REDACCIÓ17 Agost, 2020
El Partit Popular ha fet oficial la decisió de destituir la fins ara portaveu de la formació política en el Congrés dels Diputats, Cayetana Álvarez de Toledo. La decisió ha estat comunicada pel president del PP Pablo Casado, aquest mateix dilluns.
La successora de d’Álvarez de Toledo a la cambra baixa espanyola serà Cuca Gamarra. D’altra banda, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida ha estat proposat pels barons del partit conservador perquè sigui el nou portaveu nacional del PP.
La cap de llista del PP al Congrés per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, ha demanat “perdó” en nom de la seva formació conservadora per haver estat “profundament anticatalans” i haver deixat “desemparats” als constitucionalistes a Catalunya.
Álvarez de Toledo ho ha argumentat defensant que “fins i tot els demòcrates bascos” van tenir “calor, suport i reconeixement col·lectiu de la resta d’espanyols”, mentre que a Catalunya la primera mostra de “alè” cap als constitucionalistes va ser durant la manifestació per la unitat de Espanya del 8 d’octubre de 2017.
La cap de llista del Partit Popular a Catalunya (PPC) a les eleccions espanyoles i única diputada electa que ha obtingut la formació a Catalunya, Cayetana Álvarez de Toledo, ha admès que els resultats obtinguts són una “derrota rotunda, contundent i molt clara” per als populars, que han perdut cinc diputats, i se n’ha fet “personalment responsable”.
He fet la cobertura de moltes campanyes electorals, no seria capaç de concretar un número concret, i he de confessar que mai no havia assistit a una campanya tan bruta i mancada de respecte com aquesta. No sé a què juguen Pablo Casado i Albert Rivera. Em costa acceptar que en les seves intervencions no hi hagi una proposta positiva i constructiva sinó desqualificació pura i dura contra els seus adversaris polítics. Els vocables emprats, sobretot per aquests dos líders partidaris, només tenen com a objectiu crispar l’ambient i tensar els ànims. Entenc que en campanya electoral, tothom pot i ha de dir el que pensa i com ho pensa, però les formes són importants.
És inadmissible que el barceloní Albert Rivera no surti de la crítica destructiva contra Catalunya per intentar convèncer l’electorat més espanyolista. El seu desplaçament al País Basc va ser una provocació en tota regla. Inacceptable. Ell i el seu equip de campanya eren conscients que anaven a buscar brega i que serien objecte del focus mediàtic. Estic en contra dels escarnis públics (escraches) però molt a favor de la llibertat d’expressió. Rivera era conscient que s’exposava a allò i, tot i així, no ha evitat la confrontació, ja que és l’àrea en què es troba més còmode.
