REDACCIÓA propòsit d’un interessant article publicat a la premsa local, que parla d’obres inacabades al territori, i en concret del Teatre-Auditori-Palau de Congressos de Cambrils. Voldria dir algunes coses sobre aquest assumpte, tan mal portat pel Govern Municipal de Cambrils, exemple de comentaris interessats i paradigma de l’actitud de l’eterna excusa. Voldria contestar aquests arguments i demostrar, o si més no, fer veure, que si hagués continuat el Govern Anterior, les coses i les paraules serien unes altres.
En primer lloc, m’agradaria que algun dia, algun dels periodistes que fan aquestes notícies, allò per contrastar, em preguntés a mi respecte aquesta obra, per divergir de manera raonada i explicar el nostre Pla de Viabilitat respecte la 2a fase de la obra.
I en segon lloc, enumero els arguments que proposo a reflexionar.
– Primer. Quan parlen els actuals governants de “innecessari” o “inútil” voldria recordar, que es un equipament que els representants municipals del Tripartit de Dretes del Govern Municipal, portaven tots als seus Programes Electorals del 2007. Recordo que l’obra començà en aquest Mandat (2007-2011), però, va ser projectat i aprovat el Mandat anterior ((2003-2007). Com que ells mai compleixen el que diuen als seus programes, no és d’estranyar que perdin la memòria.
Quan parlen “d’obra faraònica” haurien de concretar què volen dir. Cambrils no ha de tenir un Teatre-Auditori-Centre de Congressos d’acord amb les necessitats de la ciutat? No teníem aspiracions de liderar l’activitat cultural del territori? No érem un referent? Què volien, un “teatret” d’anar per casa, i als pocs anys fer-ne un altra per la inutilitat del primer? Doble despesa? Crec que un bon governant ha d’aspirar al millor per a la seva ciutat. Per suposat, sempre que es pugui afrontar la despesa, i us asseguro que era molt viable. Després ho comento.
– Segon. La repetida història de la contractació de la figura del director. A veure, era una obligació per a la posta en marxa de l’equipament. Algú se’n tenia que responsabilitzar. Va ser una exigència de l’equip de direcció d’obra de l’arquitecte Sanabria. Penso que aquest senyor, autor de molts dels teatres moderns de Catalunya, en sap bastant més que els nostres actuals governants. Pregunteu-li a ell.
Per cert, el sou del director era assumit per Ingesol i no pel pressupost municipal. I també a propòsit, és en aquest Mandat i amb aquesta gent quan s’ha produït el desfalc, el lladronici o com li vulgueu dir a la cosa, en aquesta empresa municipal.
– Tercer. Les obres es van aturar el darrer any de Mandat per acord plenari de tots els Grups Municipals, amb el compromís de tots de reiniciar l’obra una vegada passades les Eleccions Municipals, fos quin fos el resultat. Ja veieu per on es passen els seus compromisos. Crec que no entenen el significat de la paraula compromís.
– Quart. L’obra va abaratir-se molt per l’excel·lent gestió en la recerca de subvencions. Si després, quan els va tocar gestionar, no sabien què es feien o volien justificar, amb la concebuda cançoneta “els d’abans varen arruïnar al poble”, ja és una altra cosa.
– I cinquè. La segona fase era perfectament viable amb el Pla de Finançament que varem deixar damunt la taula de l’àrea econòmica municipal. Model alemany, amb realització de l’obra i pagament a terminis a final d’obra i amb dos anys de carència. Per suposat, això representava pagar uns interessos, que en cap cas superaven ni molt menys, la baixa que es produiria en l’adjudicació. I que no diguin que ara no es pot fer. Llavors si es podia.
No els va donar la gana, no en tenien interès o no en sabien. o els seus assessors externs, de tots coneguts, estaven per a una altra cosa, més relacionada amb el negoci immobiliari.
Perdoneu, però, ja n’estic fart de tanta tergiversació, mentida i tonteria. Per a governar, cal assumir els compromisos, propis i els dels governs anteriors. Com tots hem fet al llarg de la Història del nostre municipi. Aquests són més llestos, sembla. I es pensen que la gent és ruc. Us asseguro que tot és opinable i que em puc equivocar o que hi poden haver maneres diferents de veure l’assumpte. però, si us plau, que no ens tractin més d’idiotes. Ni ells ni alguns mitjans.
Robert BENAIGES
REDACCIÓ
