04. Maig 2024

Arxius de 2018 | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Gener, 2019
accident_moto.jpg

34 motoristes han perdut la vida

El 2018 no ha sigut un bon any a les carreteres catalanes. Des de l’1 de gener fins al 31 de desembre del 2018, 185 persones han mort en un total de 159 accidents.

Respecte al mateix període de l’any passat, això representa un 10% més de la xifra de morts i també un increment del 10% dels accidents mortals.

Pel que fa a la tipologia, els accidents amb un sol vehicle implicat s’han incrementat un 30% respecte a l’any passat i destaca l’augment de les sortides de via amb un 54% més d’accidents. El 22,1% de les víctimes mortals d’aquest any tenien entre 35 i 44 anys, si bé la tipologia que té un increment més significatiu respecte a l’any passat són les persones de més de 74 anys. El 2018 han mort 23 persones d’aquesta franja d’edat, 16 més que l’any anterior.

De les 185 persones mortes, 39 eren motoristes, 17 eren vianants i 2 eren ciclistes. En el cas dels motoristes, hi ha hagut una lleu baixada en les víctimes mortals respecte a l’any passat (45). Pel que fa als ciclistes, la xifra de morts ha disminuït substancialment i ha passat d’11 ciclistes morts el 2017 a 2 ciclistes el 2018. No obstant això, el 2018 s’ha produït un alarmant increment dels atropellaments, que passen de 5 a 17.

 


REDACCIÓ23 Desembre, 2018

Els grans protagonistes del 2018 al Camp de Tarragona han estat els Jocs Mediterranis. De bon principi envoltada de polèmica, la cita esportiva ha quedat marcada per les crítiques a l’organització i per la poca afluència de públic. Entre les notes positives de l’any hi ha hagut l’anunci d’una inversió de 250 MEUR en una ecoplanta al Morell i l’històric acord dels principals alcaldes per consensuar les prioritats ferroviàries del territori, a l’espera del corredor mediterrani. El desviament obligatori de camions de l’N-340 i l’N-240 ha acabat amb diverses marxes lentes de transportistes, mentre que la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa de l’Aleixar ha entelat la recta final de l’any.

24 de març: La reclamació per l’alliberament dels presos independentistes salta a la carretera durant tres dies seguits, amb talls a l’A-7, l’AP-7 i l’A-27. El primer acaba amb càrregues dels Mossos a l’autovia a Tarragona. Durant el cap de setmana, els talls es repeteixen.

9 de maig: L’empresa canadenca Enerkem i la francesa Suez anuncien una inversió de 250 MEUR en una planta de transformació de residus en biocombustible al Morell. El projecte, batejat com Ecoplanta Molecular Recycling Solutions, podria crear més de 700 llocs de treball en la fase de construcció i més de 200 quan comenci a funcionar, l’any 2022.

19 d’abril: Després d’un acord històric entre Tarragona i Reus, els alcaldes de Cambrils, Salou i Vila-seca se sumen al pacte pel mapa ferroviari. El territori vol tenir una única veu davant el Ministeri de Foment per reclamar els projectes pendents. Mentrestant, la posada en marxa del corredor mediterrani no arriba a final d’any i s’endarrereix fins a la primavera vinent. El clam per l’estació intermodal al sud de l’aeroport revifa.

22 de juny: Un any més tard del previst, Tarragona celebra els XVIII Jocs Mediterranis. Durant deu dies, la ciutat i quinze municipis seu del territori acullen més de 3.500 atletes de 26 delegacions. La polèmica per la presència del rei Felip VI eclipsa la gala inaugural en un Nou Estadi mig buit. Els Jocs només venen un 15% de les entrades disponibles i un degoteig d’anècdotes i incidents aïllats alimenta les crítiques a l’organització.

20 de juliol: Després de passar per la presó d’Alcalà Meco, a Madrid, i Puig de les Basses, a Figueres, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell és traslladada a Mas d’Enric, al Catllar. Forcadell, nascuda a Xerta, sol·licita el canvi per la proximitat amb la seva família de les Terres de l’Ebre. Unes 300 persones convocades per l’ANC la reben amb una cadena humana a la carretera que condueix a la presó, guarnida amb llaços grocs.

5 d’agost: Dos ciclistes moren atropellats a Montbrió del Camp per un conductor que havia consumit drogues, segons informen els mossos. Una setmana més tard, 2.000 persones fan una marxa entre Riudoms i el punt de la carretera T-310 on va passar l’accident. El succés activa un moviment social per reclamar l’enduriment del Codi Penal. Al novembre es confirma que, segons les analítiques, el conductor no anava drogat.

18 d’agost: Cambrils inaugura un Memorial per la Pau davant del Club Nàutic un any després de l’atac terrorista que es va saldar amb una dona morta i cinc terroristes abatuts pels mossos. En un acte commemoratiu, s’instal·la un mosaic amb un colom de la pau, que acull les ofrenes florals d’autoritats, entitats, ciutadans i també de víctimes i familiars.

11 d’octubre: El desviament obligatori dels camions cap a l’AP-7 provoca malestar entre els transportistes tarragonins, que organitzen diverses marxes lentes de protesta coincidint amb els ponts del Pilar i de la Puríssima. El sector se sent criminalitzat per les mesures per rebaixar la sinistralitat a l’N-340 i l’N-240 i reclama una bonificació dels peatges del 100%.

3 d’octubre: La secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aleixar, un municipi de 800 habitants del Baix Camp, fa públic que s’ha quedat sense liquiditat i que ha detectat un forat econòmic d’uns 4,5 milions d’euros. Arran d’una denúncia als Mossos d’Esquadra, l’exdirectora de la secció de crèdit ingressa a presó, però en surt després de pagar una fiança. El jutjat investiga delictes d’estafa, administració deslleial, falsedat i apropiació indeguda.

4 de desembre: El CatSalut assumeix la gestió i el dèficit de l’hospital Sant Joan de Reus a través d’una societat 100% pública. L’Ajuntament es manté com a propietari de l’edifici. El traspàs de la governança engloba els centres d’atenció primària -fins ara gestionats des de Sagessa- i les empreses filials, com Gecohsa, de la qual en depèn l’hospital Comarcal de Móra d’Ebre, que també passarà a ser gestionat per la Generalitat.

 


REDACCIÓ30 Gener, 2017

CRONICA

2018_logoInformacions desconcertants al voltant dels Jocs del Mediterrani estan generant encara més confusió de la que ja n’hi havia. Des de l’anunci de l’ajornament, tot el que envolta els jocs i als seus màxims responsables ha estat cada cop més líquid, més indesxifrable i, podríem dir, més incoherent.

Segons ha pogut saber el nostre digital, el passat 23 de desembre, l’alcalde va comunicar per escrit als treballadors i treballadores de l’oficina del Tarragona 2017, que Javier Villamayor reduïa les seves responsabilitats i competències dins el Comitè Organitzador, sense especificar si mantenia o no el seu càrrec de primer responsable de l’esdevenimentballesteros i villamayor.

Ha anat guanyant força la hipòtesi que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) acabi sol·licitant, sense pal·liatius, el relleu efectiu i públic de Javier Villamayor com màxim dirigent del Comitè Organitzador dels Jocs, en favor de Víctor Sánchez, secretari general del COE i fins ara segon en l’organigrama del Comitè Organitzador.  Villamayor, en un nou posssible organigrama, podria quedar exclusivament amb infraestructures i patrocinis.
Aquest fet tindria el seu origen en les reflexions que Víctor Sánchez hauria posat damunt la taula en una reunió interna del COE amb responsables de màxim nivell d’aquest estament olímpic.

Villamayor indisponible
D’acord amb les mateixes fonts, Víctor Sánchez hauria confessat sentir-se decebut amb Javier Villamayor al considerar que el regidor podria haver ocultat (o no haver dit tota la veritat) al COE i al COI sobre les greus mancances organitzatives en el procés de preparació dels jocs.

La reacció del president del COE, Alejandro Blanco, hauria estat demanar el relleu immediat de Villamayor al capdavant del Comitè Organitzador de l’ara Tarragona 2018, com mesura d’urgència per tal de salvar els Jocs… si és que això encara és possible.
Haurem d’esperar uns dies, com ja és costum, a veure què passa veritablement amb l’affaire Villamayor. Aquest digital ha intentat conèixer la versió del regidor, però ha estat del tot impossible. No jocs_marinaha respost a la nostra trucada telefònica.

Villamayor allunyat
De moment, sabem que la situació dins l’oficina dels Jocs és de total desconcert i desempara. Villamayor no visita l’oficina del Comitè Organitzador, situada a la Marina Port Tàrraco, des d’abans de Nadal i ningú assumeix el paper de coordinador d’allò que s’hagi de coordinar dins aquest organisme.
Fins i tot els treballadors i treballadores de l’oficina haurien demanat a l’ajuntament conèixer urgentment l’actual organigrama del Comitè Organitzador per saber a qui s’han de dirigir per demanar explicacions del que està succeint dins l’aparell organitzador dels Jocs. Es viu una sensació de paràlisi i de manca de lideratge.

Les trucades
Al mateix temps, sobta que transcorreguts tres mesos de l’arribada del nou secretari d’Estat per l’Esport, José Ramón Lete, no hi hagi notícies clares sobre el suport del Consejo Superior de Deportes en relació als jocs.villamyor_
Se sap que Ballesteros i el secretari d’estat van parlar telefònicament en dues ocasions.
La primera abans de Nadal, per tal d’emplaçar-se a una trobada a inicis del 2017 i, la segona, en la que l’alcalde hauria convidat a desplaçar-se a Tarragona i que Lete hauria declinat la invitació, almenys de moment.

Està previst, finalment, que sigui en els pròxims dies quan es trobin a Madrid, però res fa pensar en un canvi important pel que fa al posicionament del CSD en relació al finançament del Tarragona 2018.

D’aquestes converses telefòniques ha transcendit que les perspectives que va donar Lete pel que fa al finançament dels jocs – via pressupostos generals de l’Estat – no haurien estat gaire positives.

De fet, Lete hauria demanat un informe previ dels seus tècnics sobre la situació real del procés organitzatiu i financer del Comitè Organitzador, com pas previ per recolzar la implementació d’una partida econòmica específica pels Jocs de Tarragona i la incorporació del Consejo Superior de Deportes com a patró de la Fundació Tarragona 2017.

Comissió informativajocs1
La demanda de més informació del procés organitzatiu per part del CSD coincideix amb la proposta del grup municipal de Ciutadans, que va reclamar la constitució d’una comissió de seguiment dels Jocs que encara està dins el laberint burocràtic de l’ajuntament.

L’alcalde, no obstant això, va dir i repetir que s’havia donat llum verda a una comissió que, al final, serà només informativa.

Fonts contactades pel nostre digital asseguren que circula pels passadissos olímpics de Madrid que el mateix Alejandro Blanco s’estaria desmarcant de l’alcalde Ballesteros i no semblaria gaire interessat a tornar a cremar cap nau del COE per defensar Tarragona, sobretot tenint en compte que el mateix Blanco afronta la seva reelecció presidencial del COE en els pròxims mesos i el CSD tindrà molt a dir.

Renunciar als jocs?
La possibilitat de renunciar als Jocs i les seves conseqüències estaria sent avaluada per l’entorn d’extrema confiança de l’alcalde Ballesteros. El batlle assegura que no li tremolarà la mà a l’hora de decidir que no es faran els jocs si el govern de l’estat no defineix (i fa efectiva) la partida pressupostària per l’esdeveniment olímpic. L’oposició exigeix més transparència en tot aquest assumpte. 2018

Ja hi ha versions, atribuïdes al COE, que van en el sentit que Tarragona podria deixar de ser la ciutat organitzadora dels jocs. L’alcalde, però, ho desmenteix.

Aquest digital sap que el mateix Alejandro Blanco hauria afirmat (en “petit comitè”) que els Jocs Mediterranis del 2018 es faran a… Espanya, però quan els seus contertulians li van preguntar si es referia a Tarragona, va repetir “Espanya”.

La hipòtesi de celebrar els jocs a una altra ciutat com seu principal té una base econòmica: Tarragona no disposa de recursos econòmics propis ni patrocinis que garanteixin la viabilitat dels Jocs el 2018, fins i tot encara que l’Estat espanyol estigui disposat a desembutxacar els 13 milions d’euros que demana l’alcalde Ballesteros.

L’opció d’una ciutat espanyola, més gran que Tarragona, que vulgui apostar per ser la seu d’urgència dels Jocs el 2018 no està exclosa d’aquest guió redactat diàriament.