22. Maig 2024

Arxius de angel juarez | Pàgina 5 de 8 | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Gener, 2019

A ‘Blade Runner’, l’obra mestra de Ridley Scott rodada el 1982, tots els automòbils són voladors, els robots estan tan avançats que es confonen amb persones, i una bona part de la humanitat resideix en planetes que han estat colonitzats. Tot això ve al cas perquè la pel·lícula s’ambienta… l’any 2019! Ho sento, amic Scott, però et vas passar de frenada. Els cotxes encara no volen (però continuen contaminant), els robots encara llueixen com robots i de moment només hem viatjat a la Lluna i no sembla que haguem d’arribar més lluny en molt de temps.  Més enllà d’aquesta broma cinèfila, considero frustrant que ja haguem donat la benvinguda al 2019 i continuem arrossegant els mateixos problemes que el 2018, 2017, 2016… El temps passa i res no canvia. Un altre any més, i la vida continua igual.

Fa dotze mesos vaig redactar una carta als Reis Mags titulada ‘Any nou, queixes velles’, en la qual apuntava quins eren els meus anhels per al 2018. En ella hi apareixien aquetes línies: “que aquests desitjos es compleixin no depèn de mi, però m’hi deixaré la vida. El 2019, quan arribi el moment de redactar una nova carta als reis, comprovaré si l’esforç ha estat o no en va”. Qui em coneix sap que sóc un home que compleix les seves promeses, encara que aquestes em facin mal. Per això, i tot i que em temo el pitjor, repasso la llista per comprovar que, efectivament, la majoria de peticions del 2018 no han estat resoltes. Un any llençat a la brossa, i a sobre al contenidor equivocat. No puc dir que sigui una sorpresa. La meva intuïció, que és el meu sisè sentit i una companya fidel de batalles, continua sense fallar-me.

Arribats a aquest punt, el més senzill és caure en la depressió, abaixar els braços i no tornar a aixecar-los, treure la bandera blanca i assumir que hem fallat i que les generacions posteriors tindran un futur molt obscur. Seria una decisió comprensible… però també molt còmoda. I l’art de gandulejar, vagi vostè a saber per què, mai ha estat sant de la meva devoció. La meva consciència m’obliga a posar sobre la taula quatre idees que seran essencials si volem que el 2019 sigui l’any en què tot canviï per sempre:

Hem de plantejar el 2019 com un any en què existeixen determinades línies vermelles que no hem de trepitjar, i encara menys creuar-les. El 2018 hi havia algunes que semblaven insalvables que s’han traspassat amb total impunitat mentre alguns miraven cap a un altre costat. Quan parlo de línies vermelles em refereixo a que siguis del partit que siguis, i tinguis la ideologia que tinguis, s’ha de lluitar i defensar els drets humans i la igualtat d’oportunitats, sense importar a on hagis nascut, d’on vinguis, com és el teu aparell reproductor, amb qui te’n vas al llit o el color de la teva pell. Durant el 2018 hem experimentat un gran retrocés social, i l’instint em diu que trigarem molt de temps en recuperar allò que hem perdut. Qüestions com exigir la derogació de la llei contra la violència de gènere em provoquen una gran indignació (i vergonya aliena com a ésser humà). En fi, tan sols cal mirar els darrers sondejos electorals per entendre de què estic parlant i per què estic tan preocupat. Tant de bo que el 2018 hagi suposat un pas enrere, però hagi estat per agafar embranzida i saltar amb més força.

L’auge de la ultradreta al món em porta a exigir a l’Organització de les Nacions Unides (com ja vaig fer en una carta oberta dirigida al seu president, António Guterres), que recuperi el seu rol protagonista i faci complir a tots els estats del món la Declaració Universal dels Drets Humans, en la qual es proclama que tot individu té dret a la vida, la llibertat i la seguretat de la seva persona. Que es posin les piles d’una vegada perquè estic fart de veure morir persones indefenses al mar.

