Arxius de ACA | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Maig, 2021
francoli.jpg

Junts per Tarragona continua vigilant el Medi Ambient i l’entorn. JxTgna, en aquest sentit, exigeix l’alliberament de cabal ecològic al riu Francolí, al seu pas per la ciutat de Tarragona. Aquesta petició sorgeix després que darrerament hagin aparegut centenars de peixos morts al riu Francolí,

Amb l’objectiu de garantir la biodiversitat i la supervivència d’espècies animals i vegetals, el partit de Dídac Nadal reclama a l’executiu de Pau Ricomà que posi en marxa totes les accions necessàries per evitar l’escassetat d’aigua que pateix el riu.

Per a la regidora Elvira Vida, l’Ajuntament de Tarragona haurà d’impulsar acords amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i amb el sector industrial per fer alliberaments d’aigua generant cabals ecològics. També ha defensat la necessitat de crear solcs profunds perquè els animals disposin de reserves d’aigua al riu. ‘El riu està eixut per les captacions d’aigua que es fan per la indústria, l’agricultura i la ciutadania; i no hi ha cap mena de control per garantir un cabal adequat’, ha manifestat la regidora. Elvira Vidal, a títol d’exemple, ha mencionat els alliberaments de cabal ecològic que es fan al tram baix riu Gaià per netejar la llera i renovar l’hàbitat.

La regidora Elvira Vidal

La representant de Junts per Tarragona també ha manifestat interès sobre l’execució del projecte de millora de l’estació de control sobre el cabal del riu Francolí. “L’ACA va adjudicar la seva redacció el juliol de l’any passat i el termini per elaborar-lo era de sis mesos”, ha recordat Vidal, sol·licitant que s’acceleri el procés per disposar d’informació veraç i continuada sobre el nivell i el cabal del riu.

‘Cal acabar amb la degradació i l’abandonament del nostre riu. Cal tornar-li la via i per això és fonamental acordar i posar en marxa accions consensuades amb totes les administracions públiques, entitats i sectors econòmics implicats’, ha conclòs Elvira Vidal.

 
PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Abril, 2021
calvet.jpg

El conseller Damià Calvet

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es desplaça aquest divendres a Tarragona.

El periple del governant començarà per Riudoms, on està prevista la visita a les obres d’ampliació de la depuradora, que suposarà una inversió de quatre milions d’euros.

Al migdia, Calvet es trasllada a la depuradora de Valls, on presentarà un nou projecte de parc fotovoltaic. Ja a la tarda, el conseller de Territori i Sostenibilitat es desplaçarà a Salomó per conèixer in situ les obres de millora de la carretera T-202 que està en execució entre Nou de Gaià i Salomó.

En aquestes visites, el governant català es farà acompanyar dels alcaldes dels municipis implicats, el delegat del govern a Tarragona i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020
desembocadura-del-gaia.jpg

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Repsol efectuen des d’aquest dimecres al matí una crescuda controlada del cabal del Gaià per regenerar ambientalment el tram final del riu.

La maniobra, que s’allargarà durant tot un dia fins el matí d’aquest dimecres, s’efectua aprofitant l’alt volum de reserves a l’embassament i és la tercera que s’efectua al llarg d’aquest 2020 –les anteriors van ser durant febrer i maig al llarg de tres dies-. S’aplica en virtut del conveni signat per Repsol i l’ACA l’any 2010 per fixar el cabal ecològic del Gaià, interromput des de la construcció de la presa l’any 1975.

S’alliberarà un cabal màxim de dos metres cúbics per segon des de la sortida de la presa del Catllar

Segons l’ACA, les pluges registrades a principis d’any van incrementar el volum d’aigua emmagatzemat a l’embassament del Catllar i això ha permès que des del 23 de gener d’aquest any hagi circulat aigua en el tram baix del Gaià de manera continua, al voltant d’uns 100 litres per segon. Entre les nou del matí d’aquest dimarts i de demà dimecres s’alliberaran, gradualment, fins a 2 metres cúbics per segon amb l’objectiu de reperfilar la llera, arrossegar la vegetació i afavorir els diferents hàbitats del riu.

El cabal pot augmentar de manera sobtada durant la maniobra, amb la possibilitat que pugui afectar trams baixos i guals. Per aquest motiu, el CECAT ha avisat als municipis aigües avall de la presa perquè actuïn amb precaució.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Octubre, 2020
guardia-civil.jpg

El titular del Juzgado de Instrucción 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, asegura que el exconseller de ERC Xavier Vendrell y el exdirigente de CDC y presidente de Aigües de Catalunya, David Madí, supuestamente intentaron sacar “rédito económico” de la crisis del coronavirus con varias actuaciones con la administración.

En varios autos consultados, el juez afirma que Madí “ha intentado obtener rédito económico de la crisis sanitaria provocada por el coronavirus. Esos negocios pasaron por activar una vez más, sus contactos políticos, como Víctor Cullel, secretario de Govern, o Brauli Duart, secretario general de Interior”, cargo que actualmente ya no ocupa.

No obstante, el juez admite que “hasta el momento no se ha podido corroborar si esas intenciones fructificaron”, pero no ve descartable que David Madí se haya podido ver beneficiado por alguna adjudicación pública.

Madí y Vendrell fueron detenidos el miércoles por la Guardia Civil en un dispositivo por el presunto desvío de fondos al proceso soberanista y, tras pasar este viernes a disposición judicial, han quedado en libertad provisional sin medidas cautelares tras acogerse a su derecho a no declarar.

El juez Aguirre constata en un auto que Vendrell participó en la gestión de los centros que se abrieron para ingresar a personas procedentes de residencias afectadas por coronavirus y “a cambio percibió 5.000 euros”.

Además, “intentó obtener un mayor rédito económico” a través de asociarse con David Madí para proveer de test rápidos de coronavirus a la administración catalana, aunque el magistrado matiza que no se ha podido determinar si tales intenciones fructificaron.

En su auto, el juez recoge que Vendrell afirmó que la Conselleria de Salud había dejado las residencias “a los pies de los caballos”.

Y, según el juez, Vendrell dijo al vicepresidente de la Generalitat, Pere Aragonès: “No hemos salido con ventaja, aquí el independentismo necesita salir con ventaja de la crisis porque si no, no podemos marcar paquete. No, no… como le quieres hacer creer a la gente que con la independencia estaremos mejor, no me vale decir porque no tengo todas las competencias”.

Sobre Madí, el juez asegura que buscaba un contrato con las prisiones catalanas, ya que la empresa Aigües de Catalunya ofreció un servicio de análisis de aguas residuales en centros penitenciarios para la detección del virus de Covid-19 y drogas, aunque el departamento lo descartó, según aclaró en un comunicado este jueves.

También cita contactos con la Agència Catalana de l’Aigua (ACA), por lo que Madí “trata de influir en Lluís Ridao, su director, con el objetivo de que se realice un concurso sobre la detección de Covid en agua”.

“Hasta tal punto llega su esfera de poder que pretende proponérselo a Salvador Illa, ministro de Sanidad, accediendo a él a través de José Luis Ábalos, ministro de Transporte”, afirma el juez en su auto.

El juez también relaciona a Vendrell con la recalificación urbanística de los terrenos del complejo Villa Bugatti en Cabrera de Mar (Barcelona), por la que han sido detenidos también el alcalde del municipio, Jordi Mir, y otros dos cargos municipales en la misma operación.

Según el juez, el Ayuntamiento aprobó una modificación puntual del Plan de Ordenamiento Urbano Municipal (POUM) de Cabrera de Mar que permitió revalorizar las fincas de Villa Bugatti, pasando valor de 5 a 10 millones de euros, incurriendo en una “flagrante irregularidad”.

También según el auto, la Fundación El Brot “recibe de forma recurrente respecto a la actividad que desarrolla en Sant Joan Despí (Barcelona) subvenciones de la Conselleria de Educación que no se justifican convenientemente o tal y como lo define el asesor de Vendrell, Jordi Sanglas, no se puede justificar ni harto de vino”.

Las subvenciones han ascendido a un total de 210.000 euros en los últimos tres años y se estarían haciendo apuntes contables “que no responden a la realidad para cuadrar las cifras. Es decir, se estarían obteniendo fondos públicos de manera absolutamente irregular”.

Activó todos sus contactos en la Conselleria de Educación para lograr ampliar de ocho a diez el número de clases respecto a la escuela de la Fundación El Brot de Sant Joan Despí: “Por tanto, nada ni nadie parece poder interponerse en el camino de Xavier Vendrell”, argumenta el juez.

 


REDACCIÓ17 Setembre, 2020
barranc-de-barenys.jpg

El consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat incorporar en la planificació hidrològica vigent (2016-2021) l’adequació del tram final del barranc de Barenys, al seu pas pel barri de la Salut de Salou. L’ACA té previst iniciar els tràmits d’expropiació dels terrenys aquesta tardor per tal de començar les obres de desviament i canalització del barranc l’any 2021. L’actuació tindrà una inversió de prop de 13 milions d’euros. El Govern va autoritzar l’ACA a augmentar el límit de despesa per fer viable econòmicament aquest projecte.

El Govern va aprovar a principis d’agost el finançament per executar l’obra de desviament i canalització del barranc de Barenys de Salou i, així, posar fi als històrics problemes d’inundacions que pateix el barri de la Salut. Aquesta zona del municipi pateix inundacions quan es produeixen fortes pluges, amb el desbordament del barranc, ja que en el seu tram final presenta una canalització antiga, amb una capacitat de desguàs insuficient.

L’ACA destinarà 12,8 milions d’euros (IVA no inclòs) en el trienni 2020-2022, tant per executar les obres com per finançar les expropiacions. Els tràmits corresponents de les expropiacions s’iniciaran aquesta tardor i es preveu que els treballs comencin l’estiu vinent. L’actuació es farà en dues parts; la primera en un tram a cel obert, aigües amunt de la via del ferrocarril; i un altre sector soterrat, entre les vies del ferrocarril i la desembocadura. Pel que fa a la capacitat de l’endegament serà de 140 m3/s. Aquest cabal permetrà evitar les inundacions al barri de la Salut.

Damià Calvet amb l’alcalde de Salou

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presidit la sessió d’aquest dijous que s’ha fet per via telemàtica. Calvet ha destacat la importància d’aquest projecte que farà possible minimitzar el risc d’inundacions en una zona amb “un problema endèmic” i que permetrà “garantir la seguretat dels veïns del barri de la Salut”. Així mateix, el conseller ha recalcat l’aposta de l’ACA per garantir les compatibilitats de les activitats econòmiques i socials amb el bon estat del medi i el fet que l’Agència hagi anunciat enguany “dues línies d’ajuts, amb una inversió de sis milions d’euros per reduir el risc d’inundació en zona urbana a tot Catalunya”.

Inversió de 3.000 MEUR per l’agenda verda
A banda, Calvet també ha informat sobre l’elaboració de l’agenda verda en la gestió de l’aigua. Es tracta d’un exercici de planificació estratègica de l’Agència, a deu a quinze anys vista, de les actuacions que s’han de desenvolupar a Catalunya des d’un punt de vista integral, per trobar “l’excel·lència en la gestió del nostre medi hídric, sigui en sanejament, abastiment o actuacions al medi”. “Hem fet una anàlisi rigorosa amb visió de futur, tenint en compte la descarbonització dels nostres processos, la circularitat en la gestió del cicle de l’aigua i l’eficiència energètica, sabent que la resiliència climàtica és l’èxit de la subsistència del futur”, ha subratllat el conseller. Per això, l’agenda verda de l’ACA recull actuacions per valor de 3.000 milions d’euros, que han estat recollides al Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social.

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2019
pobla_.jpg

L’alcalde de la Pobla de Mafumet

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha començat els treballs per ampliar i millorar les instal·lacions de la depuradora de la Pobla de Mafumet. Les obres suposaran una inversió de 2,3 milions d’euros i tindran una durada de deu mesos.

La depuradora de la Pobla de Mafumet es va activar al 2005, amb una capacitat per tractar 1.000 metres cúbics al dia, i les obres gairebé en triplicaran la capacitat, fins als 2.700 metres cúbics. L’ampliació es deu al creixement urbanístic dels municipis que hi envien les aigües residuals -La Pobla, el Morell i Vilallonga del Camp.

Els treballs consistiran en ampliar el pretractament, el reactor biològic amb reducció de nutrients, habilitar un nou espessidor de fangs i ampliar el sistema de deshidratació mecànica de fangs per centrífuga. Mentre durin els treballs es garantirà que la planta existent continuï amb el seu normal funcionament, segons l’ACA.

El director de l’ACA, Lluís Ridao, acompanyat per l’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà, ha visitat aquest dilluns el començament dels treballs. Al Tarragonès hi ha dotze depuradores en servei que garanteixen el sanejament del 95% de la població.

 


REDACCIÓ15 Novembre, 2018

Amb un pressupost de 2,8 milions d’euros, es disposa fins al 21 de novembre per presentar les ofertes

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat a licitació l’execució de les obres per ampliar i millorar les instal·lacions de la depuradora de la Pobla de Mafumet, a la comarca del Tarragonès.

Les obres d’ampliació de la depuradora suposaran un important augment de la capacitat de tractament de la planta, passant dels 1.000 m³/dia actuals als 2.700 m³/dia.

Un cop s’hagi adjudicat i signat el contracte, es disposarà d’un termini d’un any per executar les obres. Durant aquest període, es garantirà que la planta existent continuï amb el seu normal funcionament.

La depuradora de la Pobla de Mafumet es va posar en servei el 2005, amb una capacitat per tractar 1.000 m³/dia. El creixement urbanístic dels municipis dels quals tracta les aigües residuals (la Pobla de Mafumet, el Morell i Vilallonga del Camp) dels darrers anys, comporta la necessitat de dur a terme els treballs per ampliar la planta.

 

 


REDACCIÓ26 Maig, 2017

Segons el pla, enguany s’analitzarà la qualitat de l’aigua de 253 platges (84 a Tarragona, 87 a Girona i 82 a Barcelona), una més que durant l’estiu passat, amb la inclusió de la platja de la Pallisseta, a Roda de Berà.

platges_Els tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) duran a terme, entre l’1 de juny i el 15 de setembre, inspeccions i analítiques en 253 platges i 13 zones de bany interiors per determinar la bona qualitat de les aigües.

L’ACA ha presentat avui presenta el pla de vigilància i control de les aigües de bany als ajuntaments costaners.

El pla inclou el control i la informació de la qualitat de les aigües de bany, d’acord amb les directives europees, el control i la gestió d’episodis d’alteració de la qualitat de les aigües de bany arran d’intenses pluges o d’alguna incidència puntual de sanejament, i la vigilància de proliferacions de fitoplàncton nociu i tòxic en aigües costaneres.

Pel que fa a les zones de bany interior (3 a Girona, 5 a Lleida, 4 a Barcelona i una a Tarragona), es manté el mateix nombre que a l’estiu passat, amb un total de 13 punts.

Els controls qualitatius per corroborar la bona qualitat de l’aigua de bany es duran a terme cada dues setmanes i se centraran en analitzar els indicadors de qualitat microbiològica d’Escherichia coli i enterococs intestinals.

 


REDACCIÓ10 Febrer, 2015

MUNTANYANS

La denúncia va ser interposada per l’exalcalde socialista Manuel Jiménez. 

El jutge ha absolt dels delictes d’injúries i calúmnies a l’activista Silvestre Morros, veí de Torredembarra que va denunciar el projecte urbanístic de Muntanyans 2 davant els tribunals i va dir públicament que es tractava d’un cas de corrupció.

El titular del jutjat penal 4 de Tarragona considera provat que Morros va exercir la seva llibertat d’expressió i que “les manifestacions de l’acusat tampoc poden considerar realitzades de forma falsària o temerari menyspreu a la veritat”.

La sentència assenyala que “la defensa” – el lletrat David Rocamora – “ha complert de forma rellevant la càrrega de provar (exceptio veritatis) els fets o circumstàncies que fonamentaven aquelles opinions” i que els polítics “estan subjectes a la crítica social”.

Zona catalogada
El projecte de Muntanyans 2 constava de 550 xalets de luxe en una zona catalogada com inundable per la Generalitat, al costat d’un espai natural protegit i, després d’una dècada de litigis, el Tribunal Suprem va dictar el 2014 que no es podia construir.

Morros ho va denunciar primer dins de la plataforma Salvem els Muntanyans i després a títol personal i, l’any 2008, va declarar a diversos mitjans de comunicació: “alguna cosa fa pudor des del principi” i “és un cas claríssim de corrupció”.muntanyans

L’alcalde que aleshores governava a Torredembarra, el socialista Manuel Jiménez, va denunciar pel penal a Morros per injúries i calúmnies.

Molta documentació
La sentència ressenya la llarga història del projecte impulsat per la promotora Vegas de Guadaira, participada per Caja Granada, amb l’aprovació inicial per part del ple de Torredembarra el juny del 2004 i cita abundant documentació.

Consta que Morros va descobrir que existia un informe del Ministeri de Medi Ambient del 2001 amb la proposta de comprar els terrenys per a la seva conservació, donat el seu gran valor natural i la fragilitat del seu ecosistema, que havia desaparegut de l’ajuntament.

També inclou que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) primer va informar desfavorablement, però després va autoritzar el pla amb la inclusió de carrers-riera i la prohibició d’aparcar per ser terreny inundable.audiencia_Tgn

Altres “interessos”
Morros declarar que al poble se sabia que l’empresa Vicsan “seria la constructora” i “una de les accionistes principals era l’esposa d’un alcalde del partit CiU, per la qual cosa moltes persones al municipi creien que podien existir altres interessos “.

El jutge considera que dir “tot això fa pudor des del principi” es refereix “a la política mediambiental que estava seguint l’Ajuntament de Torredembarra, és a dir, tot l’equip de govern, de manera que no atempta exclusivament contra l’honor de Jiménez.

Com el fiscal tampoc apreciava indicis de delicte, el jutge condemna a pagar les costes a l’acusació particular.

Es dóna el cas que l’empresa Vicsan està sent investigada per un delicte contra l’administració pública que afecta a gran part de l’equip de govern del dimitit alcalde convergent Daniel Masagué.

 


REDACCIÓ1 Juny, 2014

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) inicia aquest cap de setmana el desenvolupament del pla de vigilància de la qualitat de les platges i de les aigües de bany, que es durà a terme des d’avui i fins el dia 15 de setembre.
En total es controlaran 225 platges, dues més que l’estiu passat, amb la incorporació de la platges del Morro del Vedell (Palamós) i del Canyadell (Torredembarra/Altafulla), i 13 zones de bany interior, una més que l’any passat, afegint la platja d’Ogern a Bassella (Alt Urgell).

L'ACA controlarà la qualitat de l'aigua de les platges
L’ACA controlarà la qualitat de l’aigua de les platges

Durant aquest període, que comprèn 16 setmanes de control, es faran 8 controls analítics (a més d’un previ dut a terme el 19 de maig) per garantir la qualitat de l’aigua a les zones de bany litoral.
A les zones de bany interior es faran 4 mostrejos des de l’1 de juliol al 31 d’agost, tal i com estableix la directiva europea d’aigües de bany.
Durant l’estiu del 2013, el 96% de les platges catalanes va obtenir una qualitat excel·lent, una proporció que es manté estable tots els anys.
El pla de vigilància que enceta aquest cap de setmana l’ACA, a més de vetllar per la salubritat de l’aigua de bany, també farà un seguiment de possibles punts d’abocament i d’eventuals proliferacions de fitoplàncton, la majoria de les quals acostumen a ser innòcues per als banyistes.
13 zones de bany interior a Catalunya
A banda de les aigües litorals, la campanya d’enguany també vetllarà pel bon estat qualitatiu de 13 zones de bany interior. Cinc d’elles corresponen a Lleida (tres a l’embassament de Sant Antoni, una al riu Segre a Camarasa, i la platja d’Ogern a Bassella), tres a Girona (una a l’embassament de Boadella i dues a l’estany de Banyoles), quatre a Barcelona (dues a l’embassament de Sau, una a Sant Ponç i una altra a la Baells) i, finalment, una a Tarragona (embassament de Siurana).
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter