11. Maig 2024

Arxius de 14FDLRC | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Febrer, 2021
jordi_jordan_podem.jpg

Tot i que és nou com a candidat territorial al Parlament de Catalunya, Jordi Jordán és regidor a l’oposició a l’Ajuntament de Tortosa. Vol fer el salt cap a la cambra catalana de la mà d’ECP, perquè considera que des del Parc de la Ciutadella es pot contribuir el país i sobretot donar l’empenta que Tarragona i Terres de l’Ebre tant necessiten. El candidat dels ‘comuns‘ a la província entén que Junts i ERC s’han especialitzat en gestos simbòlics i en grans proclamacions, totes elles retòriques. El tortosí sap prou quines són les exigències i necessitats de les comarques d’interior. Reclama més compromís polític i socials dels càrrecs electes. Tarragona necessita esma i aprofitar el seu potencial. Cal equilibri territorial. Jordi Jordan també pensa que encara som a temps d’evitar que Vox es coli en les institucions catalanes.


Jordi, per què ha decidit presentar-se?

Vinc del municipalisme, sóc el cap de l’oposició a l’Ajuntament de Tortosa. Presentar-me a les eleccions al Parlament és un pas més en el meu compromís amb la gent, el país i amb el nostre territori. En temps difícils com aquests ens hem de comprometre encara més.

Per què l’haurien de votar?
És molt important que la gent vagi a votar, té més poder de la que es pensa per fer que les coses canviïn. En aquestes eleccions decidim com sortir de la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia i com farem front a la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Decidim entre canvi o continuïtat. Només un Govern d’esquerres, en què En Comú Podem sigui determinant, garanteix una sortida socialment justa i verda d’aquesta crisi. Serem l’escut social de la gent en el nou govern.

Quin projecte té per a Catalunya?
Un projecte de canvi, de transformació del país, que he definit amb les tres “e” dels comuns: l’equitat, per garantir tots els drets socials, el primer a una sanitat de qualitat 100% pública; l’ecologia per impulsar una economia verda que creï nous llocs de treball i l’esperança en què podem fer possible el que ara sembla impossible i guanyar un futur millor per la vida de la gent.

Quines són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
El que volem és superar el conflicte polític i per això cal diàleg, cal reconèixer la diversitat del país i cal fraternitat. No reconstruirem el país, després de la pandèmia, a partir de blocs i trinxeres. És temps de solucions i d’acords sense exclusions, cal pensar en tot el país i no només en una part.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
El Govern de Junts i ERC s’ha especialitzat en els gestos simbòlics i en les grans declaracions retòriques, però no tenen un projecte real per fer avançar el país. Cal un canvi, no podem continuar igual, amb desgovern i bloqueig. La fórmula de Junts i ERC està esgotada.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
Només fa un any no ens haguérem imaginat una situació com la que hem patit. Tots els governs s’han pogut equivocar. En el cas del govern de Junts i ERC, però, el Govern no ha estat a l’altura del repte, hem patit el desgovern i les contradiccions i baralles entre Junts i ERC. Hem patit el col·lapse del 061, la improvisació, el desastre en la gestió de les residències, el pagament abusiu a la sanitat privada o l’externalització a Ferrosser (filial de Ferrovial) del sistema de rastreig. Si una conclusió en podem treure de la pandèmia és: mai més retallades, la sanitat pública és sagrada.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
A més dels que compartim amb la resta del país en vull assenyalar cinc d’específic: la crisi del turisme, un sector que ocupa molta gent; el mal servei ferroviari de Rodalies; el despoblament de les comarques interiors, amb el que suposa de pèrdua de serveis i oportunitats per la gent que hi viu; la manca de previsió i de planificació per part del Govern per fer front a la desindustrialització i el tancament de les nuclears, estem perdent el tren d’una transició ecològica que hauria de ser una oportunitat; i el risc de desaparició del Delta.

Està morta Tarragona?
Tarragona té unes grans potencialitats: teixit econòmic, una ubicació privilegiada a l’eix del mediterrani (que és un dels principals eixos econòmics de l’Estat), una bona universitat, patrimoni cultural i natural… Cal que Tarragona recuperi la confiança amb una estratègia compartida, per això proposem un pacte territorial per la reactivació econòmica i la reindustrialització amb la participació de totes les institucions, de la URV i dels agents socials.

El govern català ha oblidat Tarragona?
El govern ha oblidat el país real, han estat massa ocupats en els seus embolics i conflictes. No ha tingut lideratge per impulsar una agenda per Tarragona-Terres de l’Ebre. Per exemple per articular una autèntica àrea metropolitana de Reus, Vila-seca, Tarragona, per impulsar el TramCamp, per les inversions en el nou Joan XXIII i l’hospital de Tortosa o per garantir que es compleixen amb rigor les normes de seguretat la petroquímica.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Nosaltres hem dit que tota mesura de restricció de l’activitat econòmica de qualsevol sector ha d’anar acompanyada d’un pla d’ajudes efectives per evitar la destrucció de teixit econòmic. Ara tenim la gran oportunitat dels fons de recuperació europeus que, a parer nostre, han d’arribar a les petites empreses i les microempreses. A més dels ajuts d’emergència, cal un pla d’ajuts que estigui orientat a la digitalització i la transició ecològica, a modernitzar el teixit productiu que tenim, el comerç i el sector turístic.

Què farem amb tants aturats? Quina és la solució?
Cal un govern que tingui com a principal prioritat sortir de la crisi econòmica i crear ocupació. Cal lideratge públic, una Generalitat emprenedora en diem, amb un pla de reactivació de l’economia per reindustrialitzar Catalunya i crear nous llocs de treball. El model de baixos salaris per atreure inversions estrangeres s’ha acabat.

Amb qui pactarà el seu partit?
Hem estat molt clars, la gent té dret a saber que faran amb el seu vot. Nosaltres l’utilitzarem per fer un govern d’esquerres que faci polítiques d’esquerres i ecologistes i treballi pel diàleg i no per la confrontació. En temps excepcionals com els que vivim calen solucions que en altres moments podrien semblar excepcionals. Només un govern plural d’esquerres, pot garantir una sortida justa de la crisi.

Si Salvador Illa és president es rebaixarà la confrontació a Catalunya?
Estarem en condicions de superar la confrontació si es construeix una nova majoria de govern d’esquerres que sigui transversal. I això dependrà de qui tingui més capacitat de dialogar, de construir aliances, d’articular una nova majoria i de liderar propostes valentes que superin la confrontació. En Comú Podem som la millor garantia per superar el conflicte.

El procés està en “punt mort”?

El procés com a tal si, però el conflicte polític no s’ha resolt. És evident que tant la via unilateral com l’immobilisme han fracassat. Ara és temps de solucions, de diàleg i d’acords. A Catalunya hi ha una gran majoria que vol solucions democràtiques i que no es conforma amb l’autonomia que tenim, que vol més autogovern.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
D’entrada cal dir que l’acord que surti del diàleg entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat per resoldre el conflicte s’ha de sotmetre a votació de la ciutadania. La solució que proposem és pactar una llei que estableixi les condicions i procediments per un referèndum acordat (com va fer Canadà per resoldre el conflicte del Quebec) i una reforma constitucional que reconegui el caràcter plurinacional de l’Estat i de Catalunya com a nació, amb un major autogovern i millor finançament. El nostre horitzó: la república plurinacional federal.

Què ofereix el seu partit tenint-lo de cap de llista?
Jo sóc l’únic cap de llista de la demarcació que sóc de les Terres de l’Ebre, és un gest clar per l’equilibri territorial.

Al Parlament parlarà en castellà o català?
En català.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
Nosaltres estem treballant per la reforma del Codi Penal i l’indult, per solucions justes i factibles que permetin que els presos surtin de la presó i, per tant, també que Puigdemont pugui tornar.

Li fa respecte que Vox entri en les institucions catalanes?
Som a temps que això no passi. A Tarragona i les Terres de l’Ebre, En Comú Podem es disputa el segon escó amb VOX. Som doblement útils, per aconseguir un govern d’esquerres i per aturar l’extrema dreta. En tot cas, el que cal fer aïllar-los a ells i les seves polítiques de l’odi.


REDACCIÓ11 Febrer, 2021

Inma Rodríguez va ser regidora del PP a l’Ajuntament de Tarragona i ara s’atreveix fent el salt a la política autonòmica. És la cap de llista del partit conservador al Parlament de Catalunya. Inma Rodríguez és una dona que té les idees clares sobre allò que necessita Tarragona. Assegura que si obté la confiança de l’electorat, defensarà, com a diputada tarragonina, els interessos del territori. A la candidata li preocupa que uns quants partits vulguin saltar-se la llei, provocant odi i crispació entre ciutadans. És una ferma opositora al sanchisme i al processisme. Entén que s’haurà d’evitar a tota costa el tripartit perquè Catalunya pugui retrobar-se amb el progrés i la conciliació democràtica. Inma Rodríguez no té dubtes que Tarragona és la província que millor reflecteix la inoperància i l’abandonament sistemàtic de quatre dècades de nacionalisme.

Per què ha decidit presentar-se?
Perquè vull defensar els interessos de Tarragona, oblidada històricament pels governs de la Generalitat, contribuir a recuperar el prestigi de les nostres institucions i fer front a tot tipus de populisme. És un honor formar part del projecte de l’Alejandro Fernández, l’única alternativa possible al sanchisme i al secessionisme.

Per què l’hauran de votar?
Perquè representem el constitucionalisme autèntic i la garantia per no repetir processisme ni tripartit. Però, a més, perquè tenim una demostrada capacitat de gestió i una agenda centrada en recuperar el pols econòmic, acabar amb l’infern fiscal que tenim a Catalunya i defensar amb fermesa totes les llibertats individuals, actualment amenaçades per un govern separatista i un govern socialcomunista.

Quin projecte té per a Catalunya?
Recuperar el lideratge de Catalunya a partir de la llibertat, la concòrdia i el progrés.
Quins són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
Apel·lar més a raons que a sentiments, respectar al que pensa diferent i, evidentment, complir la llei: és la base de la convivència en democràcia.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
No tenen cap balanç positiu de gestió. En els darrers anys els darrers 8 anys, el relat independentista no ens ha desconnectat – afortunadament – d’Espanya ni d’Europa, però sí que ha desconnectat els nostres governants de la realitat dels ciutadans, de les empreses, del comerç, de les famílies, de l’economia mundial.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
A Catalunya hem patit una falta esfereïdora de lideratge, la gestió del govern ha estat caòtica i perjudicial. Fins i tot, el guru científic del govern va dir que a Madrid es feien bé les coses i a Catalunya no. L’executiu català ha estat més preocupat de la seva supervivència que de la supervivència de les empreses catalanes; ha estat més preocupat de revifar el foc del relat del procés, que de construir un marc de convivència imprescindible per fer front a les urgències econòmiques i sanitàries de Catalunya. I, recordem que, a l’octubre, van dir que ho tindrien tot llest per votar al febrer i arribat el febrer no tenien res preparat.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
Alguns són compartits amb altres províncies espanyoles com la crisi sanitària, la crisi econòmica, la despoblació i els desequilibris demogràfics. Altres són propis, som la província catalana amb més atur i la més maltractada pel govern de la Generalitat. Tarragona té el repte d’impulsar dos sectors vitals: la indústria química i el turisme, adequant-los a les necessitats més urgents i als del futur.

Tarragona està morta? 
Les regions o creixen o minven. Fa molts anys que no tenim estímuls de creixement, que patim governs de la Generalitat incapaços. Però nosaltres no ens abandonem al victimisme, això ja ho fan altres molt bé. Tot es pot redreçar i el nostre és un missatge optimista: una Tarragona millor és possible.

El govern català s’ha oblidat de Tarragona?
Tarragona és potser la província que millor reflecteix la inoperància i l’abandonament sistemàtic de quatre dècades de nacionalisme. Som l’onze per cent de la població i el govern només destina a Tarragona el quatre per cent de les inversions. I és un govern que inverteix poc perquè té la coartada de l'”Espanya ens roba“. El mateix amb pressuposts sanitaris, educatius, d’infraestructures… No és una percepció, les dades ens ho repeteixen sempre. La llista de greuges a la província per part de la Generalitat creix cada any.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Amb ajuts directes, eliminació de barreres i participació en els òrgans de decisió. Alleugerir la càrrega fiscal que fa de Catalunya un infern en aquest sentit és també prioritari.

Què farem amb tants aturats? Quina solució?
A Espanya les esquerres destrueixen ocupació i benestar i el Partit Popular crea ocupació i progrés. Sempre ha estat així.

Amb qui pactarà el seu partit?
Primer cal esperar als resultats. Ens presentem per sumar des del constitucionalisme autèntic, però no som comparsa de ningú i menys dels que s’abracen amb els que “ho tornaran a fer”. A Badalona i a Castelldefels, on vam guanyar les eleccions, el PSC no va optar per pactar amb el constitucionalisme precisament.

Si Salvador Illa és president es rebaixarà la confrontació a Catalunya?
Tornarem als temps del tripartit, que va ser l’origen de molts dels conflictes que patim ara. A més, haurem de patir unes condicions socials lamentables. Són temps que ja hem viscut i tothom va voler passar pàgina. Els catalans no ens podem permetre ensopegar dues vegades amb el mateix tripartit.

El procés està en un “punt mort”?
Està agonitzant però intentant sobreviure amb una mutació de la mà del govern de Sànchez i Iglesias.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
Catalunya no és una colònia i a Catalunya no hi ha colons. És greu que el PSOE accepti a la seva agenda el concepte d’autodeterminació.

Què ofereix el seu partit tenint-la de cap de llista?
Moderació, experiència en govern, esperit constructiu.

Al Parlament parlarà en castellà o català?
Al Parlament parlaré en llibertat en qualsevol de les meves dues llengües. La llengua és un patrimoni, una riquesa i un vehicle de comunicació.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
Aquest és un tema que està a disposició judicial. Ara tenim coses més importants en què pensar que en el futur penal d’una persona que ha perjudicat tant a Catalunya.

Li fa respecte que Vox entri en les institucions catalanes?
Em fa respecte que tinguin ocupades les institucions catalanes partits que defensen saltar-se les lleis. Em fa respecte que ens vulgui tornar a fer el mateix de 2017: substituir la nostra democràcia per una república totalitària on Puigdemont nomenaria els jutges a dit.


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
ibarra2-1280x960.jpg

Rosa Maria Ibarra és la cap de llista del PSC Tarragona al Parlament de Catalunya. La vallenca no té dubtes que és la millor candidata. En aquesta entrevista, Ibarra parla del nou fitxatge del partit – Rubén Viñuales – i recorda que no és amiga de l’exsocialista (ara número 4 d’ERC per Tarragona) Carles Castillo. La cap de llista del PSC està convençuda que Salvador Illa és el millor presidenciable a la Generalitat, sobretot per recuperar les relacions entre Catalunya i Espanya i el progrés. Ibarra critica l’actitud de Ciutadans, la qual no ha servit per unir sinó per crispar encara més la societat catalana. Instada a comentar si li agradaria ser titular d’alguna Conselleria, la socialista ha recordat que està al servei del partit i del president de la Generalitat


Dedueixo que es va sorprendre quan li van informar que l’exlíder de Ciutadans, Rubén Viñuales, seria el número 2 de la seva candidatura…
Sí, però gratament sorpresa.

Gratament?
Sí. És una persona molt vàlida, treballadora i que a més a més forma part del gran percentatge de persones que en el seu moment va votar Ciutadans i que ara ‘torna a casa.

Torna a casa? No l’entenc…
Torna a confiar en el valors socialistes i en un projecte que és vàlid per revertir l’actual situació. Ell s’ha adonar que Ciutadans no va poder solucionar cap problema i ara entén que el PSC podria fer-ho.

Què té el PSC que es diferenciï de Ciutadans?
Moltes coses. Sobretot la voluntat de no dividir les persones i enfrontar els catalans i treballar de manera transversal per poder resoldre la situació. Ciutadans això no ho ha sabut fer o no ho va voler fer.

Carles Castillo, ara a ERC, segur que discrepa de vostè quan parla del PSC…
Jo li explico el que penso. El Sr. Castillo pot tenir una altra. És legítim.

Quina relació manté amb Carles Castillo?
Va ser company de partit fins fa poc i company de Parlament…

Això no és una resposta…
No tenim cap tipus de relació personal.

No sou amics?
No. No som amics. Érem companys de partit. Les amistats no les cerco en l’àmbit del treball ni polític.

Espera ser amiga de Rubén Viñuales?
Ja veurem com evoluciona la nostra relació política i si tenim afinitats personals.

Li fa por que el Sr. Viñuales li faci ombra?
No. Aquí estem tots per defensar un projecte polític. Tots hi sumem.

Es considera la millor candidata del PSC a Tarragona?
(Riu) Sí. I perdoni’m la manca de modèstia. He treballat molt en els darrers anys per defensar els interessos de les comarques de Tarragona. M’he guanyat el dret de ser la cap de llista.

Però el cert és que no s’ha fet primàries per elegir-la…
Tenim uns reglaments i uns estatuts que estableixen una manera d’elegir els integrants de la candidatura.

Parlo de primàries….
No existeixen primàries en aquest àmbit territorial.

Home, Carles Castillo es va sotmetre a unes primàries…
Es van canviar els estatuts en el darrer Congrés…

No era molt més interessant ser guanyadora d’unes primàries?
Tot i que no es va fer primàries, les agrupacions es van pronunciar i les assembles em van fer confiança.

Dels 7 anys que porta com a diputada, quin és el moment que destacaria i el que li agradaria oblidar?
M’agradaria oblidar-me del que va passar els dies 6 i 7 de setembre del 2017. Els diputats del PSC vam haver d’entrar al Parlament escortats per la policia. Aquesta sensació d’angoixa és duríssima, sumat al que vaig patir a Valls és horrible… Vaig patir amenaces de mort. D’altra banda, destacaria, per exemple, el conveni que Constantí va signar amb l’Agència Catalana de l’Habitatge amb l’objectiu d’allotjar el Barri de Centcelles que vivia una situació realment delicada.

L’alcalde de Constantí seria un bon candidat al Parlament de Catalunya?
Seria un bon candidat a tot allò que es proposi. És una persona treballadora, humil, implicada i que connecta amb la gent.

Què té Salvador Illa per ser el millor candidat a la Generalitat?
Ha demostrat rigor, confiança, capacitat de treball i que és capaç d’entendre’s amb opcions polítiques diferents per a solucionat problemes.

Creu que serà president de la Generalitat?
Sí.

Miquel Iceta va fer un pas al costat – tal com va fer Artur Mas –  perquè era un estorb?
No. Crec que ell va analitzar la situació i ha vist que el canvi necessari passava per introduir un revulsiu que és en Salvador Illa. Per a mi, Miquel Iceta és dels millors polítics que tenim a Catalunya i Espanya. Té una altura de mires increïble. Ell va entendre que potser no era la persona adequada per liderar el canvi necessari.

Creu que ha arribat el moment que el PSC torni a governar Catalunya?
Estem davant d’una dècada perduda. Madrid i València ja ens han passat pel davant. Aqui no s’ha tingut en compte la ciutadania. Estem davant d’una pandèmia mundial molt dura a nivell econòmic i sanitari i ara necessitem algú a la Generalitat que sigui capaç de liderar aquesta nova etapa. I Salvador Illa és la persona adequada. L’independentisme va prometre un escenari que, finalment, no ha estat així. Ha estat un engany. Només ha servit per retrocedir. Hem de passar pàgina i teixir complicitats amb les administracions, amb l’estat i amb Europa.

