Arxius de ACA | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ11 Agost, 2022
drons.jpeg

Fins a 32 pilots de dron s’han unit de manera altruista per documentar l’evolució dels pantans catalans i conscienciar, amb l’impacte de les imatges, de la sequera. El projecte va néixer el 27 de juliol impulsat pel balaguerí Carles Rabadà, però compta amb pilots de tot Catalunya per poder captar imatges aèries dels 28 pantans registrats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Ja tenen imatges de tots, com el de la Llosa del Cavall (Solsonès), Siurana (Priorat), o el de Rialb (Noguera-Alt Urgell), un dels més afectats per la sequera perquè es troba per sota del 12% de la seva capacitat. El projecte està obert a tota la ciutadania i els impulsors volen tornar a captar imatges dels pantans en 30 dies per veure l’evolució de les reserves d’aigua.

L’objectiu d’aquest projecte és “conscienciar i sensibilitzar la gent perquè es gestioni bé l’aigua”

Rabadà explica que els 32 pilots de dron participants en el projecte s’han repartit els pantans per zones amb la intenció de fer les mateixes imatges ara, d’aquí a un mes i – esperen – quan plogui. L’objectiu d’aquest projecte és “conscienciar i sensibilitzar la gent perquè es gestioni bé l’aigua”.

“Sentim molts cops als mitjans de comunicació que la sequera és molt greu, però fins que no ho veus, no ets conscient que si no comencem a fer alguna cosa ara, si no gestionem bé l’aigua que queda als pantans, no obrirem l’aixeta”, alerta Rabadà.

Un dels pilots de dron que participa en el projecte és Pau Salla, veí de Lleida. Ha volgut formar part de ‘La Sequera del 22’ perquè sap que “la millor manera de mostrar la crua realitat dels pantans és des de l’aire”.

Tot i això, el projecte no es tanca només a pilots de dron. Tal com explica Rabadà, fan una crida a què tothom que passi per un pantà, embassament o riu i vegi que està més baix del que recordava, els enviï una fotografia per Instagram o Twitter a ‘La Sequera del 22’. “Ho compartirem encantats perquè al final es tracta de documentar-ho entre tots”, destaca.

PUBLICITAT










REDACCIÓ20 Abril, 2022
bombers_iqoxe-1280x1707.jpg

La secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, ha afirmat aquest dimecres que IQOXE ha suspès quatre de les últimes vuit Inspeccions Ambientals Integrades a les quals ha estat sotmesa des de l’any 2014. Barnadas ha comparegut a la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament per parlar sobre les inspeccions que ha fet el Departament d’Acció Climàtica a la companyia, que va patir una explosió el gener del 2020 que va causar tres morts. Alhora, la secretària ha assegurat que hi ha un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que desmenteix que l’empresa fes vessaments tòxics al mar. Una qüestió que la causa judicial investiga i que ha merescut que la magistrada obrís una peça separada només per aquesta qüestió.

Barnadas ha manifestat que de les vuit darreres Inspeccions Ambientals Integrades, quatre han rebut el qualificatiu de “no adequades”. Tal com ha concretat, aquesta valoració implica “que cal fer un seguiment de l’avaluació” i pot comportar una repetició de la inspecció. D’aquestes mancances, la secretària n’ha concretat una, que feia referència a que “hi havia un focus d’emissió no determinat que corresponia a unes campanes d’extracció dels laboratoris”.

En concret, i com ja es va fer públic fa mesos, IQOXE no va superar les inspeccions del 2014, 2015 i 2019. Aquesta darrera es va fer tan sols un mes i mig abans del sinistre. En canvi, les del 2016, 2017 i 2018 van rebre el segell “d’adequades”. Barnadas ha indicat que també es van fer controls el 2020 i el 2021, però no ha concretat quin es va superar i quin no. A preguntes dels diputats presents en la comissió, ha reconegut que “els incompliments no impliquen cap suspensió de la llicència ambiental”, sinó que impliquen “un seguiment i correcció” de les mancances detectades. “Que hi hagi un incompliment no vol dir que es vulnerin les lleis ambientals”, ha remarcat.

Crítiques
Amb tot, la secretària d’Acció Climàtica ha defensat la tasca de vigilància de les companyies químiques feta des de la Generalitat, especialment les del polígon petroquímic del Camp de Tarragona. “La de Tarragona és una instal·lació excepcional i té una sèrie de controls excepcionals”, ha defensat, i ha assegurat que molts van més enllà del que marca la legislació, tant catalana com europea. No només en qüestions relacionades amb les emissions de gasos i partícules sinó també en la vigilància de la qualitat de l’aire que respira la població. Així, ha sostingut que “no hi ha una inspecció laxa”, ni tampoc “fuites permanents”. “Potser algun petit accident”, ha dit. A banda del d’IQOXE, al polígon petroquímic en els darrers tres anys hi ha hagut dos accidents mortals més.

Aquestes afirmacions han motivat crítiques de la diputada de la CUP, Laia Estrada, i del diputat d’En Comú Podem, Lucas Ferro. “El que ens diu és que la població ens hem d’aguantar perquè això pot passar i que hem de ser curosos a l’hora d’espantar-nos. Podríem haver portat qualsevol representant del complex petroquímic i hauria parlat igual que vostè”, li ha etzibat Estrada. Per la seva banda, Ferro li ha retret que hagi donat “poca rellevància” al fet que IQOXE hagi tingut “inspeccions desfavorables abans de l’accident”.

Estrada també li ha preguntat per la part de la causa judicial que investiga el sinistre i que se centra en presumptes vessaments tòxics al mar que hauria fet l’empresa química. “Com pot ser que això passi desapercebut pel departament de medi ambient?”, ha qüestionat la diputada. Barnadas li ha respost que “hi ha un informe de l’ACA que desmenteix els vessaments”. Aquesta qüestió és un dels nuclis de la investigació del jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona que porta el cas i que ha fet que la magistrada hagi obert una peça separada per determinar si es van produir abocaments il·legals i si es van intentar emmascarar amb productes químics.

PUBLICITAT








REDACCIÓ24 Maig, 2021
francoli.jpg

Junts per Tarragona continua vigilant el Medi Ambient i l’entorn. JxTgna, en aquest sentit, exigeix l’alliberament de cabal ecològic al riu Francolí, al seu pas per la ciutat de Tarragona. Aquesta petició sorgeix després que darrerament hagin aparegut centenars de peixos morts al riu Francolí,

Amb l’objectiu de garantir la biodiversitat i la supervivència d’espècies animals i vegetals, el partit de Dídac Nadal reclama a l’executiu de Pau Ricomà que posi en marxa totes les accions necessàries per evitar l’escassetat d’aigua que pateix el riu.

Per a la regidora Elvira Vida, l’Ajuntament de Tarragona haurà d’impulsar acords amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i amb el sector industrial per fer alliberaments d’aigua generant cabals ecològics. També ha defensat la necessitat de crear solcs profunds perquè els animals disposin de reserves d’aigua al riu. ‘El riu està eixut per les captacions d’aigua que es fan per la indústria, l’agricultura i la ciutadania; i no hi ha cap mena de control per garantir un cabal adequat’, ha manifestat la regidora. Elvira Vidal, a títol d’exemple, ha mencionat els alliberaments de cabal ecològic que es fan al tram baix riu Gaià per netejar la llera i renovar l’hàbitat.

La regidora Elvira Vidal

La representant de Junts per Tarragona també ha manifestat interès sobre l’execució del projecte de millora de l’estació de control sobre el cabal del riu Francolí. “L’ACA va adjudicar la seva redacció el juliol de l’any passat i el termini per elaborar-lo era de sis mesos”, ha recordat Vidal, sol·licitant que s’acceleri el procés per disposar d’informació veraç i continuada sobre el nivell i el cabal del riu.

‘Cal acabar amb la degradació i l’abandonament del nostre riu. Cal tornar-li la via i per això és fonamental acordar i posar en marxa accions consensuades amb totes les administracions públiques, entitats i sectors econòmics implicats’, ha conclòs Elvira Vidal.

 
PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Abril, 2021
calvet.jpg

El conseller Damià Calvet

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es desplaça aquest divendres a Tarragona.

El periple del governant començarà per Riudoms, on està prevista la visita a les obres d’ampliació de la depuradora, que suposarà una inversió de quatre milions d’euros.

Al migdia, Calvet es trasllada a la depuradora de Valls, on presentarà un nou projecte de parc fotovoltaic. Ja a la tarda, el conseller de Territori i Sostenibilitat es desplaçarà a Salomó per conèixer in situ les obres de millora de la carretera T-202 que està en execució entre Nou de Gaià i Salomó.

En aquestes visites, el governant català es farà acompanyar dels alcaldes dels municipis implicats, el delegat del govern a Tarragona i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020
desembocadura-del-gaia.jpg

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Repsol efectuen des d’aquest dimecres al matí una crescuda controlada del cabal del Gaià per regenerar ambientalment el tram final del riu.

La maniobra, que s’allargarà durant tot un dia fins el matí d’aquest dimecres, s’efectua aprofitant l’alt volum de reserves a l’embassament i és la tercera que s’efectua al llarg d’aquest 2020 –les anteriors van ser durant febrer i maig al llarg de tres dies-. S’aplica en virtut del conveni signat per Repsol i l’ACA l’any 2010 per fixar el cabal ecològic del Gaià, interromput des de la construcció de la presa l’any 1975.

S’alliberarà un cabal màxim de dos metres cúbics per segon des de la sortida de la presa del Catllar

Segons l’ACA, les pluges registrades a principis d’any van incrementar el volum d’aigua emmagatzemat a l’embassament del Catllar i això ha permès que des del 23 de gener d’aquest any hagi circulat aigua en el tram baix del Gaià de manera continua, al voltant d’uns 100 litres per segon. Entre les nou del matí d’aquest dimarts i de demà dimecres s’alliberaran, gradualment, fins a 2 metres cúbics per segon amb l’objectiu de reperfilar la llera, arrossegar la vegetació i afavorir els diferents hàbitats del riu.

El cabal pot augmentar de manera sobtada durant la maniobra, amb la possibilitat que pugui afectar trams baixos i guals. Per aquest motiu, el CECAT ha avisat als municipis aigües avall de la presa perquè actuïn amb precaució.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Octubre, 2020
guardia-civil.jpg

El titular del Juzgado de Instrucción 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, asegura que el exconseller de ERC Xavier Vendrell y el exdirigente de CDC y presidente de Aigües de Catalunya, David Madí, supuestamente intentaron sacar “rédito económico” de la crisis del coronavirus con varias actuaciones con la administración.

En varios autos consultados, el juez afirma que Madí “ha intentado obtener rédito económico de la crisis sanitaria provocada por el coronavirus. Esos negocios pasaron por activar una vez más, sus contactos políticos, como Víctor Cullel, secretario de Govern, o Brauli Duart, secretario general de Interior”, cargo que actualmente ya no ocupa.

No obstante, el juez admite que “hasta el momento no se ha podido corroborar si esas intenciones fructificaron”, pero no ve descartable que David Madí se haya podido ver beneficiado por alguna adjudicación pública.

Madí y Vendrell fueron detenidos el miércoles por la Guardia Civil en un dispositivo por el presunto desvío de fondos al proceso soberanista y, tras pasar este viernes a disposición judicial, han quedado en libertad provisional sin medidas cautelares tras acogerse a su derecho a no declarar.

El juez Aguirre constata en un auto que Vendrell participó en la gestión de los centros que se abrieron para ingresar a personas procedentes de residencias afectadas por coronavirus y “a cambio percibió 5.000 euros”.

Además, “intentó obtener un mayor rédito económico” a través de asociarse con David Madí para proveer de test rápidos de coronavirus a la administración catalana, aunque el magistrado matiza que no se ha podido determinar si tales intenciones fructificaron.

En su auto, el juez recoge que Vendrell afirmó que la Conselleria de Salud había dejado las residencias “a los pies de los caballos”.

Y, según el juez, Vendrell dijo al vicepresidente de la Generalitat, Pere Aragonès: “No hemos salido con ventaja, aquí el independentismo necesita salir con ventaja de la crisis porque si no, no podemos marcar paquete. No, no… como le quieres hacer creer a la gente que con la independencia estaremos mejor, no me vale decir porque no tengo todas las competencias”.

Sobre Madí, el juez asegura que buscaba un contrato con las prisiones catalanas, ya que la empresa Aigües de Catalunya ofreció un servicio de análisis de aguas residuales en centros penitenciarios para la detección del virus de Covid-19 y drogas, aunque el departamento lo descartó, según aclaró en un comunicado este jueves.

También cita contactos con la Agència Catalana de l’Aigua (ACA), por lo que Madí “trata de influir en Lluís Ridao, su director, con el objetivo de que se realice un concurso sobre la detección de Covid en agua”.

“Hasta tal punto llega su esfera de poder que pretende proponérselo a Salvador Illa, ministro de Sanidad, accediendo a él a través de José Luis Ábalos, ministro de Transporte”, afirma el juez en su auto.

El juez también relaciona a Vendrell con la recalificación urbanística de los terrenos del complejo Villa Bugatti en Cabrera de Mar (Barcelona), por la que han sido detenidos también el alcalde del municipio, Jordi Mir, y otros dos cargos municipales en la misma operación.

Según el juez, el Ayuntamiento aprobó una modificación puntual del Plan de Ordenamiento Urbano Municipal (POUM) de Cabrera de Mar que permitió revalorizar las fincas de Villa Bugatti, pasando valor de 5 a 10 millones de euros, incurriendo en una “flagrante irregularidad”.

También según el auto, la Fundación El Brot “recibe de forma recurrente respecto a la actividad que desarrolla en Sant Joan Despí (Barcelona) subvenciones de la Conselleria de Educación que no se justifican convenientemente o tal y como lo define el asesor de Vendrell, Jordi Sanglas, no se puede justificar ni harto de vino”.

Las subvenciones han ascendido a un total de 210.000 euros en los últimos tres años y se estarían haciendo apuntes contables “que no responden a la realidad para cuadrar las cifras. Es decir, se estarían obteniendo fondos públicos de manera absolutamente irregular”.

Activó todos sus contactos en la Conselleria de Educación para lograr ampliar de ocho a diez el número de clases respecto a la escuela de la Fundación El Brot de Sant Joan Despí: “Por tanto, nada ni nadie parece poder interponerse en el camino de Xavier Vendrell”, argumenta el juez.

 


REDACCIÓ17 Setembre, 2020
barranc-de-barenys.jpg

El consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat incorporar en la planificació hidrològica vigent (2016-2021) l’adequació del tram final del barranc de Barenys, al seu pas pel barri de la Salut de Salou. L’ACA té previst iniciar els tràmits d’expropiació dels terrenys aquesta tardor per tal de començar les obres de desviament i canalització del barranc l’any 2021. L’actuació tindrà una inversió de prop de 13 milions d’euros. El Govern va autoritzar l’ACA a augmentar el límit de despesa per fer viable econòmicament aquest projecte.

El Govern va aprovar a principis d’agost el finançament per executar l’obra de desviament i canalització del barranc de Barenys de Salou i, així, posar fi als històrics problemes d’inundacions que pateix el barri de la Salut. Aquesta zona del municipi pateix inundacions quan es produeixen fortes pluges, amb el desbordament del barranc, ja que en el seu tram final presenta una canalització antiga, amb una capacitat de desguàs insuficient.

L’ACA destinarà 12,8 milions d’euros (IVA no inclòs) en el trienni 2020-2022, tant per executar les obres com per finançar les expropiacions. Els tràmits corresponents de les expropiacions s’iniciaran aquesta tardor i es preveu que els treballs comencin l’estiu vinent. L’actuació es farà en dues parts; la primera en un tram a cel obert, aigües amunt de la via del ferrocarril; i un altre sector soterrat, entre les vies del ferrocarril i la desembocadura. Pel que fa a la capacitat de l’endegament serà de 140 m3/s. Aquest cabal permetrà evitar les inundacions al barri de la Salut.

Damià Calvet amb l’alcalde de Salou

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presidit la sessió d’aquest dijous que s’ha fet per via telemàtica. Calvet ha destacat la importància d’aquest projecte que farà possible minimitzar el risc d’inundacions en una zona amb “un problema endèmic” i que permetrà “garantir la seguretat dels veïns del barri de la Salut”. Així mateix, el conseller ha recalcat l’aposta de l’ACA per garantir les compatibilitats de les activitats econòmiques i socials amb el bon estat del medi i el fet que l’Agència hagi anunciat enguany “dues línies d’ajuts, amb una inversió de sis milions d’euros per reduir el risc d’inundació en zona urbana a tot Catalunya”.

Inversió de 3.000 MEUR per l’agenda verda
A banda, Calvet també ha informat sobre l’elaboració de l’agenda verda en la gestió de l’aigua. Es tracta d’un exercici de planificació estratègica de l’Agència, a deu a quinze anys vista, de les actuacions que s’han de desenvolupar a Catalunya des d’un punt de vista integral, per trobar “l’excel·lència en la gestió del nostre medi hídric, sigui en sanejament, abastiment o actuacions al medi”. “Hem fet una anàlisi rigorosa amb visió de futur, tenint en compte la descarbonització dels nostres processos, la circularitat en la gestió del cicle de l’aigua i l’eficiència energètica, sabent que la resiliència climàtica és l’èxit de la subsistència del futur”, ha subratllat el conseller. Per això, l’agenda verda de l’ACA recull actuacions per valor de 3.000 milions d’euros, que han estat recollides al Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social.

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2019

L’alcalde de la Pobla de Mafumet

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha començat els treballs per ampliar i millorar les instal·lacions de la depuradora de la Pobla de Mafumet. Les obres suposaran una inversió de 2,3 milions d’euros i tindran una durada de deu mesos.

La depuradora de la Pobla de Mafumet es va activar al 2005, amb una capacitat per tractar 1.000 metres cúbics al dia, i les obres gairebé en triplicaran la capacitat, fins als 2.700 metres cúbics. L’ampliació es deu al creixement urbanístic dels municipis que hi envien les aigües residuals -La Pobla, el Morell i Vilallonga del Camp.

Els treballs consistiran en ampliar el pretractament, el reactor biològic amb reducció de nutrients, habilitar un nou espessidor de fangs i ampliar el sistema de deshidratació mecànica de fangs per centrífuga. Mentre durin els treballs es garantirà que la planta existent continuï amb el seu normal funcionament, segons l’ACA.

El director de l’ACA, Lluís Ridao, acompanyat per l’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà, ha visitat aquest dilluns el començament dels treballs. Al Tarragonès hi ha dotze depuradores en servei que garanteixen el sanejament del 95% de la població.

 


REDACCIÓ15 Novembre, 2018

Amb un pressupost de 2,8 milions d’euros, es disposa fins al 21 de novembre per presentar les ofertes

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat a licitació l’execució de les obres per ampliar i millorar les instal·lacions de la depuradora de la Pobla de Mafumet, a la comarca del Tarragonès.

Les obres d’ampliació de la depuradora suposaran un important augment de la capacitat de tractament de la planta, passant dels 1.000 m³/dia actuals als 2.700 m³/dia.

Un cop s’hagi adjudicat i signat el contracte, es disposarà d’un termini d’un any per executar les obres. Durant aquest període, es garantirà que la planta existent continuï amb el seu normal funcionament.

La depuradora de la Pobla de Mafumet es va posar en servei el 2005, amb una capacitat per tractar 1.000 m³/dia. El creixement urbanístic dels municipis dels quals tracta les aigües residuals (la Pobla de Mafumet, el Morell i Vilallonga del Camp) dels darrers anys, comporta la necessitat de dur a terme els treballs per ampliar la planta.

 

 


REDACCIÓ26 Maig, 2017

Segons el pla, enguany s’analitzarà la qualitat de l’aigua de 253 platges (84 a Tarragona, 87 a Girona i 82 a Barcelona), una més que durant l’estiu passat, amb la inclusió de la platja de la Pallisseta, a Roda de Berà.

platges_Els tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) duran a terme, entre l’1 de juny i el 15 de setembre, inspeccions i analítiques en 253 platges i 13 zones de bany interiors per determinar la bona qualitat de les aigües.

L’ACA ha presentat avui presenta el pla de vigilància i control de les aigües de bany als ajuntaments costaners.

El pla inclou el control i la informació de la qualitat de les aigües de bany, d’acord amb les directives europees, el control i la gestió d’episodis d’alteració de la qualitat de les aigües de bany arran d’intenses pluges o d’alguna incidència puntual de sanejament, i la vigilància de proliferacions de fitoplàncton nociu i tòxic en aigües costaneres.

Pel que fa a les zones de bany interior (3 a Girona, 5 a Lleida, 4 a Barcelona i una a Tarragona), es manté el mateix nombre que a l’estiu passat, amb un total de 13 punts.

Els controls qualitatius per corroborar la bona qualitat de l’aigua de bany es duran a terme cada dues setmanes i se centraran en analitzar els indicadors de qualitat microbiològica d’Escherichia coli i enterococs intestinals.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter