REDACCIÓ8 Abril, 2018
Vaig aprofitar les minivacances de Setmana Santa per descansar i allunyar-me del ritual que imposa la mort de Jesús i la seva resurrecció.
El conflicte entre Espanya i Catalunya m’obliga a no fer gaires quilòmetres, ja que la cosa pot complicar-se en qualsevol moment. Vaig poder passejar per Girona i vaig quedar força (ben) impressionat. Sobretot si la comparo amb Tarragona. No feia pas gaire que hi havia estat per motius professionals, amb pressa, un fet que no permet gaudir de la ciutat comme il faut. Aquesta vegada vaig tenir l’oportunitat de caminar pels seus carrers relaxadament, com un turista més, sense pressa.
Per deformació professional no em podia estar de comparar-la amb Tarragona, la ciutat on resideixo. I n’he quedat gratament sorprès. També de veure que Tarragona s’està quedant enrere. Em vaig fixar en la neteja, els grafits, les pintades, els locals buits i com es comportava la gent… Feia goig passejar pels seus carrerons més emblemàtics i dinar en un dels restaurants del nucli antic.
He de dir que Tarragona és molt més maca i atractiva, però no està tan cuidada com Girona. Tarragona, actualment, és grisa i s’hi viu una evident sensació d’inseguretat. Les pintades al mobiliari urbà i al patrimoni arquitectònic, el vandalisme, la brutícia i els locals tancats, bruts (i amb signes evidents de deixadesa) treuen tot l’atractiu de la ciutat que és patrimoni de la humanitat. Faltaria a la veritat si digués que Tarragona és pitjor que Girona.
No obstant això, he de dir que hi ha petits detalls que fan que Girona es distingeixi, i molt positivament. És curiós que Tarragona, una ciutat que viu de cara al mar, s’hagi tornat tan grisa en els darrers anys. De qui és la culpa? Doncs de tots plegats. Dels ciutadans que embruten els carrers i dels governants municipals que no tenen enginy ni imaginació per fer que Tarragona destaqui.
Fixem-nos, com a exemple, en una de les artèries més importants de Tarragona: la Rambla Nova. El paviment és fosc, l’enllumenat públic té bombetes de diferent intensitat i color, el material urbà està pintat, les proteccions blaves de formigó, cedides pel Port, no queden gens bé ni responen a cap estil, els passos de vianants estan descolorits, hi ha caques de gos per tot arreu… L’excusa que no hi ha diners no me l’empasso, el que cal és imaginació i aprofitar idees d’altres països o municipis. I cal determinació, voluntat i un pla clar per a una ciutat que, a banda de ser capital de província, és patrimoni de la humanitat.
No em serveix que em diguin que els turistes estan contents i que el nombre de visitants s’ha incrementat. Hem de ser més ambiciosos, hem d’oferir la millor ciutat del món i estar-ne orgullosos… hem de respirar capitalitat. El problema és que sembla que als polítics tot això els importa molt poc. I això és perquè no passegen per la ciutat i, si ho fan, encara és més preocupant. Potser als plenaris s’hauria de parlar més de Tarragona i del seu futur i no tant de temes que no ens van ni ens venen. En definitiva, hauríem de practicar una mica més de tarragonisme. En cas contrari totes les capitals de província ens passaran la mà per la cara i… amb raó.
Ricard CHECA
Periodista
El ciutadà Josep Fèlix Ballesteros compartirà el seu punt de vista sobre Tarragona, la ciutat que ell governa. Ho farà durant un sopar que tindrà lloc el proper dijous al Palau de Baró.
