Mentre estem contemplant les actuacions policials arreu del país i principalment en el nostre, el que una gran majoria anhelava poder ser lliures d’una vegada i estava disposada a lluitar per assolir una República Catalana governada per gent honesta i transparent, ens topem que han sortit molts diners, milions d’euros repartits per tot arreu i han sortit, de les butxaques d’una majoria de persones amb uns ingressos a precari a causa d’una crisi galopant que ens ha afectat de ple i principalment a les classes mitjanes. I resulta que tot i així, han anat espoliant milers de milions d’euros. Érem un país molt ric i ni nosaltres mateixos ho sabíem. La xarxa empresarial i industrial catalana tan admirada per tothom s’anava enfonsant, sense crèdit bancari i sense possibilitats d’ajuda per part de les administracions governamentals perquè també estaven en crisi o això ens feien creure.
Al·lucinarem quan sapiguem com i quants diners s’han malversat i desviat de les administracions públiques, les nostres, les catalanes. Resultarà que no hi havia crisi per les persones que tenien responsabilitats polítiques i alts càrrecs derivats de partits polítics i tampoc per segons quines empreses, perquè no tots, sortosament no podem generalitzar, però molts si han practicat aquesta política de l’enriquiment ràpid i il·lícit.
Han deixat el país a la misèria més profunda mentre ells cada dia assolien més riquesa. Amb aquests espolis descarats, han mutilat tot el progrés i desenvolupament d’una generació sencera. Ni feina, ni emprenedoria, ni suport als nostres joves tot i estar ben preparats acadèmicament no han estat acollits ni ajudats per les nostres administracions, ja que s’han vist obligats a marxar fora de casa per guanyar-se bonament la vida i sobreviure, mentre del nostre país els diners han sortit en grans quantitats per invertir-los o custodiar-los a fora. Ni els implicats en aquestes xarxes s’han refiat d’ells mateixos, ja que són els mateixos que governen i els mateixos que controlen el país.
Per anys que els hi surtin de presó, mai pagaran el mal que han fet a la ciutadania en general, els únics que han pagat directament les mancances produïdes per una crisi, per allò que es pot veure, no era tan greu com ens volien fer creure. No tenen perdó, no tenen ni sentiments ni consciencia. Només tenen diners, molts diners i la pell molt fina. Els hi sap greu l’espectacle mediàtic que es munta a cada intervenció policial. El seu espectacle, el de l’espoli que ells han causat, aquest no els preocupa ni els fa patir. Que el capti una càmera, tot i ser càrrec públic i elegit per la ciutadania, tot i saber el que han comès, aquest fet si els hi molesta molt.
Mai més serem un país ric si primer no es depura aquesta raça de polítics i els seus còmplices tan mediocres i lladres.
Montserrat GASSULL COS Exregidora de l’Ajuntament de Torredembarra
Ja es veia venir. La policia ha tardat massa. Era una vergonya. Aquests són alguns dels comentaris que més se sent per part del veïnat que assisteix amb curiositat a l’escorcoll que la Guàrdia Civil està duent a terme a Ametlla de Mar. La detenció de l’exalcalde convergent, Andreu Martí i un funcionari municipal, enginyer de professió, no ha sobtat a ningú, perquè “era clar i evident.
L’escàndol era de tal magnitud que tothom era conscient que s’estava saquejant l’ajuntament”. El nou govern, coalició ERC i Compromís per la Cala, considera que l’operació policial, coordinada pel jutge del Vendrell que investiga la corrupció a Torredembarra i la fiscalia Anticorrupció, servirà, de ben segur, per saber quant va desfalcar de l’erari públic l’anterior executiu. Els veïns, concentrats als voltants de l’ajuntament, expliquen al batalló de periodistes que s’han desplaçat al local que, la gestió d’Andreu Martí era insostenible i que no defensava els interessos dels ‘caleros‘. De fet, hi ha qui diu que Ametlla de Mar era coneguda fora de les seves fronteres com la ‘Marbella del sud de Catalunya’.
L’operació ‘Tèrmica’ està relacionada amb Efial, l’empresa de consultoria que els ajuntaments de Convergència contractaven, per defecte i a dit. La relació perillosa entre l’exalcalde i al president d’Efial, gestor de l’empresa municipal Cala Gestió, van conduir a què es desviessin, presumptament, més de 3 milions d’euros de l’erari municipal. La piscina municipal, la residència geriàtrica i el pàrquing podrien ser l’emblema de la corrupció que va regnar durant motls anys a l’Ametlla de Mar.
Fa més de dos anys que la Guàrdia Civil treballa en aquesta investigació, la qual sorgeix arran del cas de corrupció de Torredembarra. Tant l’exalcalde com el gestor de Cala Gestió – i l’hora soci majoritari d’Efial – ja estan imputats en un cas de corrupció.
De moment, s’han realitzat 11 detencions, tres a l’Ebres i més de 48 escorcolls simultanis: 14 en domicilis, set en despatxos professionals, 12 en societats mercantils, set a entitats públiques i vuit a ajuntaments i 15 requeriments, entre ells a Cambrils.
ELS DETINGUTS
Oriol Mestre
Jaume Beltrán – Enginyer municipal a Ametlla de Mar
Xavier Xifrà – Advocat BlasAcosta
Manuel Delgado
Ramon Solé
Carles Bock
Antonio Martos – President d’Efial
Lucia Mora
Andreu Martí – Exalcalde d’Ametlla de Mar
Josep Manel Bassols – va ser president de la campanya de Puigdemont
El cas Iniproha fet despertar, finalment, els màxims responsables del PSC. Fa molt de temps que l’escàndol està judicialitzat, però, fins a la data, els socialistes en l’àmbit nacional, l’observava com a simple espectador. En silenci i esperant les diligències policies i judicials.
Després de l’escorcoll de l’Ajuntament de Viladecans (i la detenció del primer tinent d’alcalde i a l’hora secretari ) i l’arrest del secretari de formació de la federació del PSC al Camp de Tarragona, la responsable d’Organització del partit a escala catalana, Assumpta Escarp, ha demanat “transparència” i “celeritat” en la investigació i ha promès la màxima col·laboració del PSC amb la justícia.
Un policia de paisà entrant a l’IMSS
La causa, dirigida pel titular del jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona i que es manté sota el secret de les actuacions, va començar investigant la contractació suposadament irregular, sense publicitat, a Inipro, empresa afí al PSC, per part del consistori de Tarragona, tot i que la investigació s’ha estès ara als ajuntaments de Viladecans i Palau-Solità i Plegamans, també dirigits pel PSC.
Gustavo ha dimitit?
Assumpta Escarp, en relació a la detenció de l’excap de gabinet de l’alcalde Ballesteros, retingut en el marc de l’operació Amfiteatre de la Guàrdia Civil, ha assegurat que GustavoCuadrado ja s’havia donat de baixa dels càrrecs institucionals.
Una afirmació que contradiu la del batlleBallesteros, qui ha assegurat que no ho havia fet i en el cas de fer-ho, “no acceptaré la seva dimissió (com a secretari de formació de la federació del PSC a Tarragona)”.
El cas del CAP Muralles pot ser només la punta de l’iceberg “d’una situació molt més general, d’un abast molt superior” o es podria analitzar o posar en dubte “si la sanitat tarragonina ha actuat bé o no”. Aquestes paraules són de l’advocat de la CUP, Carles Perdiguero, qui ha afegit que el cas ha evolucionat i creu “que ja estem parlant del cas Santa Tecla”.
El CAP Muralles
Aquest matí, la CUP Tarragona i els sindicats Metges de Catalunya, SATSE i CGT han informat de possibles canvis que creuen que hi haurà en el cas del cap tarragoní. Segons els denunciants, el jutge té damunt la taula una quantitat molt gran d’informació – fluxos econòmics entre la Xarxa Tecla i l’ICS- i que de ben segur, aquesta provocarà que hi hagi més noms esquitxats per aquest cas de presumpte corrupció, molts dels quals “tenen un peu a l’empresa pública i l’altre al a privada”.
Aquesta sensació ve motivada pels resultats de les investigacions que està portant a terme la Guàrdia Civil, en les quals s’haurien trobar indicis que aquesta llista es podria augmentar, de la mateixa manera que el cas podria agafar molta més envergadura. Arrel de les investigacions, es podria parlar de presumptes delictes per ús d’informació privilegiada, blanqueig de capital, prevaricació, de negociacions prohibides a funcionaris públics, malversació o delictes societaris.
Les parts denunciants del cas CAP Muralles
De moment només hi ha un nom vinculat al cas, el de l’exgerent de GIPPS, Xavier Bria, que està en condició d’imputat. Bria és l’actual director del CAP Muralles i també és l’accionista majoritari de Muralles Salut, l’Entitat de Base Associativa (EBA) que es va adjudicar la gestió del CAP al 2013.
Els denunciants han afirmat que aquest cas podria destapar una lluita “d’interessos personals” dels administradors d’entitats destinades a la sanitat de titularitat privada del territori. A propòsit d’això, han destacat que no estan per romanços i que “arribarem fins al fons del cas i fins les darreres conseqüències” i també han afirmat que “perseguirem qualsevol ombra de corrupció que plani sobre la sanitat tarragonina o de qualsevol lloc del país”.
Sembla que està de moda judicialitzar la política. No hi estic ni a favor ni contra. Tots estem obligats a posar en coneixement de les autoritats judicials possibles il·legalitats o la comissió de delictes. Però, independentment de les obligacions legals i morals, crec que és imperiós fer una reflexió per saber si el camí adoptat és el més correcte i saludable, democràticament parlant. Hi ha situacions en què la intervenció de la justícia només provoca soroll mediàtic i no soluciona l’arrel del problema.
Judicialitzar la política és, almenys per mi, un fracàs de tots aquells que es dediquen a la cosa pública. Ells tenen al seu abast tots els mecanismes per evitar que en l’exercici de les seves funcions es cometin delictes. Els sistemes de control i fiscalització no funcionen perquè als polítics no els interessa que funcionin. I això es deu, òbviament, a la manca de cultura democràtica de molts «encorbatats» que es dediquen a la política per servir-se i no amb la vocació de servir.
Fins que no es canviï aquest xip, no hi haurà res a fer.
Els casos de corrupció que ens corroeixen i que podreixen el nostre sistema tenen una solució allunyada de l’esfera judicial. Només cal que s’apliqui la fórmula de responsabilitat personal i partidària. Si un diputat es converteix en un lladre de collarí blanc, haurà de ser apartat ad eternum de la política, tornar els diners i desenvolupar treballs a favor de la comunitat. En el cas que no pugui tornar els calés robats, el cònjuge i el partit a què pertany n’haurien de ser responsables solidaris. D’aquesta manera, a banda de ser fiscalitzat per l’administració pública, estaria controlat per la família i la formació política que li dóna suport.
Hem vist que, ara per ara, la presó no és el millor càstig per als corruptes ni és efectiva per recuperar els calés espoliats. És contraproduent que els polítics es denunciïn ells mateixos en un jutjat. Quan els indults serveixen per pagar favors. Als ulls dels ciutadans posen de manifest la seva ineficàcia per cercar sistemes de control i d’aprovar lleis que siguin capaces de contribuir a l’honestedat de la política.
Estem acostumats a veure massa sovint la policia als ajuntaments i als partits polítics reclamant documents per fiscalitzar l’acció dels nostres representants. La lluita política ha de tenir lloc als plenaris o als parlaments i no als tribunals. Espero que no s’oblidin que els que avui són denunciants demà podran convertir-se en investigats…
Els polítics estan per fer política, aprovar i fer respectar la llei, per això de cap manera acceptem que dimiteixen de les seves funcions i hagin d’atabalar la justícia a causa de la seva incompetència. Els polítics, més que ningú, tenen armes per fer que el país sigui més democràtic i més transparent. Només cal que ho vulguin. Però és clar, aquesta és una altra qüestió…
Ricard CHECA Director del diari digital ‘La República’
Suposo que ja tothom s’ha adonat que la corrupció no és exclusiva de la dreta o de l’esquerra ni d’una regió autònoma en concret. És un drama que s’ha generalitzat amb el temps. Els polítics parlen molt i parlen força de transparència, però no veiem res que faci pensar que la corrupció té els dies comptats.
Els tripijocs idealitzats per uns i executats per uns altres deixen palès que les eines de control del nostre sistema democràtic no són eficaces ni funcionals. Ans el contrari.
No s’hauria de permetre que un president del Govern no respecti cap de les promeses electorals i que un càrrec públic actuï, contrariant la llei, conscient de què gaudeix d’una impunitat i immunitat incomprensibles. Si Rajoy està implicat amb el “negoci” de Bárcenas ha de dimitir immediatament.
No fa sentit que un ciutadà que delinqueixi per donar a menjar a la seva família acabi sent jutjat i condemnat i a un lladre encorbatat no li passi res. No anem bé. Hi ha quelcom que falla.
No hi ha justificació possible per la corrupció. Els corruptes han de ser castigats i punits severament. Estem fent el ridícul.
Em provoca arcades quan sento que els màxims responsables del país d’aquest país justifiquen al corrupte de torn acusant el seu adversari o de la policia que els investiga.
La política del “tu més” està fora de lloc. Hi ha uns quants que haurien de dimitir, demanar disculpes i tornar els diners robats.
La neteja imperiosa i necessària en la política contribuiria a la seva credibilitat.
Frases com “no em consta”, “fico la mà al foc”, “no em tremolarà la mà”, “som un partit responsable i transparent”, no tenen cap eficàcia si no s’actua amb contundència i sentit de la responsabilitat.
Tot això fa pudor. I em permeteu que, en alguns casos, dubti de l’eficàcia de la justícia i dels seus actors. Algú em pot explicar com és que un cas de corrupció tarda 12 anys a ser jutjat? Què ens passa? Sabem que la Justícia ha de ser cega i sorda, però no cal que estigui segrestada o que sigui dropa.
Els sistemes de control democràtic han de funcionar. No pot ser que la policia estigui al servei dels mafiosos i dels corruptes. No accepto que un ciutadà afamat sigui esbatussat per la policia i que un corrupte i un lladre encorbatat sigui protegit a l’entrada i sortida dels jutjats. On estem? Què estem fent?
Els que tenen la missió de controlar i vetllar pel sistema democràtic han de saber que fer-ho pitjor és del tot impossible. S’ho han de fer mirar!!! O potser aprenguin a cops de pal…
El jutjat número 1 del Vendrell ha conclòs la instrucció pel cas dels dos lloguers presumptament irregulars formalitzats sota el mandat de l’exalcalde Daniel Masagué (quan pertanyia a CiU), pel qual estan imputats diversos regidors, empresaris i alguns tècnics.
El jutge ha dictat una interlocutòria d’incoació de procediment abreujat en el qual dóna vint dies a l’acusació pública ia la particular, exercida pel consistori, perquè formulin els seus escrits.
Es tracta de la peça separada número 1 de la instrucció, en gran part secreta, per un delicte contra l’administració pública, en el qual intervenen el fiscal anticorrupció de Madrid i el de Barcelona
Aquesta peça no és secreta i s’ha centrat en el lloguer amb dret a compra de dues naus a dos empresaris locals, una operació presumptament adjudicada a dit, malgrat que hi havia un informe en contra del secretari municipal.
La instrucció ha investigat si amb aquests arrendaments es van cometre delictes contra l’administració pública, prevaricació, malversació i tràfic d’influències.
Un d’aquests lloguers és el del local destinat a comissaria, a raó d’uns 11.000 euros al mes, signat primer amb el Grup Vicsan -la seu està al costat de la policial- i assumit després pel Sareb al trencar aquesta empresa.
La Policia Local no va ocupar l’espai fins a finals de juny del 2014, després d’invertir al voltant de 600.000 euros en adequar el recinte i dedicar treballadors d’un pla d’ocupació per a això i, pocs dies després, van aparèixer goteres.
L’altre local, al barri de Clarà, és propietat d’un empresari local i es va arrendar per uns 4.000 euros al mes, posteriorment es va rebaixar el preu i segueix buit.
Els grups municipals del PSC i d’ERC, quan estaven a l’oposició, ja havien denunciat aquests lloguers a la fiscalia, així com el contracte de l’aigua i d’una consultora externa.
La investigació va donar un tomb després de la denúncia davant la Guàrdia Civil de la regidora Montse Gasull (antiga militant d’ERC) i d’un exempleat de Masagué, que va desembocar, just avui fa un any, en un registre de l’ajuntament i en la detenció de l’exalcalde i sis regidors.
Pere Font haurà de tornar als Jutjats del Vendrell
És més que probable que en els propers dies, i després de la imputació del president de Convergència a Torredembarra, Gerard Montserrat, el magistrat titular del jutjat número 1 del Vendrell i instructor del cas Torredembarra, decideixi imputar l’exalcalde Daniel Masagué, l’aleshores regidor de Platges, el convergent Pere Font i l’empresari Niubó.
Segons ha pogut saber el diari La República Checa, aquestes noves imputacions podrien estar relacionades amb la peça separada sobre les concessions de les guinguetes de la platja (entre 2011 i 2013) que va guanyar l’empresa Promoesport, propietat del president de CDC i de la seva dona, Maria José Sánchez.
Masagué haurà d’explicar la concessió de les guinguetes
El magistrat pretén esbrinar i esclarir quina relació i responsabilitats penals poden tenir els (nous) imputats en aquesta concessió que va acabar sent una “adjudicació directa”.
Gerard Montserrat ha resultat imputat en el cas de la guinguetes perquè el jutge que investiga el cas de corrupció de Torredembarra, encara en secret de sumari, considera que ha estat un cooperador necessari per a la comissió de delictes, tals com l’alteració de concurs públic i tràfic d’influències.
Cal recordar que l’exalcalde convergent, Daniel Masagué i l’exregidor (i alcalde fugaç), Pere Font estan imputats en d’altres peces del mega procés contra l’administració pública a Torredembarra.
La Generalitat no va impugnar els dos lloguers de l’Ajuntament de Torredembarra que investiga el magistrat del jutjat número 1 del Vendrell en la instrucció de la corrupció comesa, presumptament, sota el mandat de l’exalcalde convergent, Daniel Masagué.
El Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat ha certificat al jutge que la Generalitat no va impugnar cap dels acords presos per l’Ajuntament de Torredembarra per llogar dos locals amb dret a compra.
Governació ressenya la documentació administrativa que li consta, com les actes dels acords de la junta de govern del 17 i 29 de desembre del 2011 per llogar un local al carrer de la Riera de Gaià, que segueix sense ús des de llavors.
El jutge va visitar el local de Clarà
També les actes de data 3 de març de 2011 i 21 febrer 2013 en què, com a assumpte sobrevingut, s’acorda llogar un local al carrer Garraf i Priorat, on es va instal·lar la comissaria de la Guàrdia Urbana a juliol de l’any passat.
Els grups municipals del PSC i d’ERC, aleshores a l’oposició, van denunciar, entre altres presumptes irregularitats, que es pagaven uns 18.000 euros al mes per aquests dos locals buits.
La investigació va donar un tomb a partir de la denúncia, davant la Guàrdia Civil, de la regidora Montse Gassull, ara edil en funcions en el grup municipal de no adscrits, i un extreballador de l’empresa de l’exalcalde Daniel Masagué.
El 26 de juny de l’any passat, la Guàrdia Civil va detenir a l’alcalde, a sis regidors ia dos empresaris.
La instrucció, en la qual intervé la Fiscalia Anticorrupció, ha imputat diversos polítics i empresaris més, entre ells, els propietaris dels dos locals investigats.
Francisca Felguera va ser la mà dreta de l’exalcalde Daniel Masagué. És una de les regidores que estan imputades en l’escàndol de corrupció de Torredembarra. En la seva primera entrevista des que va ser detinguda per la Guàrdia Civil assegura que està tranquil·la i que, conscientment, no ha defraudat la confiança dels seus conciutadans. Confia en la justícia i és capaç d’entendre que alguns torrencs estiguin decebuts. No obstant, nega que hagi participat en cap organització corrupta. Està disposada per assumir el repte de ser cap de llista d’Unió a les properes municipals.
REPUBLICA CHECA – Com es troba?
FRANCISCA FELGUERA –Tranquil·la. Cada vegada més confiada.
Paqui Felguera durant l’entrevista
RC – Tranquil·la vol dir innocent?
FF – Vol dir que no sóc conscient d’haver fet res en contra dels interessos dels ciutadans de Torredembarra. Al reves, he fet el millor que he pogut i sabut per beneficiar els torrencs.
RC – Doncs, no s’entén la seva imputació…
FF – Imputat no vol condemnat.
RC – Per què creu que està imputada, per fer les coses ben fetes?
FF – Algú va anar a denunciar i s’està fent una investigació que, per cert, està sota secret de sumari.
RC – De quins càrrecs està acusada?
FF – Encara no ho sé.
RC – No?
FF – No.
No sóc corrupta
RC – Com va viure el dia 26 de juny?
FF – És difícil d’explicar-ho. Va ser un xoc i alhora una sorpresa. Va ser impactant l’espectacle mediàtic, però estic confiada que tot s’esclarirà. Insisteixo que sé el que surt publicat als mitjans i res més. Estic tranquil·la i convençuda que es farà justícia i que tot quedarà en un no res.
RC – Es considera una persona corrupta?
FF – No. Rotundament no.
RC – Es penedeix de la relació que va mantenir amb l’exalcalde Daniel Masagué?
FF – Per què ho hauria de fer? Ell era l’alcalde i jo la primera tinenta d’alcalde. Res més.
RC – Es penedeix de fer-li confiança?
FF – Encara ningú ha pogut provar que és culpable de res. Si es prova que ens va enganyar aleshores em sentiré traïda, però de moment no ha estat el cas.
Perseguida per l’ajuntament RC – Vostè va ser citada a declarar dues vegades, què vol saber exactament el jutge? FF – Dedueixo que vol conèixer la responsabilitat individual de cada un de nosaltres. Vull remarcar que en el cas dels lloguers jo no era tinent d’alcalde.
RC – Es considera una víctima política?
FF – No.
RC – Se sent perseguida per algú de l’Ajuntament?
FF – Sí, per algunes persones.
RC – Per part de qui?
FF – Ho diré en el seu moment. He aprés a tenir paciència i a saber esperar.
RC – A l’Ajuntament també han tingut paciència amb vostè, diuen que no té un caràcter fàcil…
FF – Segur que sí. Estava aprenent i és possible que m’hagi equivocat en algunes coses a causa de la inexperiència.
No m’han insultat al carrer RC – Vostè odia la regidora Montse Gassull per haver denunciat aquest escàndol?
FF – No odio a ningú. Ella va fer el que creia convenient i la justícia dirà si tenia o no raó.
RC – Si pogués tornar enrere (abans del 26 de juny) què canviaria?
FF – La veritat és que no ho sé. Sempre he estat molt propera a la gent i sempre he fet els possibles per defensar els interessos del municipi. Potser en l’àmbit administratiu (part burocràtica) pararia més atenció.
RC – L’han insultat mai al carrer?
FF – No. Almenys directament.
RC – Però què li diuen els torrencs?
FF – Els ha agafat de sorpresa. Alguns estan esperant el resultat de les investigacions. Els que em coneixen saben que no he fet res il·legal, tot i que els adversaris polítics intenten fer creure que sí.
La regidora a les portes del jutjat
És com fer un màster
RC – S’ha sentit recolzada pel seu partit (UDC)?
FF – Sí.
RC – Què li passa, políticament, a Torredembarra?
FF – Hi ha massa partidisme. Arran del cas de Torredembarra m’he adonat que hi ha molta gent que intenta treure profit del cas i fer llenya de l’arbre caigut. Ser regidor a Torredembarra és com fer un màster, políticament parlant. És un laboratori de fer política.
RC – Se sent un arbre caigut?
FF – Encara no. El jutge encara no ha pres mesures cautelars contra la meva persona. Segueixo sent regidora a l’oposició per voluntat pròpia. Sóc una lluitadora nata.
Núria Gómez i Guasch… RC – Vostè és regidora a l’oposició perquè l’alcalde Grangel no volia imputats al govern…
FF – Hi ha regidors sense funcions executives perquè estan imputats i d’altres que estan a l’oposició per convicció. Aquest és el cas d’Unió. És estrany que un alcalde decideixi no donar cap regidoria a persones imputades quan ignora que al seu govern hi ha regidors que també van aixecar la mà per votar durant el mandat de Daniel Masagué.
RC – Què vol dir?
FF – És fàcil: Hi ha gent que va votar el mateix que els regidors imputats i tenen carteres al govern del Sr. Enric Grangel i ara es fan els desentesos.
RC – A qui es refereix?
FF – A la Sra. Rosa Maria Guasch i a la Sra. Núria Gómez.
RC – Haurien d’estar imputades?
FF – No sóc ningú per dir-ho, però és evident que van aixecar la mà i van votar a favor de les propostes de l’alcalde Masagué. Elles van votar a favor dels polèmics lloguers.
RC – Creu que el jutge les hauria de cridar a declarar?
FF – És un tema judicial, però no podem ignorar que van votar a favor.
Convergència destrossada
RC – Quina relació hi ha actualment entre Unió i Convergència?
FF – La relació per la nostra banda és banda. Ells estan dividits i tenen molts problemes. Hi ha gent de Convergència que està al govern i està muntant un partit. Convergència a Torredembarra està dividida i destrossada.
RC – Està parlant de Rosa Ma. Guasch? Creu que per coherència política ella hauria de dimitir?
FF – Crec que tothom que va estar al govern de Masagué hauria d’estar a l’altra banda. Aquest incoherència no m’agrada.
RC – Vostè és coherent?
FF – Crec que sí. Almenys ho intento. Haver marxat del govern és l’exemple clar de la nostra coherència com a persones, com a regidors i com a partit. No podríem continuar al govern votant, ara, a favor de projectes que aleshores van votar contra o a la inversa.
Paqui Felguera i Daniel Masagué
Ja marxaré jo
RC – Vostè serà la cap de llista d’Unió?
FF – Estic a la disposició del partit, avui i sempre.
RC – Doncs vostè no és encara un cadàver polític…
FF – Ara per ara no em sento cadàver.
RC – Al partit li agrada que vostè estigui imputada?
FF – A cap partit li agrada tenir imputats. Em poso a la seva pell i no és agradable. No obstant, el partit té molt clar que imputat no vol dir condemnat ni culpable. Unió demostra amb aquesta actitud que és humanista i que confia en les persones. Si la justícia acaba dient que sóc culpable accepto i entenc que no em vulguin. No cal que m’ho arribin a dir, ja marxaré jo.
RC – Per què l’haurien de votar?
FF – Sobretot per la nostra acció de govern. Els pitjors anys de Torredembarra va ser quan més coses s’han fet. Vull continuar treballar perquè Torredembarra avanci.
Cap advertència
RC – És cert que per la seva regidoria (Benestar Social) passaven factures ‘rares’…
FF – No, no i no. Les factures passen un control força minuciós. Mai no hem rebut per part de la subdelegació del Govern cap advertència o sol·licitud de revisió d’algun expedient.
RC – S’han trencat convenis amb el Consell Comarcal?
FF – Hi havia un conveni d’assistència social polèmic. La llei obliga als municipis amb menys de 20 mil habitants a tenir un conveni amb el Consell Comarcal. Nosaltres volíem més autonomia perquè la població de Torredembarra tingués assistència.
RC – Com?
FF – Nosaltres volíem que almenys un cop a la setmana l’assistenta social treballés a la tarda. I no ho vam aconseguir.
Nota negativa
RC – Quants partits es presentaran a les eleccions del 24 de maig a Torredembarra?
FF – Uns 17. Un partit per regidor… (Perdona la ironia)
RC – Com es defensa d’aquells que la titllen de ‘verdulera’?
FF – Sóc molt passional defensant les coses. Solen dir que guanyo més en les distàncies curtes.
RC – Seria capaç d’avaluar els regidors que estan actualment al govern?
FF – No aprovaré cap. La nota l’haurà de posar els ciutadans el dia que vagin a votar.
REDACCIÓ10 Juliol, 2016
Mentre estem contemplant les actuacions policials arreu del país i principalment en el nostre, el que una gran majoria anhelava poder ser lliures d’una vegada i estava disposada a lluitar per assolir una República Catalana governada per gent honesta i transparent, ens topem que han sortit molts diners, milions d’euros repartits per tot arreu i han sortit, de les butxaques d’una majoria de persones amb uns ingressos a precari a causa d’una crisi galopant que ens ha afectat de ple i principalment a les classes mitjanes. I resulta que tot i així, han anat espoliant milers de milions d’euros.
Érem un país molt ric i ni nosaltres mateixos ho sabíem. La xarxa empresarial i industrial catalana tan admirada per tothom s’anava enfonsant, sense crèdit bancari i sense possibilitats d’ajuda per part de les administracions governamentals perquè també estaven en crisi o això ens feien creure.
