08. Maig 2024

Arxius de arxiu municipal | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Abril, 2021

Tarragona commemorarà demà 90 anys des de la proclamació de la II República espanyola, un període sovint idealitzat i alhora oblidat per molts ciutadans. A tall de celebració, l’Ajuntament de Tarragona ha preparat un petit documental que repassa breument (25-30 min.) l’efímer pas d’aquest sistema polític a la ciutat. El film, anomenat ‘La primavera republicana, 90 anys de la proclamació de la II República a Tarragona’, és una producció de TAC 12 amb col·laboració de l’Arxiu Municipal i ha estat dirigit per Sergi Martin de S.Morris Produccions. El guió ha estat a càrrec de Toni Orensanz i Joana Zapata.

La peça és un típic documental que utilitza imatges històriques i recreacions que serveixen per situar millor a l’espectador en el període que s’està explicant. Aquestes escenes s’intercalen amb entrevistes a experts sobre la història de Tarragona. A més, el reportatge està fragmentat en diversos àmbits a tenir en compte per l’anàlisi de l’etapa com per exemple les obres patrimonials o la potenciació de la cultura.

La línia narrativa és molt interessant, però massa curta. La sensació en acabar la projecció és de què es podia haver profunditzat molt més en multitud de temes que es deixen de banda o es repassen molt per sobre. La Tarragona republicana té moltes anècdotes que s’han trobat a faltar. De fet, es podria haver mostrat com van arribar les forces franquistes a la ciutat, així com la vivència dels tarragonins i els seus polítics fins aquell moment, entre altres.

Un altre aspecte a millorar és l’ús de recreacions, ja que aquestes són poques i en molts casos irrellevants. Per contra, els plans de recurs i l’aspecte tècnic de la peça són molt vistosos i correctes. Un tret que atorga professionalitat al documental és la sobreimpressió de capçaleres del Diari de Tarragona d’aquells anys. Alhora, l’ús de fotografies històriques també llueix per si mateix, amb moltes instantànies interessants que seran inèdites per a gran part dels espectadors.

Lamentablement, la idealització de la II República ha deixat de costat els aspectes negatius que també hi va haver durant aquesta etapa històrica, els quals no es reflecteixen al reportatge. En aquest sentit, es podria dir que s’ha mostrat al públic allò que vol veure: un sistema polític progressista, defensor de les llibertats, i només amb els partits polítics de dretes com a punt negatiu. Un punt de vista que si bé és parcialment correcte, també és força partidista. N’és prova el fet que el període del mandat de les esquerres duri uns 25 minuts, i el de dretes 30 segons. 

En línies generals es tracta d’un documental força interessant que descobrirà als espectadors moltes fites que es van dur a terme a Tarragona durant la II República. Qualsevol persona amant de la història o de la ciutat gaudirà des del principi fins al final, encara que no es profunditzi en excés en molts aspectes del període. Qui desitgi veure ‘La primavera republicana’ ho podrà fer durant aquests dies a través de TAC12.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Gener, 2021
2-3-1280x873.jpg

L’Ajuntament de Tarragona ja va anunciar fa unes setmanes que el Carnaval 2021 no se celebraria de forma tradicional. Per tal d’oferir alternatives als actes multitudinaris, el consistori està treballant conjuntament amb les comparses per elaborar un documental històric que també serveixi per rendir culte als 40 anys de Carnaval tarragoní.

La peça comptarà amb imatges antigues extretes de l’arxiu municipal, així com entrevistes a testimonis importants de les primeres edicions. Cal recordar que la Carnestoltada de Tarragona és considerada com a una de les millors d’Espanya. El documental es dividirà en 9 capítols: Ninots; Vella Quaresma; Vetlla, Enterrament i testament; Sàtira; Carnaval Gastronòmic; Seqüència Ritual; Rues; Disfressa d’Or.

L’Ajuntament també aprofitarà l’ocasió per organitzar xerrades pedagògiques a les escoles. L’objectiu és que els tarragonins més petits coneguin bé una festa cada cop més icònica i important a Tarragona. Per assolir-ho, s’està elaborant una carpeta amb personatges i moments del Carnaval acompanyats de propostes didàctiques.

Una altra de les propostes que s’està treballant per tal de poder dur a terme enguany, és la producció d’una exposició que molt probablement comptarà amb l’exhibició de vestits, guardons i imatges que han quedat per al record. Aquesta activitat programada i d’altres, es donaran a conèixer de manera conjunta properament.

 


REDACCIÓ3 Maig, 2016

L’Arxiu Municipal acollirà, aquest dimecres a partir de les 19 hores i fins el proper 28 d’octubre, l’exposició ‘El barraquisme a Tarragona, fa 50 anys. La ciutat no reconeguda i els seus habitants’. Es tracta d’una reflexió al voltant d’aquesta realitat que es va allargar fins els anys 70. Durant l’acte inaugural, presidit per l’alcalde Ballesteros, s’estrenarà l’audiovisual El problema del barraquisme a Tarragona (1940-1970).

barraquismoDurant la dècada dels cinquanta, la presència industrial a Tarragona continuava essent escassa i no serà fins a inicis dels anys seixanta, que la industrialització registrarà l’impuls definitiu amb l’assentament de diferents empreses del sector químic als polígons d’Entrevies o Francolí. El sector turístic, paral·lelament, també va iniciar el seu desenvolupament i va contribuir fortament al creixement de l’economia local, tant pel que fa a les construccions d’habitatges turístics com per a la demanda de serveis.

La possibilitat de treballar en una àrea econòmicament beneficiada pel turisme i la indústria serà l’esquer d’un fort i constant corrent immigratori que comportà que en quatre anys, entre 1960 i 1964, la ciutat registrés un augment del 20%, passant de 43.519 a 52.056 habitants. És a dir, una cinquena part de la població era nouvinguda.

Tot i que l’oferta de treball era suficient per a integrar als immigrants en el món laboral, la ciutat era incapaç de créixer al mateix ritme. La manca de serveis bàsics i la impossibilitat de trobar un habitatge mínimament digne i assequible va desencadenar amb el que avui dia coneixem com a barraquisme. Urbanísticament, els nuclis de barraques es van situar en zones perifèriques allunyades del casc urbà i amb una absència absoluta de serveis.

L’any 1964, un cens realitzat per l’Ajuntament de Tarragona registrava l’existència de 404 barraques, agrupades en 10 nuclis, en les quals hi vivien 1.894 persones, és a dir, el 3,64% de la població i, aproximadament, el 20% dels immigrants arribats entre 1960 i 1964. Les barraques eren de dimensions molt reduïdes, generalment d’un sol espai i construïdes pels seus residents amb materials barats o aprofitant deixalles, bàsicament totxo, fusta o canyes.

La gran majoria dels nouvinguts procedien d’Andalusia, eren 1.240 immigrants i representaven el 65,4% del total. Principalment, eren originaris de zones rurals de les províncies de Córdoba i Jaén. Atesa l’escassa formació dels immigrants, en bona part jornalers del món rural, la gran majoria, un 77%, declarava que treballaven com a peons. És a dir, treballs no qualificats situats a la base de l’escala laboral.  L’oferta de treball pels homes sorgirà principalment de l’àmbit portuari i ferroviari, així com d’algunes indústries químiques. Les dones, a més a més del servei domèstic, trobaran feina com a operàries en algunes fàbriques. El barraquisme es mantindrà durant la segona meitat dels anys seixanta i no desapareixerà fins a inicis dels anys setanta.

L’exposició després es traslladarà de forma itinerants pels centres cívics del municipi.

 


REDACCIÓ24 Març, 2014

AJUN1

L’objectiu és reconèixer el paper clau dels arxius en la transparència administrativa i la preservació de la memòria col·lectiva 

 
L’Ajuntament de Cambrils s’adherirà demà a la Declaració Universal sobre els Arxius, a proposta de la Comissió Informativa de Planificació de Ciutat i Cultura, que el passat 4 de març va acordar elevar-la a la consideració del Ple. Amb aquesta adhesió, l’Ajuntament també es compromet a tenir en els principis del manifest i a aplicar estratègies i programes per aconseguir els objectius .
L’any 2010 el Consell Internacional d’Arxius va elaborar i aprovar la declaració, que el 10 de novembre de 2011 va adoptar la 36a Conferència General de la UNESCO la va fer seva i va encoratjar als Estats membres a treballar en aquesta direcció.
La finalitat és reconèixer el paper clau dels arxius, tant en la transparència administrativa i en la rendició de comptes democràtica, com en la preservació de la memòria col·lectiva i en la investigació històrica, per tal de comprendre el passat i preparar el futur.
Podeu llegir  la Declaració al web del Consell Internacional d’Arxius clicant aquest enllaç directe.
 


REDACCIÓ17 Març, 2014

L’any 2013 ha significat l’obertura a la ciutat del servei d’Arxiu i Documentació Municipal que conserva, gestiona, centralitza i difon 36 fons i col·leccions documentals, més d’un milió de fotografies, 3.500 plànols i cartells, prop de 15.000 llibres i més de 400 capçaleres de publicacions periòdiques.
L’Arxiu en xifres

En relació als serveis que s’ofereixen als ciutadans, durant l’any 2013, s’han registrat més de 700 usuaris a la sala de consulta, s’han atès 1.674 peticions d’informació de forma no presencial mitjançant el correu postal, el telèfon o el correu electrònic, s’han servit 44 sol·licituds de recerca i cessió de 318 fotografies i es comptabilitzen 40.574 visites a les quatre seccions web que s’administren des del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal.

La regidora Carme Crespo durant la presentació
La regidora Carme Crespo durant la presentació

Des de l’Arxiu, ubicat al Magatzem 2 de l’Espai de la Tabacalera, també es gestiona la documentació administrativa generada o rebuda actualment per l’Ajuntament de Tarragona. En aquest sentit, s’han servit 4.800 documents que els departaments municipals necessiten per a la tramitació dels expedients que afecten als ciutadans, s’han ingressat prop de 1.800 caixes d’arxiu als dipòsits documentals procedents de les oficines municipals i s’ha eliminat i reconvertit en pasta 23 tones de paper.
Difusió i divulgació
Aquest servei s’ha convertit doncs, no només en un punt de referència dels diferents investigadors que han vingut a consultar documentació, sinó que s’ha apropat al ciutadà mitjançant diferents visites guiades al nou espai, amb un total de 500 persones. En la mateixa línia, s’ha acollit a més de 700 persones que han assistit als diferents esdeveniments celebrats a la sala d’actes (conferències, cursos, presentacions de publicacions, projecció d’audiovisuals…), així com unes 2.500 visites a les exposicions o mostres documentals de l’espai expositiu.
I així mateix, a banda de les dues exposicions de producció pròpia: Tarragona sota les bombes i La Fàbrica de Tabacs de Tarragona: la Tabacalera, l’Arxiu també ha participat en set exposicions més celebrades en diferents indrets de la ciutat. D’altra banda, durant el passat 2013 també s’han produït tres audiovisuals: La fàbrica de Tabacs de Tarragona: la TabacaleraEl fons fotogràfic Chinchilla i La recuperació de les imatges de la primera televisió municipal (1985-1986), aquest últim ha estat un projecte presentat a l’Observatori d’Arxius i Televisions Locals de Catalunya celebrat a Girona. També s’ha participat en altres projectes audiovisuals com Tarragona sota les bombes o Recordant Poetes.
Nous fons
Pel que fa als nous fons ingressats durant l’any a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, entre d’altres, cal assenyalar, entre d’altres, els fons documentals de la Comunitat de Regants de Tarragona (1845-1966), del Grup Escènic Atenea (1961-2011), del Col·legi Oficial de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors de Tarragona (1979-2005).
Per la seva part, el centre d’Imatges de Tarragona ha ingressat prop de 300.000 imatges del fons fotogràfic Chinchilla, així com 4.670 imatges de 9 col·leccions particulars que contenen prop 401 plaques de vidre amb fotografies d’inicis del segle XX.
La Biblioteca Hemeroteca ha rebut els fons locals de les biblioteques d’Enric Baixeras Sastre, de Josep M. Recasens i Comes i Josep M. Rosselló; que se sumen a l’important fons del que ja disposa aquest equipament.
I finalment i com a més destacable, ja en aquest 2014, el passat 15 de febrer l’Ajuntament va recuperar la documentació que havia estat dipositada a l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona amb motiu de la Guerra Civil. El gruix de la documentació és de caràcter administratiu i configura més de mil exemplars entre volums d’actes municipals dels segles XIV a XVIII; sèries d’economia i hisenda del sXIV al XIX; volums de Miquelets i Milícies Urbanes (SXVIII-XIX); col·leccions de pergamins, etc…entre d’altres.