16. Abril 2024

Arxius de audiència nacional | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Juny, 2023
audiencia-nacionañ.jpg

El jutge de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, ha processat els set presumptes membres d’una trama criminal que, a través de la plataforma Arbistar de comercialització de criptomonedes, va estafar més de 92 milions d’euros a 32.000 inversors entre maig de 2019 i setembre de 2020.

En la seva resolució, el magistrat processa el líder de la trama, Santiago Fuentes Jover, i altres sis persones per delictes d’organització criminal i estafa en massa, imposant-los una fiança solidària de 123 milions d’euros per afrontar una eventual condemna, que inclou la quantitat presumptament defraudada més un terç establert per la llei.

Calama explica com a través del lloc web els processats comercialitzaven l’ús de programes automàtics d’inversió anomenats Community Bot, que asseguraven als inversors uns guanys mensuals d’entre un 8% i un 15%, amb l’única condició que no podrien retirar els seus diners durant dos mesos.

No obstant això, l’algoritme mai va existir i l’empresa només “venia fum”, afirma el jutge. Els programes automàtics, que suposadament es basaven en un software d’intel·ligència artificial, prometien beneficis substanciosos però eren ficticis.

La trama utilitzava una estructura piramidal per captar nous inversors, oferint incentius econòmics als clients perquè aportessin nous inversors. A més, organitzaven actes públics per promocionar-se i captar fons.

L’estafa va generar més de 92 milions d’euros de perjudici, afectant aproximadament 32.000 persones. Calama considera que hi havia una organització criminal liderada per Santiago Fuentes Jover, que va dissenyar una estructura empresarial per distraure els diners dels inversors.

En conclusió, el jutge ha processat els responsables de l’estafa per delictes d’organització criminal i estafa en massa, tot i que ha descartat processar altres quatre investigats per manca d’indicis de la seva participació en l’estafa. Aquests quatre investigats, no obstant això, estan sota investigació per blanqueig de capitals en un procediment separat.

PUBLICITAT












REDACCIÓ6 Abril, 2023
audiencia-nacional.jpg

L’Audiencia Nacional ha ratificat la decisió d’extradir els Estats Units a un jove britànic de 23 anys per la seva suposada participació en diversos atacs informàtics, entre ells el pirateig de nombroses comptes de Twitter, com les de Joseph Biden, Barack Obama o Bill Gates, i robatoris a través d’Internet.

El Ple de la Sala Penal ha desestimat el recurs presentat per Joseph James O’Connor, conegut com a “Plugwalk Joe”, i ha acordat extradir-lo per catorze càrrecs criminals als Estats Units.

La defensa del reclamat havia sol·licitat una nova vista, però els magistrats de la Sala Penal han rebutjat la seva petició i han assegurat que el dret de defensa i assistència tècnica del reclamat no ha estat vulnerat.

El jove britànic està acusat de delictes de descobriment i revelació de secrets, pertinença a organització criminal, extorsió, accés il·lícit a sistemes informàtics, estafa informàtica i blanqueig de capitals. La seva extradició als Estats Units es portarà a terme aviat.
PUBLICITAT











REDACCIÓ20 Desembre, 2022
audiencia-nacional.jpg

L’Audiència Nacional jutja aquest dimecres un presumpte gihadista radicat a Tarragona que va tractar de captar a l’agent encobert que li hi havia monitoritzat i al que va anar guiant a través d’entorns “online” per permetre-li accedir a materials adoctrinadors, a més de donar-li pautes per no ser detectat.

La Fiscalia demana per a Mohammed S.H., d’origen marroquí, tres anys i mig de presó per un delicte d’autoadoctrinament, altres tres de llibertat vigilada i vuit d’inhabilitació.

Al llarg de la inhabilitació, l’acusat va ser localitzat en una dotzena de grups de WhatsApp en els quals es comparteix abundant material gihadista “amb un alt grau de violència i en els quals es glorifiquen les execucions i la comissió d’atacs terroristes”.

D’aquesta manera, segons l’escrit de conclusions provisionals del fiscal, va accedir a documents denominats “com fabricar explosius de gran potència” o “consells als mujahidins que viuen en terres d’infidels” on s’estableixen pautes de com planificar els atemptats.

Entre altres grups, va ser identificat en un anomenat “Nen de l’Islam”, que va ser creat amb un número de telèfon pertanyent a Síria per a usuaris de confiança.

En ell “es mostren imatges, textos i vídeos de caràcter gihadista i exaltacions a diversos líders i membres d’alt rang de l’organització terrorista Dáesh.

També es difon entre els seus participants una cadena de missatges amb el títol “com fabricar bombes de gran potència” amb instruccions bàsiques per a la confecció de material explosiu “molt potent contra els vianants, ja que els transforma en esquinçalls”.

En aquesta cadena, es facilita així mateix una llista de fonts o materials de doble ús dels quals es poden extreure els diferents precursors químics per a l’elaboració d’artefactes explosius i es tracta així de capacitar als seus participants per dur a terme atemptats terroristes de tipus “llop solitari”.

En aquest mateix grup s’han trobat missatges que animen a la comissió de més atemptats a França: “Fes que França gemegui i es queixi del teu terror i crueltat i converteix-la en un exemple per a altres infidels impurs”.

També es difonen vídeos en els quals es defensa que el deure un bon musulmà és cometre atemptats terroristes a Occident: “El musulmà que té l’oportunitat de vessar sang cristiana i no ho fa, és enemic nostre. Ha de fer-ho amb un explosiu, un tret, un ganivet, un cotxe, una pedra, o fins i tot amb una puntada o un cop de puny”.

“L’última activitat monitoritzada per la Força actuant a través de WhatsApp va ser la participació de l’investigat en dos grups amb el títol ‘del mujahidín’ i ‘Vull reunir-me amb els justos’, amb 257 i 256 participants, respectivament, i situats en diferents punts de la geografia mundial (Turquia, Síria, Iemen, Mali, Suècia…)”, destaca el fiscal.

A més d’accedir a aquests materials, l’acusat també va exterioritzar “una conducta tendent a la captació i adoctrinament de terceres persones com ha succeït amb l’Agent Encobert”, al que també va inculcar, diu el fiscal, “nombroses mesures de seguretat per no ser detectat”.

Unes mesures que ell mateix adoptava, com va poder comprovar aquest mateix agent encobert, que va observar que l’acusat canviava de forma periòdica de línia i terminal telefònic.

La tasca adoctrinadora va quedar també corroborada, apunta la Fiscalia, “amb la troballa del llibre marcat en pàgines concretes que desenvolupen i legitimen la gihad, confiscat en el registre domiciliari”.

PUBLICITAT










REDACCIÓ28 Juny, 2022

L’Audiència Nacional ha rebutjat els recursos de dos dels condemnats per pertànyer a la cèl·lula terrorista que va perpetrar els atemptats de Catalunya el 2017 en què sol·licitaven la nul·litat d’actuacions en aplicació de la denominada doctrina Atristain. Aquesta, fixada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), està relacionada amb la validesa de les declaracions dels detinguts en situació d’incomunicació. En dues interlocutòries, el tribunal rebutja la nul·litat d’actuacions sol·licitades per Mohammad Houli Chemlal i Driss Oukabir, condemnats a 53 anys i mig de presó i a 46 anys, respectivament, en considerar que no es van vulnerar els seus drets per declarar incomunicats després de la detenció, tal com sol·licitaven les seves defenses.

La Sala d’Apel·lació recorda que el TEDH admet excepcionalment l’anul·lació del dret del detingut a comptar amb assistència lletrada de la seva elecció si en interès de la justícia hi ha motius pertinents i suficients per considerar-ho necessari. Afegeix que es poden imposar restriccions a l’accés al seu advocat sempre que hi hagi un motiu justificat. En particular, segons el TEDH, es poden imposar certes restriccions al contacte entre advocat i client en casos de terrorisme, com passa en aquesta causa, en què es va acordar la incomunicació dels detinguts fent-ho saber oportunament per interlocutòria motivada del jutge.

A més, la sala assenyala que el que és rellevant, segons el TEDH, és determinar si el dret a la defensa s’ha vist irremeiablement perjudicat perquè les declaracions incriminatòries s’hagin efectuat en un interrogatori policial sense assistència lletrada i puguin servir per condemnar-lo o que les proves obtingudes arran d’aquestes declaracions a comissaria constitueixin una part important de les proves materials en què se sustenta la condemna. En aquest cas, la sala precisa que aquestes declaracions seran analitzades en sentència, però de cap manera sustenten el pronunciament condemnatori, segons la sentència recorreguda.

El tribunal destaca que la sentència del TEDH produeix efectes respecte de la persona directament afectada i que en el cas d’Atristain la Sala Segona del Tribunal Suprem va acordar no donar accés al recurs de revisió, ja que la seva condemna no es va fonamentar exclusivament en les declaracions aconseguides en situació d’incomunicació.

PUBLICITAT




REDACCIÓ14 Juny, 2022
angel-maria-villar.jpg

Nova polèmica a Reial Federació Espanyola de Futbol de Catalunya. Una auditoria posa en evidència que es va inflar les despeses. L’informe va ser sol·licitat per l’Audiència Nacional en l’àmbit de la investigació del cas Soule (LaLiga acusa la RFEF de desviar més de 5 milions). El peritatge indica que hi ha un finançament irregular a través de la Mútua de Futbolistes i posa al focus en els contractes de les delegacions de La Rioja, Múrcia, Balears i Andalusia.

Tot indica que la Federació de Futbol presidida per Àngel Maria Villar va comptabilitzar de manera irregular despeses de dietes i viatges a més de la meitat de les delegacions territorials. L’informe , que va sol·licitar l’Audiència Nacional el 2019, sosté que al 56% de les federacions es recullen apunts sobre aquest tipus de pagaments que no sempre corresponen a viatges.

El Jutjat Central d’Instrucció número 1 va encarregar al Consorci de Compensació d’Assegurances que esclarís si la RFEF es va finançar de manera il·lícita amb la Mútua dels Futbolistes (Mupresfe). Per això, va ordenar una auditoria independent per analitzar els moviments a les diferents delegacions entre els anys 2008 i 2019 i l’ens ha confirmat les sospites de l’UCO i posa el focus a les federacions de La Rioja, Múrcia, Balears i Andalusia.

L’informe conclou que el 56,2% de delegacions no van comptabilitzar correctament aquestes despeses. Del total de 16 federacions analitzades, nou han despertat les sospites del perit en trobar despeses no justificades. Entre elles destaquen l’Aragó, Catalunya, Galícia, Madrid, La Rioja o València.

El Consorci apunta que a l’època d’Àngel María Villar no hi va haver un determinat protocol per a la contractació d’agències de viatges. Tampoc no s’han aportat dades d’aquests acords ni de les agències que els va facturar. Una cosa semblant passa amb les dietes per assistència als consells territorials o al Consell d’Administració.

PUBLICITAT










REDACCIÓ18 Maig, 2022

El magistrat de l’Audiència Nacional que investiga el cas Pegasus, José Luis Calama, ha rebutjat que la Generalitat sigui acusació popular per “manca de legitimació”. Calama ha desestimat la petició del Govern perquè “actualment no hi ha habilitació legislativa general perquè les persones jurídiques públiques exerceixin l’acció popular”.

“La manca de legitimació de la Generalitat de Catalunya per personar-se en les presents actuacions en la referida qualitat apareix de forma meridianament clara”, diu Calama en una interlocutòria que va en línia amb la posició de la fiscalia, que es va oposar a la petició de la Generalitat.

Calama no creu que la legitimació de la Generalitat es pugui sustentar en la normativa autonòmica que invoca el Govern en la seva petició i sosté que l’acció pública en aquest procediment penal correspon en exclusiva al ministeri públic.

Per a Calama, en aquest procediment “no existeix previsió legal específica en què pugui emparar-se la personació pretesa”. El magistrat investiga en aquesta causa l’espionatge al president espanyol, Pedro Sánchez, i a la resta de ministres arran d’una denúncia presentada per l’Advocacia de l’Estat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Abril, 2022

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha condemnat a 7 anys i 6 mesos de presó Manuel Murillo, el vigilant de seguretat que el 2018 va manifestar la seva intenció d’assassinar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Ho va fer al grup de whatsapp “Terrassa per Espanya”, on expressava el seu desacord absolut amb l’exhumació de les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. Murillo, veí de Terrassa, tenia a casa seva un arsenal d’armes de foc i practicava al club de tir olímpic del Vallès.

Quan els Mossos el van detenir el 19 de setembre del 2018 van trobar a casa seva 16 armes de foc curtes i llargues, incloent-hi un fusell, un subfusell i quatre rifles d’altíssima precisió. Al cotxe tenia dues pistoles, una d’elles modificada i il·legal.

Els jutges no accepten que Murillo tingués cap mena d’alteració psíquica i rebutgen també que se li pugui aplicar cap eximent d’intoxicació etílica ni pel consum d’alcohol ni tampoc per medicaments.

L’Audiència també condemna Murillo a 8 anys de privació del dret a la tinença d’armes, de manera que sis mesos després que hagi complert la totalitat de la condemna podrà tornar a disposar l’armes de foc.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Abril, 2022

La Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha condemnat novament el PP com a partícip a títol lucratiu per la trama Gürtel de Boadilla del Monte, a Madrid. La formació d’Alberto Núñez Feijóo haurà de pagar 204.198,64 euros pel “benefici evident” de les activitats de la trama.

Segons la sentència, que ha estat aprovada per unanimitat, el PP va disposar de recursos il·lícits procedents de les comissions que rebien les empreses i de les arques públiques a les campanyes autonòmiques i municipals dels anys 2003 i 2007. És la tercera vegada que el PP és condemnat a títol lucratiu per les activitats de la trama liderada per Francisco Correa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Novembre, 2021

Mariano Rajoy, en una imatge d’arxiu

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i Drets han anunciat que la justícia andorrana podrà investigar la cúpula del Ministeri d’Interior durant el mandat de Mariano Rajoy, després de la liquidació de la BPA que tenia com a objectiu localitzar els comptes bancaris d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, i les intervencions que hi van tenir el govern espanyol de l’expresident Rajoy i el govern andorrà de l’antic cap de Govern, Toni Martí.

Després de mesos d’investigacions, segons les associacions, s’ha presentat davant la jutgessa andorrana, Stephanie García García, que des de l’octubre del 2020 s’ha fet càrrec del cas, un escrit aportant un informe de la Fiscalia Espanyola i una resolució de l’Audiència Nacional d’octubre de 2021 on es confirma que les notes d’intel·ligència del excomissari Villarejo sobre la trama andorrana de “l’Operació Catalunya”, eren notes policials i oficials.

Aquestes notes d’intel·ligència, que consten a la causa i van ser reconegudes i ratificades pel testimoni Sr. Villarejo, són un dels elements incriminatoris de l’ampliació de la querella que la Batllia va admetre contra Mariano Rajoy, els exministres Montoro i Fdez Díaz, l’exsecretari d’estat Fco. Martínez, l’exdirector de la Policia, Ignacio Cosidó, per les actuacions dutes a termes pels policies nacionals Eugenio Pino, Marcelino MartínBlas, Bonifacio Díez i Celestino Barroso, el que es coneix com a “policia patriòtica”, en la que se’ls acusa d’un delicte contra els òrgans constitucionals – un dels meus greus del codi penal andorrà -, un de falsedat de documents i delictes de coaccions, d’amenaces, d’extorsió i de xantatge.

S’investiga a l’expresident Mariano Rajoy i els seus exministres d’Hisenda, Sr. Montoro, i d’Interior, Sr. Fernández Díaz, per un delicte de falsedat de documents: per l’enviament d’informació «falsa» al FinCEN americà, perquè emetés una «Notice» en contra de la BPA, sobre una hipotètica pràctica de blanqueig de capitals, que va precipitar la seva intervenció i liquidació, per tal d’aconseguir aquests comptes.

A l’expresident Rajoy i a l’exministre Montoro també sels acusa d’un delicte contra els òrgans constitucionals – castigat amb deu anys de presó – per haver intimidat el Cap de Govern andorrà i els ministres amb els quals es varen reunir en la visita oficial que varen fer al Principat el 8 de gener del 2015, per tal que intervinguessin i liquidessin la BPA, d’acord amb aquesta informació que rebrien dels Estats Units.

PUBLICITAT






REDACCIÓ27 Maig, 2021
juicio.jpg

Driss Oukabir

La Audiencia Nacional ha dictado sentencia, com más de 1.000 folios, sobre los atentados que el 17 de agosto de 2017 segaron 16 vidas en Cambrils y Barcelona. Los jueces han decidido condenar a Mohamed Houli Chemlal (53 años y medio), a Driss Oukabir (46 años y medio) y a Said ben Iazza (8 años) por colaborar con los miembros del grupo terrorista que fallecieron en Alcanar o posteriormente abatidos por los Mossos d’Esquadra. Un total de 107 años de cárcel.

Said Ben Iazza

Los magistrados consideran a los dos primeros como autores de delitos de pertenencia a organización terrorista, tenencia de exposivos, estragos y lesiones. En el caso de Ben Iazza se le condena a ocho años de cárcel por colaboración con grupo terrorista. Los condenados también tienen prohibido entrar en Alcanar en una década y el cumpimiento máximo de las condenas, en el caso de Houli y Oukabir, será de un máximo de veinte años entre rejas.

El juicio contra los tres acusados de formar parte de la célula terrorista de Barcelona y Cambrils quedó visto para sentencia en la Audiencia Nacional el pasado mes de febrero. Los fiscales Ana Noé y Miguel Ángel Carballo hicieron firmes sus peticiones de condena para Driss Oukabir (36 años de cárcel), Mohamed Houli (41 años de cárcel) y Said ben Iazza (8 años de cárcel) asegurando que el fallecido imán de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, era “el líder de la célula terrorista”. Las condenas son, por tanto, en algunas ocasiones más altas que las pedidas por la Fiscalía: la Audiencia sí les considera responsables también de 29 delitos de lesiones a cada uno.

Mohamed Houli Chemlal

Los atentados de Barcelona y Cambrils de agosto de 2017 dejaron 16 víctimas mortales y en torno a 150 heridos. Después de que la explosión de la casa de Alcanar diese al traste con los planes originales del grupo de atentar en el Camp Nou o la Sagrada Familia, fue Younes Abouyaaqoub el que cogió una furgoneta y se dirigió al centro de Barcelona donde perpetró un atropello masivo, mientras que su hermano Houssiane se fue a Cambrils con Said Aalla y Moussa Oukabi donde mataron a una mujer, cayendo después bajo los disparos de los Mossos d’Esquadra.

Los atropellos masivos
La sentencia detalla cómo los integrantes del grupo fueron trazando sus planes para atentar en lugares emblemáticos primero de Barcelona – como el campo del FC Barcelona o la Sagrada Familia, además de diversas discotecas – aunque buscando otros sitios como la Audiencia Nacional. Y también cómo finalmente, tras la explosión de Alcanar, optaron por los atropellos masivos que finalmente perpetraron.

Lo que revela la sentencia es que Youness Abouyaaqoub tomó la decisión por su cuenta, dirigéndose con la furgoneta al centro de Barcelona. Se enteró de la explosión y “motu propio y sin decírselo ni a Mohamed Hichamy, ni a su hermano, quienes infructuosamente tratan de contactar con él (…) decide dar la vuelta y dirigirse hacia Barcelona para allí, imitando lo ocurrido en otros atentados de corte yihadista, atropellar al mayor número posible de personas, en un lugar céntrico y así generar un estado de alarma y miedo entre la población, todo ello guiado por las consignas propagandísticas de la organización Estado Islámico”.

Sentencia recurrible
La sentencia no es firme y por tanto todavía se puede recurrir en primer lugar ante la sala de apelaciones de la propia Audiencia Nacional y después, si así lo deciden las partes, ante la sala de lo penal del Tribunal Supremo. El ponente de la sentencia ha sido el magistrado Alfonso Guevara, que dirigó el juicio junto con Carolina Rius y Carlos Fraile.

Los tres acusados negaron su implicación en la preparación de los atentados durante el juicio. Houli, que grabó personalmente vídeos de los miembros del grupo preparando explosivos, aseguró que siempre ha mostrado “mi voluntad de colaborar y mi arrepentimiento”, Oukabir aseguró que “yo no era una persona ni religiosa ni practicante” y Ben Iazza afirmó que sólo conocía a los terroristas por ser clientes de su tienda.

PUBLICITAT