTO han reclamat que estiguin actius “com a mínim fins a la Setmana Santa del 2021”.

En relació amb el passaport sanitari digital han considerat que ha de permetre la traçabilitat del client durant la seva estada, així com “identificar riscos i vulnerabilitats durant la seva estada”, per tal de facilitar-ne “la localització i aïllament en cas de necessitat”. A més, han apuntat que cal fer proves PCR als turistes que arriben a l’Estat.

PUBLICITAT

 

 


REDACCIÓ2 Setembre, 2020
IMG_9653-1280x960.jpg

El nou curs polític ja ha començat a l’Ajuntament de Tarragona, amb els pressupostos 2021 a l’horitzó. En aquest sentit, la CUP de Tarragona ha demanat a l’executiu de Pau Ricomà i Carla Aguilar celeritat per començar a negociar uns comptes municipals molt especials, marcats pels efectes de la crisi de la Covid-19.

Laia Estrada s’ofereix a negociar els nous comptes

La portaveu cupaire tarragonina, Laia Estrada, ha recordat que aquest any “no permetrem les dinàmiques de la negociació de l’any anterior”, on les dues regidores van donar un “sí crític” als primers comptes municipals del nou mandat d’ERC i els comuns. “Ja vam ser prou generoses facilitant l’aprovació dels pressupostos del govern de Ricomà sense haver existit una negociació real”, ha declarat.

Per Estrada la fórmula dels modificatius de crèdit a posteriori “no es pot tornar a repetir” i ha recordat al govern municipal, que no té majoria al Ple, i que iniciï “com més aviat millor” el debat de pressupostos si vol comptar amb els vots anticapitalistes. També ha exigit començar a veure uns pressupostos “d’un veritable govern de canvi”.

La líder cupaire ha posat sobre la taula propostes com l’IBI, aplicar el recàrrec del 50% dels pisos buits. Proposa bonificar l’ús d’energies renovables, bonificar el lloguer social i masoveria urbana, modificar la bonificació per família nombrosa, tenint en compte, no només el valor cadastral, sinó també la renda familiar i entenent que la bonificació s’aplica per igual a tota família que tingui tres o més criatures.

Sobre la Plusvàlua des de la CUP proposen que les persones desnonades no la paguin i de cara la Taxa d’Escombraries exposen gravar menys als establiments que realitzin accions per la reducció de volum de residus. Per últim, volen incrementar al màxim l’Impost sobre Activitats Econòmiques.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Setembre, 2020
puerto-tarragona-petroquimica-1579080751710.jpg

L’informe sobre conjuntura econòmica del segon trimestre del 2020 a la demarcació de Tarragona elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili (URV) preveu un escenari incert i una situació “conflictiva” de l’economia tarragonina a mitjà termini.

Un informe preveu dificultats en l’economia de TGN

Segons els autors de l’estudi, si no hi ha un control del coronavirus en els pròxims mesos i el 2021 s’allarga la tendència a la baixa del 2020, la recuperació econòmica pot endarrerir-se fins al 2024. La caiguda més pronunciada de l’atur a les comarques tarragonines respecte a la resta de Catalunya, causada per una estructura del mercat laboral menys consolidada, farà que la recuperació sigui més complicada.

L’informe l’ha presentat Joaquim Margalef, economista de la càtedra i autor de l’estudi, que ha afirmat que “la situació no és bona”. “Mai s’havia vist una caiguda del PIB d’aquestes característiques en dos o tres mesos”, ha assenyalat, en referència a la davallada d’un 15,6% intertrimestral a Catalunya. I ha alertat: “Si hi ha un rebrot fort el 2021, la caiguda s’allargarà fins el 2024″.

Pel que fa a la capacitat productiva, “un concepte que no és el PIB, però s’hi assembla”, el descens a la demarcació ha estat d’un 23,89% el segon trimestre. Per àrees, cau més el Camp de Tarragona (-24,31%) que les Terres de l’Ebre (-21,91%). Tot i això, per comarques, el Tarragonès ha aguantat millor per la gran indústria, que ha mantingut l’activitat.

Però en altres àrees amb una indústria menys potent, com a l’Alt Camp (-28,82%) o la Conca de Barberà (-33,02%), el descens ha estat més marcat. També ha patit especialment el Baix Penedès (-34,30%), per reducció en els serveis. A l’Ebre, el Baix Ebre és la comarca més castigada (-22,38%), mentre que a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre l’activitat primària i les centrals elèctriques han permès parar millor el cop, amb una reducció d’un 14%.

 


REDACCIÓ1 Setembre, 2020
ajuntament-tarragona-2.jpg

Una trentena de municipis – sis d’ells catalans- rebutgen en un comunicat conjunt l’acord entre la FEMP i el ministeri d’Hisenda. Barcelona, Badalona, Terrassa, Lleida, Tarragona, Reus i altres ciutats de l’Estat, com Madrid o València, reclamen a Sánchez que “desisteixi” i proposen que es faci un nou decret “exprés” que mantingui el fons dels 5.000 milions com un fons “extraordinari” però el desvinculi dels romanents.

TGN en contra de l’acord de la FEMP i el govern

Segons recull el comunicat conjunt, l’acord entre la FEMP i Hisenda és “injust” i “vulnera l’autonomia financera de les entitats locals”, a més d’establir una “exclusió inadmissible” dels ajuntaments que no disposen de romanent del repartiment dels fons provinents dels pressupostos generals de l’Estat.

A banda, els alcaldes signants constaten que el decret que recull l’acord no té prou majoria per ser convalidat al Congrés i per això reclamen al govern espanyol que deixi “d’intentar tramitar-lo” posteriorment com a projecte de llei. Per això, sol·liciten que s’obri “immediatament” un procés de diàleg amb el ministeri capitanejat per la ministra María Jesús Montero.

Proposen un fons “incondicionat”
Segons els municipis, el govern ha d’arbitrar un sistema d’ajuts a tots els ajuntaments que els permeti fer front a les dificultats econòmiques generades per la crisi sanitària.

Reus també ha signat el manifest

En aquest sentit, defensen un fons estatal “incondicionat” de 5.000 milions per a tots els ajuntaments i un altre específic per al finançament del transport municipal, a més de l’ampliació del termini de les inversions financeres sostenibles i l’eliminació de la regla de despesa, el concepte de dèficit i d’estabilitat, com a mínim per als anys 2020 i 2021.

Alhora, diuen, cal renegociar les mesures per assolir un acord “satisfactori, just i que preservi l’autonomia municipal i el principi d’igualtat”. Per això, reclamen que els consistoris puguin disposar “lliurement” dels romanents acumulats durant els últims anys per destinar-los als projectes i polítiques “que cada municipi determini en funció de les seves pròpies necessitats”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Agost, 2020
ajuntament-tarragona-2.jpg

L’Ajuntament de Tarragona subvencionarà a 85 propietaris de locals comercials que van condonar part del lloguer als comerciants durant l’estat d’alarma per la Covid-19. La regidora de Comerç, María José López explica que “en total es destinaran més de 37.000 euros als propietaris de locals comercials que solidàriament i amb responsabilitat van negociar amb els seus inquilins els contractes de lloguer”.

TGN subvenciona els propietaris dels locals

Es tracta d’un ajut d’un màxim de 500 euros, adreçat als propietaris. Per rebre la subvenció també calia acreditar la continuïtat de l’activitat durant els tres mesos posteriors al fi de la declaració de l’estat d’alarma. A més, l’ajut pels propietaris de locals comercials no podia superar el 50% del menyscapte, entre altres aspectes.

A més d’aquesta subvenció, els comerciants també podien sol·licitar un ajut directe de 100 euros per adherir-se a l’aplicació ‘Som Comerç TGN‘. Aquesta aplicació forma part del projecte global de digitalització del comerç de la ciutat. A l’app es poden inscriure establiments de comerç, serveis comercials i de restauració establerts a la ciutat de Tarragona.

Finalment, l’Ajuntament també ha convocat la concessió de subvencions directes per fer front a part de les pèrdues econòmiques suportades per una part del sector comercial provocades per la situació d’emergència de salut pública i la declaració de l’estat d’alarma per part del govern de l’estat, d’entre 250 i 350 euros, segons la superfície total del local i actualment està en fase de tramitació.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Agost, 2020
CONCENTRACIÓ-OCI.jpeg

Els manifestants a les portes d’Hisenda / G.C.

La situació que pateixen els propietaris i treballadors de l’oci nocturn és límit. Amb les restriccions imposades al sector, és totalment inviable que aquests negocis puguin ser rendibles i està deixant centenars de persones sense feina. Per protestar contra aquestes mesures, una cinquantena de manifestants s’han concentrat a Tarragona.

La manifestació s’ha convocat a les onze del matí d’aquest dijous 27 d’agost, davant les portes de la Delegació d’Hisenda de la ciutat amb la intenció d’arribar fins a la Delegació del Govern de la Generalitat, al carrer Sant Francesc.

Els assistents han mostrat pancartes amb diferents missatges com “Que nos dejen trabajar” o “No somos delincuentes, queremos trabajar“. Els concentrats, tots fent ús de la mascareta, han volgut mostrar el seu rebuig a la resolució SLT/2782/2020 aprovada el passat 19 d’agost.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ26 Agost, 2020
Saint-GobainOk-1280x746.jpg

CCOO assegura que la planta és rentable

La divisió d’Indústria de CCOO rebutja la decisió de SaintGobain de tancar una de les fàbriques que té a l’Arboç. El sindicat no es creu la versió de l’empresa, que apel·la al final de la vida útil del forn de Sant-Gobain Glass per “reorganitzar” la producció davant la incertesa del mercat.

Segons CCOO, les feines de manteniment realitzades durant els mesos de confinament garanteixen l’activitat del forn fins al 2022. A més, asseguren que la productivitat i rendibilitat de la planta “justifiquen les inversions necessàries per a donar continuïtat a l’activitat” més enllà d’aquesta data. L’ERO que l’empresa pretén començar a negociar en les pròximes setmanes afectarà 122 treballadors.

CCOO, però, afirma que “no es resigna a la decisió unilateral de l’empresa” i aposta per la continuïtat de l’activitat. El sindicat avisa que farà “totes les accions que tingui al seu abast per garantir que això sigui així”. En els pròxims dies, les assemblees de treballadors podrien començar a definir les primeres accions per defensar els llocs de treball.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter