REDACCIÓ
He de confessar que estic sorprès i alhora cabrejat amb els resultats de les eleccions del diumenge.A banda de cabrejat com una mona estic decebut amb un electorat que dóna llum verda i pacte amb els seus vots amb el pop corrupte instal·lat en el partit que, incomprensiblement, té el suport d’un important nombre d’espanyols. Si els resultats no van ser manipulats, no sóc capaç, doncs, d’entendre’ls i em costa molt d’acceptar-los.
Em resulta difícil de creure-m’ho que davant els diversos casos de corrupció, l’incompliment continuat de les promeses electorals, la limitació de drets socials i constitucionals, les conxorxes entre el ministre d’Interior i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya i un llarg etcètera, el PP continuï sent la força més votada.
A banda de començar a convèncer-me que tenim el país, els polítics i els electors que ens mereixem, intueixo que en aquest país de pandereta, on els tripijocs estan a l’ordre del dia, ser honest es penalitza.
Que ningú es deixi enganyar per aquells justifiquen la victòria del PP amb el Brexit o la febrada independentista. La culpa la tenim nosaltres, la nostra inconsciència i ignorància. L’abstenció no representa res més que el divorci i el desinterès del ciutadà envers la política, la mala política. Ja no qualla la tesi, que no vaig a votar perquè no serveix per a res. Mentre la majoria s’estima més anar-se’n a la platja que exercir el seu dret de vot, tindrem un problema i gros. No podem pretendre solucionar els nostres problemes a la barra d’un bar o en una terrassa mentre assaborim una cervesa. La cosa és ben més seriosa i requereix sentit de la responsabilitat.
Hem vist que als que ens governen els importa ben poc les nostres inquietuds. Estan més preocupats amb els papers de Bárcenas, els papers de Panamà o en orquestrar conxorxes per imputar i dinamitar els partits independentistes. No he vist Fiscalia actuar d’ofici. De fet ni ha respirat. Estic cabrejat, repeteixo. I no sóc capaç d’entendre els milers i milers d’espanyols que es queixen del govern i de les seves polítiques antisocials i gairebé antidemocràtiques. Ja no parlo de sorpasso ni de res semblant. Em refereixo a l’estat del benestar que el PP ha anat destruint aprofitant l’excusa de la crisi que ell atribueix a Zapatero. Em preocupa que Rajoy continuï de president del Govern, però sobretot, em cabreja que l’esquerra hagi estat incapaç de liderar un projecte reformador capaç de convèncer l’electorat.
La lluita d’egos ha passat factura a roses, taronges i morats. Tots es presentaven com la solució i han acabat fent nosa. La manca de credibilitat, els egos i la lluita pel poder han contribuït al fet que els espanyols haguessin optat pel refrany que diu que val més el dolent conegut que el bo per conèixer. Espero i desitjo que els partits d’esquerra tinguin seny i puguin treure Espanya d’aquesta onada blava tacada de corrupció, mala praxi i tics antidemocràtics. Seran capaços? Jo intueixo que no…
Al final serà veritat que tenim el país i la política que volem i ens mereixem… Ah… i el més curiós és que ningú ha votat al PP…
Quins pebrots!!!
Ricard CHECA
Director del diari digital ‘La República’
Director del diari digital ‘La República’
REDACCIÓ
2 comments
jaja
29 Juny, 2016 at 1:46 am
es muy fácil. la alternativa al pp es muchísimo peor.. comunismo venezolano, separastismo y demás -ismos.
Mariano Pescador
29 Juny, 2016 at 4:00 pm
Excelent article , Ricard . Estic totalment d’acord en el teu analisis . Enhorabona perque fan falta reflexions com aquesta .