Arxius de audiència nacional | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Desembre, 2020
trapero7.jpg

El màxim responsable dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, podria tornar a seure en la sala de vistes de l’Audiència Nacional a Sant Fernando de Henares. Però, aquest cop, ocuparia la zona reservada al públic, ja que la seva visita és, essencialment, per donar suport a la feina feta pels mossos per investigar els atemptats terroristes de l’estiu del 2017 a Barcelona i Cambrils, segons informa Quico Sallés.

La visita està prevista per aquest dimecres al matí, tot i que fa dies que es comenta que el major tenia intencions de desplaçar-se a Madrid per recolzar els seus ‘homes’. No és la primera vegada que un responsable de la policia catalana viatja fins a Madrid per donar suport als agents que van participar en la investigació de l’atac jihadista.

El director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferré, i David Boneta Cortina, comissari cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial de Mossos d’Esquadra, van assistir a diferents jornades del judici que està sent presidit pel magistrat Félix Alfonso Guevara. Cal recordar que el major Trapero va ser absolt dels delictes de rebel·lió i sedició i desobediència arran de la celebració del procés independentista.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2020
atentado_autores.jpg

Sentir com van viure els mossos la seva implicació en l’atemptat perpetrat a Cambrils per una cèl·lula terrorista l’agost del 2017 tampoc està resultant fàcil pels acusats. Si la setmana passada, amb major o menor intensitat, Driss Oukabir, que va perdre el seu germà Moussa Oukabir després de ser abatut pels mossos, ja manifestava signes que ho estava passant malament. Però, aquest dilluns ha esclatat.

Quan testificaven alguns dels policies que van participar en els moments posteriors a l’atac terrorista, Driss, un dels tres processats, ha intentat, a través de moviments gestuals, interactuar amb el tribunal. S’ha aixecat del seu lloc en la ‘peixera’ i s’ha dirigit a la porta on hi ha un agent de la Policia Nacional custodiant-la. Li ha demanat que volia tornar als calabossos de l’Audiència Nacional perquè estava patint un episodi d’ansietat. Ha estat dret al costat de la porta de la gàbia i d’esquena al tribunal almenys uns 15 minuts. Una de les oficials del jutjat ha comentat al jutge Félix Alfonso Guevara que Driss volia intervenir-hi.

El magistrat ha esperat que un dels lletrats acabés l’interrogatori a un dels testimonis per atendre la petició d’Oukabir. Després d’aixecar-se la persiana lateral de la gàbia, on s’asseuen els acusats, el jutge Guevara s’adreça al processat: “Driss, què passa?” L’acusat, que estava dret, li comunica al magistrat que no pot més. Feia senyals amb les mans donant a entendre que estava al límit. “No puc. Tinc ansietat. Vull baixar”, ha dit visiblement inquiet i nerviós. El jutge, conegut pel seu temperament, li ha mirat fixament i li ha ordenat que s’assegués. Driss Oukabir li ha fet cas i s’ha assegut el darrer banc de la gàbia.

La sessió d’avui ha acabat 20 minuts després.

Ricard CHECA
Audiència Nacional

PUBLICITAT



REDACCIÓ23 Novembre, 2020
atemptats.jpg

A la sala de vistes número 2 de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares s’han viscut moments realment intensos i tensos des del punt de vista emocional. Avui han comparegut davant el tribunal que jutja els gihadistes que van col·laborar amb els atemptats de Catalunya l’agost del 2017 els mossos que van abatre els terroristes de Cambrils.

La declaració de l’agent que va ser atropellada pel cotxe Audi A3 ha estat esfereïdor. No ha deixat a ningú indiferent. L’agent que encara té seqüeles psicològiques. De fet, durant la seva declaració – era testimoni protegit – s’ha trobat malament. Ha hagut de fer una pausa per centrar-se i beure aigua. La mosso ha narrat de forma detallada com va ser atropellada: “En aquell moment vaig pensar que em quedava allà, morta. Quan em vaig aixecar no sabia si era un somni”, ha recordat, dient que se’n recorda com el cotxe va impactar contra les seves cames. “Em passa per sobre sense que pugui fer res. A continuació perdo el coneixement”. A la sala no sentia ni una mosca. Els gihadistes, tancats en una mena de gàbia de vidre escoltaven la descripció dels fets de formes diferents: Driss, que va perdre el seu germà en el tiroteig a Cambrils, movia les mans com en actitud de disconformitat. Els altres dos, Mohammed i Said, escoltaven atentament la versió de l’agent. Said es tapava els ulls amb la mascareta de color blau fosc.

La mosso després de ser atropellada recorda estar estirada a terra ensagnada i “sense poder moure massa bé les cames”. Tenia una sabata treta i molta sang al cap. En intentar aixecar-se, veu una dona estesa a terra i els gihadistes continuaven a terra també amb “una mena de cinturó agafat el tòrax amb ampolles de plàstic i paper d’alumini” enganxats a l’abdomen. “És en aquell moment que veig clarament que va ser un atemptat en tota regla. Trec l’arma i començo a disparar” quan un d’ells es mou, recorda amb la veu tallada. Afegeix que en veure un individu que “em passa pel costat” continua disparant fins a quedar-se sense munició.

Un altre terrorista li passa pel davant i ella li demana no continuï. Dispara i, a causa de l’impacte, li xiulaven les orelles. La sensació viscuda és terrorífica. Se sentia marejada. Tenia molt de fred. En mirar al seu voltant i no veure el seu company – el que va abatre els quatre gihadistes – va imaginar el pitjor. “El silenci era aterridor”, afirma.

En recuperar-se, comunica, via emissora, que “hi ha hagut un atemptat, tirotejos” i que està ferida. Sol·licita la presència d’una ambulància. Se n’adona que l’escenari és dantesc. Observa un home amb una ferida important a la cara. Va intentar tranquil·litzar i socórrer a les víctimes del Passeig Marítim de Cambrils. Quan van reforços reforços, l’agent va ser traslladada a l’hospital de Sant Cugat a causa de la gravetat de les ferides. Va estar una setmana ingressada. Tenia un traumatisme cranioencefàlic i trencament de tíbia i esquinç de turmell.

Tres anys després encara té estrès posttraumàtic pels fets i rep atenció psicològica i psiquiàtrica. Continua de baixa. Té una incapacitat permanent i va ser reconeguda víctima de terrorisme. La seva vida té un abans i un després d’aquell fatídic agost del 2017. L’ansietat no desapareix i la por tampoc. “Per a mi, avui dia, córrer és una amenaça”. Quan va acabar “tot, no sabia si estava vivint un malson”.

R.C.
Audiència Nacional

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2020
atentados_jihadistas.jpg

El malestar entre els mossos que van participar en els diferents dispositius policials, arran dels atemptats terroristes del 17 d’agost a Cambrils i Barcelona, s’ha fet palès durant el judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares.

Molts agents de la policia catalana entenen que la Generalitat i el Ministeri d’Interior els han dispensat un tracte diferencial. Hi ha agents policies que han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i altres que no. Aquí és on sorgeixen les discrepàncies i el malestar.

Com s’entén, per exemple, que un dels dos mossos que va abatre el gihadista Younes Abouyaaqoub va ser acreditat com a víctima del terrorisme i indemnitzat i l’altre, que va participar en la mateixa – i delicada – operació, no? Uns van ser condecorats i altres no. El mateix va passar amb els policies que van ser atropellats mentre participaven en el dispositiu ‘gàbia’, amb l’objectiu de localitzar i capturar el conductor de la furgoneta assassina de les Rambles de Barcelona.

No deixa de ser, com a mínim sorprenent, que el magistrat instructor, José Luis Calama Texeira, hagi recusat la personació d’algunes de les víctimes de la cèl·lula terrorista perquè els forenses no havien pogut establir una relació causa-efecte entre l’atac i les presumptes lesions de naturalesa psíquica al·legada per alguns agents.

Entre els policies que acudeixen a declarar a l’Audiència Nacional es nota molestar. Els testimonis d’alguns mossos són esfereïdors. Deixen evidenciar que encara no han paït el terror que van viure aquell fatídic agost del 2017. Més d’un es queixa del tracte – o del poc tracte – que ha rebut per part del Departament d’Interior de la Generalitat i, de retruc per part de la cúpula dels Mossos d’Esquadra. Més enllà dels tràmits administratius – que depenen de l’executiu central i català – els agents consideren que la política de condecoracions ha estat completament diferencial i discriminatòria.

El passat dijous, el director general de la Policia, Pere Ferrer, es va desplaçar fins a l’Audiència Nacional per donar suport institucional als mossos que van intervenir en els diferents operatius per investigar l’atac terrorista. Ferrer reconeix que a escala administrativa n’hi ha hagut algunes deficiències. La Direcció General de la Policia i el Departament d’Interior estan intentant resoldre i corregir – dins la seva possibilitat – alguns d’aquests defectes. De moment, s’ha creat un ‘equip de suport’ logístic, jurídic i psicològic als mossos que hauran de comparèixer davant el tribunal presidit pel controvertit Félix Alfonso Guevara.

Pere Ferrer ha explicat que es va reunir amb alguns dels agents i que va escoltar les seves inquietuds i reivindicacions, les quals les entén i que espera – dins les seves possibilitats legals – sanar-les. No ens ha dit quan, ni com…

El cert és que hi ha policies que ja estan en actiu amb evidents trastorns posttraumàtics i seqüeles físiques.

🖋 Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

 V Í D E O | Visita del director general a l’Audiència Nacional

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Novembre, 2020
Younes-Abouyaaqoub.jpg

Els dos agents de la policia catalana que van abatre el conductor de la furgoneta que va matar desenes de persones a la Rambla de Barcelona han estat a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Entre el (poc) públic es trobava el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer.

El dia 21 d’agost de 2017 aquests policies estaven adscrits a la unitat de Seguretat Ciutadana. Havien estat enviats cap a la carretera de Gelida cap a Subirats perquè un ciutadà havia avisat que un jove sospitós rondava per la zona i que podria estar implicat en l’atropellament de la Rambla quatre dies abans. Podria tractar-se de Younes Abouyaaqoub, però calien més proves. En la sessió d’aquest matí, la declaració dels dos agents ha estat esfereïdora.

Ells encara es posen nerviosos quan parlen del tema i ja han passat tres anys. Narren, amb la veu tallada, com va ser la ‘trobada’ amb el jihadista. Younes que sortia d’una zona de vinyes quan es va adonar de la presència policial va aixecar la camisa, mostrant un cinturó bomba i va marxar corrent. Un dels policies volia informar la central – a través de l’emissora – del que estava succeint, però no va tenir temps. Younes va cridar ‘Al·là és gran’ (en àrab). L’agent va tirar la ràdio a terra i va desenfundar l’arma reglamentària. Es va posar de genolls i va disparar.

Mentre descrivia la situació que ell ha titllat de “terrorífica” li tremolava la veu. Estava neguitós i emocionat. Els gijadistes que estan sent jutjats el miraven fixament. A causa del tret, Younes va caure a terra i tenia un detonador a la mà. Va tornar a reincorporar-se, mentre el mosso canviava el carregador. “Només volia que deixés el detonador”, recorda l’agent molt nerviós, mentre explicava que va tornar a disparar. Younes no deixava el detonador. Un altre tret va fer que tot quedés gris i es fes un “silenci immens”.

Atordit, l’agent només recorda que continuava de genolls i que va arribar uns companys i que el van ajudar a desar l’arma. Diu que quan el van portar al cotxe policial es va “derrocar”: “Vaig plorar i em vaig abraçar a una companya. Estava molt nerviós“. Va estar 180 dies de baixa.

El relat del seu company, que va participar amb ell en el moment d’abatre Younes Abouyaaqoub, va ser molt coincident. Els dos diuen que van viure moments de veritable horror. De fet, encara tenen malsons i insomni. Tots dos arrosseguen trastorn posttraumàtic. “El crit d’aquella persona (Younes) va quedar al meu cap durant molt de temps”.

Aquesta vivència quedarà per tot sempre a la seva memòria. Els dos agents han sortit de la sala sense mirar els gihadistes que estan sent jutjats.

El curiós és que un d’ells ha estat reconegut com a víctima del terrorisme i l’altre no. Un va ser condecorat pel Ministeri de l’Interior. L’altre no. El per què? Ningú ho sap…

Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
atemptst_cabrils.jpg

Una vintena d’agents dels Mossos d’Esquadra han passat per la sala de vistes número 2 de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, on s’està celebrant el judici contra els atemptats de l’estiu del 2017 a Cambrils i Barcelona. La sessió d’avui ha estat centrada en les inspeccions oculars de la furgoneta de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la que va matar desenes de persones a Barcelona. També van ser els encarregats d’inspeccionar l’escenari del crim. Els policies catalans han explicat al tribunal l’horror que van trobar sobretot a la Rambla de Catalunya.
Diversos agents que van inspeccionar la furgoneta de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), el 21 d’agost van compartir les seves vivències. El vehicle estava net i en bones condicions, i al seu interior hi van trobar el passaport d’Es-Satty, els bitllets de vaixell per anar al Marroc setmanes abans, gas pebre i un mapa fet a mà de diversos punts al voltant de Ripoll.

També han declarat diversos mossos que van acudir a l’accident de la furgoneta Renault Kangoo a l’AP-7 a Cambrils cap a les 3 de la tarda del 17 d’agost. Han explicat que inicialment no van trobar l’accident, i que van veure un jove caminar per la carretera a prop d’allà. Els va estranyar, però inicialment no li van donar importància, fins que altres companys els van donar la descripció del conductor fugit de l’accident.

Dins de la furgoneta van trobar documentació de Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichami i Said Aalla.
Però quan han començat a descriure l’atemptat de la Rambla de Barcelona, la sala ha fet molt de silenci per conèixer els detalls de la investigació. Els agents han explicat que al mig de la Rambla van anar trobant 12 cadàvers i trossos del vehicle.

Finalment, damunt del mosaic de Joan Miró, la Fiat Talento de Telefurgo tenia diversos cops a la carrosseria, vidres trencats, paraxocs arrencats i el capó molt danyat, i amb restes orgàniques i fins i tot roba interior de les víctimes enganxades. Al seient del copilot van trobar un passaport espanyol a nom de l’acusat Mohamed Houli Chemlal i el NIE i el carnet de conduir de l’autor de la matança, Younes Abouyaaqoub.

També es va trobar el contracte de lloguer de la furgoneta a nom de l’acusat Driss Oukabir, que també constava com a conductor principal. A sota d’un seient hi havia una ampolla d’acetona amb líquid al seu interior, i també la cartera d’Abouyaaqoub, amb una targeta bancària seva, el seu carnet de família nombrosa i papers manuscrits en àrab i francès.

A uns dos metres del vehicle es va trobar una altra ampolla també d’acetona i amb líquid, una capsa metàl·lica de soldadura, un rellotge i un tros de corda.

El vehicle tenia els intermitents d’emergència activats, les claus al contacte, el motor parat i l’airbag disparat. El conductor de la furgoneta, Younes Abouyaaqoub, havia fugit del local del crim. Va ser abatut dies més tard.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
Younes-Abouyaaqoub2.jpg

La sessió d’avui del judici gihadista del 17 d’agost del 2017 que s’està celebrant a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares ha estat marcada pel visionament dels vídeos sobre l’atropellament mortal i la posterior fugida de Younes Abouyaaqoub. Durant tot el matí, les parts – acusacions i defensa – han intentat esclarir el màxim possible sobre l’atemptat de la Rambla.

Una vintena de mossos d’esquadra – sobretot d’investigació i científica – han explicat les seves inspeccions i han corroborat les seves declaracions en fase d’instrucció. El moment més dur de la jornada ha arribat poc abans de la una del migdia. Els assistents han pogut visionar uns vídeos que han deixat la sala completament astorada i sense paraules.

Els dos vídeos – un sobre l’atropellament massiu i l’altre sobre la fugida d’Abouyaaqoub que va acabar abatut.

Les càmeres de seguretat mostraven com un conductor despietat i sense miraments avançava a tota velocitat i als ziguezagues, Rambla avall, atropellant vianants i sembrant el terror.

Les imatges són esfereïdores. Algunes de les persones que assisteixen al judici des de la sala de vistes han apartat la mirada de les pantalles. Un dels policies que custodien els processats no ha pogut evitar emocionar-se. També se sentia des de la zona on estan ubicats els lletrats un ‘ai, ai…’ o ‘no, no…’ en veure com els vianants anaven caient a terra al pas de la furgoneta assassina. En la gàbia, dos dels acusats no treien els ull dels monitors, mentre que un d’ells es mantenia amb el cap baix, mirant el terra i movent els dits de les mans.

També s’ha visionat el vídeo de la fuga d’Abouyaaqoub pel Mercat de la Boqueria i diversos carrers de Barcelona fins a la Diagonal, on va matar el conductor d’un cotxe per poder desplaçar-se fins a Sant Just Desvern en cotxe. S’han vist les imatges, sense so, dels dies següents a la fuga de l’assassí, fins que va ser abatut a Subirats. No ha deixat de sorprendre una imatge: nerviós, remenant la brossa en una benzinera. El vídeo acaba amb les imatges de Younes Abouyaaqoub abatut a terra.

Ricard CHECA
Audiència Nacional (Madrid)

V Í D E O

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020
jaume-giné-1-e1605625841954.jpg

La primera impressió és brutal. Accedir a la sala de vistes i ‘topar-se’ cara a cara amb els implicats en l’atemptat terrorista de l’estiu del 2017 no és fàcil. Les persones que estan citades a declarar a l’Audiència Nacional estan afectades psicològicament. Reviure allò que va passar fa poc més de tres anys no és fàcil. Hi ha diferents tipus de víctimes. Estan distribuïdes per civils i uniformades.

L´intendent Jaume Giné

L’intendent Jaume Giné, excap dels Mossos d’Esquadra al Camp de Tarragona, és una de les presències en l’Audiència Nacional de Torrejón de Ardoz. Jaume és una de les persones que, com a voluntari, està donat ‘aixopluc’ als Mossos d’Esquadra i Bombers que estan citats a comparèixer davant el tribunal que jutja els atemptats de Barcelona i Cambrils. Jaume Giné no ha de declarar, però s’ha convertit en una peça important fora de la sala de vistes.

És l’encarregat de ‘fer la vida més fàcil’ als seus companys que, per una raó o altra, hauran de recordar i compartir la mala experiència del fatídic 17 d’agost de 2017. Jaume Giné, acompanyat de dues psicòlogues del Departament d’Interior de la Generalitat, treballen en les qüestions logístiques i d’acompanyament personal i psicològic als agents i bombers que es desplacen a Madrid en el marc del macro judici. Se n’ocupen de l’allotjament dels testimonis i intenten respondre a les seves ‘múltiples necessitats’.

Pràcticament la totalitat dels mossos i Bombers s’allotgen en la mateixa unitat hotelera, la qual està lliure de Covid. De fet, els testimonis citats per l’Audiència Nacional van haver de fer una prova PCR abans de personar-se als jutjats de San Fernando de Henares.

La missió de l’intendent Jaume Giné – i del seu equip – és fonamental quan es té en compte que molts dels seus companys encara carreguen seqüeles d’una jornada que els costarà molt caure en l’oblit. A qui no li agrada tenir ‘aixopluc’ en moments de gran pertorbació emocional i fins i tot psicològica? No oblidem que ells són conscients els acusats estan veient-los i escoltant-los.

R.C.
Audiència Nacional

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Novembre, 2020
trapero.jpeg

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, entén que la restitució del major Josep Lluís Trapero és un gest de normalitat i un acte de justícia. Trapero torna a fer-se càrrec de la policia catalana tres anys després d’haver estat destituït el 28 d’octubre de 2017 pel govern de Mariano Rajoy, a conseqüència de l’Article 155 de la Constitució.

L’Audiència Nacional va jutjar el major i la cúpula d’Interior perquè van fer, presumptament els ulls grossos, en el referèndum independentista i durant els actes previs. La justícia ha acabat per donar la raó al major, absolent-lo de totes les acusacions formulades per Ministeri Fiscal. Durant el judici, Josep Lluís Trapero va dir que estava preparat per detenir, ell mateix, l’expresident Carles Puigdemont i els consellers.

Per l’actual titular del departament de l’Interior, aquest fet posa de manifest que el major és un professional i que no està al servei de cap ideologia política.

En definitiva, Miquel Sàmper ha explicat que la restitució de Trapero és una manera de recuperar la normalitat i encara més quan la innocència i la professionalitat del policia han estat més que acreditades.

El major Trapero torna a fer-se càrrec dels Mossos després que s’hagi consensuat la decisió amb Esquerra Republicana. El conseller ha aprofitat per agrair els serveis prestats del comissari en cap, Eduard Sellent, mentre ha estat al capdavant de la policia de Catalunya.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Novembre, 2020
alfonso_guevara-jutge.jpg

Les esbroncades continuen a la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. El president del tribunal que jutja els tres implicats en els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils no dóna treves i, cada dos per tres, crida els advocats a l”ordre’.

Si el dimecres el magistrat Félix Alfonso Guevara va mantenir una discussió acalorada amb l’advocat d’un dels encausats, aquest dijous el jutge ha llençat una advertència al popular jurista Jaume Alonso-Cuevillas.

Durant la sessió d’aquest matí, l’advocat dels pares del nen de tres anys assassinat a la Rambla de Barcelona – Xavi Martínez – estava fent una pregunta quan, de sobte, s’ha aturat perquè el jutge president havia dit quelcom que el lletrat no havia entès. Alonso-Cuevillas s’ha queixat que no sentia què deia el magistrat. Guevera insistia que les seves preguntes eren ‘impertinents’. El lletrat ha manifestat la seva protesta i no ha volgut fer més preguntes, afegint un irònic: “gràcies per la seva amabilitat”.

El jutge li ha retret que contestés amb ironia. “Al que estic representant no es contesta d’aquesta forma. Si ara és moda no respectar les institucions, aquí es respecten“, ha recordat amb to incisiu i de forma contundent.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter