REDACCIÓ12 Desembre, 2018
Sant Tornem-hi. Sembla que no hem après res amb la darrera aplicació d’article 155. El govern de Catalunya, ara presidit per Quim Torra, torna a ‘ballar’. I el ball és perillós perquè el mateix president pot acabar seguint les passes de Carles Puigdemont i perjudicant –i de quina manera– els interessos d’un bon grapat de catalans.
No puc estar d’acord amb l’empresonament dels polítics independentistes ni amb la judicialització de la política, però se’m remouen els budells quan veig l’actitud de permanent provocació de l’executiu de Quim Torra. La solució al conflicte és difícil. El diàleg podria ser la palanca per apaivagar ànims i relaxar l’ambient. Però algú haurà de començar a aplicar el seny i el sentit de la responsabilitat.
Un president –diguin el que diguin i es posin com es posin– no pot convidar ningú a «pressionar» i encara menys si es tracta de resistència activa. No, no. No he dit en cap moment que no estigui d’acord amb el paper dels CDR. L’únic que dic és que no puc acceptar que el president d’un govern alimenti ànims exaltats. Fa dies que considero que els CDR s’estan equivocant. Aviat deixaran de comptar amb el suport de la majoria dels ciutadans. Costarà identificar-se amb persones que els estan «amargant» la vida de forma sistemàtica.
L’èxit de les accions dels CDR depenen, obligatòriament, del suport de la ciutadania. Cas contrari, estan abocats al fracàs i al rebuig. La funció del govern és governar i no posicionar-se a favor dels més rebels. Ha de fer servir les armes (democràtiques i lògiques) que té al seu abast per evitar injustícies, però no es pot fer la víctima. És absurd. Ridícul, fins i tot.
Quim Torra ha de plantejar si està preparat o no per continuar al capdavant dels destins de Catalunya. El poble no es mereix una nova aplicació del 155. No s’ho mereix ni li fa falta. Ja em sembla bé que tot el govern faci vaga de fam. El que no em sembla ètic ni acceptable és que el govern –que ha estat elegit per resoldre problemes dels ciutadans– sigui el principal causador dels mals de cap de la ciutadania.
No podem oblidar que el procés va fracassar per la manca d’estratègia d’Artur Mas i de Carles Puigdemont i, tal com veig les coses, Catalunya tornarà a enfangar-se gràcies a la irresponsabilitat d’un govern que es dedica a exaltar els ànims. Tot això em preocupa. No vull continuar sentint els uns demanant «pressioneu» i els altres preparant-se per a un nou «a por ellos». Això, ja em perdonareu, és una casa de barrets.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
Diguin el que diguin i es posin com es posin, els CDR s’estan equivocant. La seva deriva cap a la radicalització no és, en la meva humil opinió, la millor opció per defensar els interessos de la República. Sobretot si la idea és evitar donar raons als adversaris.
L’actuació d’alguns grupuscles violents contra les policies i les institucions no pot trobar cap justificació. Sobretot perquè no la té. Permetent la violència dels grups que defensen la independència de Catalunya estem obligats també a assentir que els ultradretans facin el mateix o incitin a l’odi. Entre tots hem de reprimir els radicals, els provocadors i els delinqüents. Per més fustigats que ens sentim com a poble, hem de resistir i allunyar-nos de tots els episodis que malmetin o posen en dubte l’esforç d’aquells que dia rere dia lluiten per la llibertat dels presos empresonats i per la construcció d’un nou país. Hem de continuar demostrant que som un poble pacífic i que gràcies a la nostra perseverança, tard o d’hora, assolirem els nostres objectius. Hem d’evitar donar motius perquè l’adversari ens derroti.