I com pretén convèncer l’electorat independentista amb frases fetes i bones intencions?
Tenim un programa electoral que es basa en propostes clares i valorades econòmicament. El PSC ja va demostrar la nostra capacitat a l’hora de governar. No són frases fetes i buides de continguts. Proposem una llei de barris tenint en compte els diners que venen d’Europa i que comportarà un revulsiu per a l’espai públic i pels edificis.

El govern de Quim Torra ha fet alguna cosa positiva?
Jo no en trobo cap. Estem davant d’una legislatura perduda, amb recels i baralles entre els dos partits que conformen el govern. De fet, fa un any que el president Torra deia que la legislatura estava esgotada i que el govern estava trencat i portem un any amb una angoixa insuportable i enfrontaments inacceptables. La gent que ens ha donat aquest espectable no poden continuar. Per això hem d’evitar que tornin a governar.

Espectacle? Ciutadans també protagonitzava alguns espectacle i no he vist cap crítica per part seva…
He dit el que havia de dir a les meves xarxes socials i quan m’ho van demanar. Crec que són la cara de la mateixa moneda, es mouen bé en la confrontació. No van fer res per a solucionar cap problema. El Ciutadans, per més inri, va plantejar una moció de censura que era conscient que no prosperaria. Ara, les enquestes evidencien la desmotivació i el desencant de la ciutadania.

Es veu ocupant el càrrec de consellera?
Em veig on el meu partit cregui que sóc útil.

Em pot contestar?
Estaré allà on el president de la Generalitat – que serà Salvador Illa – vulgui que hi sigui.

Allà? Pot concretar?
Estic disposada a treballar amb totes les meves capacitats.

I en el cas que li convidessin a presidir una conselleria, quina seria?
No és el moment. Estem en una campanya electoral. Tot arribarà.

El PSC sol no pot governar, quins serien els companys de viatge per arribar a la presidència de la Generalitat?
Ens agradaria formar govern com el que tenim a l’estat. Crec que no ens hauríem de preocupar amb qui sumen sinó per fer el que.

Seria PSC, ‘Comuns’ i ERC?
Caldrà veure quines majories es donen.

Quants diputats traurà el PSC a Tarragona?
Crec que sis. (riu)

I els altres partits?
Ni idea. El PSC té un projecte interessant per a Tarragona. El sud de Catalunya ha estat el gran oblidat dels governs independentistes.

Quina opinió té de la gestió de la pandèmia feta des de Catalunya?
Es podria fer millor.

A l’Estat també, oi?
Es tracta d’una pandèmia mundial que ens ha agafat a tots per sorpresa. Tots hem anat fent el que hem pogut i com hem pogut. Però, a Catalunya, no oblidem, vam estar 40 dies sense secretari de Salut Pública. Cal reconèixer que no és fàcil gestionar aquesta pandèmia. És important saber gestionar no només la part sanitària com també l’econòmica. Hem de pensar en els sectors més perjudicats.

Com va viure personalment el coronavirus?
El meu marit i el meu fill petit el van patir de forma lleu. Jo vaig donar negatiu.

Què pensa d’aquells alcaldes que van aprofitar-se del càrrec per vacunar-se?
Ha estat un error. Els polítics hauríem de donar l’exemple. Hi ha coses que no les entendré mai.

Què espera del 2021?
Un canvi per a Catalunya. El necessitem. Cal passar passat pàgina urgentment i curar les ferides. És important recuperar la nostra identitat, el nostre orgull…

Com es fa una campanya electoral amb pandèmia?
Estem aprenent. Fem molta cosa telemàtica. L’important és que la ciutadania sàpiga que som capaços de liderar el canvi i de recuperar el temps perdut. Hem de tornar a Catalunya, tenint en compte que Tarragona també existeix.


REDACCIÓ10 Febrer, 2021

Diumenge dia 14, hi ha eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya sota administració espanyola, ja ho sabeu. Diumenge, es fan eleccions malgrat les indicacions de la majoria d’experts sanitaris i, en aquest cas també, dels polítics de la majoria de partits del Parlament. Aquells que emfàticament es diuen «representants del poble», deixeu que rigui una mica, van aprovar ajornar-les i van demostrar, un cop més, que la «mafiada» del 78 és qui mana a través de la banda de bandits néts de franquistes i voltants que, per col·locar-se en plena «Transició», van aprovar Dret i viuen molt bé, camuflats sota togues fosques i protegits per lleis que els converteixen en dèspotes impunes (agafo aire després de tanta manca de punts…).

Van ser ells qui va decidir fer les eleccions el dia 14 petés qui petés i demostrar així que manen més que ningú. Total, sempre han dictat què s’ha de fer i sempre han fet el que han volgut, que per això són el poder. Així doncs, posats que tenim eleccions, a veure què fem.

Davant de cada una de les conteses electorals sempre se sent la mateixa pregunta: anireu a votar? Serveix per a res fer-ho? La resposta primera és fàcil i senzilla de dir: no. Però, com en molts altres temes, la resposta es fa diversa quan algú diu que: «segons quan i a qui, sí i, segons quan i a qui, no». Aquest cop, no tenim davant cap possibilitat de trencament de res del que hi ha, per molts lemes de campanya que llegim en veu alta o mig remugant. I no crec que calgui repetir que crec que només un trencament amb l’actual estat de coses pot fer-nos avançar per algun camí que no sigui l’empobriment general de la població, el desmuntatge de la societat del benestar que fa uns anys vam albirar i la dominació i la destrucció ecològica total a què anem dirigits.

Per tant, no anar a votar és una opció tan legítima com qualsevol altra. Sí, ja sabem que l’extrema dreta, que si el feixisme, que si… Mireu, a les urnes està bé aturar el feixisme però no és allà on cal lluitar contra ells i on se situa el primer dic de contenció del totalitarisme de dretes: la defensa a ultrança de la igualtat de les persones (no davant la llei només, sinó sobretot l’econòmica), la llibertat total de moviments ara negada (inclosa la d’anar amunt i avall del planeta tal com fa el capital, com a mínim) i la solidaritat entre humans i altres (ara esdevinguda caritat com a molt, és a dir repartir el que sobra) són les eines bàsiques per lluitar contra el feixisme (ja sigui el vell o el «neo»). Per tant, no anar a votar pot ajudar a fer més importants els vots feixistes però no anar-hi no converteix ningú en res que no sigui. Igual que votar no allibera ningú de ser qualificat com el que realment és. Només faltaria!

Però si hi anem, què fem? Doncs entre «els meus», entre «els nostres», és més que clar que la meva opció se situa al costat de la CUP, organització de què vaig formar part sobretot a nivell municipal a Tarragona fins que a nivell catalunyès es va decidir cedir al xantatge del «procés» i aprovar uns pressupostos de la Generalitat que, com tots els aprovats en els darrers decennis, apostaven per la miserabilització de bona part de la població i per l’infrafinançament de l’Educació i la Sanitat, dues de les prioritats socials que, tot i que no ser les úniques, assenyalen clarament si el govern que patim és de dretes o més de dretes encara.

En aquestes eleccions de 2021, a les llistes de la CUP hi van molts companys i companyes dels que sé que són independentistes i anticapitalistes, feministes i municipalistes, defensors del territori i de les vides no estàndard però que, sobretot, no s’han venut mai fins ara, i ara no parlo només a nivell electoral. És aquest motiu suficient per votar-los? Doncs tampoc, però és clar que de la resta me’n fio molt menys i d’alguns ni a ratos ni a bocins. Perquè tinc ben clar que si a algú es pot votar no és a qui xerra molt bé i retalla la sanitat i l’educació, ni a qui diu una cosa al Priorat i tot el contrari a Tarragona, ni a qui ha convertit fer de «polític» en la seva feina, ni a qui quan cal ens envia les porres per tapar els desastres socials que la seva gestió provoca.

Anem a coses concretes, perquè el meu vot, si es dona, comptarà a Tarragona. I a Tarragona, votar per la CUP pot garantir que cap representant de Bocs entri al Parlament si atenem les darreres enquestes i els resultats de les darreres eleccions catalunyeses. A més, votar la CUP pot representar que entri al Parlament la Laia Estrada, amb qui durant tres anys vaig poder intentar fer net de la merderada que la màfia local acumulava a l’Ajuntament de Tarragona. I al seu costat, hi ha molta altra gent de Reus i Tarragona, el Camp i la Conca, el Priorat, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès amb qui al llarg dels anys hem compartit projectes de lluita i construcció social no subjectes ni a partits ni a vots ni a càrrecs. Aquests no sortiran però marquen i marcaran profundament les línies de les polítiques que la Laia defensarà al Parlament, és a dir que la resta no hi va per omplir o perquè queda bé sinó, sobretot, perquè participa en les lluites.

Així, cap altra llista inclou tants lluitadors i lluitadores presents en totes les mobilitzacions en defensa del territori (contra la regressió del Delta i en defensa dels rius vius), per un nou paradigma energètic (de no massificació eòlica però també contra nuclears i fòssils), de defensa del medi i el món rural (a nivell agrícola i de pobles petits), social (pel dret a l’habitatge o per la renda bàsica), laboral (en la defensa sindical de les condicions de vida que el salari i les condicions a la feina ens poden donar), de gènere (feminista i per la diversitat de gènere) i tantes altres coses.

Alhora, i cal dir-ho clar, el seu programa educatiu és, si fa no fot, el meu i això és més que determinant perquè és a les aules i treballant per a elles on passo més temps de la meva vida. Però, a banda de la meva persona, la defensa de l’educació pública i de qualitat (sense que els diners públics vagin a les escoles de l’Opus o a la privada es digui concertada o privada) és central per a qualsevol societat que vulgui tenir futur.

Per tant, si diumenge no neva, aniré a votar i votaré per la CUP a Tarragona, tal com l’aniria a votar a Lleida, a Barcelona o a Girona si hi fos i les seves llistes fossin, que suposo que ho són, com les que es presenten aquí. I en el minut següent després de votar continuaré lluitant, dient i deixant clar que ningú no em representa, ni ara ni mai, perquè la meva sobirania no depèn de votar o de no votar, sinó de lluitar i de viure. I amb el vot, almenys jo, no la delego mai en ningú.

Que quedi molt clar, doncs, que no votaré la CUP perquè formi part d’un govern que apliqui mesures neoliberals (sense trencament, tots els que pot haver-hi ho faran). Els mals menors ni m’interessen ni penso avalar-los, perquè sempre acaben sent els pitjors i si la CUP acabés legitimant un govern que es digués d’esquerres i continués fent polítiques de dretes, és clar que continuaria pensant, tal com penso, que per votar el mal menor val més votar el mal més gran, que sempre és Cthuluh. O no votar.

Jordi MARTÍ FONT


REDACCIÓ10 Febrer, 2021
foto_3601637.jpg

El candidat de Cs a president de la Generalitat, Carlos Carrizosa, ha tret importància al fet que dos dels regidors del partit a l’Ajuntament de Tarragona, Sonia Orts i José Luis Calderón, hagin abandonat la formació.

En declaracions a la premsa durant un acte de campanya a Tarragona, Carrizosa ha contraposat aquestes baixes i la de Rubén Viñuales, que va ser portaveu municipal i s’ha incorporat al projecte del PSC, als fitxatges que Cs ha fet per a les eleccions del 14 de febrer, com la de la tertuliana Anna Grau a Barcelona, la metgessa Heydi Hernández a Lleida i a Tarragona l’advocat Pere Lluís Huguet (regidor a Salou).

El presidenciable ha destacat “la salut del projecte” de Cs, que ha definit com a “centre liberal moderat” i defensor “sense complexos” de la Constitució i de l’Estatut. Així mateix, ha dit que el seu és un partit “lliure de corrupció” i que “és de fiar”. “Hi ha persones que se’n van però moltes que vénen”, ha conclòs.

PUBLICITAT