REDACCIÓ
Richard Green, un ciutadà del món nascut a Gran Bretanya, ha començat recentment una aventura a Tarragona: és professor d’anglès a la Bristish School. Malgrat conèixer més de 90 països, fa poc més d’un que va visitar Catalunya. S’hi sent molt còmode a la ciutat i li agrada el caràcter afable i la hospitalitat de la seva gent. Richard Green va presentar el passat mes de desembre el seu llibre ‘Small Lives, Big World’ (Vides petites, gran món). Green va arribar a Tarragona des de Colòmbia, d’on va fugir de la violència, cercant un futur segur i tranquil pels seus dos fills. Les seves experiències acumulades desprès d’haver visitat i treballat a més de 90 països han donat com a resultat a un “personatge” molt interessant que val la pena conèixer una mica més. El seu llibre és una col·lecció d’històries curtes sobre gent normal que protagonitzen episodis extraordinaris en llocs tan dispars com Xina o Àfrica.
Perquè ha decidit escriure aquest llibre?
I llibres i l’escriptura sempre m’han fascinat. Des de molt jove que escric. Els meus viatges, els esdeveniments i personatges que he trobat em van proveir de molta inspiració, així com la meva passió per paraules. Volia compartir aquesta passió i experiència en forma del llibre de ficció.
Vaig decidir d’escriure un llibre de contes curts perquè tenia moltes idees i volia incloure-les en un sol tom. I avui en dia, amb tantes distraccions tecnològiques i falta de temps lliure a les nostres vides, em va semblar que contes curts no són tan exigents com el compromís d’una novel·la llarga. Avui en dia, la gent espera coses noves, canvis freqüents, només cal mirar els nostres hàbits a l’hora de veure la televisió o navegar per Internet. Em sembla que contes curts permeten al lector gaudir de literatura que els transporta d’indret a indret, de situació a situació, de personatge a personatge i de fer una ullada a mons diferents com si fos un recorregut ràpid del món i de la condició humana.
Quant de temps ha trigat a escriure-ho?
De fet, unes de les històries en van formar en la meva imaginació fa 10 anys, però vaig començar a escriure el llibre de debò el 2013.
Per què aquest títol?
Perquè em sembla que la majoria de nosaltres viuen vides valuoses però petites. El món és molt gran però la felicitat i la harmonia de cadascú és global. Volia mostrar que, malgrat les nostres cultures, idiomes i situacions diferents i personal, tothom és excepcional i que de tant en tant, s’enfronta a situacions extraordinàries. De vegades, tenim èxit, de vegades no. Però el que ens uneix és l’amor, l’humor i l’esperança.
Creu que hi ha més gent extraordinària de la que pensem?
Som tots extraordinaris i amb una capacitat per a la sorpresa d’un nen tota la vida.
Que pretén amb el seu llibre?
Vull que el lector gaudeixi de les històries i que potser, vegi que tot i les tempestes i obstacles que la vida ens ofereix, hi ha sempre la possibilitat de superar-les si no menyspreem l’esperança i l’amor.
Perquè ho hem de llegir?
Per l’alegria de llegir. Un llibre per a mi és com un company de viatge. Un passa un temps amb un desconegut amb l’esperança de trobar quelcom interessant. Noves experiències. Per tant, un bon llibre és aquell que ens permet gaudir del viatge, sense tenir massa en compte de la destinació. Els meus llibres favorits són com amics vells, m’agrada visitar-los de tant en tant, però sempre m’agrada fer-ne de nous.
Que històries hi podem trobar?
En aquesta col·lecció hi ha 10 contes. Des de només dues o tres pàgines fins a molt més llargs. Els escenaris varien des de Paris fins l’Amèrica Central, des d’Ottawa fins a Hong Kong. També els personatges són molt diferents, de joves amb ambició i esperança ardent, fins a gent gran amb menys il·lusions; de somiadors fins manipuladors, d’idealistes fins cínics. Una mestressa de casa a Ottawa reflexionant sobre la seva vida; un nen de sis anys esperant un tren, un immigrant xinès en els tròpics i una noia amb un gat amb un nom massa estrany.
Britànic a Tarragona
Com és la vida d’un anglès a Tarragona?
Bé, fa un més que hi sóc aquí, però m’agrada molt la ciutat. Conec gairebé 90 països i diverses parts d’Espanya, però mai no havia tingut l’oportunitat de conèixer Catalunya o Tarragona. M’agrada la tranquil·litat, l’amabilitat de la majoria de la gent, la història de Tarragona, passejar per la platja a l’hivern, perquè sempre em porta inspiració. I, clar, m’agrada la cultura i em menjar mediterr
ani. El meu proper repte és aprendre el català. Parlo francès i una mica de portuguès i reconec molt de l’idioma, però en aquest moment em sento com un gos, entenc tot, però no puc parlar. (riu)
Creu que hi ha un interès per aprendre anglès?
Avui en dia en un món de globalització, si ens agrada o no, i amb la situació econòmica i d’ocupació, crec que l’anglès és una arma vital en l’arsenal d’habilitats que necessitem. No obstant això, aprendre un idioma estranger té molts altres avantatges. S’obren portes a nous horitzons, cultures, experiències, possibilitats i punts de vista. Es diu que la gent que coneix més d’un idioma es podria retardar la possibilitat de la malaltia d’Alzheimer per anys. Em fascinen els idiomes. Parlo rus, francès, castellà i portuguès. Els idiomes ens enriqueixen. Oi que sí?
REDACCIÓ