A nivell mediambiental, un any més, la situació és crítica. No sé si ens donarà temps a arreglar el desastre que estem teixint entre tots. La cimera de Katowice no ha servit de res (quina sorpresa!), i líders de potències mundials com Trump o Bolsonaro (la seva irrupció, per cert, és una de les pitjors notícies del 2018) continuen negant l’evidència i afirmen que el canvi climàtic és un invent dels científics. I, per si no fos prou, els japonesos han decidit viatjar en el temps i reprendran la caça de balenes. En aquest punt, reconec que em costa molt trobar una escletxa d’esperança. Tan sols puc demanar que les persones que ens governen siguin responsables i adoptin les mesures necessàries per treure’ns d’aquest carreró sense sortida abans que sigui tard (en realitat, sospito que ja ho és).

Finalment, a nivell local, a qui l’interessi que es llegeixi la carta del 2018 perquè les peticions són les mateixes, punt per punt. Vull fer una menció especial a l’estudi epidemiològic, que ni és ni se l’espera. Quanta saliva gastada en paraules que no ens porten enlloc…

Com serà la meva carta als Reis del 2020? Tornarà a ser tan semblant a la dels anys anteriors? Ningú ho sap, però desitjo amb totes les meves forces no haver d’escriure-la. Perquè si el 2019 és tan dolent a nivell social i mediambiental com el seu antecessor, la caiguda i el descens als inferns serà irremeiable. Ni els Reis Mags ens podran salvar de l’hecatombe.

Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

 


REDACCIÓ14 Desembre, 2018

El president de la Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), Ángel Juárez, ha reclamat a l’alcalde Ballesteros la creació d’un Consell de Ciutadans. Un òrgan consultiu que tindrà com a principal objectiu representar la ciutadania i tenir, en definitiva, pes en la corporació municipal. La idea és que no quedin al calaix projectes interessants i importants per a la ciutat, com pot ser el cas de la façana marítima o l’edifici del Banc d’Espanya.

Ángel Juárez ha fet aquesta petició durant el dinar de Nadal de Mediterrània, al qual han assistit l’alcalde de Tarragona, la regidora Elvira Ferrando, el secretari general de la UGT a Tarragona, el president del Nàstic, diputats del PSC i Podem i regidors de Ciutadans i Esquerra Republicana. També han acudit a la trobada representants d’entitats bancàries, associacions veïnals, empresaris i periodistes. L’absència dels regidors del PP – soci de govern de Ballesteros – ha estta comentada. Dídac Nadal no ha assistit perquè estava visitant els presos polítics a Lledoners.

Juárez, aprofitant la presència del batlle, ha demanat que es duguin a terme millores necessàries a la seu de la Coordinadora d’Entitats a Torreforta, immoble de titularitat municipal.

Fent balanç de l’any, el dirigent associatiu ha assegurat que 2018 ha estat “magnífic”, sobretot perquè “vam inaugurar la maqueta del Francolí”, un instrument indispensable per estudiar el riu. Ha destacat que el nombre d’estudiants que participen en accions d’educació ambiental ha incrementat significativament.

Referint-se al 2019, Ángel Juárez ha deixat caure que els propers Premis Ones Mediterrània, que celebren la seva 25a edició, seran sonats, perquè s’està preparant una festa “molta grossa”.

VIDEO


REDACCIÓ14 Abril, 2018

Salou també serà distingit per l’augment de la recollida orgànica. El municipi presidit per Pere Granados s’ha convertit en la ciutat de la Mancomunitat de Sirusa on més es va augmentar la generació d’aquest tipus de fracció reciclable

Adan, Juárez, Ferrando i Company

Solen dir que els reconeixents arriben tard però mai fallen. La Fundació Mare Terra ha decidit reconèixer els protagonistes de la lluita contra la corrupció, la recuperació de la memòria històrica o la defensa de l’ecologia. El president de la Fundació Mare Terra, que organitza els Premis Ones Mediterrània, ha confessat que, enguany, “volem premiar a qui denuncia, fins i to a persones que han estat amenaces de mort”.

Ángel Juárez ha destacat l’actitud d’Ana Garrido que va contribuir a destapar un dels escàndols de corrupció més importants d’Espanya (La Gürtel) i que va passar de ser funcionària a una gairebé indigent a Guatemala, perquè “és així que es paga a qui denuncia la corrupció”.

L’acte que tindrà lloc al Teatre Metropol, el proper 1 de juny a les 20 h, pretén posar en relleu la tasca social de diferents persones que, amb la seva implicació personal – sovint arriscada – han contribuït a millorar el món. Juan Diego Botto, per la seva labor en la recuperació de la memòria històrica; Ana Garrido per haver destapat la trama de la Gürtel; Miguel Delibes de Castro, “un gran escriptor i una icona de l’ecologisme”, pel seu treball a favor de la supervivència del linx ibèric; la ONG Moriah per ajudar a persones a sortir-se’n de la drogoaddicció i el Club Rugby Tarragona per haver creat un projecte inclusiu pels nens a través de l’esport, són alguns de les persones que pujaran a l’escenari per rebre un guardó.

El president de Mare Terra ha estat força contundent amb la corrupció, “la gran plaga de la nostra societat”, i ha destacat el valor i el coratge dels premiats, els quals treballen perquè als món es visquin una mica millor. Patrícia López i Carlos Enrique Bayo també veuran reconegut el seu treball d’investigació contra la corrupció amb el reportatge ‘Clavegueres de l’estat’, un documental que el govern de Mariano Rajoy va prohibir que TV3 l’emetés.

Però enguany, els organitzadors dels premis han volgut presentar una novetat, la qual arriba de les mans del digital econoticies.com del tarragoní Jordi Company. La Fundació Mare Terra ha signat un acord de col·laboració amb aquest mitja de comunicació, amb més de 6 milions de visites, per promoure l’ecologisme i la natura. El director del digital ha explicat que es va fer una selecció prèvia de cinc candidats i la que va rebre més vots va ser Anpier, una entitat sense ànim de lucre que es dedica a defensar l’energia solar fotovoltaica.

Premis dels valors
Per la seva banda, la regidora de Relacions Institucionals de l’Ajuntament de Tarragona, Elvira Ferrando, va titllar els guardons de Mediterrània com els “premis dels valors”. Això perquè la Fundació Mare Terra cerca sempre distingir els valors humans dels guardonats. També ha destacat la importància d’aquests premis per a la promoció de la marca Tarragona. Ha insistit que és una bona oportunitat per a donar a conèixer el gran potencial de la ciutat.

La representant de l’Autoritat Portuària, Montse Adan, ha assegurat que el Port “ha estat, està i continuarà fent costat” a aquests premis, perquè ja estan consolidats i perquè és una manera de portar el nom de Tarragona al món.
Per a assistir al lliurament dels premis – l’entrada és gratuïta – només cal reservar seient a través del número 977 551 300 o del correu comunicacion@mare-terra.org.

VIDEO
El president de la Fundació Mare Terra, Ángel Juárez

La regidora Elvira Ferrando

La directora de Comunicació del Port de Tarragona, Montse Adan

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2018

La inseguretat pot ser una realitat o una percepció. A Tarragona sembla que existeixen les dues coses. Locals coneguts han estat la diana dels lladres. 

El propietari del Xaloc del Serrallo

Darrerament, els amics de l’aliè, vulgarment conegut com a lladres, no donen treves. Estan aconseguint que una sensació d’inseguretat s’escampi per la ciutat. Els furts i els robatoris semblen estar a l’ordre del dia.

En la matinada del passat dimarts, uns desconeguts van intentar accedir a l’interior del restaurant Xaloc del Serrallo, esquerdant el vidre (blindat) de la porta principal. Malgrat tot, no van aconseguir el seu propòsit.

Fa un mes, uns lladres van intentar accedir a l’interior del mateix restaurant per la finestra de la cuina, on el propietari va col·locar unes reixes.

Intenten robar 3 cops en un mes
D’altra banda, uns assaltants van provocar importants destrosses en les instal·lacions de l’Escola de Natura Francolí.

En un mes, i almenys en tres ocasions, els lladres van intentar accedir a l’interior del centre, causant seriosos desperfectes en diferents espais de l’escola de natura, on està ubicada la Fundació Mediterrània, Mare Terra, presidida pel conegut Ángel Juárez.

La Guàrdia Urbana ha reforçat la vigilància en zones estratègiques de la ciutat.

 


REDACCIÓ10 Febrer, 2018

Qui bé busca, bé troba, diuen, i crec de tot cor que aquest refrany és cert, però moltes vegades el més probable és morir en l’intent. També deia (un tal Carlos Gardel) que veinte años no es nada, i sento contradir el meu admirat cantant argentí, però us ben asseguro que això és una enorme fal·làcia. Vint anys és molt de temps. I trenta, encara més. Massa temps. Però si al final s’acaba aconseguint l’objectiu, l’espera paga la pena.

Aquestes idees aparentment inconnexes venen al cas perquè aquesta setmana he confirmat que un somni que perseguia des de fa més de tres dècades es farà realitat. Així que és veritat: qui bé busca, bé troba. També us dic que vint o trenta anys són una autèntica eternitat. En tot cas, l’important és que la sempiterna reivindicació, que respon al nom d’estudi epidemiològic, per fi es veu satisfeta.

Per a qui no ho sàpiga, els estudis epidemiològics són, segons la definició que en fa la Wikipedia, “el conjunt d’activitats intel·lectuals i experimentals realitzades de manera sistemàtica amb l’objectiu de generar coneixements sobre les causes que originen les malalties humanes”. Dit d’una forma més accessible, és una investigació que permet conèixer quin tipus de relació existeix entre l’activitat humana i la salut de les persones. És a dir, analitza si l’aigua que bevem, l’activitat industrial, l’aire que respirem, les emissions dels cotxes o qualsevol altre tipus d’impacte afecten la nostra salut i de quina manera ho fan. És una tipologia d’estudi perllongat en el temps, per la qual cosa al cap d’uns anys s’acaba obtenint informació d’una gran fiabilitat. Això permet identificar molt bé els problemes i alhora és molt útil per decidir quines mesures poden ser les més adients.

I què hem hagut de fer per arribar fins aquí? No ha estat gens fàcil. És una petició que tant jo de manera personal com les entitats que he presidit hem traslladat a la classe política amb insistència des de els anys noranta. Hi ha hagut pujades i baixades en la nostra intensitat, però en els darrers temps vam tornar a posar el tema de ple en l’agenda política. Així, el 2015 vam aconseguir que s’aprovés una moció a l’Ajuntament de Tarragona segons la qual l’administració promouria l’estudi. Es van celebrar diverses trobades però no es va concretar res. El gener del 2018 vam canviar l’estratègia. Ens vam reunir amb tots els partits polítics de la ciutat per separat i els vam preguntar de manera directa si volien o no dur a terme la investigació. Tots van dir que sí. Vam fer un lobby de pressió, i va funcionar. Ara no tenen més remei que posar-se d’acord. Vam saber que havíem triomfat quan l’alcalde de Tarragona va reconèixer de manera pública que hi haurà una partida pressupostària concreta per poder executar la primera fase del projecte.

No us imagineu l’alegria que un pot arribar a sentir quan traspassa la meta després d’una cursa que ha durat gairebé mitja vida. És una sensació gratificant que et reconcilia amb tu mateix i, en part, amb el món. L’estudi epidemiològic, en un territori tan industrialitzat com és el Camp de Tarragona, no és un capritx sinó una necessitat. Per a la meva fundació significarà molta feina i no veurem ni un euro, però no podríem fer-ho més a gust. La nostra implicació serà màxima: no deixarem de vigilar en tot moment perquè tot es faci com s’ha de fer. Ara hem d’implicar els millors científics i professionals, preferentment de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i que es posin en marxa perquè tenim molta feina per endavant.

Quan parlem de la salut de les persones, la resta de coses deixen de tenir importància. I aquí no ens referim a la nostra salut, sinó a la dels nostres fills, nets i totes les generacions que encara han de venir. Per tots ells, aquesta aventura ha valgut la pena.

Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

 

 

 


REDACCIÓ23 Agost, 2017

La Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), formada per noranta associacions del Camp de Tarragona, vol felicitar públicament els Mossos d’Esquadra per la seva feina en la lluita contra el terrorisme. Des de la CET es considera que aquest cos policial ha actuat molt bé durant els atemptats gihadistes del passat dijous a Barcelona i Cambrils.

En aquest sentit, es vol destacar la ràpida detenció de sospitosos, la celeritat a l’hora d’actuar en les dues poblacions i en general la manera en què han gestionat tot aquest episodi. La CET també vol lloar la tasca de la resta de cossos policials, forces de seguretat i serveis sanitaris que han col·laborat amb els Mossos durant aquests dies (és a dir, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, el CNI, policies locals, el Sistema d’Emergències Mèdiques –SEM-, etc.).

De manera molt especial, des de la Coordinadora es vol destacar com els Mossos han gestionat la comunicació. En moments de crisi, la societat es posa molt nerviosa i no deixen d’aparèixer mentides que s’escampen ràpidament generant encara més alarma social. Sota el parer de la CET, la policia autonòmica catalana ha gestionat a la perfecció aquesta situació, proporcionant tranquil·litat als ciutadans gràcies a una informació directa i veraç.

Cal recordar que la CET treballa conjuntament amb els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Tarragona i celebra periòdicament reunions de seguretat que serveixen per apropar postures entre els cossos policials i la ciutadania. Així mateix, està previst que properament es posi en marxa una mesa de treball amb l’objectiu de millorar la seguretat ciutadana.

 


REDACCIÓ26 Abril, 2017

 

OPINIO ÁNGEL JUÁREZM’ha tornat a passar. No ha estat una sorpresa; de fet, ja és una mena de tradició amb mi mateix. Em refereixo al pessigolleig, aquest pessigolleig tan particular que s’apodera de mi quan s’acosta la celebració dels Premis Ones Mediterrània. És una sensació singular, una cosa molt especial que només jo puc entendre. Podria fins i tot batejar-lo i tutejar-lo, sent com és un company fidel.

És una conseqüència física i mental que neix dels meus nervis, la meva il·lusió i les ganes que arribi aquest dia que és tan important per a la ciutat de Tarragona. Des de fa uns dies el pessigolleig m’acompanya a tot arreu. I és que en poques setmanes, concretament el divendres 2 de juny, celebrarem la 23a edició (que es diu aviat) dels Premis Ones. Com per no posar-se nerviós…guardonats_MARETERRRA

Totes les edicions dels Premis Ones són especials per un motiu o un altre, però crec sincerament que la d’enguany ho és fins i tot més de l’habitual. No, no és un truc de màrqueting ni un ganxo enginyós per cridar l’atenció. Realment ho penso (i el pessigolleig m’ho confirma). La 23a edició demostrarà que aquests premis són més necessaris que mai perquè estarà molt centrada en un assumpte que malauradament encara hem de defensar amb ímpetu: aconseguir la igualtat real de gènere i acabar per sempre amb la discriminació de la dona en tots els àmbits.

Les dades són esgarrifoses i fan por. A Espanya van ser assassinades 44 dones per les seves parelles durant el 2016. En aquest mateix any es van registrar fins a 390 denúncies per violència de gènere… al dia! I seguint amb el 2016, un total de 33.593 dones van ser víctimes de violència masclista, un 8’8% més que el 2015. La discriminació s’estén a altres esferes de la vida quotidiana: la bretxa salarial, el repartiment de tasques domèstiques, la desigualtat d’oportunitats laborals… Què podem fer per posar fi a totes les formes de discriminació contra les dones i les nenes del món? La nostra aposta com a entitat consisteix en condecorar a dones que dediquen les seves vides a complir aquest objectiu, fins al punt que podem definir-les com a símbols de la lluita feminista.

Per això aplaudim el treball de Cristina Almeida, una gran revolucionària i una de les persones que més va batallar a Espanya per despenalitzar l’avortament i treure de l’armari la problemàtica de la violència masclista. I fem el mateix amb Ana Bella, l’emprenedora que ajuda cada any milers de dones maltractades a trencar el seu silenci, denunciar els seus agressors i començar una nova vida com a dones supervivents. I què dir de Marina Rossell, la cantautora que es va convertir en un emblema per a moltes dones en una època en la qual la paraula feminisme gairebé ni es coneixia. Una altra persona que ha trencat moltes barreres ha estat Patricia Campos, la primera dona en la història de les Forces Armades Espanyoles que va pilotar un caça, demostrant que el sexe de l’individu mai ha de ser un obstacle. Existeixen moltes altres dones dignes de ser premiades. Esperem que altres segueixin el nostre exemple i ajudin a visibilitzar una realitat que és present i que ha d’avergonyir-nos com a societat.

Els Premis Ones d’enguany tindran un reconeixement especial per a un altre col·lectiu: les persones amb diversitat funcional. Una altra realitat que ens fa mal i precisament per això no podem amagar-la, ja que ens recorda que socialment no estem tan avançats com hauríem d’estar. Queda moltíssima feina per fer en aquest camp. Per exemple, penseu per un moment en la gran quantitat de barreres arquitectòniques que segueixen formant part del paisatge de les nostres ciutats… Els premis són per al Consell Municipal de la Discapacitat de Tarragona i el projecte ‘Festa per a tothom’, per promoure que la discapacitat es visualitzi amb normalitat des d’una perspectiva humana i ciutadana; i per al Nàstic Genuine, la iniciativa del Gimnàstic de Tarragona consistent en posar en marxa un equip format per joves amb Síndrome de Down que ha estat un gran èxit.

No vull acabar sense esmentar que també celebrarem un petit homenatge a José Antonio Labordeta, que anirà a càrrec de la cantautora María José Hernández, una artista a reivindicar. Reconec que com a admirador de Labordeta em fa una gran il·lusió, ja que considero que en aquests temps tan foscos per a la política és quan més hem de recordar que existeixen figures com la de l’aragonès, i hem de tenir-les sempre presents. I com és habitual hi haurà moltes altres sorpreses (ho sé, aquesta frase sí que és pur màrqueting).

Fa un temps vaig escriure que “considero que els Premis Ones són un dels grans èxits de la meva vida i els passejo amb orgull pel món. Comparo la primera edició de l’esdeveniment amb la que acabem de celebrar i malgrat haver-ho viscut sempre en primera persona em sorprèn tot el que hem après. Afortunadament, sempre vam anar a poc a poc perquè sabíem que la meta era llunyana”. Avui, gairebé un any després, no puc estar més d’acord amb aquestes paraules ni puc pensar en un final millor per a aquest article.

Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

 


REDACCIÓ4 Abril, 2017

COMUNICAT DE LA CUP

En el proper Ple, la CUP de Tarragona preguntarà a l’equip de govern encapçalat per Josep Fèlix Ballesteros si té intenció d’atorgar, o ja ha atorgat, l’estudi epidemiològic del Camp de Tarragona ―que es va acordar fer― a la Fundació Mediterrània.

torxesEl 17 de juliol de 2015, el Ple municipal de Tarragona va aprovar una moció en què s’acordava «Promoure un estudi epidemiològic enfocat a establir científicament l’impacte que les activitats que es desenvolupen al Camp de Tarragona puguin tenir sobre la població resident». Aquest acord era part d’una moció assumida pel PSC i presentada per l’entitat Mare Terra Fundació Mediterrània, de la qual s’havia retirat un tercer punt que deia que calia «Delegar la coordinació de l’estudi epidemiològic a Mare Terra Fundació Mediterrània». Potser ja era massa proposar una feina i atorgar-se-la sense concurs previ a un mateix.

La primera setmana de febrer del 2016, es va fer una primera reunió en què van participar representants de l’Ajuntament de Tarragona, la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), el Departament de Salut de la Generalitat i la Fundació Mediterrània. En declaracions a la premsa, en aquell moment, el president de Mare Terra Mediterrània, Ángel Juárez, va dir que ells s’havien compromès a «fer públiques totes les dades derivades de l’estudi segons ens vagi arribant». Gràcies, però si les dades les demana l’administració pública, les dades han de ser públiques.

El que ens sembla més estrany del tema és que ens han arribat informacions sobre el fet que serà Mediterrània qui finalment s’encarregarà de fer l’estudi. Aquesta organització, tot i anomenar-se ecologista, ha participat en moltes ocasions en escenificacions que han tingut com a única intenció justificar polítiques nocives per al medi ambient i les persones que altres entitats, veritablement ecologistes i no dependents de diners de cap administració ni empresa, havien denunciat. Són recordades al Camp de Tarragona els enfrontaments, en aquest sentit, amb entitats com el GEPEC o altres. Cal recordar que actualment aquesta entitat, Fundació Mare Terra Mediterrània, percep dues subvencions recollides als pressupostos municipals, xifrades en 20.000 i 15.000 € respectivament.

Des de la CUP de Tarragona volem saber quin cost tindrà l’estudi i si és veritat que finalment serà Mediterrània l’encarregada de fer aquest estudi. Sí o no?

Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

 


REDACCIÓ10 Gener, 2017

OPINIO ÁNGEL JUÁREZ

 

 

 

Benvolgut António,

El meu nom és Ángel Juárez i em dirigeixo a tu en qualitat de president de la Red Internacional de Escritores por la Tierra (RIET), una entitat amb gairebé deu anys de vida que té com a  objectiu principal incentivar la sensibilitat ambiental de totes les nacions mitjançant la creativitat de la paraula. Som un grup molt ampli (més de 800 membres) i heterogeni, ja que en la nostra xarxa cohabiten múltiples nacionalitats, religions i professions (escriptors, músics, filòsofs, intel·lectuals, poetes, pintors, etc.). Jo sóc el signant d’aquesta missiva, però tingues en compte que les meves paraules tenen la benedicció de totes les persones que conformen la RIET.

Secretary-General Ban Ki-moon meets with Mr. Antonio Guterres, Secretary-General-designate.
Antonio Guterres, secretari general de l’ONU

Existeixen diverses raons que m’han impulsat a escriure’t. Una d’elles és que tinc un immens respecte per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), així que volia felicitar-te per la teva designació com a nou secretari general i desitjar-te sort, ja que em temo que la necessitaràs (i en grans quantitats, perquè el món s’està posant la mar d’interessant, per dir-ho d’una manera suau).

També volia explicar-te que diposito tota la meva confiança en tu, i desitjo de tot cor que la teva etapa sigui molt diferent a la de Ban Ki-moon, qui no va estar a l’altura de la importància del càrrec i va cometre, al meu parer, errors impropis d’una persona que representa una institució d’aquest calibre. Per això aplaudeixo que hagis començat amb una actitud crítica, que reconeguis que l’ONU té moltes coses a canviar i que pensis, com vas manifestar l’altre dia, que “hem de centrar-nos més en la gent i menys en la burocràcia”. Em sembla un bon punt de partida. Espero que aquestes paraules vagin més enllà d’una simple declaració de bones intencions.

Però el motiu principal pel qual he decidit escriure’t aquesta carta, benvolgut António, és perquè tinc una sèrie d’exigències per a tu. Sí, EXIGÈNCIES, amb totes les lletres i en majúscules, perquè com a ciutadà que vol viure en un món millor considero que a l’ONU cal exigir-li molt més i que ha d’abandonar el paper de comparsa que ha adoptat en els darrers temps. Per tant, exigeixo que concentris tots els teus esforços en retornar la credibilitat a una institució que hauria d’ocupar un paper protagonista en el tauler d’escacs que és el món. Perquè António, tu saps tan bé com jo que l’ONU ja no és el que era, i que ha perdut pel camí tota la brillantor que ostentava. No obstant això, la situació encara es pot revertir. Espero, pel bé de tots, que ho aconsegueixis.

António, no volem una ONU supeditada a les potències mundials i a les grans multinacionals, ni una ONU sense cap tipus de pes en la presa de decisions internacionals, ni especialment una ONU que no aixequi la veu davant les autèntiques monstruositats que se succeeixen cada dia en els carrers de Bagdad o Alepo, en les aigües del Mediterrani o en tants altres llocs de la Terra. No és senzill i tots ho sabem, però no oblidis mai que en la vostra Declaració Universal de Drets Humans es proclama que “tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona”. Espero que durant el teu mandat aquesta violació dels drets bàsics pugui corregir-se. Només així la gent tornarà a prendre’s l’ONU seriosament.

En aquest món de Trumps i Le Pens, en aquest context sociopolític de màxima perillositat i de complicat enteniment, he d’exigir i exigeixo a l’ONU que compleixi la funció per la qual va ser creada. Exigeixo que posi el dit a la llaga i no calli davant de ningú, que defensi els febles i planti cara davant dels poderosos, que exerceixi de jutge just i no s’acovardeixi, que sigui capaç d’entendre els problemes que preocupen a la població mundial i tracti de resoldre’ls, que defensi fins a l’extenuació l’aplicació dels drets humans universals, que sigui exigent i no li tremoli la mà a l’hora d’aplicar sancions, que lluiti sense pausa per un món més sostenible, just i solidari, és a dir, per un món millor que el que tenim.

Estaràs pensant, António, que sóc una persona molt exigent, i reconec que és així. Però no et confonguis: només ho sóc amb aquells que sé que tenen la capacitat de fer les coses millor. Per això acabo aquesta missiva desitjant-te de nou molta sort (repeteixo: la necessitaràs) i recordant-te un dels principis fonamentals sobre els quals es va crear l’organització que ara presideixes: “Seguir somiant, seguir creient i seguir treballant dur”.

Atentament,

Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra