RESPOSTA

AL PRESIDENT DE L’AV DE LA PART ALTA

Benvolgut Manel Rovira,

He llegit l’entrevista que et va fer n’Oriol Montesó a www.noticiestgn el 15 de febrer. No em puc estar de donar-te la meva opinió, tant respectable com la teva i com la de l’Oriol Montesó. Et diria que ”paios” i “gitanos” i altres ètnies, tots som veïns de la Part Alta. Uns hi
vam néixer i d’altres s’hi han incorporat fa molt o fa poc. Tots, uns i altres, estimem el barri i el volem encara millor. No conec ningú que no s’estimi casa seva. Saps que sóc membre de l’Associació que tu presideixes i que fins i tot alguna vegada m’hi he dirigit per algun tema i sempre m’heu atès correctament.

Quan l’Oriol et demana quins èxits has aconseguit a l’Associació durant aquests anys, arrufes les celles i admets que «molts no, perquè ja saps com funciona l’Ajuntament… et prometen cada dia més coses i després, a l’hora de la veritat, ara sí, ara no». Si a la teva resposta hi afegim el fet que l’Associació fa molts anys que no passa cap quota als membres, em fa l’efecte que ja és una Associació més que no se sap ben bé a qui representa.

Hi ha moltes coses a millorar al barri: circulació de vehicles caòtica, recollida de la brossa que també diria que és caòtica, com la càrrega i descàrrega de mercaderies, l’excés de coloms, edificis i solars abandonats i en mal estat, amb risc de produir alguna desgràcia, l’irresoluble aparcament Jaume I, el també irresoluble cas de Ca l’Ardiaca, l’ocupació irregular de l’espai públic, els gossos sense corretja, les persones sense sostre, els que es pixen i vomiten a les portes de les cases i, és clar, el soroll al
barri. Per sort teva, a tu no et molesta i et puc dir que a mi tampoc és el que més m’afecta, però al barri hi ha molt de soroll quan els veïns descansen i no, no son deu dies de festa ni tampoc no és només el lloc puntual del Cau. Parlem de tot l’any i de molts espais del barri.

Passat l’estiu, una persona em va demanar la firma per donar suport a un moviment veïnal iniciat feia poc, per millorar la qualitat de vida del nostre barri, triant com a punt de partida el soroll. Era la Plataforma Farts de Soroll, que es troben cada dilluns, reunió a la que tothom hi és convidat, tal i com posa el seu manifest: “Si vols venir a les reunions de Farts de Sorolls: els dilluns a les 20 hores al carrer Major, 35 principal”.

Hi vaig asistir per conèixer el tema i vaig trobar una colla de persones, no quatre gats, compromeses amb millorar el barri on van néixer o senzillament on viuen. Els preocupen les coses que he mencionat més amunt, però van trobar que el soroll era un punt important i molt comú a tots ells. Persones compromeses, de totes les edats i condició; algunes pertanyen a diferents entitats, amb ganes de treballar per aconseguir solucions, persones que han participat en debats amb altres A.A.V.V i mantenen un contacte permanent amb el Síndic de Greuges de Catalunya, el qual els ha manifestat la seva solidaritat en rebre 1200 firmes que també presentaran a l’Ajuntament, persones que han treballat per mantenir una comunicació amb l’Ajuntament, organitzant una taula rodona a la sala d’actes del departament de Cultura, amb la presència de l’Alcalde i representants municipals, en la que tu hi vas poder dir la teva i vas
veure l’interès del tema i l’èxit de la convocatòria, que va fer petita la sala. Persones que mantenen reunions amb l’Ajuntament per transmetre la seva preocupació pel soroll persistent, a hores intempestives, que afecta la nostra qualitat de vida.

Que et quedi clar que la Plataforma mai no ha demanat la supressió de cap acte, ni de cap festa, ni de cap negoci; s’ha limitat a demanar una reducció del nivell de decibels produïts per a les activitats que es duguin a terme a la Part Alta i demanar a l’Ajuntament la confecció d’un Pla d’Usos i especialment un Pla Acústic de la Part Alta. No hem demanat que es deslocalitzi cap acte; reivindiquem compaginar les activitats lúdiques amb la nostra vida sense que aquesta es vegi gaire afectada, com hi tenim dret.
Coincidim amb el criteri del Síndic de Greuges tal com manifesta a les seves conclusions editades al seu Informe Sobre Oci Nocturn I Convivència del juny de 2016, on diu (pàg. 17) : “En definitiva, tant legítim és voler gaudir de la festa major com voler descansar al domicili sense interferències. Ha de ser objectiu de les administracions intentar compatibilitzar el dret al descans, i a la inviolabilitat del domicili, amb la realització d’actes festius amb motiu de la festa major. Una reducció horària d’aquestes activitats en horari nocturn i una major dispersió dels escenaris on es porten a terme els concerts, per evitar que un barri o una plaça determinada siguin els que han de suportar tota la pressió acústica, són mesures que, si bé no solucionaran del tot les molèsties, ajuden a millorar la situació.“

L’excés de soroll afecta la salut i el dret al descans forma part dels drets fonamentals de les persones, i aquest -el dret al descans- està per damunt del dret a la diversió.

Salut i força.

Josep Lluís Ortiz Lladó