Arxius de catedral de tarragona | Pàgina 2 de 3

REDACCIÓ9 Juny, 2019

El teòleg gironí Joan Planellas ha estat ordenat avui nou arquebisbe metropolità de Tarragona en substitució de Jaume Pujol, que ha estat quinze anys al capdavant de la diòcesi.

El Vaticà va designar al maig a Planellas, de 64 anys, nou arquebisbe metropolità de Tarragona per substituir Pujol, de 75 anys, que al febrer va presentar la seva renúncia quan ja havia sobrepassat l’edat en què voluntàriament podia abandonar la presidència de la diòcesi i després de la polèmica que van suscitar les seves afirmacions sobre presumptes casos de pederàstia.

Planellas ha estat ordenat en una missa a la qual han acudit unes 2.000 mil persones, ofici presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i concelebrat pel nunci apostòlic, Renzo Fratini; el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Ricardo Blázquez; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; i l’ara arquebisbe emèrit de Tarragona, Jaume Pujol, entre d’altres.

Entre els assistents a l’ofici es trobaven Meritxell Budó, consellera de la Presidència de la Generalitat; Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona; Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, i Joan Sabaté, subdelegat del Govern.

El nou arquebisbe ha estat rebut a la seva arribada a la catedral pel capítol catedralici. Per primera vegada des de l’Edat Mitjana, Planellas no anava acompanyat del popular “Seguici”, integrat per gegants, capgrossos, i representacions d’animals fantàstics.

Les entitats ciutadanes que organitzen a Tarragona aquest tradicional desfilada van acordar al maig per 17 vots a favor i 11 en contra no acompanyar al prelat tarragoní després de les denúncies de presumptes abusos sexuals a menors d’edat en la diòcesi.

A la missa, Planellas, amb una intervenció en català i castellà, ha dit ser conscient que l’Església necessita avui fomentar les seves estructures i sentir a tots, també als laics, una labor que vol encarar des de “la unitat pastoral” de Catalunya .

Joan Planelles, nascut a Girona el 7 de novembre de 1955, va ser ordenat sacerdot el 28 març de 1982, es va llicenciar en Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana a 1981, i va obtenir el doctorat en Teologia a la mateixa universitat el 2004.

Durant la seva trajectòria com religiós ha estat vicari parroquial, professor de Teologia al Seminari de Girona, rector i administrador parroquial en diferents parròquies i degà de la Facultar de Teologia de Catalunya, entre d’altres càrrecs.

Pujol, per la seva banda, és des d’avui arquebisbe emèrit i administrador apostòlic. Vinculat a l’Opus Dei, el passat mes de maig anunci que tornarà a residir al centre de l’Obra en què vivia fins a la seva designació fa quinze anys.

VÍDEOS

REDACCIÓ11 Maig, 2019

Joan Planellas prendrà possessió com a arquebisbe el 8 de juny

El proper 8 de juny, el nou arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, prendrà possessió del càrrec, en substitució de Jaume Pujol. La CUP no es pronuncia sobre el nomenament del gironí com a arquebisbe, però adverteix que “és prioritari preservar la laïcitat de la institució municipal” i, en aquest sentit, s’oposen a la sortida excepcional proposada.

La CUP reitera, a més, que l’Església catòlica disposa de diversos privilegis i, en el seu programa electoral, assenyala la “necessitat” d’acabar amb aquests

“El fet de no garantir una separació real entre els afers públics com són els institucionals i els privats com la religió crea una connivència entre el poder eclesiàstic i l’Ajuntament”, assegura el regidor Jaume López. Aquesta “connivència”, recorda, es tradueix en el fet que l’Ajuntament “hagi mirat cap a una altra banda” pel que fa a les declaracions “masclistes, homòfobes i justificant els abusos sexuals a menors” de l’anterior arquebisbe, Jaume Pujol.

Per últim, Jaume López, regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, considera que el fet que aquesta sortida del seguici sigui, tal com va assenyalar l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, “una tradició des de fa 500 anys” no és “motiu suficient en cap cas”. “Considerem prioritari preservar la laïcitat així com el respecte igualitari per a totes les opcions religioses”.

REDACCIÓ6 Maig, 2019

Ballesteros recorda la bona relacio amb Jaume Pujol

L’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, està content que el nou arquebisbe metropolità de Tarragona, el gironí Joan Planellas, “sigui català”.

Ballesteros s’ha congratulat de l’elecció finalment d’un català per substituir Jaume Pujol i ha explicat que les relacions “institucionals i personals” amb l’arquebisbe sortint “han estat bones” tant amb ell com amb altres alcaldes de la diòcesi.

“Confio que les bones relacions continuaran amb el nou arquebisbe”, ha dit Ballesteros, que han destacat el rang institucional que ocuparà Planellas en ser dins l’Església un primat d’Espanya. Joan Planellas prendrà possessió del càrrec el proper 8 de juny, durant un acte a la Catedral de Tarragona.

Cal recordar que el papa Francesc ha nomenat arquebisbe de Tarragona a Joan Planellas i Barnosell, de 64 anys, en substitució de Jaume Pujol Balcells, de 75 anys, edat en la qual els bisbes han de presentar la seva renúncia al pontífex segons el Codi de Dret Canònic.

La diòcesi de Tarragona va acaparar l’atenció a començaments d’any al conèixer una sèrie d’abusos sexuals a menors per part de religiosos adscrits a l’arquebisbat.

Arran d’aquests casos, el fins ara arquebisbe, Jaume Pujol, va dir el passat febrer que “hi ha persones amb un mal moment” a la vida, del qual després “potser es penediran”, encara que posteriorment va puntualitzar les seves paraules i ha assenyalat que “qualsevol actuació “d’aquesta índole li sembla” gravíssima “.

La designació de Planellas ha causat sorpresa ja que en els últims mesos es va difondre que l’actual bisbe d’Osca-Montsó, Àngel Javier Pérez, era el millor situat per ocupar la diòcesi tarragonina, una de les més antigues d’Espanya.

REDACCIÓ8 Març, 2019

Imatge del dibuix aparegut a la façana de la Catedral

La façana de la Catedral de Tarragona ha aparegut adornada amb la següent frase Ara, per valtros, tot seran mals moments. El missatge, penjat ben a dalt de la porta principal de l’església, està acompanyat d’un dibuix, on apareix un mossèn i un nen.

Aquest fet és un acte contra la impunitat, l’autoritat i l’abús exercit en totes formes per alguns membres de l’església catòlica. Amb aquesta gesta es pretén rebel·lar contra l’estructura patriarcal.

Les paraules ‘foc i ràbia’ estan ben patents en la lluita feminista que els autors de la penjada defensen. “No som col·lectiu, som el poble llibertari”, recorda el missatge que arriba les redaccions.

REDACCIÓ28 Gener, 2019

El mossèn Joaquim Fortuny continuarà com a degà-president del Capítol de la Catedral de Tarragona. Va ser reelegit, passat divendres. Ocupa aquest càrrec des del gener del 2015. Les seves funcions són, essencialment, coordinar les activitats que es duen a terme a la Catedral de Tarragona.

En la reunió del passat divendres, dia 25, es va elegir el mossèn de Bonavista, Joan Miquel Bravo, com a secretari capitular i Antoni Pérez com a secretari adjunt.

Els mossens Antoni P. Martínez i Jordi Figueras són ara síndic primer i segon, respectivament. És competència dels síndics acollir i acompanyar les individualitats i representants de les institucions en la seva estada en la Catedral.

REDACCIÓ4 Novembre, 2018

Mn. Joan Bravo també és el pàrraco de Bonavista

El Capítol de la Catedral de Tarragona compta, a partir del dissabte, de tres nous canonges.

L’acte, presidida per l’arquebisbe Jaume Pujol, va tenir lloc a la sala capitular de la Catedral.

També van assistir els membres del Capítol de la Catedral, que té 18 canonges i quatre canonges honoraris.

Els nous integrants són Joan Miquel Bravo (La Canonja, 1973), Antoni Pérez de Mendigueren (Tarragona, 1973) i Josep Masdéu (Vilaplana, 1961).

REDACCIÓ12 Febrer, 2017

Tarragona es convertirà en un gran escenari d’un cicle de Música Sacra que es desenvoluparà en diferents espais de la ciutat, entre els mesos d’abril i juny.

La iniciativa és de Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, tot i que compta amb la col·laboració amb el Capítol de la Catedral, la Universitat Rovira i Virgili, l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i Joventuts Musicals. Aquest cicle musical neix amb l’objectiu de convertir-se, en 2018, en un festival consolidat, a banda de ser l’exponent de la multiculturalitat i la interreligiositat.

Es podrà gaudir de cinc concerts, tots ells d’una gran qualitat, ja sigui per la música o pels espais escollits. El primer concert tindrà lloc el diumenge 19 de març, coincidint amb el Dia del Pare, i està dedicat a W.A. Mozart (Missa de Requiem). La direcció del concert anirà a càrrec de Montse Ríos i l’escenari triat és la Catedral de Tarragona.

El dilluns, 10 d’abril, la Catedral tornarà a acollir un concert dedicat, en aquesta ocasió a G. Puccini (Messa di Gloria), que comptarà amb la col·laboració del Cor Ciutat de Tarragona i l’Orquestra Simfònica del Vallès.

El diumenge, 30 d’abril, el Teatre de Tarragona obrirà per acollir el concert per a piano i orquestra en La Major número 23 de W.A. Mozart i F.J. Haydn (Missa in augustis). El concerta serà dirigit per Òscar Boada.

El cercle de Música Sacra continuarà fins els 13 de juny. El dia 6 de maig, Xavier Pastrana, dirigirà el concert que tindrà lloc a l’Església de Sant Agustí.

El dimarts, 13 de juny, el públic podrà gaudir, a la Catedral, d’un concert d’orgue, organitzat per la JMT amb la col·laboració del Capítol de la Catedral.

REDACCIÓ10 Setembre, 2016

Normalment, per allò de la manca sensibilitat dels seus autors vers el Patrimoni, quan visitem monuments o edificis singulars ens fa poca gràcia veure grafits d’aquells que volen deixar constància de la seva visita posant el nom, la data o d’altres ocurrències.

No obstant això, si els grafits tenen ja alguns anys la cosa canvia, passant de ser una bretolada a ser motiu de curiositat dels profans i d’entusiasme d’historiadors i d’arqueòlegs,.

A la nostra ciutat, disposem d’alguns exemples de diferents èpoques prou coneguts com poden ser:

– el grafit votiu “M. Vibio Menrva”, localitzat en un dels carreus interiors de la Torre de Minerva, considerat per Géza Alföldy com la inscripció llatina en pedra més antiga trobada a la península,

– els grafits que hi ha a la sala del rellotge del campanar de la catedral amb dibuixos de persones, vaixells i noms atribuïts a campaners i rellotgers de la catedral, o

– el grafit que es troba a l’interior de l’antiga audiència, una pintada revolucionaria que s’inicia amb un ¡¡VISCA LARGO CABALLERO I LENIN!!

Però, n’hi ha un altre que, tot i tenir-lo força a mà, potser no és tan conegut. És tracte del que es troba a la façana de la Catedral, concretament en el segon arc cec de l’arcuació que hi ha al damunt de sòcol del costat esquerra, a tocar de la porta principal, sota la figura de l’apòstol sant Pau.

En les planxes de marbre romanes, reaprofitades per a bastir la part central de la façana, hi podem llegir:

FRANZ MARTIN

HEITMAN VON

NEUMARKT

ANNO 1766

Una grafia treballada, una “bona qualitat” del gravat, la mida de les lletres, la superfície sobre la qual es troba, … fa pensar que calgué una bona estona per confeccionar el grafit en el qual, podem veure les “enes” al reves amb una línia ondulada unint les dues línies verticals; les “as” en les què la línia normalment horitzontal entre les dues diagonals, en el grafit, es representa fent un angle amb el vèrtex cap avall; i el darrer sis de l’any escrit girat verticalment.

TEXT: J.L.G.

REDACCIÓ17 Agost, 2016

‘Ciutadans’ es planta davant les campanyes polítiques independentistes i s’oposa a que s’utilitzi l’espai públic per a fins propagandístics. El líder de la formació taronja, en relació a la campanya d’estiu de l’Assemblea Nacional de Catalunya – s’ha omplert les escales de la Catedral de Tarragona de creus grogues –, considera que es tracta d’una ‘manifestació’ intencionada per “dividir la societat tarragonina”.

Rubén Viñuales lamenta que s’utilitzi, de nou, l’espai públic per a campanyes relacionades amb el procés sobiranista, encara que aquest cop s’hagi tractat el sistema sanitari. C’s ha demanat a l’ANC que no s’oblidi que la Sanitat és una competència transferida a la Generalitat i que va ser “Artur Mas i els seus companys de viatge” qui van fer importants retallades en aquest sector.

Per evitar que les campanyes independentistes siguin una constant a Tarragona – amb la conseqüent ocupació de l’espai públic – Rubén Viñuales ha demanat al govern liderat per Ballesteros que informi sobre si l’ANC disposa de llicència i “sota quins criteris” se li va concedir. Després de criticar l’excessiva permissivitat del regidor responsable de la via pública, José Luis Martin (PP), el líder taronja exigeix que “es prenguin les mesures oportunes als espais ocupats que tallin el pas de la via pública a la ciutat”.

Per dissipar dubte, C’s argumenten que Tarragona vol seguir formant part de Catalunya, d’Espanya i d’Europa” i per aquest motiu sol·licita a l’ANC – que curiosament “només es manifesta quan s’apropa la Diada” – que presenti propostes constructives per a Tarragona i no per dividir la societat.

REDACCIÓ10 Abril, 2016

Jorge Mario Bergoglio tenia 17 anys. Era el 21 de setembre de 1953 quan va entrar a la seva parròquia de Buenos Aires. Va acudir al confessionari, on el va atendre el pare Carlos Duarte. Era un sacerdot originari de Corrientes que passava uns dies a la capital on li feien un tractament contra la leucèmia, de la qual va morir l’any següent.

El Papa recorda aquell moment: «Em vaig sentir acollit per la misericòrdia de Déu confessant-me amb ell.» Era la festa de sant Mateu, i com l’apòstol a qui Jesucrist va cridar dient-li «segueix-me», el jove Bergoglio va sentir que Jesús l’havia sortit a trobar i ja es quedaria amb ell per sempre.

La confessió forma part de la manera com podem rebre la indulgència de l’Any Jubilar de la Misericòrdia: visitant una església assenyalada per al jubileu, realitzant un acte de fe, resant una oració pel Papa i rebent els sagraments de la reconciliació i l’eucaristia.

En la seva conversa amb Andrea Tornielli, publicada sota el títol El nom de Déu és misericòrdia, el papa Francesc respon la pregunta de si no seria suficient penedir-se dels pecats i demanar perdó a Déu sense necessitat del sacerdot com a intermediari. Després de recordar que els bisbes i sacerdots són instruments de la misericòrdia divina i que actuen in persona Christi, diu: «Som éssers socials. Si tu no ets capaç de parlar dels teus errors amb el teu germà, tingues per segur que no seràs capaç de parlar tampoc amb Déu i acabaràs la confessió amb el mirall. […] Confessar-se amb un sacerdot és posar-se en mans d’un altre que en aquest moment actua en nom i per compte de Jesús.»

Per a això és necessària la humilitat, primer per reconèixer-se pecador, i després per no preocupar-se per «quedar malament», cosa que no passa, ja que tots som pecadors i el que Déu aprecia en nosaltres és la sinceritat. El sacerdot —diu el Papa— no està per condemnar, sinó per permetre l’encontre amb aquest amor visceral que és la misericòrdia de Déu.

Fa més de mig segle Pius XII ja va dir que el drama de la nostra època és haver perdut el sentit del pecat. L’altre drama seria, i va en paral·lel a l’anterior, haver perdut la consciència de la misericòrdia de Déu, que com un pare bo ens espera com al fill pròdig de la paràbola evangèlica, atalaiant l’horitzó cada dia esperant la nostra tornada.

† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Newer Posts

Older Posts

Arxius de catedral de tarragona | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

xxx Partners

Joan Planellas, ordenat arquebisbe de Tgna

La CUP exigeix que l’ajuntament no s’agenolli a l’esglèsia

Ballesteros, content que l’arquebisbe sigui català

Missatge amenaçador a la Catedral

Mn. Joaquim Fortuny, ‘cap’ de la Catedral de Tgna

Tres nous canonges per la Catedral de Tarragona

TARRAGONA ARRANCA AMB LA MÚSICA SACRA

GRAFIT A LA CATEDRAL

‘CIUTADANS’ ESTIRA LES ORELLES A L’ANC I A L’AJUNTAMENT PER L’OCUPACIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS

JAUME PUJOL: ‘No confessar-nos amb el mirall’